Si el seu nom s'obre camí en la votació al ple del Parlament prevista per la setmana que ve, el magistrat Josep Tomàs Salàs deixarà aviat les sentències judicials per la direcció de l'Oficina Antifrau. Fins ara ha estat el delegat dels jutjats penals de Barcelona, i entre els que fins ara eren els seus companys hi ha quatre jutges a qui ell mateix havia format quan es preparaven per a les oposicions. De fet, el seu entorn assegura que hauria dedicat més temps a la docència si no fos per la limitació de 75 hores anuals a què s'han de cenyir els jutges. Salàs, de 64 anys, ha dit que si dirigeix Antifrau serà un líder "discret" –tampoc té xarxes socials ni interès a tenir-ne– i el seu perfil suposa continuar la línia del fins ara director d'Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, amb qui havia treballat estretament quan va ser el seu cap de gabinet a la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Un pacte entre el PSC i ERC ha desbrossat el camí per al nou director de l'Oficina Antifrau. Els dos grups parlamentaris han proposat aquest dimarts a la mesa del Parlament el magistrat Josep Tomàs Salas per al càrrec com a relleu de Miguel Ángel Gimeno, que va exhaurir el mandat aquest setembre. Aquest dijous, el jutge català s'haurà de sotmetre a la comissió d'afers institucionals per explicar la seva proposta, abans de ser votat pel ple del Parlament, on es preveu que la majoria de la investidura, on s'hi haurien de sumar els Comuns, validi el nom. Salas va ser estret col·laborador de Gimeno quan aquest era president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Els veïns d’Altafulla fa anys que veuen com la vida política del municipi es va embolicant cada cop més, fins al punt que ha obert diferents fronts judicials. Aquesta localitat del Tarragonès, amb menys de 6.000 habitants i més de 3.000 places per a turistes entre hotels i càmpings, ha presenciat una investigació judicial –ja arxivada– a regidors per, suposadament, assetjar l’alcalde a xarxes socials i les acusacions de l’oposició perquè el consistori hagi pagat amb fons públics els serveis jurídics de l'alcalde. Tot plegat en un ajuntament on Alternativa Altafulla –vinculada a Comuns– i Junts van tirar endavant en l'anterior mandat una moció de censura contra ERC, que el 2023 va recuperar a l’alcaldia en coalició amb Junts. Des de fa uns mesos, els republicans governen en solitari, però sí que s’ha quedat al govern un regidor expulsat del grup municipal de Junts i que ara s’enfronta a una denúncia per suborn dels seus antics companys.

Itziar González és arquitecta i urbanista social de professió amb un passat a la política: el 2007 va concórrer a les eleccions municipals com a independent a les llistes del PSC per assumir la regidoria de Ciutat Vella. Una carrera política finalitzada de manera abrupta després de ser alertadora d'un cas de corrupció. Ara presideix l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció de Catalunya, que fiscalitza el compliment de les mesures que l'any 2015 partits i entitats van acordar promoure un pacte social contra la corrupció a Catalunya.

El pis estava mig buit, però l'entitat que el gestionava cobrava de la Generalitat com si totes les places que tenia l'habitatge estiguessin ocupades. És el que entre els mateixos treballadors del sector es coneix com a "places fantasma". Ara, tres exempleades d'aquesta entitat ho han denunciat a l'Oficina Antifrau i a la Síndica de Greuges de Catalunya, en el marc de la investigació que va avançar l'ARA al gener: presumptes irregularitats en el pagament de prestacions econòmiques i d'habitatge a joves extutelats que va denunciar un tècnic de la demarcació de Girona.

