Rosalía es fuma un cigarret durant una entrevista en un espai tancat i acaba denunciada. La cantant catalana va anar al pòdcast de la youtuber Esty Quesada, més coneguda com a Soy una Pringada. Durant la gravació, l'artista va decidir interrompre la conversa per fumar i va convidar la presentadora a compartir la cigarreta. Quesada, malgrat que va dir que no era fumadora, va decidir acceptar perquè "li agrada parlar entre calades". Però aquesta escena de totes dues fumant ha tingut conseqüències: la plataforma Nofumadores.org ha decidit presentar una denúncia formal.

La Gemma fa dos anys que viu permanentment connectada a una màquina sense la qual no podria respirar. Té 69 anys i sempre ha sigut molt esportista, l'apassiona fer excursions i sempre ha anat amb el seu marit amunt i avall amb autocaravana. Ara ja no pot anar a collir bolets ni banyar-se al mar i ha de vigilar l'altitud a la qual es troba quan és a la muntanya per culpa de la insuficiència respiratòria que pateix, anomenada malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), que està molt vinculada al tabaquisme. Ella feia deu anys que no fumava quan li van diagnosticar aquesta malaltia crònica, però abans de deixar-ho va estar més de 30 anys fumant un paquet diari. "Vaig anar al metge per una pneumònia quan tenia 50 anys i em va dir: «O ho deixes, o no arribes a Nadal», recorda des del menjador de casa seva.

El govern espanyol fa un pas més per endurir el setge contra el tabac. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei que amplia les zones lliures de fum, com les terrasses de bars i restaurants, el cotxe i els parcs públics. La futura normativa també inclou les noves formes de fumar, com el tabac escalfat i els vapejadors, que fins ara no estaven regulats, i prohibeix els cigarrets electrònics d'un sol ús. Aquest, però, no és el text final de la nova llei antitabac, que haurà de passar una última revisió de l'executiu de Pedro Sánchez abans no arribi al Congrés dels Diputats, on els diferents grups parlamentaris debatran si s'acaba aprovant o no i de quina manera. Queda, per tant, un llarg recorregut per arribar a un dels objectius prioritaris del ministeri de Sanitat en aquesta legislatura: augmentar les restriccions al tabac, evitar que les noves generacions caiguin en aquest hàbit addictiu i reduir el nombre de fumadors, estancat des de fa anys.

L'any passat el 21,4% de la població catalana major de 15 anys fumaven, és a dir, una de cada cinc persones, una xifra que es manté estable des del 2017. La lluita contra el tabaquisme, un greu problema de salut pública, s'ha estancat, ja que fa anys que les polítiques per rebaixar el nombre de persones fumadores no són efectives tot i ser una prioritat de les autoritats sanitàries del país. De fet, cada any moren a Catalunya unes 10.000 persones per culpa de malalties que s'associen al tabac i al fum ambiental. El secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, ha reivindicat que les dades són molt millors que en les últimes dècades, però ha admès que encara hi ha marge de millora, sobretot en dos aspectes clau: evitar que els joves s'iniciïn en aquest hàbit addictiu i ajudar a deixar-ho a les persones que hi estan enganxades.

L'epidèmia de tabaquisme és una amenaça de salut pública que es cobra cada any unes 10.000 vides a Catalunya. Per lluitar-hi estan en marxa diferents estratègies, com per exemple els medicaments per deixar de fumar que finança parcialment la Seguretat Social des de fa cinc anys. Són fàrmacs que multipliquen per dos o per tres les probabilitats d'èxit dels fumadors que volen deixar enrere aquest hàbit addictiu. Fins ara si algú ho volia deixar, havia d'anar al centre d'atenció primària (CAP) i el metge de capçalera li podia prescriure un medicament. Tal com ha pogut saber l'ARA Catalunya va modificar els seus protocols a finals del 2024 i, des del desembre passat, les infermeres també poden prescriure medicaments que ajudin a deixar de fumar.

