Hi ha amistats que perduren més enllà de la mateixa vida i que repercuteixen en les generacions següents. Seria el cas de Conxita Badia i Pau Casals, dos músics i amics a qui la Guerra Civil va truncar les respectives carreres. Enguany, en els cinquanta anys de la seva mort, se celebra l’Any Conxita Badia amb tot un seguit d’actes que volen reivindicar la figura –no prou coneguda– d’una de les millors sopranos catalanes del segle XX.

La Barcelona musical ha estat aquests dies de sort, perquè dos dels seus principals equipaments, el Palau de la Música Catalana i L’Auditori, han acollit els dos concerts de la formació MusicAeterna, amb Teodor Currentzis al capdavant. I si diumenge era la Novena simfonia de Bruckner (que no vaig poder escoltar), dilluns va ser el torn de la Segona de Mahler, Resurrecció, a L’Auditori i de bracet d’Ibercamera. Repeteixo que no vaig poder assistir a l’actuació de diumenge al Palau, però sempre he pensat que Mahler escau molt millor a Currentzis: la narrativa de l’autor dels Rückert-Lieder em sembla més ad hoc per al director d’origen grec, perquè l’element tràgic fa –sembla– molt més per a ell.

Orquestra Filharmònica de Berlín

Palau de la Música Catalana. 2 maig del 2023

L’endemà del concert a la Sagrada Família, l’Orquestra Filharmònica de Berlín i el director titular Kirill Petrenko van fer estada al Palau de la Música, un espai escaient i natural per a una formació com l’alemanya, i als antípodes de la impossible sonoritat del temple de Gaudí. Amb una primera part idèntica a la del concert de dilluns i una segona amb la quarta simfonia de Robert Schumann, els senyors filharmònics van demostrar un cop més que són uns mestres en el rigor sonor, en la seguretat en els atacs i en l’entesa entre seccions. I Kirill Petrenko contribueix a l’excel·lència del rendiment global.

]]>

Hi ha esdeveniments artístics en què les conjuncions astrals aconsegueixen la perfecció absoluta. És el cas del concert d’Ibercamera celebrat a L’Auditori, amb l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg dirigida en aquesta ocasió pel britànic Trevor Pinnock, prou conegut per les seves interpretacions de música barroca. Després d’una precisa i meticulosa versió de l’obertura Coriolà de Beethoven, Maria João Pires va recordar-nos que el tercer concert per a piano del músic alemany és d’una grandesa corprenedora, plena de contrastos, de llums i d’ombres, gràcies a una pulsació perfecta però amarada de sensibilitat. A més, la dialèctica amb la formació salzburguesa va funcionar amb precisió de rellotge, un cop més gràcies a un Pinnock en estat de gràcia. El públic, dret, va ovacionar la pianista portuguesa abans que oferís com a bis el cèlebre largo del Concert en fa menor de J.S. Bach. Després, amb la discreció que la caracteritza i coixejant a causa d’un accident recent, es va retirar, com qui deixa una gran obra com a llegat, sense fer escarafalls.

]]>

Un concert de música clàssica, solidari i popular. Aquesta és la proposta de la Fundació Hestia i l'ARA per al 21 de desembre a L’Auditori de Barcelona, on l'Orquestra Simfònica del Vallès interpretarà un repertori especial per a l'ocasió de versions simfòniques de grans èxits del pop i del rock. "És una experiència nova que no hem fet mai, però la Simfònica del Vallès és pionera a dir que sí a tota mena de propostes –assegura Rubén Gimeno, director del concert–. A més, sempre parlem amb els músics de la importància d’apropar la música al públic". L'ocasió s'ho mereix, ja que el concert es farà en benefici del menjador social de la Fundació a Gràcia i dels Amics de la Gent Gran.

]]>

La música de cambra d'alt nivell torna a les Terres de l'Ebre: aquest dimarts comença la sisena edició del DeltaChamber Music Festival, que estarà protagonitzada per una versió molt especial de la música més important de l'òpera Don Giovanni de Mozart: un arranjament original de l’època per a octet de vents. Don Giovanni sonarà aquest divendres i aquest dissabte al Museu de les Terres de l'Ebre d'Amposta: en la primera jornada es podrà sentir el primer l'acte de l'òpera, el Quartettsatz en do menor, op. posth. D.703 (1820) de Schubert i el Quartet per a oboè i cordes en fa major, K. 370 de Mozart. La segona jornada serà el torn del segon acte de Don Giovanni, el Quartet de corda en sol menor op. 10 de Debussy i el Quintet per a clarinet i quartet de corda en la major, K. 581 de Mozart.