L'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) té almenys quatre denúncies per presumptes "situacions anòmales" en la seva gestió, segons ha pogut saber l'ARA. Tres de les denúncies s'haurien interposat a l'Oficina d'Antifrau aquesta tardor i estarien relacionades amb potencials irregularitats econòmiques. La primera hauria estat formalitzada per càrrecs directius d'administració del centre, segons confirmen fonts pròximes a l'institut, per "presumpta desviació de recursos". Les mateixes fonts detallen que ja estaria admesa a tràmit i en període d'avaluació. Les altres dues denúncies a Antifrau, més recents, es troben en una fase més preliminar i encara pendents d'avaluació. Així mateix, el CIR-CAT, el comitè per la integritat de la recerca a Catalunya, ha confirmat a l'ARA que hauria arribat també una denúncia a la taula d'aquest òrgan i ara estarien pendents de decidir si són o no competents per obrir una investigació.

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha obert procediment informatiu als catedràtics d’economia José García Montalvo i Teresa Garcia-Milà després que una investigació de l’Oficina Antifrau de Catalunya hagi resolt que tots dos han infringit la llei d’universitats –tant l’anterior com la vigent–, segons la qual, si s’és professor a temps complet, com era el seu cas, no es pot cobrar per feines externes que perjudicarien la seva dedicació. García Montalbo, com a membre del consell d’administració d’Abanca, rep uns 275.000 euros anuals, i Garcia-Milà, com a membre de consell d’administració de Repsol, uns 287.000. 

Un mes després que l'Oficina Antifrau assenyalés més de deu irregularitats del Parlament en matèria de personal i en la concessió de les llicències per edat, la cambra catalana ha respost aquest dimarts amb un informe per defensar-se i discutir certes conclusions de l'organisme que presideix l'exjutge Miguel Ángel Gimeno. Hi ha qüestions que la cambra sí que admet que revisarà, però la majoria de les pràctiques que Antifrau considerava irregulars el Parlament les veu "justificades". L'informe s'ha adoptat aquest dimarts per majoria a la mesa (PSC, ERC i Junts), malgrat que la CUP s'ha abstingut: el mateix secretari tercer de la mesa, Carles Riera, ha explicat que fins avui no se'ls ha remès el document, de més de cent pàgines, i que en aquestes condicions no podia avalar les mesures. "La Mesa no es pot posicionar sobre un informe de 100 pàgines sobre la marxa i sense llegir-lo", ha dit, a més de denunciar que la resta de membres de la mesa sí que ho han fet: "És poc procedent". En aquest sentit, ha demanat una mesa ampliada -amb representació de tots els grups- per abordar-ho de nou i també una reunió amb Antifrau per exposar-li les seves "inquietuds". Vox, per la seva banda, ha anunciat que portaria les irregularitats a la Fiscalia.

Els veïns de Sarrià sumen més munició en la seva lluita per salvar la masia i el jardí de Can Raventós. Tres anys després de portar el cas a l'Oficina Antifrau de Catalunya, l'ens fiscalitzador ha resolt l'expedient donant, en part, la raó als veïns. En la conclusió de la seva investigació, Antifrau tanca el cas fent dues recomanacions a l'Ajuntament de Barcelona: d'una banda, l'insta a justificar més exhaustivament les decisions que pren en matèria urbanística; de l'altra, li demana revisar els mecanismes per a la detecció de possibles conflictes d'interès, ja que considera que en el cas de Can Raventós hi ha "conflictes d'interès aparents en responsables municipals que no han estat degudament gestionats". Tanmateix, precisa que "no s'han observat indicis d'influències indegudes en el procediment".

El 9 de maig la mesa del Parlament, encara presidida per Alba Vergés, va donar llum verda que l'Oficina Antifrau investigui la concessió de les llicències per edat i diversos processos de personal sota sospita de la cambra catalana. És el primer cop que això passa, ja que fins ara el Parlament, però també el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes, havia vetat qualsevol investigació externa feta per Antifrau. Segons ha pogut saber l'ARA a través d'una petició de transparència a Antifrau, l'oficina que presideix l'exmagistrat Miguel Ángel Gimeno havia demanat fins a tres vegades realitzar una investigació a la cambra catalana arran de diverses denúncies (per qüestions diferents del cas en curs), però mai havia rebut l'autorització. El mateix li ha passat en dues ocasions quan s'ha dirigit a les altres institucions estatutàries: el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes.

