Què n’hem de fer, de la mort? La vivim a flor de pell. A les notícies és una constant. Ucraïna, Gaza... i més a prop. Té la cara tràgica –guerres i desastres climàtics– i la cara quotidiana –vellesa, malalties–. Ens arribarà a tots. És un fet natural, agermanat amb el misteri de la vida. Això rumio mentre, superat el brogit del mil·lenari, pujo a Montserrat, on se’m fa més present aquesta connexió a tres bandes: natura, vida i mort. Mil anys d’història, d’històries humanes enllaçades, com si ens anéssim passant la torxa, amb el roquissam capriciós i imponent com a testimoni.

Dilluns a la nit, TV3 i el Canal 33 es contraprogramaven amb dues propostes documentals. Per una banda, s’estrenava la segona temporada de La gran il·lusió, la sèrie documental sobre la història del cinema català. La primera temporada, dirigida per Àlex Gorina i Esteve Riambau, es va estrenar el gener del 2019. Per sort, el lema del programa no enganya: és un “relat intermitent”. En aquesta nova etapa, els dos primers entrevistats que apareixien malauradament ja són morts. L’actriu Marisa Paredes i el director Josep Maria Forn van morir el 2024 i el 2021, respectivament. La sèrie la devien tenir amagada en algun calaix des de feia temps i potser l’han recuperada per alguna emergència. El programa s’esforça per mantenir la poètica visual dels seus inicis, màgica i treballada, i continua sent un molt bon format tant a nivell visual com de contingut. El guió prioritza sempre el context social i polític per subratllar que el cinema català no és un bolet aliè a l’entorn, i, quan convé, sap connectar el passat amb el present. Té un esperit divulgatiu però en cap cas cau en un relat enciclopèdic tediós ni funciona per simple inèrcia cronològica. La nova temporada arrenca als anys seixanta, en plena dictadura. La locució de l’actor Francesc Orella ens fa de guia pel país, en una mena de road movie que ens ensenya Catalunya com un espai de rodatges internacionals. La sèrie recupera, amb encert, fragments de pel·lícules i imatges d’arxiu magnífiques i, sobretot, destaca figures rellevants del cinema català. La gran il·lusió és més que un programa: és un corpus teòric que val la pena ordenar i immortalitzar.

El poeta, humanista i escriptor portuguès Francisco Botelho de Morais e Vasconcelos (1670-1747), devia pensar que era més prudent amagar que havia donat suport a la causa austriacista durant la guerra de Successió. Per ocultar-ne qualsevol prova, va suprimir unes 200 octaves, una vintena de pàgines, amb informació delicada, tant política com biogràfica, del poema èpic El Nuevo Mundo (1701), que té com a protagonista Cristòfor Colom.

El temporal de pluges intenses a Catalunya ha causat la mort d'un menor d'uns 11 o 12 anys i la desaparició del seu pare a Sant Quintí de Mediona, a l'Alt Penedès, després que el cotxe en què viatjaven se l'endugués l'aigua d'una riera. El cos del nen es va localitzar pocs minuts abans de les 22 h al riu Bitlles, a Sant Pere de Riudebitlles. "Amb els indicis que tenim de la investigació policial es tracta del pare del nen", ha dit la consellera d'Interior, Núria Parlon, que ha comparegut davant dels mitjans des de Sant Quintí de Mediona. Parlon ha explicat que l'home ha intentat passar per un pas amb aigua tot i les advertències dels veïns que no ho fes: "Li han dit que no passés, però ha passat". La crescuda sobtada de l'aigua s'ha endut el cotxe, que ha quedat "encastat" en una zona lúdica.

L'abat emèrit Sebastià Bardolet ha mort aquest dimarts a 91 anys, segons ha informat l'abadia de Montserrat en un comunicat. "Durant els seus anys de vida monàstica va desenvolupar diferents serveis en el si de la comunitat, com ara prefecte de l'Escolania de Montserrat del 1968 al 1977 i prior de l'abadia del 1978 al 1989", ha destacat l'abadia.