]]>

El Palau de la Música Catalana vol celebrar el retorn a la vida durant la pròxima temporada, i per això ha programat més de 130 concerts, 14 dels quals estaran protagonitzats per grans orquestres simfòniques. Per la seva envergadura, aquestes formacions són les que més han patit durant la pandèmia, i per això protagonitzaran el cicle Palau 100. Durant la temporada 2021-2022 hi passaran grans batutes internacionals com Sir John Eliot Gardiner, que actuarà en dues ocasions. Abans de Nadal dirigirà L'enfance du Christ de Berlioz amb l'Orquestra Revolucionària i Romàntica en col·laboració amb el Cor de Cambra del Palau i el Cor Infantil de l'Orfeó Català. El britànic també s'encarregarà de tancar el cicle Palau 100 al costat del Monteverdi Choir, amb un programa que conjugarà tres grans compositors del Barroc alemany: Schütz, Schein i J.S. Bach. Un altre dels noms destacats de la nova temporada és Daniel Harding, que encapçalarà una integral de simfonies de Brahms amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Suècia. Pel Palau també hi passaran directors de prestigi com Riccardo Chailly, Antonio Pappano, Tatsuya Shimono i Alondra de la Parra. L'OBC actuarà al Palau 100 amb un programa singular, ja que juntament amb l'Orfeó Català interpretaran Oltra Mar, de la compositora finlandesa Kaija Saariaho, convidada del Palau, i també serà l'estrena de Cinc pregàries, de Bernat Vivancos, amb la veu de la solista Núria Rial.

]]>

David Alegret, Rubén Fernández Aguirre

Recinte Modernista de Sant Pau, 11 maig 2021

L’any passat va semblar aigualir-se, per raons pandèmiques, el cinquantenari de la mort de Josep Carner. Però un clàssic és un clàssic i la grandesa del poeta noucentista va més enllà de les efemèrides rodones. Per tant, qualsevol ocasió és bona per programar-ne l’obra, musicada per alguns dels nostres compositors.

]]>

András Schiff

Palau de la Música, 8 abril del 2021

Setmana i mes de grans pianistes a Barcelona: Kissin, Perianes, Buniatishvili… i András Schiff al Palau de la Música. El pianista hongarès va oferir un concert en dues sessions (tarda i vespre) amb un programa magnífic, integrat per dues de les grans B de la història de la música, Bach i Beethoven, en una dialèctica intel·ligent i amb la confrontació del Capriccio sopra la lontananza del suo fratello dilettissimo BWV 992 i del ricercare de l’Ofrena musical del primer amb les sonates 26 i 32 de Beethoven.

]]>

Concert inaugural de l’Any Manén

Palau de la Música, 9 febrer del 2021

Doncs sí, és necessari que el país tingui memòria i que la recuperi. No fos cas que l’amnèsia col·lectiva i l’autoodi, dos esports nacionals malauradament molt nostrats, acabin d’una vegada per totes amb les sinergies d’una vida cultural empobrida no pas per la pandèmia, sinó per un ultraliberalisme que no perdona. El mateix que vol que la cultura sigui rendible i productiva, cosa que ens fa caure en la més absurda de les inèrcies.

]]>

Platée

Gran Teatre del Liceu, 3 febrer 2021

Gairebé 276 anys després de la seva estrena, Platée s’ha presentat al Liceu. Però no tan sols això: per primer cop arriba al teatre de la Rambla una òpera francesa anterior al segle XIX. De fet, ni les òperes de Lully, Charpentier, Campra, Marais (la temporada passada s’havia programat Alcione) o Rameau són conegudes a Barcelona. Certament, moltes d’aquestes tragédie o comédie lyriques demanen espais molt més petits, més íntims que no pas el Liceu. Però el greuge hi era, i una capital operística com la catalana demanava que aquestes obres mestres del barroc fossin conegudes entre nosaltres, a l’espera que títols de la generació posterior a Rameau (la de Boiëldieu, Grétry o Auber) tinguin també la seva oportunitat a casa nostra.

]]>

Quartet Gerhard

Palau de la Música, 28 de gener de 2021

Programa suggerent, el que va acollir el Petit Palau dijous a la nit amb un Quartet Gerhard en estat de gràcia i amb els seus quatre membres (Lluís Castán, Judit Bardolet, Miquel Jordà i Jesús Miralles) entregats a una mateixa causa: la redescoberta dels viaranys del quartet de corda des de la forma clàssica (Mozart) fins a la contemporània (Humet), passant per l'especulació del primer romanticisme (Beethoven).

]]>

Anna Netrebko

Gran Teatre del Liceu, 27 de gener del 2021

El recital d'Anna Netrebko al Liceu va resultar el que es podia esperar de la soprano russa, és a dir, un acte amb garanties de qualitat i de generositat. Però també amb un distanciament marca de la casa. Això sí, la diva ho és en el bon sentit del terme, perquè és una totterreny. Ho va demostrar en un recital centrat en dos blocs: el dia i la nit. Les obres seleccionades anaven del repertori rus a l'italià passant pel francès i l'alemany. I, si bé la primera part començava de manera erràtica amb una afinació dubtosa i amb sons inestables, la veu es va anar escalfant a partir de Debussy i sobretot després d'una esclatant (lapsus de memòria inclòs) Depuis le jour de l'òpera Louise.