La secretària general del Parlament, Esther Andreu, va presentar la setmana passada a la mesa la seva dimissió pel fet que el seu fill obtingués una plaça interina d'uixer sense que ella comuniqués a la institució aquest parentiu. Andreu defensa que ella es va "inhibir" verbalment del procés de selecció i que no va considerar "pertinent" informar d'aquest possible conflicte d'interessos perquè no va participar "ni directament ni indirectament" en l'obtenció d'aquesta plaça. Ara bé, segons informa Efe, sí que una carambola va provocar que Andreu participés en el procés. Concretament, el llavors director de Govern Interior de la cambra, Ferran Domínguez, va deixar el seu càrrec enmig del procés de selecció, ja que va ser escollit com a nou secretari general de la Sindicatura de Comptes. Davant d'un buit de poder mentre no s'incorporava la substituta de Domínguez, Andreu va proposar un dels membres del tribunal que en aquell moment estava avaluant la plaça interina del seu fill.

"Era una operació de risc, però vam fer el que tocava perquè necessitàvem els materials per protegir els professionals sanitaris. Ens havíem de buscar la vida i no ens vam equivocar", ha afirmat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que ha comparegut aquest dijous davant la comissió ordinària de salut al Parlament a petició pròpia per defensar el polèmic contracte de mascaretes i granotes de protecció entre el Govern i l'empresa Basic Devices, signat els primers dies de la pandèmia. La contractació es va fer per la via d'emergència per un valor inicial de 60 milions d'euros i l'Oficina Antifrau de Catalunya va investigar i qualificar l'operació de “temerària” per la falta de referències sòlides sobre la companyia –era la primera vegada que feia de proveïdor del sistema sanitari– i pel pagament anticipat per assegurar l'adquisició, que finalment es va realitzar i es van pagar 35 milions d'euros. "Sempre és més còmode no assumir riscos, però en la situació de màxima escassetat i pressió assistencial en què estàvem ho havíem de fer. Es va fer el que es va poder", ha reiterat Argimon, que era el director de l'Institut Català de la Salut (ICS) en aquell període.

L'Oficina Antifrau de Catalunya ha assenyalat "presumptes irregularitats" en un dels primers contractes d'emergència que va fer la Generalitat per al subministrament de mascaretes, respiradors i equips de protecció individual (EPI) durant el primer estat d'alarma per la pandèmia. L'import de la compra, feta per l'Institut Català de la Salut (ICS) a una empresa que es presentava com a intermediària del mercat xinès, Basic Devices, superava els 60,5 milions d'euros. L'organisme qüestiona la transparència del contracte per la falta de referències sòlides sobre la companyia i perquè hi havia dubtes raonables sobre la validesa de l'acord. Per això, i pel fet que la crisi sanitària limitava els "mecanismes de supervisió i control" de frau, l'organisme retreu i qualifica de "temeritat" que l'executiu fes un pagament anticipat (l'únic que finalment es va abonar) de 35 milions d'euros al proveïdor abans de rebre el material, quan la normativa no ho habilitava i sense cap justificació documentada sobre "la necessitat inajornable i inevitable de fer-ho”.

El desembre del 2020 l’ARA va explicar que l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) va pagar sobrepreus superiors als 2 milions d’euros a la societat mercantil pública Geocat entre el 2007 i el 2013. L’Oficina Antifrau de Catalunya va investigar les actuacions de l’IGC i va constatar aquests sobrepreus, així com el fraccionament de factures o el pagament de treballs no realitzats. Com que les irregularitats havien prescrit i no es considerava delicte, el cas no es preveia dur a Fiscalia. Tot i això, Antifrau argumentava que l’Institut hauria de fer un "examen més aprofundit i independent" del que va passar durant aquell període de temps. Una petició a la qual el Comitè d’Empresa es va agafar per demanar una auditoria. "Són diners públics, si hi ha hagut malversació o mal ús, cal saber-ho. Cal una auditoria", assenyalen des del sindicat CGT.

