Dues cintes policials, una al segon pis i una altra abans d'arribar al replà del tercer, anticipen que ets a prop de l'escenari d'un crim. Han passat més de 15 hores, però al terra encara hi ha restes de sang, una manta dels serveis sanitaris i diversos rastres d'un intent de reanimació que va ser fallit. Eren les vuit del vespre al barri del Bon Pastor de Barcelona, al districte de Sant Andreu, quan en aquest replà va quedar estès a terra, malferit, un home jove, de poc més de vint anys. L'havien apunyalat i li havien donat un cop al cap, segons les primeres observacions. Just en aquell moment, una veïna de 90 anys pujava a casa i va observar l'escena: els serveis mèdics estaven intentant reanimar, sense sort, el jove. No el va saber reconèixer.

Quan Taito Suzuki (Shizuoka, 1978) va veure a la premsa una fotografia de Takefusa Kubo amb llàgrimes als ulls després de l’eliminació de la seva selecció als Jocs Olímpics de Tòquio, va decidir invertir al Mallorca, el club on llavors jugava el seu compatriota. Ho va fer a través de la seva empresa, Taica Corporation, una multinacional nipona amb més d’un miler de treballadors que destaca en l’àmbit tecnològic. Originari de Shizuoka, conegut com el Brasil del Japó per la seva afició pel futbol, la vida de Suzuki sempre ha estat vinculada a l’esport rei. De jove el practicava –“Era com un Drogba a la japonesa”, diu rient– i d’adult s’hi va involucrar esponsoritzant el Shimizu S-Pulse, que és el club de la seva ciutat, i l’equip de la Universitat de Xuo, en la qual ell va estudiar.

Visitar esdeveniments esportius d’altres països és tendència. Participar en tours d’estadis estrangers, també. Fins i tot competir per veure qui ha estat en més estadis en un grup d’amics és una dinàmica creixent entre els amants del futbol. L’app de Futbology permet als usuaris registrar tots els estadis de futbol que han visitat. Felipe Teijeiro n'és usuari i presumeix per xarxes del seu repertori. “Cada any viatjo per veure algun partit del Barça a Europa. El trio en funció de la història que tingui el club i l’estadi que visito”, assegura en una conversa amb l’ARA.

Anys enrere, quan els equips professionals no feien gires transoceàniques a canvi de bitllets, el gran atractiu de les pretemporades eren els tornejos d’estiu. El Gamper o el Teresa Herrera, que ara tenen una transcendència residual, eren cites ineludibles; també el Ramón de Carranza gadità, considerat la Champions de la canícula, que es disputava a finals d’agost i marcava l’inici de temporada.

El futbol català no és aliè al drama de l'habitatge, i especialment els clubs modestos, de més avall de Segona, ho pateixen. Els més afectats són els secretaris tècnics, sobretot d’equips de Barcelona i voltants, que treballen per fer plantilles que rendeixin amb pocs diners i jugadors locals. “Ens condiciona molt. Els recursos són limitats, i cal racionalitzar-los. Per regla general, apostem per fitxar futbolistes catalans que no necessitin allotjament, perquè posar pis és una despesa molt important”, diu Josep Maria Gené, director esportiu de l’Europa, que ha pujat a Primera RFEF, la tercera categoria estatal, amb un dels pressupostos més baixos de Segona RFEF.

Lluny queda el record d'aquell febrer del 1973, quan el Sant Andreu va imposar-se per 1-0 al Betis a la Copa en un Municipal de Santa Coloma ple de gom a gom. Per descomptat, centenars de bètics van donar suport als seus jugadors aquell dia en què van imposar-se els homes de Gustau el gitano Biosca, llegenda barcelonista. El Betis sempre mou molta gent a Catalunya, com passarà aquest dimecres, quan els dos clubs es retrobin a la Copa (19 hores), en aquesta ocasió al Narcís Sala en un partit d'eliminatòria única. L'afició andalusa, però, patirà per fer-se sentir: al Narcís Sala s'anima més que en molts camps de Primera.

L’escriptor i policia científic dels Mossos d’Esquadra Marc Pastor em rep a casa seva, a Sant Andreu. En aquest barri de Barcelona ha format una família juntament amb l’Eva Narvaez, que és treballadora social, el seu fill Lando, que ha acabat cinquè de primària, i el Doctor, un gos petitó d’edat avançada. Però han voltat força. "Jo soc de Sant Andreu de tota la vida, però l’Eva i jo vam viure deu anys a Nou Barris, per qüestions econòmiques. I el 2014 vam anar a Madagascar a buscar el Lando".

