La regulació dels lloguers beneficia qui té més poder adquisitiu, segons Amat Immobiliaris

BarcelonaLa regulació dels lloguers actual està beneficiant la gent de més poder adquisitiu. Aquesta és una de les conclusions de l'informe anual que elabora la companyia Amat Immobiliaris, basat en les seves pròpies dades de lloguer i compravenda d'habitatge en els mercats en què actua –bàsicament, l'àrea metropolitana de Barcelona, especialment la capital catalana, Sant Just Desvern i Sant Cugat del Vallès–. "Qui capitalitza la regulació és qui té més poder adquisitiu", ha indicat Guifré Homedes, director general del grup, perquè "si un pis es lloga a 1.000 euros, és més possible que hi accedeixi qui en pot pagar 1.200".

L'informe deixa clar que el problema més important del lloguer és la manca d'oferta i, tot i valorar la iniciativa del Pla 50.000 del Govern per promoure habitatge de lloguer assequible a Catalunya amb col·laboració publicoprivada, això no donarà resultats palpables, com a mínim, fins a l'any 2030, ha opinat. Amat Immobiliaris assegura que l’oferta del mercat de lloguer no s’està recuperant i s’està “polaritzant”, desplaçant-se cap a pisos més grans, una tendència que acaba elevant el preu dels arrendaments de la seva cartera tot i el topall de rendes en vigor a les zones tensionades.

D'altra banda, les dades del grup també mostren que, per segon any consecutiu, disminueix el percentatge de contractes formalitzats per perfils joves, i que el llogater local se situa en la franja dels 40 als 60 anys. "El llogater jove ho té molt difícil", ha afirmat Homedes.

A conseqüència de tot plegat, la repercussió mitjana ha passat de 15,09 euros el metre quadrat per mes el 2024 a 16,45 euros el metre quadrat per mes el 2025, un increment del 8,9%. De la mateixa manera, la renda mitjana absoluta del lloguer també va créixer de 1.384 euros a 1.482 euros al mes, un 7,1% més.

A més, segons Guifré Homedes, s'està produint un efecte que distorsiona el mercat, perquè hi ha propietaris que no volen vendre, però ho acaben fent, i llogaters que no voldrien passar a ser propietaris, però acaben renunciant al lloguer i es compren un pis. En el mercat del lloguer, Amat constata, d'una banda, que cada cop hi ha menys promotors que volen invertir a Catalunya per aixecar immobles de lloguer i, per l'altra, que l'oferta que hi ha ve de la rotació d'habitatges que ja existeixen, però no de la inversió en nous immobles.

De fet, l'informe constata que els pocs inversors actius al mercat que han decidit continuar s'han orientat preferentment cap al lloguer de temporada. En aquest sentit, Amat assegura que no s'observa "cap signe de debilitament de la demanda", que majoritàriament ve d'estudiants o de metges que venen a fer estades. En aquest cas, el 64% dels contractes els firmen estrangers, la qual cosa confirma el caràcter internacional d'aquest mercat. 

Canvi en els llogaters i els propietaris

Segons Homedes, l'informe també deixa clars uns canvis de perfil en els llogaters i en els propietaris. D'una banda, cada cop hi ha més estrangers entre els llogaters. Els estrangers van firmar un 58% dels contractes gestionats per Amat a Barcelona, un increment substancial respecte al 15% que representava el col·lectiu abans de la pandèmia de la covid. A Sant Cugat i Sant Just els estrangers ja representen el 48% de les firmes, i s'acosten a la meitat. D'altra banda, els compradors d'habitatges cada cop són més grans. Que el dinamisme del mercat cada vegada es concentri més en segments d'edat avançada no és un indicador especialment positiu en termes de vitalitat econòmica i social, apunta l'informe.