Espanya aprova l'ús del CAR-T, la primera immunoteràpia pública contra la leucèmia a Europa

Santa Coloma de GramenetDeu anys d’investigació i més de 6.000 folis d’informació que n’avalen la qualitat, seguretat i eficàcia confirmen que la immunoteràpia amb CAR-T serà el tractament del futur per a la leucèmia més resistent a Catalunya i Espanya. Un futur cada cop més immediat, ja que l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) ha autoritzat aquest dimecres l’ús excepcional i hospitalari del CAR-T ARI-0001 en pacients greus de leucèmia limfoblàstica aguda. Aquesta teràpia gènica prometedora es basa en la modificació al laboratori dels limfòcits encarregats de la resposta immunitària per fer reaccionar l’organisme i que ataqui per si sol les cèl·lules tumorals. Es calcula que almenys unes 25 persones amb leucèmia que no responen als tractaments convencionals es podrien tractar anualment a l’Hospital Clínic de Barcelona, l’artífex d’aquest medicament personalitzat. De moment totes hauran de tenir més de 25 anys.

El Clínic és el primer centre amb CAR-T a Europa que ha rebut l’aprovació d’una agència reguladora perquè es pugui utilitzar en pacients sense més opcions terapèutiques. El fàrmac és d’origen públic, finançat a través del micromecenatge i produït en l’àmbit estrictament acadèmic, sense empreses farmacèutiques al darrere. Els assajos fets al Clínic amb la col·laboració de l'Hospital Sant Joan de Déu han permès que l’Aemps confiï en aquesta alternativa terapèutica: dels 58 pacients que tenien una esperança de vida de poques setmanes, 38 van ser tractats amb CAR-T i el 69% continuaven vius al cap d'un any. El 47% ja no presentaven la malaltia passat aquest període. 

El ministeri de Sanitat finançava fins al moment dues teràpies CAR-T produïdes per les farmacèutiques Novartis i Gilead, però aquesta és la primera alternativa pública que finançarà; una fita a l’Estat, ja que és el primer tractament amb cèl·lules modificades genèticament que ho aconsegueix. “L'autorització ha de permetre tant l'accés de pacients que no tenen altres alternatives de tractament, com continuar generant coneixement sobre el medicament perquè, eventualment, s'aconsegueixi una autorització de comercialització centralitzada per a tot Europa", ha celebrat des de Madrid el cap del departament de medicaments d'ús humà de l'Aemps, César Hernández. 

Amb aquesta aprovació, el CAR-T deixa de ser experimental i es considera de benefici clínic per als pacients dins del sistema públic de salut. El director de l'Institut Clínic de Malalties Hemato-Oncològiques, Álvaro Urbano-Ispizua, subratlla que aquest medicament ofereix una resposta als pacients amb leucèmia limfoblàstica aguda molt avançada i destaca que l’assaig demostra que l'ARI-0001 produeix una resposta completa en el 70% d'aquests pacients. El fet de produir-lo directament a l’hospital, afegeix, permet “preparar-lo en molt poc temps” i fraccionar i repetir les dosis si cal, un aspecte fonamental tenint en compte la fragilitat dels malalts. 

Més de 175 professionals de diferents disciplines han participat en l’elaboració d’aquest tractament, que per ara només es farà servir a l’Hospital Clínic, d'acord amb l’autorització de l’Aemps. Ara bé, la idea és que en els pròxims anys almenys nou hospitals d’arreu d’Espanya –on es diagnostiquen un centenar de casos nous a l’any– aprenguin a fer servir el fàrmac i també el puguin administrar. “Estem obrint l’assaig clínic perquè puguin anar adquirint experiència”, ha explicat Urbano-Ispizua.

El Clínic, doncs, vol exportar aquesta troballa on sigui possible. "El mètode de preparació utilitzat per a l'obtenció del nostre CAR-T és consistent i reproduïble i permet rebaixar el cost de producció de la teràpia per fer-la assequible a les institucions acadèmiques i que estigui disponible per a tots els pacients", apunta el cap de servei d'immunologia del Clínic, Manel Juan.

El pacient és el seu propi donant

El Chimeric Antigen Receptor-T (CAR-T) és un tipus de teràpia gènica molt complexa i personalitzada que té molt bons resultats en malalts fràgils de leucèmia limfoblàstica aguda, que suposen entre un 10% i un 15% dels pacients d'aquesta malaltia. En aquestes persones no s’aconsegueix aturar la proliferació de les cèl·lules tumorals amb quimioteràpia o amb el trasplantament de moll de l’os, i acaben fent resistència al tractament. Molts d'ells acaben recaient i morint. “Quan les opcions de tractament s'esgoten, calen solucions menys tòxiques i més dirigides en què la immunoteràpia pot jugar un paper fonamental”, asseguren des del Clínic.

Amb la immunoteràpia amb CAR-T, el pacient es converteix en el seu propi donant: s’extreuen els glòbuls blancs encarregats de la resposta immunitària (limfòcits T) del mateix malalt. A través d’una tècnica que permet la separació dels components de la sang (afèresi), s'obté una quantitat de limfòcits i aquests es reprogramen genèticament al laboratori perquè puguin reconèixer específicament les cèl·lules tumorals i atacar-les. Després es tornen a implantar.

La cèl·lula manipulada aconsegueix capacitat antitumoral per actuar per si sola i aturar la proliferació del càncer. Aquests limfòcits modificats individualment són el producte cel·lular que s’obté (anomenat ARI-0001) i el fàrmac que ha rebut l’autorització d’ús de l’Aemps. Els immunòlegs del Clínic asseguren que passades tres setmanes ja es pot observar la resposta en el pacient. "En el nostre cas, el CAR-T s'ha desenvolupat a partir d'un anticòs propi creat a l'hospital fa més de 30 anys i al qual vam trobar una nova aplicació", explica l'immunòleg Manel Juan. 

"Queda palès que el sistema de salut català està a l’avantguarda de les teràpies avançades i la medicina personalitzada. Avui el Clínic sou l’estrella polar”, ha afirmat la directora de l'Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut (CatSalut), Xènia Acebes, que ha destacat la col·laboració entre institucions i el finançament públic i privat mitjançant donacions per assolir aquesta fita. “Tenim el primer CAR-T no produït per farmacèutiques i la nostra obligació és desplegar-lo. Sens dubte, aquest és un punt de partida perquè altres CAR es puguin produir a casa nostra", ha assenyalat Acebes.

La teràpia s’ha pogut assolir gràcies al Projecte ARI, que va recaptar prop d'1,8 milions d'euros provinents d'empreses, fundacions i associacions i particulars. “Avui és un dia de celebració però també un moment per posar en relleu la investigació sanitària, que ara més que mai, a causa de la pandèmia, ha demostrat la seva importància”, ha afirmat el director general del Clínic, Josep Maria Campistol, en referència al ràpid desenvolupament de les vacunes contra el covid.  

Però l'ànima del projecte era l'Ariana Benedé, que va morir el 2 de setembre del 2016 de leucèmia limfoblàstica aguda (LLA), i que fins l'últim moment va lluitar per aconseguir els fons necessaris per importar una teràpia que aleshores només es feia servir als Estats Units i la Xina. Els investigadors han tingut també paraules d'agraïment per a la jove, de qui han destacat el seu gran entusiasme. “Avui és un dia d'homenatge a l’Ari. Seria un dia molt especial per a ella, s'ho mereixia”, ha afirmat Campistol.