El conflicte a l’educació ha fet evident el malestar que es viu en escoles i instituts. També les dificultats per trobar respostes. Una societat cada cop més desigualitària aboca greus problemes socials als centres educatius. Desigualtats creixents, pobresa extrema, violència social i malalties mentals generen conflictes que el professorat ha d’encarar sense disposar dels mitjans necessaris i amb sensació de solitud i abandonament. Els cartells a les portes d’algunes escoles ho expressen clarament: “Ens indigna que la psicopedagoga no formi part de la plantilla del centre”; “Ens indigna haver de formar-nos en el nostre temps lliure i amb els nostres diners en dislèxia, TEA, TEL, TDAH, discalcúlia...”.

"O negociació o dimissió". Aquest ha estat el principal missatge que els 35.000 mestres i professors –100.000 segons els organitzadors– que s'han manifestat aquest divendres a Barcelona han repetit per mostrar el seu rebuig a l'acord que el Govern va signar amb CCOO i UGT per millorar les condicions dels docents i la situació a les aules. La seva negativa s'ha traduït en el que els sindicats han qualificat de "vaga total": gairebé la meitat dels docents (43,77%) han secundat l'aturada –si bé els sindicats enfilen aquest percentatge fins al 85%–. La dada és lleugerament més alta que el seguiment que va comunicar el departament d'Educació durant l'última vaga que el sector va protagonitzar a Catalunya, el passat mes de febrer, quan al final del dia es va donar un balanç d'un 40,94% d'adhesió.

En el segon dia de la setmana de vagues al sector educatiu, la protesta dels docents no només no ha perdut força, sinó que ha augmentat. Aquest dimarts les aturades s'havien convocat als serveis territorials del Penedès, Tarragona i les Terres de l'Ebre i, segons el balanç facilitat pel departament d'Educació, el seguiment s'ha enfilat fins al 38,48%, sis punts i mig per sobre del que va tenir la vaga d'aquest dilluns al Barcelonès i al Baix Llobregat (31,87%). En canvi, de nou, els sindicats convocants de la mobilització (USTEC –el majoritari al sector–, Professors de Secundària, la CGT i la Intersindical) han fet un balanç molt més alt dels professionals que haurien secundat la vaga: asseguren que un 70% s'han aturat en aquesta segona jornada de protesta.

L'acord del departament d'Educació amb una part minoritària dels representants sindicals és important tot i no haver aconseguit sumar el gruix dels negociadors. En principi, marca un abans i un després de la pugna laboral amb l'administració per part d'un sector molt rellevant, sensible i estratègic –estem parlant de 129.327 treballadors–, un conjunt de professionals marcats per un sentiment de greuge que va més enllà de la qüestió laboral. Buscar un camí de sortida a aquest malestar docent és un pas imprescindible per encarar amb un mínim d'esperança el futur de la formació dels infants i adolescents catalans. El país necessita amb urgència donar un nou impuls a l'educació.

Massiva, històrica o contundent són només alguns dels adjectius que s'han fet servir per qualificar la vaga d'aquesta setmana al sector educatiu. Després d'anys amb una capacitat de mobilització minsa, aquest mes de febrer molts docents han dit prou i han fet notar el seu descontentament amb el sistema amb més de 70.000 professionals manifestant-se arreu del país i amb una vaga que van secundar gairebé la meitat dels docents (40,94%) segons el balanç del Govern i un 85% segons els sindicats que la van convocar.

Tots els sindicats del sector, associacions de famílies de la pública i la concertada i diverses plataformes de docents han convocat una manifestació aquest dissabte per reclamar millores a l'educació catalana. La mobilització, que per primer cop des del 2022 –quan Josep Gonzàlez-Cambray era conseller d'Educació amb el govern d'ERC– serà unitària, tindrà el tret de sortida a les 12 hores a la plaça Urquinaona de Barcelona.

La majoria de docents d'escoles i instituts públics de Catalunya no veuen amb bons ulls el currículum educatiu que imparteixen als alumnes. Aquesta és una de les conclusions d'una enquesta que el sindicat Ustec ha fet a 10.000 mestres i professors del sistema. En concret, un 73% han respost que estan insatisfets o molt insatisfets amb el currículum perquè el consideren "poc adequat o desconnectat de les necessitats reals".

Canvis als claustres d'escoles i instituts de cara al nou curs: els docents més grans de 55 anys podran sol·licitar una reducció de dues hores de classe setmanals. Tal com s'especifica al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) aquest dilluns, els professors que s'acullin a aquest benefici hauran d'haver complert l'edat requerida abans de l'1 de setembre i, per primera vegada, no estaran obligats a quedar-se dins del centre durant aquestes hores. Així i tot, des d'USTEC, el sindicat majoritari al sector, s'han mostrat disconformes amb certes condicions de l’acord, i hi ha incertesa per com se substituirà tot el personal que adopti la proposta.

