El fitxatge de Dro pel PSG és l'últim exemple d'un canvi de paradigma que ja fa temps que s'ha instal·lat al Barça, i també en molts altres equips de la Lliga. El migcampista, criat futbolísticament a la Masia, ha marxat al club parisenc a canvi d'una xifra pròxima als 8,5 milions d'euros. L'operació, més enllà del disgust que va provocar a Hansi Flick, encaixa amb la política del PSG de fitxar joves talents des de l'arribada de Luis Enrique.

Debutar amb el primer equip del Barça és el cim aspiracional de qualsevol futbolista format a La Masia. Tanmateix, transformar aquest ideal en una trajectòria consolidada és un privilegi reservat a una minoria. L’acumulació de joves promeses ha convertit l’accés al primer equip en un autèntic embut competitiu. Aquest context ha propiciat un fenomen cada cop més recurrent: la sortida prematura de futbolistes del filial a la recerca de protagonisme i grans contractes que la institució no sempre pot garantir. Casos com els de Marc Guiu, Ilaix Moriba, Jordi Mboula, Sergio Gómez o André Onana van en aquesta direcció. A la tendència s'ha sumat Pedro Dro Fernández, apartat de la dinàmica de Hansi Flick després de comunicar que sortirà del club en el mercat hivernal. Amb 18 anys, ho té tot lligat amb el París Saint-Germain, que pagarà els 6 milions de la seva clàusula.

La Masia sempre ha estat un tresor molt preuat per al Barça. Una identitat basada a apostar pels jugadors formats al planter que ha portat a l’elit Pep Guardiola, Lionel Messi, Xavi Hernández, Lamine Yamal o Pau Cubarsí. Tot i això, també ha funcionat com una forma d'obtenir diners per aquells futbolistes que no tenen lloc al primer equip. Noms propis com Àlex Valle, Nico González o Ilaix Moriba s’han hagut de buscar la vida a altres equips a canvi d’un traspàs. Aquesta fórmula ha deixat prop de 200 milions d’euros en els darrers 10 anys. Tant Josep Maria Bartomeu (2015-2020) com Joan Laporta (2021-2025) han fet servir La Masia per fer calaix. Ara, un eventual traspàs de Marc Casadó, situació que el futbolista vallesà voldria evitar, permetria a Laporta superar la barrera dels 100 milions en vendes de futbolistes formats al planter durant el present mandat.

Si fa tres anys algú li hagués dit a Fermín López que el 10 d’agost del 2025 rebria el premi al millor jugador del trofeu Joan Gamper, l’hauria pres per boig. El 19 d’agost de fa tres anys el Barça comunicava la cessió del migcampista andalús al Linares. Després de quedar-se sense lloc al filial, tocava sortir a fora per créixer al futbol semiprofessional. Aquell dia, poca gent es podia imaginar que acabaria triomfant amb la samarreta blaugrana. Amb un doblet davant el Como (5-0), Fermín va demostrar que vol ser titular. Amb Frenkie de Jong i Pedri cobrint la base del mig del camp, resta una posició on Hansi Flick haurà de triar entre tres opcions: Gavi, Dani Olmo –ja recuperat després d’una sobrecàrrega– i el de El Campillo (Huelva). De moment, el mitjapunta va tenir 78 minuts en què va tornar a treure una de les seves millors virtuts: l’olfacte golejador.

La situació econòmica del Barça els últims anys ha abocat entrenadors com Hansi Flick, avui, i Xavi Hernández i Ronald Koeman, abans, a confiar en La Masia. La fortalesa del conjunt blaugrana no s'entendria sense el seu planter, una fàbrica inesgotable de talents. També fitxatges de joves que ja semblen veterans, com va ser el cas de Pedri. La pretemporada ha permès donar continuïtat a debutants que segueixen consolidant-se en el primer equip, així com noves promeses que piquen a la porta, com Dro Fernández o el nouvingut Roony Bardghji. Gairebé una vintena de jugadors entre els 17 i els 24 anys constitueixen una plantilla desinhibida i que es permet seguir somiant en guanyar títols. Aquest és el gran tresor d'aquest Barça.

Els diaris expliquen la seva història amb condicional o amb passat. "El que podria haver estat i no va ser" o "El Xavi que no va poder ser". "Tant me fan, totes aquestes coses. Pateix més el meu entorn. De vegades a casa em pregunten si no em fa pena. La meva dona, fins i tot els meus fills alguna vegada, em diuen: 'I no et fa pena?' Pena per què? Es pensen que jo no volia? Que no m'hauria agradat ser allò que tothom pensava que seria? La cosa per la qual vaig lluitar i me'n vaig anar de casa als 12 anys? Però he après a gestionar-ho i ara m'és bastant indiferent", diu Mario Rosas (Màlaga, 1980), un diamant que durant anys va ser una de les grans esperances del planter del Barça. "Era el millor de La Masia. No oblidaré el seu nom. Una barreja entre Messi i Laudrup. Ho tenia tot, però es va perdre", va dir Xavi Hernández, company de generació i de somni.