Unides pel nom i separades per tota la resta. Sembla la maledicció que les institucions han llançat sobre els barris barcelonins de la Trinitat Nova i la Trinitat Vella. A la frontera que aixeca l'avinguda Meridiana, s'hi suma la frontera administrativa. Assignats a districtes diferents –la Nova pertany a Nou Barris i la Vella a Sant Andreu–, hi ha una altra ferida que eixampla l'abisme: la falta de connexió de metro entre els dos barris. Una reivindicació històrica que els veïns han reprès aquest dissabte amb una cadena humana que ha unit el poc més d'un quilòmetre que separa les estacions de Trinitat Vella (L1) i Trinitat Nova (L3 i L4).

Havia anat al Narcís Sala a fer-hi el minut de joc i resultat dels carrusels matinals de diumenge i encara avui el camp, l’estructura, les grades, la visera de la tribuna, són ben bé els de fa quaranta anys, si canviem aquell terreny irregular de reg voluntariós pel de gespa artificial.

Canvi d'era (ferroviària) a Sant Andreu. Aquesta setmana de pont de desembre ha posat punt final a 168 anys d'història del ferrocarril a Catalunya i a Espanya. La posada en marxa, prevista per a aquest dilluns, de la nova estació de Sant Andreu a Barcelona –per on passaran els trens convencionals i també els d'alta velocitat– suposa una fita històrica: la jubilació de l'estació més antiga de l'Estat (i probablement d'Europa, segons els historiadors) que encara es mantenia dempeus i amb usos ferroviaris, l'estació de Sant Andreu Comtal. 

Les obres a la Sagrera per construir el nou nus ferroviari avancen segons l'últim calendari fixat, després de dècades de retards. La pròxima fita serà el dia 11 de desembre, quan es posarà en marxa la nova estació de Sant Andreu i la circulació de la línia entre Granollers i Barcelona passarà ja pel que serà el seu traçat definitiu.

Les obres gegants de la Sagrera entren en una fase "crucial" i ja superen l'equador. Ho ha explicat aquest matí, a peu de vies, l'enginyer de camins d'Adif encarregat de les obres, Alberto Alcañiz, que ha assegurat que la nova estació de Rodalies de Sant Andreu entrarà en funcionament l'11 de desembre, seguint el calendari previst.

Som dimecres, a 2/4 de 6 de la tarda, i la remor que ve de la plaça Masadas se sent des de bona part del carrer de Coll, que és una de les vies d'arribada a aquest singular espai porxat i lliure de trànsit del barri de la Sagrera de Barcelona. A mesura que s'avança, s'identifiquen ja els riures dels més petits, les rodes d'algun patinet, els crits d'uns quants que juguen a perseguir-se i les converses amuntegades de pares i mares des dels bancs. Una plaça viva. S'hi compten ara 54 infants (que podrien ser algun més o algun menys, no són fàcils de comptar mentre corren amunt i avall i s'amaguen rere columnes i bancs), dues pilotes de les de cuir i una d'escuma. Un grup que juga a saltar amb gomes i un altre que fa el pi aprofitant les columnes. Els nens amb la samarreta que els identifica com a alumnes de l'Escola Mare de Déu dels Àngels, que és la que hi ha més a prop de la plaça, són clara majoria. En dos equips: el groc per als d'infantil i el blanc per als de primària. I els primers guanyen de llarg.

Les primeres simulacions de com quedaria el minibarri que es projecta als terrenys de l'antiga fàbrica Mercedes-Benz, una parcel·la de 90.641 metres quadrats al barri de Bon Pastor, a Barcelona, van posar en guàrdia bona part del veïnat, que hi veia blocs massa alts i, en general, massa superfície edificada. Això va fer aparèixer pancartes al veí passeig de l'Havana reclamant "menys pisos i més zones verdes". La previsió, segons el conveni que van segellar l'abril de l'any passat l'Ajuntament i Conren Tramway, que són els propietaris dels terrenys, era que aquest àmbit, que no té cap ús des que la fàbrica va tancar el 2007, acollís fins a 1.450 habitatges (3.500 veïns), universitats (uns 2.000 estudiants i 500 professors) i activitat econòmica per atraure més de 4.000 treballadors. Però el planejament que el govern municipal ha presentat aquest dimarts als veïns, i que és la culminació de vuit sessions de procés participatiu, hi redueix els habitatges previstos. Ara se'n preveuen un màxim de 1.300, uns 150 menys, i es manté el requisit que el 40% seran de preu assequible (com a mínim, la meitat d'aquests de lloguer) i la resta, de preu lliure.

