Entre el 80% i el 90% dels nadons prematurs extrems –aquells nascuts abans de les 28 setmanes de gestació– pateixen anèmia. Per tractar-la, dos terços d'aquests infants necessiten transfusions sanguínies durant les primeres setmanes de vida, però la recepció de sang adulta comporta alguns efectes secundaris. Un estudi italià publicat el 2025 va demostrar que la transfusió de sang procedent de cordó umbilical redueix el risc de patologies pròpies dels prematurs, com ara problemes a la retina, al sistema pulmonar o al sanguini, i a més evita les complicacions derivades de la recepció de sang adulta. Per tal de demostrar la viabilitat d'aquesta tècnica de transfusió, l'Hospital Clínic Barcelona i el Banc de Sang i Teixits (BST) han impulsat un assaig clínic amb 41 nadons prematurs extrems amb anèmia que ha obtingut resultats favorables.

La llibretera de La Impossible, Olga Federico, va rebre el 2019 una notícia demolidora: el diagnòstic d'un càncer de pit molt agressiu. "Em van dir que aniria moltes vegades a l'hospital. Al principi no t'ho creus, però és així. I mentre hi era veia amb molta admiració totes aquelles ganes dels pacients de col·laborar en la recerca", explica Federico. Una vegada es va haver recuperat del tractament, li seguia ressonant tot el que havia viscut, fins que va decidir posar-se mans a l'obra i buscar alguna manera de potenciar la investigació mèdica.

Una de cada deu mares patirà tristesa persistent, falta d'energia i dificultats per generar un vincle amb el seu nadó el primer any després del naixement, unes alteracions que poden acabar generant un trastorn de la salut mental com és la depressió postpart. Tot i que es pot tractar mitjançant teràpia psicològica i psiquiàtrica, així com amb ingressos hospitalaris en casos greus, a Europa no hi ha teràpies farmacològiques específiques, i les opcions disponibles –antidepressius i inhibidors de la recaptació de la serotonina– són massa genèriques i tenen un efecte massa tardà. Als Estats Units, però, fa dos anys que es pot accedir al Zurzuvae, una píndola que s'estima que redueix a la meitat la simptomatologia associada al trastorn. Aquest dimecres, la Comissió Europea n'ha autoritzat la comercialització.

L’entrada a Barcelona per la part alta de la Diagonal és un repte pendent des de fa anys. Ara mateix és un escalèxtric viari que expulsa els ciutadans i fa de barrera a la zona. Però això podria canviar. La construcció del futur Campus de Salut Clínic és una oportunitat per remodelar la frontera entre Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet. Per humanitzar-la i fer-la una mica més apta per als ciutadans. El document de criteris per a la definició d’una estratègia urbana per a l’àmbit Porta Diagonal – Campus Clínic que ha fet Barcelona Regional assenyala una sèrie de canvis que van per aquest camí. El document proposa convertir la ronda de Dalt i la Diagonal, on s’enllaça amb la B-23, en dues vies més urbanes que no interurbanes.

Quan llegeixo notes de premsa sobre determinats projectes, de vegades em poso les mans al cap. En el cas del Clínic s’afirma que les obres començaran el 2030 i que la inversió global serà de 1.700 milions. Serà viable aquest calendari? Crec que ho serà només si col·lectivament som capaços de discernir entre el que és crític per a l’hospital i el que ho és per a la ciutat, i si s’aborden des de l’inici les qüestions difícils. Dit d’una altra manera: constituir un consorci és relativament fàcil. Decidir quin llegat construït deixarà aquest consorci els pròxims cent anys a la metròpoli, això ja és més difícil, i requereix el coneixement especialitzat mèdic, però també una certa mirada humanista.

El futur del nou Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona va prenent forma. Les institucions mantenen el calendari d'inauguració del nou complex hospitalari, universitari i de recerca a la part alta de la Diagonal de cara al 2035 i, per això, aquest dilluns la Comissió Mixta de Seguiment –que implica la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, l'Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona (UB), així com l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, el d'Esplugues de Llobregat i la Diputació de Barcelona– ha anunciat que preveu començar les obres de reubicació el 2030 i que la inversió global sigui d'uns 1.700 milions d'euros. Una altra de les novetats anunciades és que ja s'ha licitat l'actualització del projecte de perllongament de la L3 de metro perquè el Clínic i l'Hospital Sant Joan de Déu comparteixin una estació a la zona.

El cirurgià italià Paolo Macchiarini, batejat com a Doctor Mort en un documental, va ingressar a una presó catalana el setembre del 2024. El famós metge va ser condemnat per un tribunal suec a dos anys i mig de presó per agressió greu a tres pacients entre els anys 2011 i 2014, als quals va trasplantar una tràquea de plàstic banyada en cèl·lules mare. Com que Macchiarini resideix a Catalunya des que va aterrar a l'Hospital Clínic de Barcelona l’any 2004, en un luxós xalet de Cabrils, va sol·licitar complir la pena en un centre penitenciari català, una petició que va acceptar l’Audiència Nacional. Finalment, després de tots els recursos possibles i un cop la sentència va ser ferma, Macchiarini va entrar a la presó de Quatre Camins.