"Xavi, he arribat tard perquè la gent m'aturava al metro, perdona'm", li va dir Ansu Fati a Xavi Martín amb cara de desconcert pel que li acabava de passar. Tornava a La Masia procedent de casa els pares –aquell dia havia de debutar amb el primer equip del Barça, amb només 16 anys–. "Vaig anar al meu despatx, vaig agafar les portades de la premsa i li vaig dir: «T'han aturat per això. I, a partir d'ara, has de canviar els teus hàbits perquè ets una persona coneguda»", recorda per a l'ARA Xavi Martín, director de La Masia entre el 2019 i el 2021.

Amb 12 anys sortia de casa a les 5 del matí i tornava a les 8 del vespre. Feia natació d’alt rendiment. I ja es preguntava, en aquell moment, per què totes les indicacions eren tècniques i ningú parlava, en canvi, d’emocions. La seva companya de classe li va explicar un dia que el seu pare era orientador a una escola. I ella li va dir: jo vull fer això, però amb l’esport. I ja fa 20 anys que s’hi dedica. Ha estat coordinadora del servei de tutoria de la Blume, el 2011 va entrar a La Masia del Barça i del 2016 al 2023 ha estat responsable de psicologia del club. I avui és responsable de la unitat de medicina del Consell Català de l’Esport.

Es diu Guerau i té sis o set anys. Té tanta vergonya que s'amaga les mans al darrere per parlar, i amb un fil de veu reivindica que sí, que esclar que sap qui és Marc Casadó. "Té una foto amb ell", afirmen els avis a la porta de la llar del Club de Futbol Vilamajor, pocs minuts després d'acabar l'entrenament. És el nou ídol de tots. "Demà explicaré que m'han preguntat per ell", diu somrient el nen. L'escola Joan Casas queda a 200 metres. Són tres minuts a peu. Al passadís de l'escola hi ha l'orla de la promoció 2014-2015 amb la cara entremaliada del migcentre titular del Barça de Hansi Flick i, des d'aquesta setmana, debutant a la selecció espanyola absoluta.

El Barça arriba a la primera aturada internacional amb l'expedient immaculat. A les ordres de Hans-Dieter Flick, el conjunt blaugrana suma quatre victòries en quatre partits i té quatre punts de marge en la classificació sobre l'Atlètic de Madrid i el Vila-real, que són els seus perseguidors immediats. La fita es va coronar dissabte amb una victòria brillant i contundent contra el Valladolid per 7-0.

Xavier Budó, fins ara director de l'àrea d'esports professionals del Barça, ha presentat la seva dimissió al president Joan Laporta, segons va avançar el programa Tot Costa de Catalunya Ràdio i ha pogut confirmar l'ARA. Budó, que va acompanyar Laporta en la seva campanya electoral i que s'encarregava de dirigir les seccions professionals del club, hauria demanat plegar per les dificultats que està trobant per desenvolupar les seves funcions a l'entitat blaugrana amb la llibertat que desitjaria. Fonts oficials del club, però, volen assegurar que la relació personal entre l’executiu i el màxim dirigent “és i serà excel·lent”.

Mentre portents de La Masia com Lamine Yamal, Pau Cubarsí o Gavi aconsegueixen fer-se un lloc al primer equip blaugrana, n'hi ha d'altres que destaquen lluny de Barcelona. Aquests són els casos dels cosins Altimira, el Sergi (Cardedeu, 25 d'agost del 2001) i l'Adrià (Cardedeu, 23 de març del 2001). Els dos jugadors són, respectivament, fill i nebot d'Aureli Altimira, que ha estat tota la vida vinculat al futbol base de La Masia, amb incidència al primer equip, juntament amb Jordi Roura, a la banqueta de Pep Guardiola i Tito Vilanova. Tot i això, aquesta és la dada menys rellevant. De poble, propers, humils i amb ganes de menjar-se el món. Definitivament, hi ha vida més enllà del Barça. Si no, que els hi preguntin al Sergi i l'Adrià Altimira.

La Masia és un dels tresors més preuats que té el Barça. En una època d'urgències, els jugadors de la casa estan agafant galons a una velocitat gairebé sense precedents. El darrer: Pau Cubarsí, que va debutar amb tan sols 16 anys a la Copa contra l'Unionistas de Salamanca i que va ser titular contra el Betis a tot un feu com el Benito Villamarín. Només el desgast físic el va privar de completar els 90 minuts, on va tenir una actuació majúscula. "Malgrat la seva joventut, en Pau juga amb moltíssima personalitat. És segur i té una sortida de pilota increïble", celebren des del vestidor blaugrana. "Estem convençuts que és un futbolista per fer carrera al primer equip", afegeixen des de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí.

