Enmig de la guerra a l'Orient Mitjà i el consegüent impacte sobre el mercat global del gas i el petroli, molts països han entrat en una cursa de fons per trobar qui els pot garantir el subministrament d'aquests combustibles fòssils, o assegurar-se que el vincle amb els seus principals proveïdors és robust. És el cas d'Espanya, que acaba d'anunciar el "reforç" de l'associació energètica amb Algèria, de qui depèn el subministrament de gas natural a l'Estat perquè n'és la primera font. A tall d'exemple, entre gener i desembre del 2025 el 34,5% del gas natural que va arribar a Espanya (128.504 GWh) va provenir del país africà, mentre que enguany el gas algerià ja suposa el 29,2% d'aquest combustible fòssil (19.243 GWh). De fet, aquest reforç es traduirà ni més ni menys que en una "ampliació" dels volums de gas que arriben a l'Estat provinents d'Algèria. El mateix va passar l'any 2022, quan la guerra a Ucraïna i les consegüents decisions d’Occident sobre els seus vincles amb Moscou, entre les quals començar a deslligar-se a llarg termini del gas rus, van ampliar la capacitat del gasoducte que connecta Espanya amb el país algerià: de 8.000 milions de metres cúbics a 10.000 milions.

Un home de 69 anys va desaparèixer el 15 de gener quan va sortir al mar amb el seu veler des del port de Gandia, a la Safor. La ruta l'havia de portar a Guardamar del Segura, a la comarca del Baix Segura, però no se n'ha sabut res en dues setmanes. Finalment, ha sigut rescatat a més de cent milles nàutiques de distància: l'han trobat, sa i estalvi, en aigües algerianes.

Pedro Sánchez va iniciar una gira l'agost del 2024 a l'Àfrica Occidental amb un objectiu anunciat: lluitar contra la immigració irregular. Es va entrevistar de forma bilateral amb els presidents del Senegal, Gàmbia i Mauritània, després d'haver reforçat els llaços amb el Marroc. En aquell moment la pressió migratòria a les illes Canàries havia augmentat substancialment i el govern d'Espanya va moure fitxa per posar-hi remei. Un any i mig després, les xifres han canviat. Si bé els anys 2023 i 2024 hi va haver un pic d'arribada per la ruta de les Canàries, a partir del 2025 les xifres comencen a baixar. El descens de la via canària, però, coincideix amb el repunt de la balear.

L’any 2023, Tunísia es va convertir en un maldecap per als polítics europeus, sobretot per al govern italià d'extrema dreta de Giorgia Meloni. Aquell any unes 140.000 persones van salpar de les platges tunisianes rumb a Europa, i un 70% hi van poder arribar. Les xifres contrastaven amb les del seu veí, Algèria. Amb una població quasi quatre vegades superior, el mateix 2023 es va registrar la sortida de poc més de 2.200 persones. Dos anys després, els papers s’han invertit, a l’anomenada ruta del Mediterrani central: Tunísia ha segellat gairebé del tot les seves platges, mentre que a Algèria s’ha disparat la sortida de pasteres.  

Era un dijous d'octubre a la zona alta de Barcelona. Faltaven pocs minuts per a les dotze de la nit quan, de sobte, els veïns del carrer de Raset van sentir uns forts crits. Alguns d'ells van treure el cap per la finestra i van veure com tres encaputxats assaltaven un home i el posaven per la força a dins d'un Range Rover negre. Ningú va saber res més d'aquell home fins a l'endemà: a mil quilòmetres de Sarrià, la Guàrdia Civil va sospitar d'uns homes que, de nit, carregaven alguna cosa en una llanxa al riu Guadalquivir. S'hi van acostar i van descobrir que la mercaderia era un home: Hichem Aboud, un periodista algerià, conegut sobretot per la seva tasca d'oposició al règim d'aquest país.

Hichem Aboud (Algèria, 1955) porta tota una vida denunciant des dels seus llibres i articles el règim algerià. Això fa que visqui vigilant, i admeti que "pot rebre un tret en qualsevol moment". Explica que l'han intentat segrestar quatre vegades, i l'última va ser a Barcelona l'octubre passat. Uns encaputxats el van posar a dins d'un cotxe i el van conduir fins a Andalusia. Just quan l'anaven a introduir a una barca al Guadalquivir per portar-lo presumptament a la costa africana, la Guàrdia Civil va intervenir. L'ARA ha avançat aquest dimarts que els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil han detingut cinc persones com a presumptes autors materials del seu segrest. La investigació, però, encara no ha arribat al cervell de l'operació.

