Carlota Elias tenia clar que necessitava un tema que la motivés per al seu treball de final de grau de criminologia. I es va trobar amb la paraula hibristofília: persones que senten atracció per criminals. Ho ha acabat convertint en el llibre Hibristofília, un cuento de (encerr)hadas.

TV3 ha encetat una nova temporada de Crims amb l’esquer promocional de l’engany com a nou fil conductor. Però és impossible trobar un sol capítol de les sis temporades on l’engany no hi sigui present. A través de la traïció, de la mentida o d’una falsa aparença, l’engany és endèmic al true crime. Dilluns van començar amb L’assassí de la pandèmia, un serial-killer que matava persones que vivien al carrer mentre hi havia l’ordre de confinament per la covid. Potser perquè hi havia aquest component d’intempèrie, el programa es va recrear fins a l’extenuació en un recurs que ja és emblemàtic d’aquest gènere: la imatge del dron. En quaranta-tres minuts d’història es van inserir un mínim de vint-i-set plans zenitals –aquesta mirada del territori des del cel, a vista d’ocell–. Això vol dir que hi va haver, de mitjana, un pla aeri cada minut i mig de relat. Amb aquesta insistència no és, en cap cas, una simple qüestió ornamental. És, sense cap mena de dubte, un símptoma. Un recurs visual que ens vol dir alguna cosa.

Es deia Jordi, tenia 51 anys i vivia a Vilafruns de Balsareny, una antiga colònia minera que es troba a mig camí entre Balsareny i Sallent, a la comarca del Bages. Aquest dimecres al vespre, cap a tres quarts de nou, uns amics seus van acudir al seu domicili i el van trobar mort. Estava estirat al terra i lligat. A més, tot el pis estava regirat. Què havia passat? Els Mossos d'Esquadra ho investiguen com un nou crim a Catalunya.

Agents dels Mossos d'Esquadra van detenir dimarts a la nit un jove de 20 anys en relació amb la mort violenta d'un home a Sant Andreu, Barcelona. La víctima mortal era la parella de la seva mare. Segons ha pogut saber l'ARA i ha confirmat el cos policial en un comunicat, els fets van tenir lloc pels volts de les 20 h. Va ser llavors que el 112 va rebre un avís per part del presumpte autor del crim informant que havia ferit una altra persona amb una arma blanca a casa seva.

Kotor és un una ciutat d'una mica més de 10.000 habitants ubicada al sud de Montenegro. Envoltada de muntanyes i de mar, és una localitat molt turística, que defineix com poques el paisatge escarpat i imponent d'aquest país dels Balcans. Però Kotor també va ser la ciutat fundacional d'una màfia molt activa a principis de segle, sobretot dedicada al tràfic de drogues. Els seus tentacles cada vegada es van fer més extensos per Europa i fins i tot van arribar al port de València. Era el 2014 quan hi va desaparèixer un carregament de cocaïna. Segons un informe de l'Observatori Europeu de les Drogues, es tractava d'una operació de la màfia de Kotor que va fer fallida. Aquest carregament va desencadenar una guerra interna en el si d'aquesta màfia i va deixar dos bàndols clarament diferenciats: els Skaljari i els Kavac. La guerra encara dura i en els últims mesos Catalunya en pateix les conseqüències.

L'actor, director i productor Rob Reiner (78) i la seva dona, Michele Singer (68), han estat trobats morts aquest diumenge a la tarda –dilluns de matinada a Catalunya– a casa seva, a Brentwood (Califòrnia). La causa de la mort és un apunyalament. L'entrada a l'habitatge no estava forçada, i el cas és investigat com a homicidi pel Departament de Policia de la ciutat. Un dels fills de la parella, Nick, ha estat detingut hores després per la policia —el diumenge passades les 9 del vespre a Califòrnia— en relació amb el doble homicidi, segons els mitjans nord-americans. La fiança dictada per al noi, de 32 anys, és de 4 milions de dòlars. Nick, que havia tingut problemes amb les drogues i diverses entrades en centres de rehabilitació, era un dels tres fills que Reiner va tenir amb Michele Singer, la seva segona dona, amb qui es va casar el 1989. Una altra de les filles, Romy, és qui va trobar els pares i va trucar a emergències.

Després que dilluns es confirmés l'assassinat d'una dona a Huelva a mans de la seva exparella, aquest dimarts la Policia Nacional investiga un altre crim masclista, aquest cop a Saragossa, d'una dona de 49 anys. El presumpte autor hauria estat la seva parella, amb qui convivia i que ja ha estat detingut segons la Delegació del govern a l'Aragó. A més, el ministeri d'Igualtat també ha confirmat en les últimes hores un altre assassinat masclista a Alacant que va tenir lloc el 24 d'octubre.