L'any 2017 els professionals de l'Hospital Clínic van fer la primera infusió d'un tractament CAR-T (de l'anglès chimeric antigen receptor-T), una teràpia cel·lular que ja ha revolucionat l'abordatge d'alguns tipus de càncer. Consisteix a crear un fàrmac amb cèl·lules del mateix pacient: se li extreuen els glòbuls blancs (els limfòcits T), que són reprogramats genèticament al laboratori perquè reconeguin les cèl·lules tumorals, i es tornen a infondre perquè neutralitzin el càncer. Des d'aleshores, l'hospital ja ha tractat més de 500 pacients amb aquest tipus d'immunitàries i ha aconseguit fer desaparèixer el càncer en la meitat d'aquests casos. D'aquesta manera, s'ha erigit en un referent a Europa, en ser l'únic que n'ha desenvolupat dos d'origen exclusivament acadèmic que ja estan autoritzats a Espanya: l'Ari-0001, per a pacients greus de leucèmia limfoblàstica aguda, i l'Ari-0002h, per a pacients amb mieloma múltiple.

Elías Campo (Boltanya, Osca, 1955) és un referent mundial en leucèmia limfàtica crònica, el tipus de càncer de la sang i medul·la òssia més freqüent als països occidentals. Va coliderar el projecte del genoma d’aquesta malaltia, la contribució espanyola en el Consorci Internacional del Genoma del Càncer, una iniciativa que es va posar en marxa el 2008 i en la qual van participar 20 països per analitzar el genoma de 500 pacients amb els 50 tipus de càncer més habituals. Els resultats d’aquell projecte, que va concloure el 2018, van transformar la visió de la malaltia i van permetre obtenir informació valuosa tant per al diagnòstic com per al tractament.

No recorda quantes nits la seva parella la va despertar mentre dormia per tenir sexe. Natàlia Ruiz hi responia, malgrat que en més d’una ocasió s’hauria girat, però almenys així ell “no donava la tabarra més”. En altres ocasions, ell li havia retret que “mai en tingués ganes” o l’havia responsabilitzat que “no se li aixequés”. De tot allò fa 10 anys, però no ha estat fins fa poc quan Ruiz ha entès que el comportament del seu ja exmarit encaixa amb el concepte de violència sexual, una de les agressions masclistes que menys emergeixen, i encara menys, quan el perpetrador és la parella. La infermera Teresa Echeverría atén víctimes de violència sexual a urgències a l’Hospital Clínic de Barcelona, i a partir de la seva experiència certifica que és un fenomen “superinvisibilitzat”: primer, perquè l’agressor fa valer la confiança i, segon, perquè “planeja” l’agressió prèviament. Tots els seus moviments se centren a “aconseguir la submissió de la dona en el moment i de la forma en què ell vol tenir relacions sexuals”, assenyala l’experta.

Les agressions sexuals han tornat a augmentar un altre any a Barcelona. Ho constaten les dades de l'Hospital Clínic de Barcelona, que en aquests 10 mesos de l'any ha atès 624 persones, un 6,3% més que en el mateix període de l'any passat. D'aquestes, 548 són dones i 76 homes, i en el 99% dels casos els agressors són identificats com a homes.

L’Hospital Clínic de Barcelona no ha trobat compradors per a tres dels cinc blocs de pisos que ha tret a subhasta. Es tracta de cinc edificis que provenen de donacions i herències que fa la ciutadania al centre sanitari i que estan repartits per diferents barris de Barcelona. Actualment hi viuen un total de 55 famílies. L’hospital ja va anunciar l’agost passat la seva voluntat de vendre’s aquests immobles per 12,75 milions d’euros. I, malgrat les protestes dels veïns i d’entitats que defensen el dret a l’habitatge els últims dies, la subhasta s'ha dut a terme tal com es preveia, tot i que sense gaire èxit: només s'han presentat compradors per a dos dels blocs. 

Després de dues dècades de negociacions, encara no hi ha cap calendari definitiu en l'horitzó perquè el Campus Clínic es construeixi a la part alta de la Diagonal. Amb tot, les autoritats confien que pugui entrar en funcionament d'aquí a una dècada. "Treballem amb la idea que entre 2035 i 2040 puguem tenir allà el primer pacient i el primer alumne", ha anticipat aquest divendres el director general de l'Hospital Clínic, Josep Maria Campistol.

Fa alguns mesos que es coneix la decisió de les administracions públiques de resoldre el futur de l’Hospital Clínic traslladant les seves instal·lacions als terrenys on ara hi ha les pistes universitàries a l’entrada de l’avinguda Diagonal de Barcelona.

