L'avinguda del Paral·lel és avui un dels carrers de Barcelona que viu més de prop les grans transformacions de la capital catalana. Té, a un extrem, els pous de la futura L8 i les primeres pistes de la gran mutació de la Fira de Montjuïc. A l'altre, la renovació dels accessos al Port, l'esperança d'una millor connexió amb el Morrot i la recuperació de les Tres Xemeneies. Un context que ara l'Ajuntament vol aprofitar per revitalitzar una artèria que tot i la reforma de fa una dècada no ha aconseguit recuperar l'esplendor.

"Soc el sereno del Paral·lel!" Paco Pàmies ho té clar. Sempre amb el somriure incorporat, amb el bon humor per bandera, el coneix tothom al llarg i ample de l’avinguda més especial de Barcelona, la que més glòria pretèrita acumula, la que tanta gent troba a faltar ni que sigui una mica. I ell és el sereno, sí, aquell extint vell ofici del vigilant nocturn carregat de claus a qui s’avisava picant de mans i amb un bon crit perquè t’obrís casa teva.

Arola editors i l’Institut del Teatre han publicat aquest any El Paral·lel fent país, un estudi de l’Eduard Molner (Barcelona, 1968) sobre el fenomen artístic i social del Paral·lel, una investigació que va des de finals del segle XIX fins a l’adveniment de la Guerra Civil. L’estudi aprofundeix en una època i un lloc que van ser el gran focus d’entreteniment i d’oci per a un públic nombrós i popular, gràcies a una proposta variada d'espectacles multiculturals i heterogenis a preus assequibles. Espectacles que, d’alguna manera, van definir la manera de ser i els gustos de les classes treballadores. El fet és que el Paral·lel va convertir Barcelona en un autèntic baluard de la modernitat europea.

Tres dies després que un noi fos apunyalat mortalment a l'avinguda Paral·lel de Barcelona, a les portes de la discoteca Brisas, els Mossos ja van detenir un altre noi de 19 anys per la seva presumpta relació amb els fets. La investigació, però, no acabava allà, només començava. Diversos testimonis van gravar la baralla i van penjar els vídeos a les xarxes socials. S'hi podien veure diverses persones colpejant la víctima, ja a terra. A la policia, doncs, encara li faltava identificar i detenir moltes més persones. L' apunyament va ser el 30 d'octubre i els Mossos d'Esquadra no han tancat la investigació fins 170 dies després. El balanç va molt més enllà del primer detingut: fins a 10 persones arrestades, tres de les quals són menors d'edat.

Han hagut de passar sis anys i moltes negociacions i canvis de projecte, però, finalment, l'Ajuntament de Barcelona i la propietat dels edificis de les Tres Xemeneies del Paral·lel, Conren Tramway, han segellat avui l'acord per transformar tota aquesta zona. Una entesa que inclourà la que era, tal com va avançar l'ARA, una de les prioritats tant del consistori com dels veïns que han participat en el procés participatiu: que un dels edificis se cedeixi a la ciutat perquè passi a acollir el Cecor, el Centre de Coordinació Operativa d'Emergències de Barcelona, que actualment és en un soterrani al carrer Lleida, també al Poble-sec, i on hi ha representació dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana, els Bombers i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Aquest equipament s'ubicarà en el que es coneix com l'edifici del Llac, que té façana al Paral·lel i uns 2.500 metres quadrats. I que, com la resta de les antigues oficines de Fecsa Endesa al Paral·lel, fa una dècada que no té cap ús.

