Alejandro Grimaldo ha volgut fer saber que està enyorat de casa seva. Després d'una dècada jugant a fora, primer al Benfica i després al Bayern Leverkusen, fa dies que el lateral esquerre sona per incorporar-se en el nou plantejament del Reial Madrid. Tot fa pensar que aquesta és una petició de Xabi Alonso, que a hores d'ara entrena el club on juga Grimaldo i aviat es farà públic que fitxa per ser el míster de la banqueta merengue.

Punt final al cas Pau López. El porter del Girona cedit pel Marsella, que va ser presentat amb el Lens a principis de mes, trenca el seu vincle amb els gironins i fitxa pel Toluca mexicà. Minuts després de ser titular contra l’Arsenal va acomiadar-se dels seus companys per segon cop en 23 dies. Aquest ja és definitiu.

Aquest cap de setmana es va fer oficial la retirada del brasiler Paulinho Bezerra als 36 anys. Un bon futbolista que va estar al Barça una única temporada, la 2017-2018, amb Ernesto Valverde a la banqueta. En 49 partits va aportar 9 gols, arribada des de la segona línia i molt múscul a la medul·lar. El Barça de Bartomeu va pagar 40 milions al Guangzhou xinès i un any després, per sorpresa, va retornar al club asiàtic per 50 milions. Operació rodona des del punt de vista comptable i, probablement, per a tots aquells que van sucar-hi pa.

Els anys daurats del binomi Messi-Cristiano a la Lliga van deixar pas a un llarg sotrac de decadència. Les estrelles de la competició eren Antoine Griezmann, Karim Benzema o un Robert Lewandowski en hores baixes. Tots ells grans futbolistes, però cap crac mundial. La Premier League anglesa, amb molta més capacitat econòmica per tancar fitxatges de renom, va avançar per la dreta. Això canvia aquesta temporada. L'arribada de Kylian Mbappé, l'eclosió de Lamine Yamal i la constatació de Vinícius Júnior confirmen la tornada de les estrelles mundials a la Lliga. El polèmic Javier Tebas ho ha aconseguit.

El canvi més rellevant de la setmana ha estat, sens dubte, el fet que els membres de la família Grífols han deixat els seus càrrecs de gestió a la multinacional catalana d'hemoderivats. Només es mantindran com a consellers dominicals en el consell d'administració. La gestió serà capitanejada, per tant, pel president executiu, Thomas Glanzmann, i el flamant nou conseller delegat, Nacho Abia.

Que consti que jo vaig ser el primer que em vaig creure el projecte del Barça. Al principi de temporada considerava que tenia el millor equip de la Lliga. Il·lús de mi. Creia, o potser volia creure, que el Reial Madrid tenia una plantilla més llarga, però que els blaugranes mantindrien el to del curs passat amb un bloc de quinze-setze jugadors de primer nivell que seria suficient per avançar amb pas ferm. Estava molt equivocat. Suposo que la falta d’evolució de Xavi hi té molt a veure.

En una setmana marcada per les eleccions a les Cambres de Comerç catalanes, que apunten a un canvi de rumb a la de Barcelona i que, si no hi ha sorpreses, a partir d'ara serà liderada per l'exdirectiu de DKV Josep Santacreu, altres empreses també fan canvis en els seus lideratges. D'una banda, Telepizza perd el seu conseller delegat i engega la maquinària per trobar un substitut; Grifols segueix la seva renovació de càrrecs i l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació estrena directora.