El cadàver sense identificar de la coneguda com "la dona de rosa", que va trobar el 3 de juliol del 2005 un taxista a Viladecans, correspon a una noia de 31 anys d'origen rus, segons ha informat aquest dijous la direcció general de la Policia Nacional en un comunicat. La identificació ha estat possible gràcies a la campanya impulsada per l'Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol) Identify Me, que ja ha ajudat a saber qui eren diverses dones que van aparèixer mortes en circumstàncies sospitoses les últimes dècades arreu d'Europa. Totes les víctimes es poden localitzar en aquest enllaç.

El Parc dels Colors de Mollet del Vallès va ser la darrera gran obra de l'arquitecte Enric Miralles, que es va inaugurar el 2001, un any després de la seva mort. És un espai pensat per cosir barris, que ho aconsegueix amb estructures sinuoses de ciment, terres pintats de blau, sorra, arbres, pèrgoles, jocs d'aigua (ara no funcionen) i una gran escalinata que presideix l'espai, pensada per a concerts i espectacles. És un parc que de dia viu de petits que juguen a pilota, es gronxen i es persegueixen, i que, segons expliquen alguns veïns, a les nits sol reunir joves que espremen la matinada. Divendres passat a la nit, la gran escalinata, amb tocs modernistes que recorden Gaudí, es va tenyir de sang.

Un home ha mort aquest divendres a la tarda en un carrer de la Barceloneta al donar-se un cop al cap quan dos desconeguts li han donat una empenta quan intentaven robar-lo, segons han confirmat a l'ARA fonts de la Guàrdia Urbana. Els policies han pogut detenir els dos sospitosos. De moment s'està a l'espera que arribi la comitiva judicial i els investigadors determinin les circumstàncies exactes de la mort. Segons les mateixes fonts, la víctima és una persona sense llar.

El net de Josep Lluís Ortega Monasterio, autor, com tothom sap, de l’havanera El meu avi, considera “una victòria” que a la cantada de Calella de Palafrugell de dissabte el públic acabés, com un sol home, refilant la popular cançó. Koldo Ortega Monasterio, que així es diu, ha anunciat una querella contra els autors del documental Murs de silenci, de TV3, en el qual s’insinuava que el compositor estava “relacionat” amb una xarxa d’explotació sexual de menors. Diu que això "és absolutament fals i manipulat" i que la innocència del seu avi “ja va ser acreditada judicialment, però no s'ha respectat”. Així doncs, el debat de la separació entre obra i autor de moment no cal, però, esclar, és inevitable.

Entre el febrer de 1935 i l'abril de 1936, Dolors Coït, una dona menuda de 21 anys, amb "uns ulls bonics, ingenus i curiosos", segons la premsa de l'època, va emmetzinar letalment cinc persones: la sogra, el marit, el cunyat, la dona del cunyat i el fill petit d'aquests dos últims. El crim va succeir a la Granja d'Escarp, un poble agrícola del Segrià que ara té un miler d'habitants, i on va créixer Anna Sàez Mateu (1969). La directora del diari Segre no només va néixer al mateix poble sinó que també va viure a la mateixa casa on van morir tres de les víctimes. "M'havien proposat altres vegades fer un llibre sobre aquests crims, però sempre havia dit que no perquè és una història documentadíssima i no m'aportava gaire cosa. Fins que em vaig adonar que connectava amb mi", explica Sàez, que acaba de publicar L'enverinadora (Pòrtic), que té com a subtítol Una assassina en sèrie rural.

Sis dels vuit amb arma blanca. Quatre per conflictes familiars. Tres en els quals els presumptes autors tindrien problemes de salut mental. Dos vinculats al tràfic de drogues a petita escala. Aquests són alguns dels pocs punts en comú dels vuit homicidis que s'han registrat a Catalunya el 2025. Fonts dels Mossos insisteixen en considerar-los fets aïllats que no tenen cap relació entre ells. Això és el que en sabem fins ara.

Dilluns, en el segon capítol de la nova temporada de Crims ens van presentar un cas titulat Libèl·lula, un nom molt bonic per a una mort atroç. La Carme va aparèixer brutalment assassinada al llit de casa seva. Tot i l’aparença d’un robatori, els Mossos van descobrir que qui la va matar va ser el seu marit. Com és habitual, els Mossos d’Esquadra tornaven a aportar els detalls tècnics del modus operandi i les peripècies del procés d'investigació. També proporcionaven imatges i material documental. Seria interessant saber la quantitat d’hores de la policia catalana invertides en aquest programa de televisió i si hi ha una reflexió sobre el rol que volen exercir comunicativament en aquest espai.