Tot i que encara va intentar un últim canvi de nom, la discoteca Brisas del Paral·lel de Barcelona, davant de la qual va morir un jove apunyalat a l'octubre, ja ha tancat de manera definitiva. La nova vida com a Ken Club ha sigut efímera. I, segons confirmen fonts municipals, els responsables del local ja ha renunciat a la llicència d'activitat. Des del 2 de febrer el districte de Sants-Montjuïc ha acceptat aquesta renúncia i el local ja no pot obrir. S'acaba així un llarg historial de baralles, conflictes veïnals i inspeccions i operatius policials. La mort d'un jove el 30 d'octubre a la matinada a les portes del local serà l'última polèmica d'aquesta discoteca, que ja en va viure una de similar el 2016, quan es deia Koko Premium, i un home en va matar un altre disparant-li al mig de la pista de ball. Els Mossos d'Esquadra han detingut avui mateix set persones en diferents punts de Barcelona per la seva presumpta vinculació amb l'apunyalament del passat mes d'octubre.

Ja fa mesos i fins i tot anys que l'Ajuntament de Barcelona i els propietaris de les antigues oficines de Fecsa Endesa a les Tres Xemeneies del Paral·lel, sense cap ús des de fa una dècada, viuen encallats en una densa negociació sobre com s'ha de transformar aquest espai i, sobretot, sobre quines contrapartides han de pagar els seus propietaris, Conren Tramway, a la ciutat per poder convertir els edificis en un gran pol d'oficines com plantegen des que els van adquirir el 2017. El principal escull és que tot l'àmbit està qualificat amb una clau 4, que només permet serveis tècnics –d’electricitat, de proveïment d’aigües, de gas, etc.– i per poder aixecar-hi oficines s'hauria de requalificar com a 18. Però ¿a quin preu? Un estudi encarregat per l'Ajuntament al Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC va xifrar en 48,7 milions d'euros la plusvàlua que representaria aquest canvi urbanístic i el consistori defensa que, com a mínim, el 40% de tota l'operació hauria de revertir en la ciutat. Sigui en forma d'equipaments, habitatge a preu assequible o millores a l'espai públic.

Era una de les grans incògnites de l'última dècada al Paral·lel de Barcelona: per què no passa mai res en un macroedifici de set plantes, totalment reformat i llest per estrenar... des del 2011. L'immoble, a la confluència de l'avinguda amb el carrer Nou de la Rambla, és obra de l'arquitecta Beth Galí i des del primer dia es va dir que acolliria, en el seu cos central (de prop de 6.500 metres quadrats construïts), una residència per a gent gran i un centre de dia d'iniciativa privada. Era un equipament molt reivindicat pels veïns del Poble-sec, que l'esperen des de fa onze anys i que té el planejament urbanístic aprovat des del 2002. Ara, per fi, l'edifici ja té els cartells anunciant que s'ha convertit en l'anhelada residència per a gent gran i que espera residents. Es tracta d'un dels nous centres del grup Colisée, que a l'estiu ja va anunciar els seus plans d'aterrar a la ciutat de Barcelona assumint la gestió de quatre centres sociosanitaris i obrint-ne un de nou. El nou serà la residència Paral·lel, on Colisée preveu oferir 193 places en habitacions dobles i individuals, i posar en marxa, també, el centre de dia.

El govern d'Ada Colau ha arribat a la recta final del mandat amb mitja ciutat en obres (des de la Rambla fins a la superilla de l'Eixample) i aprovant alguns dels planejaments pendents, com el del futur de la Model o el del recinte de la Mercedes, al Bon Pastor. Però arrossega encara una pedra a la sabata: no hi ha acord per desencallar el futur de les Tres Xemeneies del Paral·lel, sense cap ús des de fa una dècada, i en una plaça on fa temps que els veïns denuncien problemes de seguretat i civisme. Els actuals propietaris de l'espai, Conren Tramway, van adquirir els edificis el 2017 i des de llavors que hi projecten un gran pol d'oficines aprofitant les instal·lacions que va deixar buides Fecsa Endesa. El projecte, per tirar endavant, requeriria una requalificació urbanística que l'Ajuntament no està disposat a fer a qualsevol preu.