La visita del rei Felip VI a Montserrat encara cou en alguns sectors de l'independentisme, però diversos actors del moviment mantenen la sintonia amb l'abadia. Alguns agraeixen els darrers gestos, que han girat full de la complexa situació derivada de la invitació a la monarquia espanyola als actes del mil·lenari del monestir –després que la casa reial volgués ser-hi present–. En tot cas, més de dos mesos després de l'acte amb el cap d'estat, l'abadia ha encadenat la recepció del catalanista Premi Canigó de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), en què el pare abat, Manel Gasch, va parlar de "Països Catalans". Gasch també s'ha reunit amb l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo aquesta setmana, i ha llançat un missatge al PP i a la resta de l'Eurocambra, amb la reivindicació de l'ús del català a la Unió Europea, com a "part de la identitat" del continent, en el si d'una exposició sobre el mil·lenari del monestir en què va remar implícitament per l'oficialitat a la UE. Hi ha hagut una redempció catalanista de Montserrat?

L'abadia de Montserrat ha rebut aquest dijous el premi Canigó que entrega la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) en reconeixement dels seus mil anys d'història, indestriables dels de Catalunya. Però tant la concessió com l'entrega del premi, que ha recollit el pare abat Manel Gasch, han estat marcats per la polèmica participació de Felip VI en l'acte de celebració del mil·lenari, que va desencadenar un terratrèmol dins del catalanisme catòlic. Durant l'entrega, Gasch ha hagut de sentir diverses crides al fet que Montserrat continuï sent "el refugi espiritual", el "centre de resistència cultural" i la "casa comuna" dels Països Catalans. Són les paraules que ha fet servir l'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, al seu discurs davant l'auditori.

No cal un bitllet a Islàndia ni un coet a Mart. Aquest estiu pots viatjar a un altre planeta sense deixar Catalunya i descobrir llocs que semblen d’un altre món. Parlem d’indrets que no encaixen amb la postal típica, ni amb el verd amable dels Pirineus, ni tampoc amb el daurat mediterrani de les cales de l’Empordà. Són espais que semblen sorgits d’un somni, d’un conte o d’un planeta remot. I tanmateix, són aquí, a tocar de casa.

Què se n’ha fet, de l’Església catalana de finals del segle passat? Per esmentar només alguns dels que ja no hi són, parlo de l’Església dels bisbes Pont i Gol, Deig, Camprodon, Guix i Carrera. De l’arquebisbe Torrella i el cardenal Jubany. Parlo d’aquella Església dels Totosaus i els Batlle. Dels Huguet. Dels Marquès, Vilanova i Raguer, monjos de Montserrat. I no esmento els laics per no convertir tot l’article en una llista de noms. 

La visita dels reis d’Espanya a Montserrat per commemorar el mil·lenari de l’abadia ha cridat l’atenció dels mitjans espanyols, sobretot per la tensió amb els manifestants independentistes. A Espejo público es recreaven en les imatges de l’enfrontament amb els Mossos i el tuit de Puigdemont criticant l’esdeveniment. Els tertulians de Griso ho van comparar amb la gent que es va manifestar en el seu dia al Valle de los Caídos i lamentaven la seva suposada ultraortodòxia. Una prova dels coneixements dels col·laboradors. A Telecinco, Ana Rosa Quintana feia cara de fàstic al veure les imatges dels manifestants: “¿Qué hacían los reyes ahí?”, es preguntava indignada. “El tema está cada vez más tenso”, concloïa la presentadora apel·lant a una deriva catastròfica. Cristina Cifuentes li contestava: “Es que es el colmo que los reyes de España no puedan ir a visitar una parte de España”.

A diferència de Lluís Llach, trobo molt bé que els monarques espanyols hagin anat a Montserrat. No, no, sisplau, lectors! Esperin-se! No corrin a donar-se de baixa de subscriptors! No donin aquest disgust a la nostra directora! M’explico!

La visita dels reis d’Espanya a Montserrat va ser decebedora. No es pot estar una hora i mitja glossant l’esperit de Pau i Treva de l’Abat Oliba sense parlar de Catalunya i Espanya i el seu mal encaix. No es poden fer afirmacions com ara que “el diàleg comença per l’escolta” si no es porten a la pràctica. Dir que el “diàleg és un procés, és un treball”, i que no sigui possible mantenir davant el rei un diàleg sincer, és fer servir les paraules en va. L’acte va acabar sent una funció de normalitat impostada. Hi va faltar veritat.

Què se li ha de donar per menjar a un rei? En la visita dels monarques espanyols a Montserrat, els responsables de resoldre aquesta qüestió han estat els cuiners de l'Hotel Abat Cisneros. Han previst un càtering a peu dret als jardins prop del monestir mateix. A banda dels reis, hi han assistit els convidats de la visita, com ara les autoritats del Govern, el ministre Jordi Hereu, la Delegació del govern espanyol, personalitats de l'àmbit econòmic i empresarial i, esclar, els monjos.