L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) és taxativa: el protocol de vacunació del covid és inconcret i deixa la porta oberta a immunitzacions irregulars, sobretot entre càrrecs públics, que són els que tenen un accés més fàcil a les dosis. L'organisme ha alertat aquest dimarts que les regles del joc no són prou transparents, ja que, si bé les pautes són molt clares pel que fa a la població que ha de rebre prioritàriament la vacuna, no són prou detallades per als supòsits que podrien generar dubtes entre els equips de vacunació. Per exemple, ja hi hagut infermeres que s'han enfrontat al dilema de prioritzar a qui es pot vacunar quan hi ha sobrant de dosis i el temps els corre en contra, com va passar amb l'alcalde de Riudoms (Baix Camp), Sergi Pedret (JxCat), que es va vacunar aprofitant les dosis sobrants d'una residència de la localitat perquè no trobaven ningú més a qui administrar-la.

Fa més de deu anys que el Parlament de Catalunya va aprovar la creació de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) perquè “els organismes de controls existents” fins aleshores havia quedat clar que eren “exigus”, segons es deia a la llei amb la qual es va crear. Passada aquesta dècada, però, en l’imaginari popular no queda cap actuació rellevant d’aquesta oficina. El seu primer director, David Martínez Madero, va morir per un sobtat infart a Milà quan tornava d’un viatge: no feia ni dos anys que ocupava el càrrec. Però el pic de fama de l’OAC va arribar per un motiu negatiu: les males pràctiques del seu segon director, Daniel de Alfonso, cessat quan es van descobrir gravacions en les quals conspirava contra el Procés amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. A banda d’això, té un protagonisme escàs. Què fa Antifrau?

Bon dia des de l’ARA. És dijous 5 de novembre del 2020. Avui les pluges es concentraran bàsicament a les Terres de l'Ebre, on plourà amb intensitat. Durant la nit són possibles també alguns ruixats més febles en altres comarques. Quan plourà a tot arreu i de manera més abundant serà sobretot dissabte al matí.

Una auditoria de la Sindicatura de Comptes alerta que l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso hauria cobrat gairebé 300.000 euros indegudament entre el 2011 i el 2016, quan va ser destituït pel Parlament arran de les converses gravades amb l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz al voltant de l'independentisme català. Segons aquest informe recollit per l'ACN, que en complementa un del 2018, De Alfonso hauria cobrat triennis i complements de qualitat que no hauria d'haver percebut, i apunta la possibilitat que això sigui perseguible judicialment. De fet, la Fiscalia ja va traslladar al Tribunal de Comptes alguns d'aquests pagaments sospitosos.

En els tres mesos que ha durat l’estat d’alarma el sector públic de la Generalitat ha adjudicat més de 3.000 contractes per la via d’emergència i per valor de 320 milions d’euros. Sumant-hi els ajuntaments i altres òrgans de contractació, la xifra supera els 400 milions, rècord entre les comunitats autònomes, segons l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació, vinculada al ministeri d’Hisenda. Contractes a dit que han estat justificats per la seva vinculació directa o indirecta amb el covid-19, tal com van estipular tant el govern espanyol com la Generalitat a l’inici de la crisi sanitària, apuntant directament a l’article 120 de la llei de contractes públics. Davant d’aquesta realitat, l’Oficina Antifrau i l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) reclamen transparència a les administracions i mecanismes addicionals de control d’aquesta contractació pública.

El pròxim dimarts el consell de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) té inclòs en els seus punts del dia aixecar la suspensió de l’adjudicació del servei d’autobús entre Barcelona i l’aeroport del Prat. L’octubre del 2018 l’AMB va adjudicar aquest servei per 89,5 milions d’euros a una UTE formada per Tusgsal, TCC (participada per Moventia i TMB) i SGMT (participada per Tusgsal i TCC). L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) va obrir una investigació perquè les quatre empreses que es van presentar a la licitació haurien “coordinat el seu comportament per tal d’alterar el resultat del concurs” i perquè hi havia un “conflicte d’interès” entre l’AMB i l’oferta guanyadora, ja que l’empresa adjudicatària estava participada per la pròpia AMB a través de TMB.