El procés que el govern espanyol ha posat en marxa per regularitzar els migrants que viuen a Espanya de forma irregular ha donat peu a una allau d’afirmacions, sovint falses, que circulen en les xarxes socials. Impulsades sovint per influencers de l’òrbita de l'extrema dreta, aquestes afirmacions volen crear un estat d’opinió contrari a la regularització, ja que afirmen que els migrants que se'n beneficiïn posaran més pressió en els serveis socials, o que tot plegat es fa per beneficiar electoralment el PSOE. La confusió ha omplert les xarxes de veritats, de mentides i, molt sovint, d’afirmacions que no són ni del tot certes ni del tot falses. Aquest és un repàs a molts dels dubtes que deixa enrere el procés, en un tema socialment i políticament molt complex.

Un dia després que entrés en vigor el nou reglament d'estrangeria aprovat per l'executiu espanyol, el departament de Drets Socials ha fet arribar als ajuntaments la instrucció sobre els dos nous informes que han d'elaborar els tècnics municipals perquè els migrants puguin iniciar els tràmits de regularització. El text de l'executiu espanyol contempla noves formes per sol·licitar la regularització i reduir la burocràcia en el procés, tot i que també deixa buits legals per als demandants d'asil a qui es rebutja la petició.

L'advocat del Guillermo i la Silvia (noms falsos) els va aconsellar renunciar a continuar amb els tràmits per a la protecció internacional que havien iniciat el 2021, quan van arribar d'un país centreamericà que s'estimen més no revelar. Instal·lats amb la família en una localitat de Girona, tots dos havien aconseguit un contracte indefinit, cotitzant a la Seguretat Social "des del primer dia" i confiant poder deixar enrere anys de persecucions i penúries d'un exili forçat. Expliquen que la tardor de l'any passat ja van tenir una resolució desfavorable i que amb "l'amenaça del 20 de maig" van decidir desistir de ser reconeguts amb l'asil, tot i que aquest pas suposa que passen a estar en situació irregular. El més dur, afirmen, va ser haver d'informar els responsables de les empreses que no podien continuar treballant legalment.

Aquest matí ens hem llevat amb la notícia que l’Ajuntament de Barcelona ha comprat la Casa Orsola. Com han sentit manta vegades aquests dies, es tracta d’un edifici de l’Eixample de Barcelona, situat en un xamfrà per on hi passa l’eix verd del carrer Consell de Cent, la qual cosa ha disparat l’interès voraç de les immobiliàries per aconseguir els pisos i destinar-los a lloguer de temporada, pel qual poden guanyar quatre vegades més que el que ara es pugui estar pagant. Per això, no es va renovar el contracte als llogaters que feia anys que hi vivien. Doncs bé, l’Ajuntament de Collboni ha comprat la casa a través d’un instrument que n’han dit “fórmula social col·laborativa”. 

Una reforma del reglament de la llei d'estrangeria que redueix terminis i simplifica requisits per regularitzar migrants que viuen a Espanya sense papers. De la nova norma se'n podrien beneficiar, segons el govern espanyol, unes 300.000 persones cada any durant els tres anys vinents, segons ha assenyalat la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, a la roda de premsa posterior al consell de ministres que ha donat llum verda a la mesura.

Recuperat d’un càncer de còlon, Yassin el Yakoubi només pensa ara a tenir una feina. Però les seves ganes i la necessitat vital de guanyar-se la vida, de moment, les frena que només té una autorització de residència, però no se li permet treballar. El seu cas és un dels milers que corroboren la incongruència de la llei d’estrangeria espanyola, que és capaç de fer que un migrant rebi tractament mèdic en un centre públic, però alhora no li permet ser un contribuent a la hisenda. De fet, la norma lliga la sort i els drets dels migrants no comunitaris a un contracte de treball.