Que els símbols són importants és una idea que hauria de tenir clara sobretot el rei d'Espanya, que és algú que, diguem-ho així, viu de ser un símbol. El rei d'Espanya és una institució, i la seva funció, la seva raó de ser, és fonamentalment simbòlica. En concret i de manera subratllada, el rei –la monarquia– és el símbol de la unitat d'Espanya, i de la seva indivisibilitat. En una monarquia parlamentària, que és la forma de l'estat espanyol, el rei –o la reina, si l'ara princesa Elionor arriba a governar– literalment personifica la nació, que a la vegada és l'estat, i que té com a atributs principals que és indissoluble i indivisible. Tot això consta al títol preliminar, article primer, de la Constitució espanyola de 1978.

El rei Felip VI ha desembarcat aquest dilluns a Catalunya per visitar l'abadia de Montserrat, símbol del catalanisme i on es venera la patrona del país, en una visita que ha provocat malestar al catalanisme catòlic i a l'independentisme. De fet, el seu aterratge –amb helicòpter–, amb pregària inclosa a la Moreneta, ha suscitat una protesta davant del monestir d'uns pocs centenars de persones convocats per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que no s'han pogut ni acostar a la basílica per un blindatge absolut dels Mossos. El rei hi ha vingut a participar en un acte del mil·lenari de la institució i per guanyar la simpatia dels catalans amb un discurs majoritàriament en la llengua pròpia, en què també ha carregat contra les "identitats excloents" i els "extremismes". Conscient que "el seu valor simbòlic transcendeix la seva enorme dimensió religiosa", ha reivindicat l'abadia com "un gran punt de trobada de la nostra cultura: la cultura catalana, l'espanyola i l'europea".

Roma, 1970. El papa Pau VI rep l’abat de Montserrat Cassià Just. Dies abans, l’abat havia obert les portes del monestir perquè s’hi tanquessin uns 300 intel·lectuals, en protesta pel Procés de Burgos contra militants d’ETA, entre els quals dos capellans. L’Església basca es regira contra el judici militar, que dicta nou penes de mort que Franco evitarà amb un indult a última hora. Montserrat és fortament atacat per la dictadura, i l’abat va a buscar la protecció de la Santa Seu. I l’obté: Pau VI el tranquil·litza amb un “rebeu tothom”.

La pròxima visita del rei Felip VI a Montserrat la vigília de Sant Joan ha provocat una sacsejada entre els cercles catòlics catalanistes. Després de dies de misteri i incertesa de quins serien els detalls de la seva visita o fins i tot si s'acabaria produint, ha acabat oficialitzant-se. Aquest dimarts hi ha hagut la confirmació i tot està acordat, segons ha pogut saber l'ARA, tot i que fa dies que les consultes a la Casa Reial apuntaven en aquesta direcció. Es parla de la visita des que el 20 de maig El Periódico va publicar que el monarca hi aniria el dia 23 de juny, però llavors, tot i la intenció d'assistir-hi de la Prefectura de l'Estat, no s'havia acordat cap detall entre les institucions ni s'havia comunicat formalment l'assistència dels reis, segons apunten fonts coneixedores a aquest diari. ¿L'abadia de Montserrat, símbol del catalanisme, ha obert les portes al cap d'estat?

Després d’un cap de setmana d’emocions populars diverses (l’enterrament del papa Francesc, la Copa per al Barça a la final de Sevilla i la processó de Montserrat), aquest matí torna la crua realitat en forma de tres decisions importants.

“La Moreneta és una mica de tothom –diu–, sigui religiós o no”. El vagó del cremallera on som, que ara es posa en marxa per arribar a Montserrat abans de les deu, és ple de periodistes. Ella, de fet, és Montserrat Esteve, la directora del programa religiós de 3Cat, Signes dels temps. Aquesta Montserrat (una de les poques Montserrats que hi ha avui en dia) ens explica –a nosaltres, perquè tots els del vagó, inclòs el polític Jordi Turull, que seu al fons, ja ho saben– què passarà avui a dalt de la muntanya. “Avui treuen la marededeu en processó, i serà una de les tres vegades que haurà sortit en processó, la primera del segle”. La trauran en un baiard, i farà la volta a la plaça, ben a prop dels devots que ja fa dies que han reservat cadira. Arribem amb la muntanya coberta de boira, només es veuen les agulles.