Sevilla ja no fa mal al barcelonisme: una final que durarà anys

Enviat especial a SevillaEren les quatre de la matinada passades a l’Hotel Barceló Renacimiento de Sevilla i Joan Laporta seguia de festa. Com en els vells temps, va acabar tot xop de cava. Llavors Hansi Flick ja feia més d’una hora que descansava i els jugadors en teoria també, ja que els havien fet anar a les habitacions. L’eufòria provocada per Jules Kounde va donar pas a una nit molt llarga a Sevilla, amb els familiars dels futbolistes fent-la grossa al costat de l’incombustible president blaugrana. El pare de Pau Cubarsí va ser dels qui s’ho van passar més bé. Si el fill és el seny, el pare és la rauxa.

La final de Sevilla durarà dies. O mesos. O anys. "Jo vaig ser a Sevilla contra l’Steaua", va dir l’Albert, soci del club de tota la vida de Gelida. Aquest dissabte hi va tornar amb el seu fill i el seu net, tancant d’alguna manera la ferida que arrossegava sempre amb ell. Aquells maleïts penals contra l’Steaua que encara persegueixen de nit molts barcelonistes. "Jo no volia penals. Sort d’en Kounde", va afegir després de fer broma amb el fet que el francès ha visitat Montserrat fa uns mesos. I el gol arribava passada la mitjanit, el dia que la Moreneta celebra el seu mil·lenari.

Hansi Flick ja té la seva primera gran nit de glòria. Fins ara havia aixecat un equip meravellós i havia entusiasmat els barcelonistes, però li faltava una nit així. Ja sumava el triomf al Bernabéu que havien vist en directe pocs barcelonistes i la final de la Supercopa que encara n'havien vist menys a l’Aràbia, res a veure amb aquesta final de Sevilla que serà recordada anys i panys. Pel triomf, pel rival i per la quantitat de barcelonistes presents, molts en família. Més enllà del mal comportament d’alguns impresentables al centre de la ciutat, va ser un dia de joia. "Ha estat impressionant veure l’estadi així, i veure tants aficionats del Barça a la ciutat i el camp. Esperem repetir-ho", va dir el tècnic alemany.

Un dia que pot marcar l’inici d’una època. Aquest era el sentiment dominant entre els barcelonistes que encara de matinada, voltaven pels carrers de Sevilla, creuant-se amb madridistes amb el cap baix i sevillans elegants que sortien de casaments. "Quan l’Araujo va dir que era l’inici d’una nova era es va equivocar d’any. Ara sí", va dir en Roger, un barceloní que no se sol perdre cap final. Laporta, sense voler ser tan explícit, anava en aquesta direcció quan destacava l’ambició d’aquest grup: "Els jugadors eren els primers convençuts que guanyarien la final. Són molt joves, de vegades irreverents". Lamine Yamal, de fet, va explicar com a l’hotel li havia dit a Ronald Araujo que "no importava si ens feien un gol o dos, que guanyaríem, perquè aquest any no poden amb nosaltres". Lamine encarna aquesta beneïda irreverència, amb el seu nou pentinat, ulleres de sol i ballant la música de Skales, el cantant al qual ell i Balde van convidar a la festa de la plantilla. Marc Casadó també va ser una de les ànimes de la festa, es va endur una xarxa i va verbalitzar el que molta gent va pensar quan va veure que Cubarsí era entrevistat per Televisió de Catalunya: "Aquest tio és molt bo, és boníssim". Tots dos van celebrar la copa amb una senyera catalana al coll.

Joves i veterans, esclar. Com Iñigo Martínez, que va admetre que "feia molt que esperava poder viure finals així", ja que la sort li havia girat l’esquena amb la Reial Societat i l’Atlètic Club de Bilbao. "Semblen el pati d’una escola", va bromejar Dani Olmo en veure Balde i Lamine ballant. A la festa, ells van anar posant bona part de la música, tot i que Marc Casadó s’encarregava de posar l’himne i cançons culers de tant en tant. La directiva blaugrana admetia que els toca ser una mica prudents, però que veien com treballa aquest equip, no poden evitar fer volar coloms i confiar que la Lliga també es guanyarà.

El cap de Flick, pensant en l'Inter de Milà

I la Champions? Flick ja pensa en l’Inter. L’horari del partit i la pròrroga no ajuden a preparar el duel amb els deixebles de Simone Inzaghi, que tenen un dia menys per preparar-lo, ja que els canvis d’horaris pel funeral del Papa a Itàlia els han fet jugar aquest diumenge contra la Roma. Perquè el camí d’aquest Barça no s’atura i tothom somia en el triplet. "Calma, calma", va dir amb una rialla Laporta passades les quatre de la matinada, quan acabava la festa. "Flick ho té tot controlat", va afegir. "Dic sovint que soc aquí amb el meu equip per crear ambient al club, perquè els jugadors gaudeixin i puguin jugar al màxim nivell", va dir Flick, que va afegir: "Que vegin els jugadors que tenim confiança en ells. Es tracta d'això", i va admetre amb la boca petita que li agradaria veure’s a la final de Múnic. "Abans toca l’Inter, hem de pensar en ells", va insistir després d’una final que durarà molts anys. Aquesta generació de joves futbolistes entrenats per Flick volen que Sevilla no sigui recordada només com una final emotiva. Volen que sigui l’inici d’una era daurada.