Els sindicats han respost amb indignació aquest dilluns a l'endarreriment de les adjudicacions de places docents per al curs que ve amb una concentració a les portes del departament d'Educació. Unes 300 persones han tallat la Via Augusta i han assegurat que mantindran les protestes fins que es reverteixi la situació, mentre una comitiva es reunia telemàticament amb la conselleria. Tot i que Educació havia de resoldre les assignacions per al curs 2024-2025 la primera setmana de juliol, enguany no ho farà fins a finals de mes. Segons van justificar fonts governamentals, la causa és l'augment de funcionaris i interins docents a causa dels últims processos d'estabilització de més de 31.000 professionals. Per als representants de mestres i professors, però, aquest argument és insuficient. De fet, atribueixen l'ajornament a una manca de planificació del Govern i tornen a carregar contra el decret de plantilles, que atorga als directors el poder de decidir el perfil de fins al 50% dels docents que treballen al seu centre.

El curs que ve hi haurà canvis a les normes que marquen com es distribueixen els docents a Catalunya. Segons ha pogut saber l'ARA, aquesta setmana el departament d'Educació ha comunicat als sindicats que farà modificacions a la borsa de docents per tal d'agilitzar les adjudicacions i posar fil a l'agulla als problemes que viu Catalunya per cobrir substitucions arreu del país.

Iolanda Segura és portaveu de la USTEC, el sindicat educatiu majoritari. Atén el diari ARA després dels mals resultats de Catalunya a les proves PISA i en plena visita del grup d'eurodiputats que ha vingut a Catalunya per supervisar la immersió lingüística.

Aquest dimarts, Carla Turró conversa amb la portaveu d'USTEC·STEs, Iolanda Segura.

"Vam dir que si abans del dia 30 no arribàvem a un acord, convocaríem una vaga i seguirem el nostre full de ruta". Amb aquest argument la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha justificat l'anunci que ha fet el sindicat juntament amb CGT i la Intersindical per cridar els docents a fer vaga el primer dia de curs, el 6 de setembre. El comunicat es fa abans que aquesta mateixa setmana la nova consellera d'Educació, Anna Simó, es reuneixi amb les forces sindicals per primera vegada i mentre encara està en marxa el ple monogràfic d'educació al Parlament.

El sindicat majoritari del sector educatiu considera "inacceptable" la proposta que el departament d'Educació ha fet arribar als sindicats i que negociarà demà a la taula sectorial. "És una proposta rebaixada respecte a la que ens oferien al gener i que ja vam rebutjar", ha criticat la portaveu de la USTEC, Iolanda Segura. Tot i que el document que els sindicats tenen sobre la taula i que aborda aspectes com la recuperació de sexennis o l'equiparació salarial dels professors de FP és similar a l'oferta que el departament va fer a principis d'any, l'eliminació d'alguns elements fa que el sindicat majoritari entre els docents vegi la nova proposta com un pas enrere. Per aquest motiu, la USTEC adverteix que si el departament no millora la proposta convocaran vaga a l'inici del curs vinent.

Després de diverses protestes sindicals i de la indignació de la comunitat docent pels interins que s'han quedat sense plaça al concurs de mèrits, el departament d’Educació ha fet un pas endavant per arribar a un acord amb els sindicats: proposa “estudiar” la situació dels professors que quedin fora dels processos d’estabilització, però a partir del mes de setembre.

El departament d'Educació ha publicat una nova resolució aquest divendres en què comunica que ha revisat les puntuacions que es van donar a tots els docents interins que es van presentar al concurs de mèrits per obtenir una plaça fixa dins el sistema educatiu català. Diversos tribunals han reavaluat la informació que els aspirants havien presentat a l'apartat 7.1, el que fa referència a l'experiència i on es donaven més punts o menys segons l'antiguitat del docent i les especialitats en què més temps havia treballat. Aquesta revisió de les puntuacions que es van publicar el 31 de març, i que la mateixa resolució anuncia com a "resultats de la valoració definitiva dels mèrits", ha comportat que una vuitantena de persones que havien estat seleccionades dins el concurs (és a dir, que ja comptaven obtenir una plaça de funció pública docent) finalment n'hagin quedat fora.

No serà aquest curs ni el vinent. Finalment, els docents no hauran d'acudir presencialment al centre durant aquest juliol i, de fet, la mesura –confirmada per fonts sindicals a l'ARA– no s'aplicarà fins d'aquí dos cursos, el 2024-2025. D'aquesta manera, de moment aquest mes no lectiu els docents el podran dedicar a fer formacions, tal com havien reclamat els sindicats. Així ho ha anunciat la secretària general del departament d'Educació, Patrícia Gomà, aquest dijous, després d'una trobada de més de tres hores amb la mesa sindical per acordar el document de gestió i organització dels centres.

Era una reivindicació que durant els últims mesos havia estat sobre la taula en cada negociació entre la mesa sindical i Educació i, finalment, els sindicats han aconseguit que la seva demanda sigui una realitat: al mes de juliol no hauran d'anar presencialment a l'escola o a l'institut.

A partir del curs que ve els docents catalans que estiguin a la borsa d'interins ja no podran ordenar els municipis on estarien interessats a cobrir una plaça en funció de la seva preferència. Segons han avançat membres d'UGT a l'ARA, la decisió la van comunicar els responsables d'Educació a la mesa sectorial d'aquest dimecres, on van explicar que el curs 2023-2024 la petició mínima que es podrà introduir a la web del departament per cobrir vacants a escoles i instituts serà la comarca. Segons les mateixes fonts, en el cas dels centres que depenen del Consorci d'Educació de Barcelona, ja no es podrà sol·licitar places en funció del districte.