A Alger ja no hi queda res d'aquell rampell contestatari que va fer caure el 2019 l'enèsima candidatura del president Bouteflika, llavors en un estat ja catatònic. Les protestes setmanals del moviment prodemocràtic hirak van ser sufocades, la premsa independent es troba emmordassada i l'oposició política tenallada. En aquest clima poc propici, aquest dissabte se celebren les eleccions presidencials d'Algèria, en què ningú no dubta que el president, Abdelmadjid Tebboune, sortirà reelegit.

Entre 1945, darrer any de la Segona Guerra Mundial, i 1989, darrer any de la Guerra Freda, hi ha un any vertiginós i decisiu: 1956. El món va canviar en aquell moment. Si es vol comprendre per què el petit Israel és una superpotència militar, capaç d'imposar la seva voluntat (de grat o per força) sobre el conjunt del Pròxim Orient, cal estudiar el 1956. Si es vol descobrir fins a quin punt una crisi imperial pot fer embogir un govern europeu, en aquest cas el de França, cal estudiar el 1956. El nacionalisme àrab va creure que aquell era l'any de la victòria. Després va descobrir que va ser l'any de la derrota definitiva.

L'atac de Hamàs del passat 7 d'octubre no només va agafar per sorpresa l'exèrcit i els serveis d'intel·ligència israelians, sinó també tota la casta dirigent del món àrab. Durant dècades, els carrers àrabs han denunciat que els seus respectius governs no fessin més per donar suport a la causa palestina, més enllà de les paraules. Amb l'esclat de la Primavera Àrab va semblar que la causa palestina passava a un segon pla, però la salvatge guerra de Gaza ha modificat aquesta equació: ha tornat a posar el tema damunt la taula i ha eixamplat el fossar entre els règims àrabs i la seva ciutadania. Un fossar que es pot eixamplar encara més a partir de demà, quan comença el ramadà, el mes sagrat dels musulmans.

Les autoritats d’Algèria han prohibit la pel·lícula Barbie per considerar-la immoral, segons informen diversos mitjans locals. La pel·lícula, que s’ha projectat durant tres setmanes als cinemes del país, amb el mateix èxit que ha tingut arreu del món, va desaparèixer diumenge de totes les cartelleres, sense cap comunicació oficial al tancament d'aquesta edició. Habitualment el ministeri de Cultura comunica i argumenta les prohibicions de pel·lícules, però en aquest cas, segons el portal 24h Algerie, el govern d’Abdelmajid Tebboune s’ha limitat a enviar una circular als cinemes i al distribuïdor: “Oficialment la comèdia Barbie s’ha prohibit per atemptat contra la moral”. 

El Mediterrani continua lluitant contra incendis devastadors, atiats per les altes temperatures d'aquest juliol. Un dels focs més intensos és encara el de l'illa italiana de Sicília, en una zona a prop de Palerm, que ha deixat ja tres víctimes mortals. Una parella d'uns 70 anys va morir quan les flames van arribar a casa seva, als afores de la capital siciliana, i una altra dona de 80 anys va morir perquè l'ambulància no va poder arribar a casa seva a causa de la virulència del foc. El president de Sicília, Renato Schifani, advertia que "la calor abrasadora i uns incendis devastadors sense precedents" feien viure a l'illa "els seus dies més difícils en dècades".

Omar Noumri (1991) es va convertir el 2019 en el primer alcalde musulmà de Catalunya i Espanya, exceptuant Melilla. Amb una llista vinculada a ERC, va imposar-se a Castelló de Farfanya (la Noguera) i va ampliar en un regidor més la majoria absoluta respecte a Junts. Fill de pare algerià i mare catalana, Noumri va arribar a Catalunya quan tenia un any fugint de la guerra civil que castigava el país àrab. 

Des de fa uns mesos, els preus del gas natural s'han normalitzat. L'esclat de la guerra a Ucraïna va donar ales al cost d'aquest combustible fòssil, que va arribar a superar la barrera dels 300 euros/MWh, segons l'índex TTF, que s'utilitza com a referència europea. La xifra es va assolir sobretot per la retallada del subministrament per part de Rússia i la consegüent cursa entre països per aconseguir gas i omplir els magatzems de cara a l'hivern. El registre, però, queda lluny dels preus actuals: fa uns dies el gas natural queia per sota dels 30 euros/MWh. "Hem de ser prudents, però és evident que la situació dista molt de la de fa un any; estem a nivells d'abans de la guerra", reflexiona el president de l'Associació Espanyola del Gas (Sedigas), Joan Batalla.

