El dia 9 de novembre del 2017 tota l’atenció política i mediàtica a Catalunya estava concentrada a la plaça Villa de París de Madrid, al Tribunal Suprem. Per allà hi van desfilar els membres de la mesa del Parlament, encapçalats per Carme Forcadell, amb l’amenaça d’acabar en presó preventiva –així va ser aquella nit per a la presidenta de la cambra–, tal com pocs dies abans li havia passat a mig Govern de la Generalitat i també als líders de l’ANC i d'Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart —Carles Puigdemont ja era a Bèlgica—. Mariano Rajoy estava al capdavant de la presidència del govern d’Espanya i feia poc més de deu dies que havia aplicat el 155 per aplacar la declaració d’independència al Parlament. Però mentre tot això passava i Catalunya vivia les setmanes més tenses des de la restauració de la democràcia, l’Àrea d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra tenia l’ull posat a un altre lloc: a l’empresa Messer Ibérica de Gases SA (Tarragona). Aquell dia hi havia previst un escorcoll que els va portar, de forma inesperada, a destapar un dels casos de presumpta de corrupció més sofisticats des de la fi de la dictadura: el cas Montoro.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha tombat la normativa espanyola que sanciona els contribuents que no declarin els béns i drets a l'estranger dels residents fiscals a l'Estat. Es tracta de l'anomenat "model 720", que, segons el TJUE, imposa multes "desproporcionades" i vulnera el principi de lliure circulació de capitals a la Unió Europea. Així, el tribunal amb seu a Luxemburg dona la raó a la Comissió Europea, que ja el 2017 va recórrer aquesta normativa després de demanar reiteradament a Espanya que la canviés.

"Si volen que correm els 100 metres lliures ho farem, però que paguin", ha insistit aquest dijous el conseller d'Economia en funcions, Andreu Mas-Colell, en una apel·lació directa al govern espanyol. Es referia així a les noves mesures que ha imposat la Moncloa per poder cobrar els diners del fons de liquiditat autonòmic, unes exigències que a la pràctica són la intervenció de les finances catalanes.

Esperanza Aguirre, la incòmoda presidenta del PP madrileny, no ha volgut parlar i Mariano Rajoy no ha fet cap referència a les tensions internes al si del partit més enllà d'explicar que la llista de Madrid "és la nacional" i d'admetre que el seu és un partit que "ha comès errors i passat per dificultats", en referència a casos de corrupció, com ara la trama Gürtel o la Púnica, que els esquitxen de ple i han perjudicat les perspectives electorals del partit.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha negat aquest dijous que demani a Catalunya retallades de 1.300 milions d'euros, després que es conegués que el ministeri ha enviat una carta al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell demanant més mesures.

La vida interna en el PP va camí de convertir-se en un autèntic desgavell quan només falten dos mesos per a les eleccions espanyoles del 20-D. L'immobilisme de Rajoy, les crítiques de l'expresident del govern i del PP José María Aznar, l'enfonsament a Catalunya el 27-S i les enquestes que pronostiquen un creixement meteòric també al conjunt d'Espanya de Ciutadans a costa del PP han actuat de detonador de l'explosió interna que aquest dimecres verbalitza el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en una entrevista al diari 'El Mundo' en què carrega contra Aznar –"Estem operant, no molesti", li etziba–, contra Margallo –"És ostatge de la seva pròpia arrogància intel·lectual"– i contra Rato –"Com pot ser que algú de la teva renda pugui usar una 'black' per estalviar-se uns quants milers d'euros?".

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha avançat aquest dijous al ple del Senat que les dades provisionals que maneja l'Agència Tributària llancen un increment de la recaptació per impostos "per sobre del 5%" en taxa interanual.

El diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, ha demanat al conseller d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que deixi de burlar-se del País Valencià i ha comparat la relació del govern espanyol amb la comunitat que representa amb un exprimidor: "Vostès posen la mà i els valencians posen les taronges".

Els diputats de Convergència i d'Unió al Congrés han coincidit aquest dimarts al Congrés en el seu rebuig als pressupostos presentats pel govern espanyol per a l'any 2016. Pere Macias, de CDC, ha defensat l'esmena a la totalitat amb l'argument que són uns comptes pensats per fer electoralisme, pensant en les eleccions de la tardor, i que només estan al servei dels eslògans i no de la recuperació econòmica. Ha fet notar que partides com les destinades a agricultura, indústria o polítiques actives d'ocupació han estat dràsticament retallades. No són, segons ell, uns comptes fets "per interès general, sinó electoral".