Pels camps de Primera i Segona RFEF hi ha desenes de jugadors boníssims. Futbolistes que probablement tenen igual o més qualitat que molts companys que són a Primera. Però triomfar al futbol és complicat. Hi ha múltiples factors que hi intervenen. Sort, lesions, confiança, tocar de peus a terra, entorn propici, cultura de l'esforç, saber fugir de temptacions... i tenir un entrenador que aposti per tu. Ara fa un any, durant la innegociable cervesa posterior als partits de futbol 7 a la part alta de Barcelona, vaig descobrir que un dels nois amb qui havia compartit equip havia jugat al Barça. Era dels que havien sigut bons. Dels escollits. Tota la vida al màxim nivell compartint vestidor amb alguns dels futbolistes que van marcar època al Barça, els de la generació del 87. Però va arribar el moment de la veritat i l'entrenador de torn en va preferir un altre. Mala temporada. Canvis. Cessions. Fins que abans dels 30 havia deixat el futbol i estava jugant una de les mil lligues de futbol 7 que hi ha al nostre país. I com aquest noi, milers. Tenir un entrenador que confiï en tu en el moment clau pot marcar la diferència entre guanyar-te la vida i ser, per exemple, internacional o acabar en un camp de gespa artificial davant cinc-cents aficionats. On estarien Busquets o Pedro si Guardiola no els hagués repescat per al seu filial?

El Quim Molins és un soci molt actiu del Barça, extremadament crític amb Laporta. Fa uns dies va ironitzar sobre la feina de Sergi Atienza, director de compliance, en relació amb un dels fills de Joan Laporta, el Guillem, i la seva suposada intermediació en fitxatges i cessions de jugadors, un fet que Atienza i el seu equip van descartar. El director de compliance, molt lligat a Laporta, defensava la seva professionalitat i independència i instava Molins, en un gest que l’honora, a fer un cafè per parlar.

La primera quinzena de setembre deixa moviments i nous fitxatges importants, des d'Indra fins al Banco Santander i Apple. Les grans tecnològiques i el sector de l'alimentació són els que protagonitzen els moviments més sonats.

Des d'aquesta mateixa setmana aquesta secció mirarà de fer un recull dels moviments de directius més rellevants que es donen a l'economia catalana i espanyola. Comencem amb la selecció de les noves incorporacions d'aquest inici de curs, amb una tria dels fitxatges més sonats de l'estiu.

Amb la calor també arriba el mercat de fitxatges, una llaminadura per a la il·lusió mentre el retorn de la competició encara aguaita a l'horitzó. És el moment tant per apuntalar projectes com per intentar fer passos de gegant incorporant grans estrelles i el cop de talonari és cada vegada més habitual. Val la pena fer-los? En els últims 15 anys hi ha hagut 88 fitxatges de més de 50 milions d'euros i, en línies generals, com més car és el traspàs, més s'aguditza el fracàs.

Hi ha dues maneres d’afrontar la delicada situació econòmica del Barça. La primera, la més prudent (o potser poruga), seria no gastar pràcticament res en fitxatges i destinar els milions aconseguits a darrera hora de Sixth Street a sanejar la malmesa economia blaugrana. L’aficionat s’hauria de conformar amb Kessié i Christensen, i tots els futbolistes que poguessin arribar a Barcelona amb la carta de llibertat. La segona opció, la més arriscada (o potser temerària), seria fer una gran inversió aquest estiu per fer un equip guanyador i que això tingui un retorn econòmic a mitjà termini.

Pràcticament podria agafar l’article de fa tot just un any, titulat Fer fora Piqué, Busquets i Alba?, i tornar-lo a publicar reescrivint només un parell de línies. Som on érem l’any passat. Això sí, amb un canvi d’entrenador i una temporada en blanc pel mig. I sense Messi. En aquestes mateixes línies manifestava la necessitat d’anar fins al final amb el que Laporta va qualificar de final d’un "cicle" i fer fora un dels tres jugadors citats en el titular però mantenir Piqué i Busquets; això sí, amb un pes futbolístic inferior i una adequació salarial a la seva realitat actual.