El tabaquisme és el principal factor de risc de càncer, de malalties cardiovasculars i la primera causa aïllada de mort a Catalunya. Cada any hi ha unes 10.000 morts de catalans associades a aquest hàbit addictiu. Limitar l'ús del tabac és, per tant, un dels deures pendents de salut pública a l'Estat. El govern espanyol va anunciar a principis d'any que volia endurir la llei antitabac i l'abril passat va aprovar el Pla Integral de Prevenció i Control del Tabaquisme 2024-2027, que inclou mesures més estrictes pel que fa a la venda, consum i publicitat. Ampliar els espais lliures de fum, com les terrasses dels bars i restaurants, i incloure els vapejadors i el tabac escalfat, que cada cop estan més estesos entre la població (i en especial els joves), són dos dels grans reptes de la futura norma, que el ministeri de Sanitat articularà per vies diferents.

Si s'aconseguís tirar endavant tota una generació de joves que no haguessin tastat mai el tabac, es podrien evitar més d'un milió de morts per càncer de pulmó fins al 2095. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat un estudi liderat per la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i l'Agència Internacional de la Recerca sobre el Càncer (IARC), que acaba de publicar-se a la prestigiosa revista Lancet Public Health.

El consum de tabac s’associa a malalties cardiovasculars, respiratòries i càncers. És la primera causa de pèrdua de salut i de mortalitat prematura evitable. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any moren més de 8 milions de persones a causa del tabaquisme. Els fumadors (un 21% de la població espanyola) no només condicionen la seva salut, sinó que l’exposició involuntària al fum del tabac també augmenta el risc de patir càncer de pulmó i altres malalties entre els no fumadors. Segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), el 55% dels no fumadors s’empassen el fum ambiental del tabac convencional, sobretot a les terrasses dels bars, que són la principal via d’exposició d’aquest contaminant ambiental. De fet, si s’exclouen les terrasses de l’equació, el percentatge de no fumadors que estan exposats al fum del tabac cau fins al 24%.

Les persones amb MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica) tenen dificultats per respirar i s'ofeguen quan fan activitats quotidianes. És una patologia sense cura i els símptomes empitjoren amb el temps: els pulmons perden capacitat progressivament i no es recupera el que ja s'ha perdut. S'estima que als països occidentals afecta un 10% de la població adulta, i més del 90% dels casos estan relacionats amb el tabac, tot i que fumar no és l'única causa d'aquesta malaltia. La majoria dels afectats tenen tos i esputen, un quadre clínic que a vegades s'aguditza en forma de crisi i els pacients han d'ingressar a l'hospital. Quan tenen aquests episodis més greus, el seu estat sanguini afavoreix l'aparició de trombes, cosa que augmenta el risc de patir seqüeles cardiovasculars i, fins i tot, de morir, segons un estudi de l’Hospital del Mar i de l’institut de recerca del centre.

Cada 31 de desembre, entre els molts propòsits d'any nou que es fan els catalans, n'hi ha un que sempre es repeteix: vull deixar de fumar. Fer-ho, però, no és fàcil i des del 2018 la xifra de fumadors a Catalunya es manté estable, al voltant d'1,5 milions. El tabaquisme és el principal factor de risc del càncer i les malalties cardiovasculars. Cada any hi ha unes 10.000 morts de catalans associades a aquest hàbit addictiu. Combatre'l és, des de fa anys, un dels cavalls de batalla de les autoritats sanitàries i, de fet, el govern espanyol ja ha avançat que vol endurir la llei antitabac aquest any. A banda de la campanya que es fa des de les administracions per reduir-ne la incidència, cada fumador viu la seva pugna personal contra el tabac, i per sortir-se'n primer cal voluntat però també tenir bons aliats. Alguns d'ells els podem trobar a les farmàcies i, des del 2020, n'hi ha uns quants que són finançats per la Seguretat Social: si dius que vols deixar de fumar, el metge de capçalera et pot prescriure tres medicaments que estan parcialment reemborsats. Són el Todacitan, el Recigarum i el Zyntabac.