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, es veu capaç de guanyar les eleccions espanyoles de la tardor. I segons ha anunciat aquest dimarts a la tarda el primer que farà serà derogar els pressupostos de 2016, que el govern de Rajoy pretén aprovar abans de les eleccions gràcies a la seva majoria absoluta i que han començat a tramitar-se al Congrés. El líder del PSOE ha afirmat que "de poc valdran" els comptes defensats pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, perquè "els canviarem si els espanyols ens fan confiança". Rajoy no ha volgut debatre amb el líder de l'oposició i ha estat el ministre qui li ha contestat afirmant que en cas de ser president podrà decidir fins on el deixin els seus "socis" de Podem i altres esquerres radicals, inclosos els independentistes catalans.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no s'ha apartat aquest dimarts, en l'obertura del debat dels pressupostos de l'Estat per al 2016, del missatge triomfalista entorn la recuperació econòmica i la creació d'ocupació. Ha afirmat que després d'una legislatura de treball Espanya "ha passat de ser un país que posava en risc l'euro a liderar el creixement i l'ocupació i alguna cosa bona devem haver fet, no és qüestió de la conjuntura internacional". Tot plegat amanit amb la cantarella de que va ser "la fermesa" de Rajoy la que va allunya l'ombra del rescat l'any 2012.

Les inversions previstes per l'estat espanyol a Catalunya en el proper exercici no arribaran a la meitat del que hi va destinar el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero el 2011, malgrat l'augment respecte al 2015 que preveu el projecte de pressupostos generals que ha presentat aquest dimarts el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.

El govern de Marianno Rajoy preveu que, amb la disminució de persones aturades, s'estalviï fins a 22% en prestacions, gairebé 5.500 milions d'euros menys del pressupostat aquest 2015 fins els 19.820 milions. Les bones expectatives de l'executiu en aquest aspecte -asseguren que aquest any fins a 600.000 persones trobaran feina- es posen de manifest també en el pressupost per a foment de les polítiques d'ocupació, que només augment un 1,2%.

Era difícil que les inversions a Catalunya poguessin caure més. Després que el govern espanyol decidís que durant aquest exercici rebéssim la inversió més baixa des del 1999, en els pressupostos generals de l'Estat per al 2016, l'executiu de Mariano Rajoy augmenta la inversió territorialitzada fins als 1.179,53 milions d'euros, cent milions més que no pas en els comptes actuals –de 1.072,30 milions d'euros–. Es tracta d'un 10,7% del total en el conjunt autonòmic, més d'un punt percentual més que en l'actual exercici, que és d'un 9,5%. La millora, doncs, era previsible venint d'una de les xifres més baixes –de fet, el 1999 era l'última dada disponible per a consulta–. De totes maneres el percentatge queda lluny del que contemplava la disposició addicional tercera de l'Estatut, que Catalunya rebés en inversions el que aporta en el PIB estatal, aproximadament un 19%.

La comissió d'investigació sobre el frau i l'evasió fiscals i les pràctiques de corrupció política ha tornat a acordar amb l'únic vot en contra del PPC que s'elevi a la mesa del Parlament les incompareixences dels ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz perquè es remetin a Fiscalia per un possible delicte de desobediència. Els dos ministres i altres càrrecs de l'Estat han estat cridats per tercera vegada a comparèixer a la comissió i no ho han fet, reiterant prèviament la seva negativa al seu president, David Fernández. Durant la sessió s'ha aprovat el calendari de presentació i votació de les conclusions de la comissió: els grups les hauran de registrar el 14 de juliol i es votaran el 17.

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, descarta obrir el debat sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic aquesta legislatura, segons ha explicat en una conversa informal amb periodistes als passadissos del Congrés dels Diputats. Amb tot, ha afirmat que les CCAA tindran una "liquidació positiva" del 2014, és a dir, que rebran recursos. També ha advertit els nous ajuntaments, i en especial a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que els consistoris estan obligats a complir la llei i que no poden municipalitzar serveis a costa d'incrementar les plantilles.

La campanya electoral ja ha aterrat al Congrés. Durant la sessió de control d'aquest dimecres, el president espanyol, Mariano Rajoy, ha acusat el líder de l'oposició, el socialista Pedro Sánchez, de "mentir" amb les xifres de joves que han marxat a l'estranger per buscar feina. Al seu torn, el secretari general del PSOE ha rebutjat qualsevol lliçó de Rajoy en matèria d'atur i li ha augurat que els ciutadans aviat el deixaran sense feina.

La Mesa del Parlament ha acordat aquest dimarts per majoria portar a la Fiscalia les incompareixences del cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia (UDEF), Manuel Vázquez, i del director d'Inspecció de l'Agència Tributària, Luis Maria Sánchez, a la comissió d'investigació sobre el frau.