N'hi ha prou amb veure un partit de la Lliga per comprovar que les conseqüències del covid continuen afectant el futbol. En l'últim partit al Camp Nou entre el Barça i el Getafe, només 26.543 espectadors van poder entrar a l'estadi, poc més del 25% de l'aforament del temple blaugrana. S'esperaven pocs moviments en aquest mercat de fitxatges, amb clubs buscant agents lliures i reduint els sous dels seus jugadors. Però, en molts casos, ha acabat sent al contrari. A la Premier els bitllets volen, els dos millors jugadors dels últims anys han canviat de club i Mbappé, finalment, continuarà jugant a París. El mercat de fitxatges de la pandèmia havia de ser sense grans moviments, el contrari del que ha passat. Al final ha servit per constatar la bona salut de la Premier League anglesa i els problemes de la Lliga espanyola. Els clubs de la Premier s'han gastat 1.340 milions en jugadors, mentre que la Lliga s'ha quedat en 293 milions. El Barça, arruïnat, no ha gastat ni un euro en traspassos. El Madrid, tan sols 30. Només l'Atlètic de Madrid, amb més de 70 milions entre De Paul, Cunha i un Griezmann que hi ha tornat cedit, i el Vila-real han animat el mercat. Els clubs de la Serie A italiana s'han gastat 552 milions, els de la Bundesliga alemanya 416 i els francesos 384.

El mercat més esbojarrat ha tingut a les oficines del Camp Nou un tancament a l'altura. Amb l'efecte dòmino de la sortida de Saúl al Chelsea, el Barça ha pogut retornar Griezmann a l'Atlètic de Madrid i els de Nervión han complert l'objectiu de trobar un equip per a De Jong. Amb el neerlandès, el Barça suma un altre atacant que arriba com a cedit, per complir l'última petició de Koeman. "Tenim diferents davanters, però ens convindria tenir un golejador", deia el tècnic en roda de premsa abans del fitxatge de l'internacional amb la selecció orange.

La matinal de Dijous Sant es va revolucionar en clau Barça amb l'arribada a l'aeroport de Mino Raiola i Alf-Inge Haaland. Són el representant i el pare del davanter de moda a Europa, un objectiu que els blaugranes comparteixen amb altres grans clubs del continent com el Manchester City, el PSG i el Reial Madrid. Erling Haaland, que al juliol farà 21 anys, juga al Borussia Dortmund, on ha marcat 46 gols en 44 partits en un any i escaig. Les xifres d'aquest ariet cridat a marcar una època són incontestables, però no estan servint perquè l'equip alemany s'asseguri la presència a la pròxima Lliga de Campions. Per això, tant el jugador com el seu entorn, conscients de l'interès de clubs amb més arguments que el Dortmund, estudien opcions de futur per canviar d'aires a curt termini. Entre elles la del Barça, tot i que també es van veure amb el Reial Madrid aquest dijous aprofitant el lloguer d'un jet privat. La subhasta ha començat.

El compte enrere per concloure la vigent temporada ja ha arrencat. Arribada l'aturada de seleccions, els jugadors més preuats i desitjats pels grans equips del continent afronten aquesta recta final amb una motxilla carregada de dubtes sobre el seu futur i amb moltes incògnites per resoldre.

El Borussia Dortmund s'està complicant la vida si pretén retenir Erling Haaland aquest estiu. L'empat del conjunt alemany (2-2) contra el Colònia, un equip en posicions de descens, allunya el jugador noruec de disputar la Champions la temporada vinent. El Dortmund ara mateix és cinquè, a quatre punts de l'Eintracht Frankfurt, i comença a veure que la preuada quarta plaça se li està escapant. No es concep una Lliga de Campions sense Haaland. Per això, si l'equip d'Edin Terzić no obtingués el bitllet per participar en la pròxima edició de la màxima competició, un raig de llum podria donar esperances al Barça.

Després de deixar anar dilluns en una entrevista a RAC1 que “seria possible fitxar Haaland i Mbappé” i que portaria al Barça “dos cracs diferencials en atac i un gran defensa”, Toni Freixa va voler aclarir ahir quin seria el destí dels 250 milions que va anunciar que té pactats amb un grup inversor. En l’acte de presentació del programa econòmic de Fidels al Barça, l’exportaveu durant el mandat de Sandro Rosell va afirmar que no agafaran els 250 milions per anar directament al mercat, “tal com s’ha fet altres vegades en la nostra història, com quan es va vendre Figo o Neymar”. “Es tracta de compartir un projecte empresarial amb l’inversor per poder generar en un futur immediat encara molts més ingressos”, va afegir.