L'inici d'un nou any és per a molts una oportunitat per tancar etapes i començar-ne de noves. A Rosalía no li ha fet falta canviar d'any per iniciar una nova era, perquè la de Sant Esteve Sesrovires fa mesos que ja és una persona nova. L'any 2023 el va començar de la mà de Rauw Alejandro i com a matriarca de l'estètica d'una motomami: vestits cenyits de cuir, el negre i el vermell imperant en els modelets i botes altes fins als genolls. Però tot això queda molt lluny de la situació actual de la cantant. Com passa en molts artistes, la catalana s'ha mimetitzat amb l'estètica de la seva nova parella, l'actor Jeremy Allen White: roba ampla, amb aire de despreocupada i, sobretot, fumant com no havia fet abans. El propòsit personal que ha anunciat a les seves xarxes introdueix un matís en aquest canvi radical: "L'última cigarreta".

Un estudi internacional ha detectat que fumar és una de les causes de la cefalea en raïms, un mal de cap poc habitual que afecta el 0,1% de la població. La recerca, en què ha participat el Vall d’Hebron Institut de Recerca, ha detectat mitjançant un estudi genètic vuit regions del genoma relacionades amb el risc de la cefalea en raïms. I les dades que han recopilat els investigadors indiquen que el tabac pot causar aquest tipus de mal de cap molt intens. En concret, els investigadors han trobat una forta relació de la cefalea en raïms amb el nombre de cigarretes consumides cada dia.

Deixar de fumar podria evitar més de 60.000 morts cada any a Espanya. El consum de tabac és la principal causa de mort evitable a l'Estat i provoca la mort prematura de la meitat dels usuaris a llarg termini, segons el Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme i la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica. Però deixar aquest hàbit no és fàcil, i, malgrat que les autoritats adverteixen que és perjudicial, el seu consum està permès. A més, des de fa uns mesos, les persones que ho volien deixar ho tenien molt difícil perquè el desabastiment a les farmàcies també havia eliminat de l'equació l'únic fàrmac finançat del mercat, el Zyntabac (Buprapiol).

El fàrmac per deixar de fumar, Champix, que s'inclourà a la cartera de medicaments finançats pel Sistema Nacional de Salut (SNS) a partir de l'1 de gener tindrà un cost d'entre 80 i 86 euros, en funció del tipus de tractament, i només podrà ser receptat una vegada a l'any. A més, només es podrà prescriure en el marc d'un programa supervisat per un professional mèdic i es podrà allargar fins a 12 setmanes. De fet, cada prescripció va associada a un envàs que, per norma general, equival a un mes de tractament.

La prohibició de fumar al volant a Catalunya a partir del 2020 ha encès un debat entre partidaris i detractors de fumar dins dels cotxes particulars. A banda dels efectes nocius per a la salut del fumador i de les persones que l’envolten, fumar al volant incrementa el risc de patir un accident, tal com demostren diversos estudis de la DGT, que xifren en un 5% el total d’accidents originats pel fet de fumar al volant, i que remarquen que un conductor fumador té un 16,7% de risc de patir un accident, enfront del 7% dels conductors no fumadors.

Els antiinflamatoris podrien millorar les alteracions cognitives que es produeixen en deixar de fumar, segons una investigació del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que ha estudiat les alteracions en aprenentatge i memòria derivades de l'abstinència al tabac. El treball, publicat a la revista 'Brain, Behavior and Immunity', obre les portes a desenvolupar noves estratègies per tractar la dependència a la nicotina, segons ha explicat Fernando Berrendero, un dels líders de la investigació.

El consum de tabac entre els escolars continua sent un dels principals cavalls de batalla de la secretaria de Salut Pública del govern de la Generalitat de Catalunya. Joan Guix, el màxim responsable d'aquest organisme, ha fet públiques avui les últimes dades de consum a Catalunya en el marc de l'anunci dels actes de la setmana sense fum, que tindrà lloc del 25 al 31 de maig i que té com un dels principals eixos d'actuació prevenir l'inici del tabaquisme en la població adolescent i jove.

Centenars d'estudis científics han determinat des de fa dècades que fumar perjudica els pulmons i el cor. Ara, però, un nou estudi conclou que el tabac també afecta el cervell i, en concret, la seva capa més externa. L'estudi, realitzat per un equip internacional d'investigadors, afegeix una nova i contundent raó a la llarga llista de problemes derivats del tabaquisme, ja que la capa del cervell que es veu afectada pel tabac és crucial per la capacitat de pensar.