"Estic molt contenta de debutar amb el primer equip. És un somni que he complert", deia Martina Fernández (Ordis, Girona, 2004), defensa del filial del Barça, quan va debutar a la Primera Divisió a València, el febrer del 2022, convertint-se en la sisena més jove a fer-ho, amb només 17 anys, 4 mesos i un dia. Ara ja acumula cinc titularitats amb el primer equip blaugrana i està cridada a repetir moltes vegades més a l'onze inicial. Les lesions de Mapi León, Irene Paredes i Jana Fernández li han aplanat el camí.

El pla de retallades al Barça segueix vivint episodis a causa de la delicada situació econòmica que travessa el club i va més enllà de les seccions i els treballadors. Ara els afectats són els jugadors del planter i també els residents de La Masia, entre els quals hi ha Lamine Yamal, nova sensació del primer equip. És vox populi des de fa setmanes que el Barça ha prescindit de certs serveis que oferia als jugadors del planter. Per exemple, l'entitat ha pres la decisió de prescindir del servei de taxis amb què comptava des de fa més de 25 anys i que servia per portar prop del 80% dels futbolistes del planter blaugrana als seus respectius entrenaments a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Vestir la samarreta blaugrana, formar part de La Masia, debutar al Camp Nou o guanyar títols amb el Barça havien sigut els somnis de qualsevol nen o aficionat al futbol. Però ara fa temps que els més joves opten per abandonar les files del Barça a la recerca d'oportunitats fora del club. El pas del filial al primer equip és complicat, pocs jugadors tenen paciència i abandonen el somni a mig camí. L'últim en volar ha sigut Arnau Tenas, nou porter del PSG.

Marta Segú (Barcelona, 1963), metge especialista en salut internacional, porta més de 25 anys treballant en projectes solidaris. Compleix la seva segona etapa al Barça i coneix bé l'espinós terreny que trepitja. Tot i això, no es mossega la llengua ni la condiciona a l'hora de parlar que Joan Laporta sigui familiar seu. Ella té clar el discurs, els encerts i els errors. Conversa amb l'ARA després de llegir el reportatge sobre vexacions i assetjament a La Masia d'aquest diari i d'escoltar els podcasts que parlaven sobre la novel·la Triomfador, de l'escriptor Joan Jordi Miralles. Al Barça s'estan llegint amb atenció el llibre.

L’esport d’elit requereix uns sacrificis molt grans. Alguns joves perden l’adolescència per intentar complir els seus somnis. O els dels seus pares, que en moltes ocasions són els que obliguen les seves criatures a una vida de renúncies per intentar ser els millors. L’esforç és un dels grans valors que s’associen a l’esport formatiu. També la competitivitat, un concepte molt més polièdric i polèmic, i que s’accepta en segons quins entorns i a partir de certs barems. No tot l’esport formatiu ha de ser competitiu.

La Masia del Barça, entre el cel i l'infern és un podcast de quatre episodis de l'equip d'investigació de l'ARA presentats per Carla Turró que aborden la convivència a la residència del Barça a finals dels 80 i principis dels 90, una època en la qual hi va haver episodis de vexacions i assetjament per part d'uns jugadors –primer de bàsquet, després de futbol– a nois joves del bàsquet. Són fets que van passar amb comptagotes, però les línies vermelles es van creuar. Hi va haver un seguit de situacions entre els anys 1989 i 1993 que van deixar marca en alguns residents, no només per la duresa de les experiències viscudes, sinó per la càrrega psicològica que va suposar: no dormien, van deixar d'estudiar, vivien en constant angoixa. La investigació dels periodistes Albert Llimós i Núria Juanico parteix del relat de la novel·la Triomfador, de l'escriptor Joan Jordi Miralles, que va viure a La Masia a principis dels anys noranta, i es basa en una cinquantena de testimonis de l'època.

A finals dels anys setanta, el Barça va adonar-se que necessitava un bon planter on formar les futures estrelles del futbol. El 1979 el club va inaugurar La Masia, situada a tocar del Camp Nou a la vella casa pairal de Can Planes, de les poques que quedaven a Barcelona. Els primers a arribar-hi van ser futbolistes, i uns anys després van entrar els jugadors de bàsquet i d’altres esports. Al principi la gran majoria eren joves catalans, sobretot d’entre 13 i 18 anys, però a mesura que el club va millorar la captació també va atreure adolescents de tot l’estat espanyol. En total, per l’antic edifici hi van passar prop de 500 joves. Més d’un 40%, catalans.