MAGRIB
Internacional 01/03/2019

Algèria es revolta contra el president fantasma

Milers de persones surten al carrer contra el cinquè mandat de Bouteflika

Ricard G. Samaranch
3 min
Antiavalots i manifestants enfrontant-se al centre d’Alger en una protesta contra la reelecció de Bouteflika.

TunisCom si es tractés de l’homenatge a un difunt, una fotografia d’Abdelaziz Bouteflika va presidir l’acte en què el Front d’Alliberament Nacional (FLN) va anunciar que ell seria el seu candidat a les eleccions presidencials del dia 18 d’abril. Amb un fil de veu, el rais algerià amb prou feines va poder fer el jurament del seu càrrec després de ser reelegit per a un quart mandat l’any 2014. I en la campanya d’aquells comicis, no va aparèixer en cap míting. De fet, l’última vegada que Bouteflika va parlar en públic va ser fa set anys, just abans de tenir un infart cerebral que l’ha deixat en una cadira de rodes. Per això, la seva candidatura és percebuda com una humiliació per amplis sectors de la població, que les últimes setmanes s’han mobilitzat als carrers per dir no al seu cinquè mandat.

Des de fa un parell de setmanes, les protestes convocades a través de les xarxes socials s’han anat estenent com una taca d’oli per la geografia algeriana. Ahir desenes de milers de persones, en bona part joves, van desfilar pacíficament pel centre de la capital. Els agents de policia van intentar dispersar-los amb gasos lacrimògens com la setmana passada, però la multitud aquest cop els va desbordar. Si bé les manifestacions sectorials no són estranyes, feia dècades que no situaven en el seu punt de mira la més alta autoritat del país magribí. Amb el record encara viu de la cruenta guerra civil dels anys noranta, que va posar fi a la transició democràtica i es va saldar amb la mort de més de 200.000 persones, a Algèria la Primavera Àrab va passar de llarg. Vuit anys després, la revolta està madura.

Una economia insostenible

Tot i que Algèria compta amb un nivell de vida superior al dels seus veïns gràcies a les seves ingents reserves d’hidrocarburs, el creixement demogràfic i la caiguda del preu del petroli posen en dubte la sostenibilitat del seu model econòmic. “La nova realitat financera ja no permet mantenir l’elevat nivell de despesa pública dels últimes deu anys, que ha buidat les arques de l’Estat”, advertia en un informe recent el t hink tank ICG, que aposta per una reforma profunda que diversifiqui l’economia. De fet, el govern ja s’ha vist forçat a aplicar una política de retallades. L’atur entre els joves supera el 30% i la falta de perspectives ajuda a explicar el malestar expressat a les protestes.

La revolta sembla que ha agafat per sorpresa el règim, que ha reaccionat insistint en la necessitat de mantenir l’estabilitat i agitant la por. “Els ciutadans van oferir roses als policies, i és bonic, però recordo que a Síria també va començar així”, ha apuntat amenaçador el primer ministre, Ahmed Ouyahia. Tanmateix, l’estratègia ja no funciona en una societat en què els menors de 30 anys representen més de la meitat de la població i no estan traumatitzats pel record de la guerra civil. Un fossar de diverses dècades separa els joves manifestants dels governants del país. Bouteflika, que actualment és a Suïssa per rebre atencions mèdiques, té 81 anys; el premier Ouyahia, en té 67, i el cap de l’estat major, Ahmed Gaid Salah, 78. Una autència gerontocràcia.

“Si la pressió es manté, el règim podria optar per sacrificar el seu candidat en favor d’una opció que susciti un consens més ampli. Cal tenir present que l’exèrcit és el guardià de la continuïtat del sistema”, sosté l’analista algeriana Dalia Ghanem, del Carnegie Center. L’obscur cervell que hi ha darrere Bouteflika -els rumors apunten al seu germà Saïd- haurà de prendre una decisió aviat, ja que demà es tanca el termini per a la presentació de candidatures. L’únic factor que juga a favor seu és que l’oposició no sembla capaç de formar un front comú. “L’oposició és massa feble per coordinar-se, presentar una alternativa seriosa o simplement capitalitzar l’energia dels carrers per mobilitzar més gent. Durant aquests anys, no han mostrat una inclinació per promoure un canvi polític”, afegeix Ghanem.

La Unió Europea segueix l’evolució de la crisi amb preocupació, ja que Algèria és el seu tercer proveïdor de gas natural. Per a Espanya, el gas algerià representa prop del 50% de les seves importacions.

stats