El comitè d'avaluació de medicaments d'ús humà de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha aprovat un tractament prometedor per als pacients amb mieloma múltiple, el segon càncer més comú de la sang. Es tracta d'un medicament del grup de les teràpies gèniques CAR-T –amb què s'enforteixen les cèl·lules immunitàries del pacient al laboratori perquè ataquin el tumor– i que és capaç de fer retrocedir la malaltia en fase avançada i en pacients que han patit una recaiguda, és a dir, que ja han rebut altres medicaments i no els han funcionat. Aquesta immunoteràpia rep el nom d'Ari-0002h, ha estat dissenyada i desenvolupada per investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i és la primera a Europa que té un origen estrictament acadèmic, sense grans farmacèutiques al darrere, per al mieloma múltiple, segons ha destacat el coordinador del programa CAR-T de les dues institucions, Álvaro Urbano-Ispizua.

Barcelona ha trobat la solució al trencaclosques més difícil de l'Eixample. L'alcalde, Jaume Collboni, ha presentat aquest divendres un acord conjunt amb tots els grups que vol posar fi a la incertesa de dos equipaments clau del districte, com són la caserna dels Bombers i l'Escola Entença, que després d'anys de reivindicacions ja saben quin ha de ser el seu emplaçament definitiu. En el cas de l'escola, s'ubicarà finalment al solar del carrer Provença amb Casanova que actualment és propietat de l'Hospital Clínic i que ja fa anys que s'havia convertit en la parcel·la més desitjada de la ciutat. En el cas dels Bombers, deixaran el Parc Joan Miró i s'instal·laran finalment en uns terrenys a la confluència entre l'avinguda Sarrià i els carrers Comte d'Urgell i Londres.

Fa uns mesos es va estrenar a Netflix el documental El gran cirujano del engaño, la història sinistra d'un metge, Paolo Macchiarini, que prometia tècniques revolucionàries i que va causar molts morts. El documental esmentava, de manera fugaç, Barcelona i l'Hospital Clínic. I una investigació del diari ARA revela l'escàndol mèdic del pas d'aquest metge per Barcelona.

A Barcelona el coneixien com el Bello Paolo. Era carismàtic. Seductor. Persuasiu. Hi havia qui també l’anomenava el Petit Frankestein. Pel que va fer dins del quiròfan. Paolo Macchiarini va ser cap del servei de cirurgia toràcica de l’Hospital Clínic de Barcelona durant quatre anys, fins que l’1 de desembre del 2009 es va rescindir el seu contracte. Va marxar a Florència, on va passar poc temps, i després va anar a l’Hospital Karolinska d’Estocolm, un dels més prestigiosos del món, i posteriorment a Krasnodar, a Rússia. El documental El gran cirujano del engaño de Netflix descriu l’acarnissament terapèutic que Macchiarini va dur a terme amb diversos pacients d’aquests països. Molts d’ells van morir agònicament i, finalment, un tribunal suec el va condemnar a dos anys i mig de presó per agressió greu a tres pacients als quals va trasplantar una tràquea de plàstic banyada amb cèl·lules mare. L’italià, però, va travessar línies vermelles fora dels hospitals: va iniciar una relació sentimental amb la mare d’un dels joves que van morir al seu quiròfan.

El canvi climàtic i la contaminació impacten de ple en la salut de les persones: se sap que incrementen el risc de patologies com el càncer i els problemes cardiorespiratoris, però també tenen efectes nocius sobre la salut mental. Amb tot, fins ara no s'havia fet una anàlisi completa sobre aquesta relació. Investigadors de l'Hospital Clínic i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) han revisat les evidències que vinculen canvi climàtic i contaminació atmosfèrica amb salut mental per "treure'n conclusions sòlides" i dilluns han publicat els resultats a la revista World Psychiatry. Segons l'informe, l'escalfament global pot haver incrementat un 5% els casos de suïcidi, una xifra estimada que es preveu que arribi al 7% al 2050. També relacionen la crisi climàtica amb un augment dels comportaments suïcides, com ideacions i autolesions, i de les hospitalitzacions per aquest motiu, així com amb més risc de patir demència o deteriorament cognitiu.

A Kati Zapata sempre li ha agradat molt l'esport i l'ha practicat des de ben petita, tot i que va néixer amb un problema congènit al cor. La seva vàlvula aòrtica, una de les comportes de sortida de l'òrgan encarregat de bombar la sang per tot el cos, no funcionava correctament i el cor havia de fer un sobreesforç per complir amb les seves funcions. Tenia taquicàrdies constants i es cansava amb facilitat, però ella es defineix com una persona molt tossuda i va continuar fent el que l'apassionava tot i aquestes limitacions. Quan tenia 49 anys, però, li van començar a fer mal les cames i els braços, no podia agafar els bastons per caminar quan anava a la muntanya i el cansament la incapacitava. "Quan em van dir que m'havien d'operar el cor em va caure el món a sobre", reconeix. Ara bé, el neguit li va durar poc perquè va ser la primera pacient del programa pioner de cirurgia robòtica de la vàlvula aòrtica de l'Hospital Clínic. "[Després de la intervenció] En un mes estava de nou a la muntanya i en dos mesos ja escalava. Em van salvar la vida", afirma la Kati.