I aquest dilluns, la Filharmònica, l’Orfeó i Gaudí
Barcelona ha viscut avui un esdeveniment excepcional: la Filharmònica de Berlín, acompanyada de l’Orfeó Català, ha interpretat a la Sagrada Família el Concert Europa, que des del 1991 ofereix cada Primer de Maig en una capital del Vell Continent.
L’Orfeó ja va cantar amb la Filharmònica dijous i divendres de la setmana passada a la seva sala de concerts de Berlín i dimecres acabarà la col·laboració a Madrid. Aquest és el primer subratllat de la notícia: 132 anys després de la seva fundació, l’Orfeó Català continua escrivint pàgines brillants de nivell internacional per a la història de la música al nostre país. No es tracta d’un cor professional, però sentint-los actuar a la plena satisfacció de l’exigent orquestra alemanya, un té la impressió que està sentint més que un cor.
Els experts opinaven que l’acústica de la grandiosa basílica de Gaudí no permetria capturar la sonoritat de l’orquestra en tota la seva riquesa, però tot el que potser es va escapar en reverberacions es va multiplicar per l’emoció de sentir la Missa de la Coronació de Mozart, l’Ave verum o la Pregària per Ucraïna entre les columnes i els vitralls d’una església que ja és una meravella del món. Com deia el ministre Subirats a la mitja part, la d'avui ha estat una experiència irrepetible. I, per descomptat, la Sagrada Família és perfecta per a l’espectacularitat que s’espera d’un concert a la televisió.
Em sembla que no cal insistir en totes les circumstàncies especials que hem viscut aquest cap de setmana, però és just aprofitar-les per dir que, al costat de les misèries de qualsevol país, el nostre també és capaç de seduir el món i d’oferir experiències universals d’extraordinària qualitat. No deixem trepitjar-nos l’autoestima.