La Maia i el León, de 57 i 61 anys, fa dies que tenen les maletes fetes. Aquest dimecres s'enfronten al seu tercer intent de desnonament, i aquest cop ja estan avisats que hi haurà presencia policial. D'entre la desena de desnonaments que es fan diàriament a Barcelona, el seu especialment sensible, perquè la propietat que els vol fer fora és una entitat social i això ha obert un conflicte veïnal intens al barri de Sant Andreu. La Fundació Foment per l'Habitatge Social, que col·labora en projectes de Càritas, ha tirat endavant la via legal per "recuperar" la casa en la qual viu aquest matrimoni. Segons l'entitat, la família fa anys que incompleix els protocols i, a més, en fa cinc que han deixat de pagar. La Maia i el León, però, al·leguen que després de la pandèmia se'ls han reduït dràsticament els ingressos i que no tenen un altre lloc on anar, i demanen desesperadament una alternativa habitacional per no quedar-se al carrer.

Ara fa poc més d'un any l'Ajuntament de Barcelona presentava amb tots els honors l'acord segellat amb els propietaris dels terrenys de l'antiga fàbrica Mercedes-Benz del Bon Pastor, Conren Tramway, per reconvertir aquest espai –en desús des del 2007– en una mena de nou minibarri de la ciutat, amb fins a 1.450 habitatges (3.500 veïns), universitats (uns 2.000 estudiants i 500 professors) i activitat econòmica per atraure més de 4.000 treballadors. És el que els impulsors del projecte defensen que serà el primer ecodistricte de la ciutat, perquè es vol que el verd hi tingui molt de protagonisme i que sigui un espai sense trànsit i que faci, per fi, de lligam urbanístic entre Sant Andreu de Palomar i el Bon Pastor. Però un cop el projecte s'ha començat a posar sobre el paper –i, sobretot, des que la promotora n'ha ensenyat les primeres simulacions– han aparegut les primeres tensions veïnals pels nivell d'edificabilitat acordat i el risc que la zona es massifiqui. El govern municipal insisteix, davant de les crítiques, que encara no hi ha res definitiu.

L'Ajuntament de Barcelona vol fer que els vianants guanyin protagonisme al voltant de l'estació de Sant Andreu Comtal. El consistori invertirà 9 milions d'euros en quatre actuacions que començaran aquesta primavera per afavorir la "mobilitat sostenible" i millorar les connexions als barris del districte. L'actuació més destacada començarà a materialitzar-se al maig i servirà per urbanitzar l'entorn de la nova estació de Rodalies, que està previst que s'estreni la segona meitat d'aquest 2022.

La Germandat d'Antics Cavallers Legionaris de Barcelona no té cap intenció d'abandonar el solar públic que ocupa des del 2013 a les antigues casernes de Sant Andreu si no rep una generosa indemnització. Així ho va fer saber al Consorci de la Zona Franca (CZF) quan, el gener del 2020, els va enviar un burofax per demanar-los que marxessin. A canvi que fessin la maletes, el CZF els va oferir 12.500 euros però aquesta entitat militarista els va rebutjar. Segons fonts pròximes a la negociació, els legionaris al·leguen que hi han fet una inversió de 18.000 euros i que no marxaran per menys. Davant la falta d'acord i gràcies a la pressió constant de l'Ajuntament de Barcelona, el CFZ ha decidit enviar-los un requeriment (entre aquesta setmana i la vinent) per donar-los deu dies per marxar. Si no ho fan, els denunciarà i demanarà al jutge una ordre de desnonament. Els legionaris no han volgut parlar amb l'ARA, tot i la insistència, però tot fa pensar que tornaran a ignorar el requeriment i que l'única manera d'aconseguir que marxin serà amb un desnonament.

Al generós mostrari de contenidors que ja té el barri de Sant Andreu se n'hi suma ara un de nou: el contenidor intel·ligent. L'última adquisició, que s'ha estrenat aquest dilluns, permetrà que una part dels andreuencs puguin tirar –el dia que vulguin i a l'hora que els vagi millor– els residus de la matèria orgànica. El director de neteja i recollida de residus de l'Ajuntament de Barcelona, Carlos Vázquez, ha destacat que aquests contenidors, ara sí que sí, permeten "donar per acabada" la implantació del polèmic porta a porta a Sant Andreu. El nou contenidor és molt similar als que ja hi ha per recollir la matèria orgànica a la resta de la ciutat, amb la diferència que inclou un mecanisme que només permet obrir-lo amb un clauer identificatiu.