Habitatge a preu assequible, equipaments de barri i millores en un espai públic molt degradat. Són les tres potes que exigeix l'Ajuntament de Barcelona als propietaris de les antigues oficines de Fecsa Endesa i les Tres Xemeneies del Paral·lel, Conren Tramway, per tirar endavant la requalificació necessària de l'espai i que puguin desencallar el seu projecte per convertir els edificis en un pol d'oficines. El govern municipal s'agafa a l'estudi encarregat al Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC, que determina que si es fa el canvi de clau urbanística per autoritzar les oficines hi hauria una plusvàlua de 48,7 milions d'euros. I reclama que aquest benefici també repercuteixi en la ciutat, com a mínim el 40%. És a dir, entre 19 i 20 milions d'euros en contrapartides. "El que no farem és permetre un pelotazo", repeteix la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz.

No ha sigut un procés senzill ni tampoc ràpid, però l'Ajuntament de Barcelona ja és el propietari del solar de l'avinguda del Paral·lel on va funcionar des del 1900 l'antic Teatre Talia, que es va incendiar el 1987 i després va ser enderrocat. Des de llavors, la parcel·la no ha tingut cap altre ús. L'espai era una de les grans reivindicacions del teixit veïnal del barri de Sant Antoni, que fa anys que el defensa per fer-hi un equipament i que demana arranjar de forma urgent els terrenys, on s'han succeït problemes com plagues de rates o ocupacions. El govern de Colau va incloure aquest espai, el 2018, a la llista de set solars que pretenia expropiar a l'Eixample. I aquest ha sigut el primer a concretar-se: l'Ajuntament l'ha adquirit per 5,7 milions d'euros (IVA inclòs), que era el preu marcat pel jurat d'expropiació, una xifra notablement més baixa que els 9,7 milions que demanava la propietat per tancar un acord –i fins i tot que els 5,8 que havia ofert el consistori.

Què hauria d'aportar a la ciutat el propietari de les antigues oficines de Fecsa Endesa i les Tres Xemeneies del Paral·lel a canvi que l'Ajuntament li tramiti el canvi de qualificació urbanística que necessita per convertir l'espai en un pol d'oficines? Aquest és l'escull que manté bloquejada l'operació des que el 2017 Conren Tramway va adquirir l'espai, que estava sense ús des del 2012 i que està qualificat amb una clau urbanística que només permet serveis tècnics (d’electricitat, de proveïment d’aigües, de gas...). Res a veure amb les oficines que s'hi projecten. La qualificació del sòl, justament, que va reduir el preu de l'operació de compravenda, ha mantingut els edificis sense cap tipus d'ús durant tots aquests anys, tot i que el propietari ja té un projecte fet pels arquitectes Batlle i Roig per reconvertir els edificis i que puguin acollir més de 3.000 treballadors.

La Barcelona de fa un segle era una ciutat moderna i cosmopolita que des del principi del segle estava immersa en un procés de modernització i expansió en què l'obra de Gaudí, en aquell moment centrat exclusivament en la Sagrada Família, tenia un paper capital. Fem un viatge al passat a través de les imatges d'alguns dels indrets i monuments més importants de la ciutat per veure com s'han transformat en cent anys.

“Perdoneu si m’emociono, que ja sabeu que soc de Can Llàgrima”, avisava el director del Teatre Nacional, Xavier Albertí, al presentar L’Emperadriu del Paral·lel, que s’estrena aquest dijous a la Sala Gran. I, efectivament, l’emoció es va desbordar. No només perquè és la seva última direcció al TNC després de vuit anys al càrrec. No només perquè és un encàrrec a la dramaturga Lluïsa Cunillé, una de les seves còmplices més antigues i admirades. No només perquè serà la primera dona viva que estrenarà a la Sala Gran (en un teatre que es va fundar ja fa 25 anys). No només perquè el vestuari recupera vestits icònics signats per la figurinista María Araujo, que va morir de covid fa un any.

