El Barça i Lamine sedueixen amb un Gamper rodó (5-0)

Sant Joan DespíEl nou Barça ja camina mantenint encesa la flama de la il·lusió de la temporada passada, però ho fa per escenaris perifèrics. A l’espera del retorn a la terra promesa del Camp Nou, l’equip blaugrana es va presentar al Johan Cruyff amb una nova edició del Trofeu Joan Gamper estranya pels pocs espectadors, per l’escenari i per un rival que es va desfer com un glaçó aquests dies de calor (5-0). El Barça va cruspir-se el Como de Cesc en 45 minuts i tothom va poder veure que a Lamine Yamal portar el dorsal 10 li escau. Aquest equip es carrega de raons per somiar, jugant com juga. I el nou dorsal 10 s’ho passa pipa, seduint amb el seu joc i aquesta rialla d'entremaliat.

Flick, conscient que les segones temporades solen ser complicades, com deia Cruyff, va prometre “treballar fort i sense excuses” en una jornada en què un dels protagonistes no va jugar: Ter Stegen. El porter va voler fer-se perdonar els pecats amb un discurs conciliador sota la mirada tranquil·la d’un Laporta que somreia. Després de rebre alguns xiulets quan va saltar al terreny de joc, el porter va acabar rebent aplaudiments després de dir: “Personalment, crec que ha estat important solucionar el tema entre el club i jo, i ara és moment de mirar endavant”. De fet, va oferir-se per ajudar els nous fitxatges, un d’ells un Joan Garcia titular i amb poca feina contra els llombards. Al descans, el Barça ja golejava 4-0. A aquest equip no li cal despentinar-se per golejar.

Era un Gamper amb cares noves, com Rashford, titular en atac al costat de Raphinha i Lamine Yamal. L’anglès jugava ara en banda, ara de davanter centre, mostrant caràcter i perdonant a porteria buida el que hauria pogut ser el 5-0. Sense Iñigo Martínez, Araujo feia de central al costat de Cubarsí, en un equip en què Fermín va demostrar que sempre està a punt marcant els dos primers gols amb dos xuts secs aprofitant la bona pressió d’un equip que sembla afamat. Si fa un any el Gamper va ser un naufragi contra el Mònaco, aquesta temporada va ser un bany i massatge d’un equip que no pot deixar de fer gols. Raphinha i Lamine Yamal en van fer un per barba abans del descans.

Semblava com si l’equip tingués pressa per tornar a competir, per començar a treballar per tancar la ferida de San Siro. Aquest Barça engresca com un amor d’estiu quan ets jove. Però treballa fort, tal com vol Flick. I té fons d’armari, amb joves llestos esperant el seu moment. A la segona part, Lamine Yamal va encarregar-se de fer el cinquè com si tot fos un joc de nens, amb aquella rialla trapella davant els vips presents al camp, com la cantant Nicki Nicole. Com sol passar en aquests partits, entre els canvis, la calorada i que ja estava sentenciat, la segona part no va ser res de l’altre món. El Como pregava per no rebre més gols en un partit on va rebre un bonic homenatge Sergi Roberto, capità dels llombards al Gamper.

Un torneig que va escollir Fermín com a millor jugador i va acabar amb un altre bon gest de Ter Stegen, qui va ser el primer a felicitar Joan Garcia pel seu partit. Aquest Barça manté viva la flama i engresca uns aficionats que van omplir el Johan Cruyff amb moltes famílies, turistes i els que van pagar localitats vip a 500 euros. Una xifra alta, però veure Lamine Yamal amb el dorsal 10 fent-ne de les seves a quatre passes potser s’ho val. Aquest Barça sembla a punt per enlairar-se encara més.