]]>

La Fundació Mozarteum de Salzburg ha rescatat de l'oblit una composició original de 94 segons de Mozart. És la primera troballa d'una peça sencera i absolutament desconeguda, escrita pel mateix compositor, que es fa en 80 anys. "S'han descobert altres manuscrits originals, però tots eren fragments", explica el director científic de la fundació, Ulrich Leisinger, responsable de verificar la partitura.

]]>

BCN 2016. Homenatge a Guinjoan

Petit Palau. 9 gener

La de Joan Guinjoan, mort just ara fa un any, és una ombra allargada. I necessària. I essencial per entendre el gresol musical de la seva generació, que va fer eclosió amb força a mitjans dels anys 60 i que es va mantenir amb força durant dues dècades més, quan "música contemporània" volia dir música del present. El compositor de Riudoms, a més, va poder exercir com a intèrpret, ja fos al piano o com a director d’orquestra, així com de crític i divulgador musical. Això, unit a la bonhomia del personatge, el va convertir en un artista conegut, reconegut i estimat.

]]>

Considerat un dels músics que més va contribuir a introduir els corrents de la música contemporània a casa nostra, Joan Guinjoan va morir ara fa un any, concretament l’1 de gener del 2019. Per commemorar-ho, el Palau de la Música Catalana –sala on el compositor de Riudoms va estrenar diverses de les seves obres i hi va ser resident– li dedica un concert d'homenatge el 9 de gener. El concert anirà a càrrec de BCN216, que serà dirigida pel principal director convidat, Ernest Martínez Izquierdo, fundador el 1985 de la formació amb el flautista David Albet, que ara n'és el director artístic.

]]>

'Doña Francisquita'

Gran Teatre del Liceu. 10 novembre del 2019

Doña Francisquita no és tan sols una de les millors sarsueles del género grande, sinó una de les millors obres d'Amadeu Vives. I, tot i les motes de caspa del llibret, no crec que molestin les parts dialogades si es mantenen en un muntatge intel·ligent i que busqui renovar el gènere amb llibertat i honestedat. El que ha fet Lluís Pasqual amb l'obra de Vives ha estat revisar-la a fons, eliminant els diàlegs originals. I no tan sols això, sinó que ha traslladat l'època de la trama a tres moments cronològics diferents (cosa que ja va fer amb Tristany i Isolda): el primer acte ens situa durant una sessió d'enregistrament d'un disc a la Segona República; el segon en el tardofranquisme televisiu, amb especial èmfasi als coros y danzas dels estudis de Prado del Rey, i el tercer a inicis del segle XXI, en un suposat assaig del muntatge. És en aquest tercer acte quan l'acció original es dilueix sense remei. L'aparició de la mítica Lucero Tena en el fandango, complementat per la magnífica irrupció del cos de ball amb coreografia de Nuria Castejón, és l'únic al·licient d'un acte massa desdibuixat.

]]>

Encara que sigui un art minoritari, l'òpera aixeca tantes o més passions que el futbol, i ahir a la nit Sondra Radvanovsky va convertir-se en el Messi de l'òpera. La seva veu extraordinària, tant per potència com pel domini que té del fraseig, els colors i els pianissimos, sumat a una entrega i interpretació dramatúrgica magistrals, van fer explotar de goig el públic que omplia l'església del Carme de Peralada amb crits d'admiració i bravos continus.

]]>

El director d'orquestra rus Guennadi Rojdéstvenski ha mort aquest dissabte, segons el Conservatori Txaikovski de Moscou. El músic va ser un dels grans directors d'orquestra de la postguerra, famós per haver popularitzat la música de compositors prohibit per les autoritats russes com Poulenc i Hindemith, tot i que també va destacar com a gran intèrpret dels mestres Prokófiev, Xostakóvitx i Txaikovski.

]]> Tot i que Sabata té una veu d’àngel, el seu timbre no és tan agut com el d’altres contratenors i perd en capacitat pirotècnica. Però aquesta qualitat espectacular, potser més pròpia del circ que del teatre, no el penalitza, sinó que el reforça en l’aspecte del cant que més li interessa: l’actitud dramàtica, omplir les paraules de sentiment i drama. De fet, triant el títol de Catharsis –purificació de l’esperit desprès d’una tragèdia–, Sabata està dient-nos que vol transmetre emoció i puresa. Les àries escollides al seu programa, moltes de compositors barrocs oblidats, però no menors, com Orlandini, Ariosti o Caldara –amb l’afegit dels recitatius, on està més forçat a actuar–, ens parlen d’herois que han passat per dures proves, esquinçats pel dolor, amb el moment crucial de Gelido in ogni vena –Vivaldi, de l’òpera Il Farnace–, en què el rei Farnace, derrotat pels romans, ordena a la seva esposa que mati els fills. Sabata canta amb una delicadesa excelsa, cada síl·laba té sentit i força, i el grup de cambra Armonia Atenea –dirigit per George Petrou– tremola amb ell. Davant d’un exercici així, brillant amb la veu i l’ànima, la millor resposta són les llàgrimes, o el silenci.

]]>