Un crim a la setmana. L'any passat es van cometre 62 homicidis a Catalunya, vuit menys que el 2023, que va ser un any de rècord pel que fa a assassinats. Segons les dades dels Mossos d'Esquadra a les quals ha tingut accés l'ARA, Catalunya ha tornat a registrar unes dades de crims semblants a les del 2022 i el 2019, quan se'n van cometre 61, i la baixada de casos es nota sobretot en els homicidis comesos amb arma de foc.

Nova temporada de Crims a TV3, que va escollir començar amb un assassinat molt nostrat: víctima i assassí catalans, de classe benestant, amb una motivació de fons vinculada a l’estafa d’un habitatge de luxe. Molt adequat per a la televisió pública. En l’estrena vam detectar una certa moderació de les formes del true crime, com si haguessin rebaixat el nivell de truculència impostada que hi solen afegir. Veurem si és una nova inèrcia o una excepció. En l’estrena de la temporada el fil conductor del relat s’explicava a través del testimoni de la filla de la víctima. No és habitual que les famílies participin de l’espectacle de la mort del seu difunt, però ha passat en alguns episodis. En l’anterior temporada, amb l’assassinat de Jordi Comas, president de la patronal dels empresaris de Girona, la seva viuda explicava els detalls del crim a dins de la mateixa casa on es van produir els fets horribles. Carles Porta, excepcionalment, participava de cos present en la història per anar fent preguntes. A la segona temporada, en el crim que patia la família Castell del Montsià, la mare i el germà de la noia assassinada el 1982 també col·laboraven a construir el relat. O, amb l’assassinat d’Helena Jubany, la família hi participava amb l’esperança de reactivar la investigació. 

Una arma blanca pot ser moltes coses. Pot ser un matxet o un ganivet gran que no arriba a la mida d'una espasa. Aquesta és exactament l'arma que va matar un home a Verges el juliol del 2022, quan volia separar dues persones que discutien en un bar. També pot ser un ganivet de cuina, com el que va agafar un intern de la presó de Mas d'Enric l'abril d'aquest any per assassinar la cuinera del centre. O pot ser una navalla, l'arma homicida d'un dels crims més tristos de l'any, quan un pare va matar el fill de cinc anys i va ferir la mare a Bellcaire d'Empordà, el 3 d'abril. Tots aquests objectes tenen en comú que són esmolats, de metall i que poden arribar a ser molt perillosos, fins al punt de causar la mort. Ho demostra una dada: en els últims cinc anys, més de 160 persones han mort a causa de les armes blanques a Catalunya.

Michael D. Bailey (Cleveland, 1971) és professor d'història de la Universitat d'Iowa (Estats Units) i un dels màxims experts en la cacera de bruixes que va assolar Europa entre els segles XV i XVII. Milers de persones, sobretot dones, van acabar executades acusades del fals crim de bruixeria. Bailey, que no creu en la màgia, va ser un dels fundadors de la revista acadèmica Magic, Ritual and Witchcraft, i també ha investigat a fons la història de la màgia, les creences i les supersticions. L'historiador va ser a Barcelona per inaugurar el congrés Els orígens de la cacera de bruixes a Europa, que es va celebrar a la Universitat de Barcelona (UB) per commemorar els 600 anys de les Ordinacions de les Valls d'Àneu (1424), un text jurídic català considerat pioner en la legislació contra el suposat crim de bruixeria.

Quan es pensa en el Renaixement, venen al cap El naixement de Venus de Botticelli, La Bacanal de Ticià, les pietats de Miquel Àngel, els versos de Petrarca dedicats a Laura o els noms de grans mecenes com els Mèdici. Tots ells van fer possible un nou estil i una nova manera de concebre la bellesa. Tanmateix, Jill Burke, catedràtica de cultures visuals i materials del Renaixement de la Universitat d'Edimburg, no intenta entendre ni analitzar les obres d'art, sinó que es pregunta quin efecte van tenir en les dones de l’època. Al llibre Cómo ser una mujer del Renacimiento. Mujeres, poder y el nacimiento del mito de la belleza (Crítica) fins i tot dona algunes receptes per a qui vulgui provar cosmètica renaixentista.

Per què ens atrauen els crims reals? Per què ens enganxem a les desgràcies alienes? Aquesta última dècada, el gènere del true crime s'ha popularitzat considerablement a través de plataformes audiovisuals com Netflix i HBO. A Catalunya, el programa Crims de Carles Porta ha rebentat els audímetres de TV3 i Catalunya Ràdio. El teatre tampoc ha quedat al marge d'aquesta tendència. Des del cas de Marie Colvin fins a la Manada, passant pels assassinats de James Bulger i Ana Orantes, diverses sales programen aquesta primavera espectacles sobre casos de violència reals. Assassinats, feminicidis i crims de guerra que, en la majoria de casos, serveixen per parlar de la crueltat i l'afany de poder que vertebren la societat.