El president d’Algèria, Abdelmadjid Tebboune, ha aprofitat una de les escasses trobades amb la premsa del país -del tot emmordassada pel “sistema”, com s’anomena allà l’aparell de l’estat- per tornar a carregar contra Pedro Sánchez i el seu suport al Marroc contra les aspiracions d’autodeterminació del poble saharaui. Tebboune ha qualificat de “pas en fals” el gir de Sánchez, que fa gairebé un any va avalar el pla de Rabat per donar una autonomia al Sàhara Occidental dins el Marroc, contra el que preveu el dret internacional i les resolucions de l’ONU: la celebració d’un referèndum d’autodeterminació de l’antiga colònia espanyola. Tebboune ha anat més enllà i ha qualificat el gir històric de Sánchez “d’acte hostil”, no cap als saharauis, sinó cap a la mateixa Algèria, i ha reiterat que les relacions del seu país amb Espanya continuen “congelades”.

Giorgia Meloni s'enfronta a la primera gran crisi des que està al capdavant del govern d'Itàlia. Les associacions italianes que agrupen els principals gestors de gasolineres del país han convocat una vaga aquest dimecres i dijous per protestar contra la “campanya de difamació” de l'executiu, que responsabilitza les estacions de servei de la sobtada alça dels preus del carburant.

El XVI Congrés del Front Polisario, el partit-guerrilla saharaui, que se celebra des de divendres passat al campament de refugiats de Dakhla, s'anunciava com el més important de les últimes tres dècades, i no està defraudant les expectatives. Poques hores abans de la seva clausura oficial, un portaveu del Polisario va informar ahir de la prolongació de la trobada, cosa que s'interpreta com una expressió de la falta de consens entre els més de 2.300 delegats al voltant de la reelecció del líder, Brahim Ghali, de 73 anys. En canvi, sí que hi ha un acord unànime sobre la necessitat d'“escalar” la guerra contra el Marroc per aconseguir la independència del Sàhara Occidental.

El govern del Marroc ha demanat al fabricant alemany d'articles esportius Adidas que retiri una col·lecció de samarretes inspirades en les "rajoles marroquines" perquè ho considera un "robatori" del patrimoni cultural del país en suposat benefici d'Algèria, ha informat a Efe una font governamental marroquina. La font, que va demanar l'anonimat, explica que el ministeri de Joventut, Cultura i Comunicació del Marroc va contractar "d'urgència" un advocat marroquí per "defensar-se d'un nou robatori del patrimoni del Marroc", del qual a sobre consideren beneficiada Algèria, amb qui mantenen una mala relació diplomàtica històrica.

Les relacions entre França i Algèria mai han sigut fàcils. Les ferides de la colonització i de la cruenta guerra d'independència encara no s'han tancat del tot i provoquen topades diplomàtiques com la de fa gairebé un any, quan el president francès, Emmanuel Macron, va posar en dubte l'existència d'una "nació" algeriana quan França va conquerir el país el 1830. La frase va provocar un gran malestar a Algèria i la primera crisi diplomàtica entre París i Alger en 15 anys. El president del país, Abdelmadjid Tebboune, va qualificar de "molt greus" les paraules de l'inquilí de l'Elisi i va retirar el seu ambaixador de París alhora que prohibia als avions francesos sobrevolar Algèria.

Un document de la Comissió Europea, l'anomenat Llibre verd, ja avisava l'any 2000 que la Unió s’havia de poder alliberar de la dependència del gas i el carbó russos (un 45%), i que per fer-ho calia diversificar les fonts d’energia. Aquella necessitat s’ha convertit en urgència, a mesura que s’acosten una tardor i un hivern marcats per la guerra d’Ucraïna, que no es preveu que s’acabi aviat, i per la crisi energètica causada pel conflicte amb Rússia. La dependència del gas rus de bona part d’Europa ha dut alguns a replantejar la conveniència de recuperar un projecte que s’havia descartat: el Midcat, que hauria de poder dur gas des d’Algèria i la Península fins a l’Europa central a través de Catalunya i França.

Durant l'última setmana ha tingut lloc un aparent pols entre el govern d'Algèria i la seva patronal bancària per l'aplicació d'un bloqueig a les relacions comercials amb Espanya. El 28 de juny, l'Associació de Bancs i Establiments Financers d'Algèria (ABEF) va enviar una carta als seus membres ordenant restablir la normalitat dels fluxos financers amb els bancs espanyols, suspesa el 9 de juny. Tanmateix, encara no havien passat 48 hores que un confús comunicat del ministeri d'Afers Estrangers algerià advertia que no hi havia una "marxa enrere" en les relacions amb Espanya i que l'ABEF no podia prendre decisions en qüestions de sobirania nacional.