A principis del 2018 el govern d'Ada Colau a Barcelona anunciava un pla per contribuir a pal·liar el dèficit d'equipaments en un districte tan dens com l'Eixample: una llista de la compra per expropiar fins a set solars privats amb l'objectiu d'ampliar equipaments educatius o sanitaris i construir habitatge per a col·lectius com joves o gent gran. Els processos no es preveien ràpids, sinó que se situaven en un horitzó d'entre quatre i vuit anys. I ara el govern municipal ha posat data a la primera d'aquestes operacions: l'expropiació del solar situat a l'avinguda Paral·lel número 100, on s'aixecava l'antic Teatre Talia, que va tancar i es va incendiar fa més de 30 anys. La comissió de govern ha aprovat de forma definitiva la relació de béns i drets afectats per l'expropiació i ara comença el procés perquè es determini el preu "just" de l'adquisició, que segons els càlculs municipals se situarà en una forquilla que va dels set als nou milions. Es confia que el procés pugui acabar a principis de l'any que ve i, a partir d'aquí, per accelerar la reconversió, l'Ajuntament preveu fer-hi pisos i un equipament de manera provisional amb contenidors marítims, seguint l'exemple dels anomenats allotjaments de proximitat provisionals (APROP).

Q ueden pocs vestigis del Paral·lel de fa un segle. Els bars on ressonaven proclames anarquistes han quedat substituïts per restaurants de menjar ràpid i els teatres on van brillar grans estrelles del cuplet han tancat o s’han convertit en espais pendents de remodelació. L’esplendor de l’avinguda, que a principis del segle XX era un referent cultural a Europa i s’equiparava amb Montmartre, va quedar soterrada per la Guerra Civil i els noms d’algunes artistes que hi van triomfar s’han enterrat en l’oblit. L’escriptor Xavi Barroso (Granollers, 1984) s’ha proposat donar-los llum de nou i retre un homenatge a l’època daurada del Paral·lel amb la seva primera novel·la, L’avinguda de les il·lusions (Rosa dels Vents / Grijalbo). El debut literari ressegueix la vida de l’actriu María Green, un personatge fictici creat a partir de grans figures artístiques de l’època com Raquel Meller i Elena Jordi.

L'avinguda del Paral·lel de Barcelona, el gran punt negre de la pluja a la ciutat, s'ha inundat quatre cops els últims 12 mesos. I cada vegada que es repeteixen les imatges de contenidors arrossegats per l'aigua, tothom es recorda de les obres del col·lector d'aigua que s'està construint sota l'avinguda des de les acaballes del mandat de CiU. "És la història d'una mort anunciada", lamenta Antoni Reig, de la Coordinadora d'Entitats del Poble-sec, que critica que sempre que hi ha inundacions ho pateixen els veïns i els comerciants i també equipaments com l'escola del Bosc, a Montjuïc, afectada pels aiguats d'aquesta nit. En aquests moments s'estan fent els treballs de la fase dos del col·lector, a l'alçada del carrer Palaudàries, i després s'haurà de connectar amb la plaça Bella Dorita, on hi ha el Molino, i fins on ja s'han fet els treballs de la primera fase.

Els veïns del barri de Sant Antoni de Barcelona s’han tornat a organitzar aquesta setmana per trobar una sortida al solar de l’antic teatre Talia, a la cantonada del carrer Borrell amb l’avinguda Paral·lel. Des que es va tancar, ja fa 31 anys, el solar està en desús. Actualment està ocupat per una desena de persones que malviuen en un assentament de barraques i sobreviuen amb els diners que obtenen de la venda de ferralla. Per això demà diferents grups veïnals, canalitzats a través de Fem Sant Antoni, han organitzat una reunió per analitzar la situació i fer propostes per desencallar el futur del terreny.

L'artista Carmen Picot, coneguda amb el sobrenom de Carmen Wernoff, ha mort aquest dissabte a les Franqueses del Vallès als 99 anys, segons han informat a Efe fonts pròximes a la família. Wernoff va néixer a Barcelona el 1920, pertanyia a una família de llarga tradició circense i va destacar fa unes dècades al teatre i al 'music hall' barceloní. Va debutar al Teatre Circo Barcelonés quan tenia només 17 anys i va cantar i ballar en l'edat d'or del Paral·lel. També era coneguda per ser la mare de la desapareguda actriu i vedet Christa Leem.