Loueila Sid Ahmed Ndiaye va ser un dels milers de criatures saharauis, nascudes en campaments de refugiats, que als estius viatjava a Espanya amb els programes de Vacances per la Pau, un nom que ara l’horroritza. Finalment es va traslladar amb la família a les Canàries, on va estudiar dret i es va especialitzar en immigració i asil, i ara és un referent en la defensa dels drets humans dels que es busquen la vida. L'advocada ha participat a Barcelona en un acte convidada per entitats contràries a la política europea comunitària d'immigració.

Quan el Xavier va fer 65 anys va voler tramitar la seva jubilació i va demanar, tal com toca, cita prèvia a la Seguretat Social. No va trigar a intuir el malson. "Apareix un calendari a dos mesos vista i pots escollir data o bé que l'ordinador te'n doni una: però és igual el que triïs, perquè a l'hora de confirmar-la sempre diu que aquell dia està ple". Ha estat 8 mesos intentant parlar amb algú. "És una sensació d'impotència total". La Maria, administrativa de professió, diu que això passa des de la pandèmia. Ella s'hi ha trobat per motius de feina i també personals. "Abans, en quatre o cinc setmanes et donaven cita, ara és directament impossible", assegura. Després de molts dies intentant demanar hora per a un tràmit personal, a Piera, només li van oferir tres opcions, a Vic, Amposta o Tremp: a centenars de quilòmetres. "I hi accedeixes, perquè caduca el termini per fer el tràmit, i arribes el dia i l'hora que et toca i penses que allò estarà ple; i resulta que no. No hi tens ningú, ni al davant ni darrere teu. Estan sols. Només hi ha els funcionaris, asseguts als taulells", diu sorpresa. La Vera, de 39 anys, ha tingut més sort i després de cinc dies seguits intentant demanar cita –diversos cops al dia– per tramitar l'atur, finalment n'ha trobat una, a prop de casa seva.

El cas Badaoui (Mohamed Said Badaoui) és un cas clar i evident del racisme institucional de l’estat espanyol. En aquest article no parlarem de l’excepcionalitat que genera la llei d’estrangeria ni de la retallada de drets bàsics a què sotmet la població migrada amb l'excusa o la justificació de les necessitats de gestió del fet migratori. 

Fa dues setmanes que Mohamed Said Badaoui no passa per la casa que comparteix amb els seus tres fills i la seva dona. L’home, un veí de Reus i activista pels drets de la població musulmana, té des del 5 d’agost una ordre d’expulsió d’Espanya, acusat d’haver-se radicalitzat i de publicar missatges a les xarxes promocionant l’odi en contra d’Occident. Said ho nega i al·lega que es tracta d’un muntatge policial, que ha construït un informe ple de “mentides”. “No en tenen cap prova”, ha dit, després de l’acte que el grup de suport al seu cas ha fet al Col·legi de Periodistes de Catalunya, en què han participat, entre d’altres, la diputada republicana al Congrés Maria Dantas i el regidor cupaire reusenc Edgar Fernández.

El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts una reforma del reglament d'estrangeria que facilitarà la incorporació d'immigrants al mercat laboral. El ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que pilota José Luis Escrivá, ha impulsat la iniciativa que pretén facilitar els permisos de residència i de treball a persones migrants perquè puguin treballar a l'estat espanyol, especialment en els sectors on fa falta més mà d'obra. La fórmula per aconseguir-ho és una reforma del reglament de la llei d'estrangeria que no caldrà que passi pel Congrés i que entrarà en vigor 20 dies després que es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). "Volem propiciar una immigració regular, ordenada i segura", ha defensat Escrivá en roda de premsa. L'objectiu del ministeri és acabar amb llargues situacions d'irregularitat de les persones immigrants i també posar límit a l'economia submergida. Quins canvis hi haurà en el reglament?

A l’octubre el govern espanyol va retocar el reglament de la llei d’estrangeria per regularitzar la situació dels joves que, venint com a menors i sense família, quedaven desprotegits a la majoria d’edat. Era una llei que venia de lluny. A finals dels 90 es va detectar l’arribada de molts joves, vinguts sobretot del Marroc, que dormien en descampats de Barcelona. Amb els anys es van trobar algunes solucions. Mentrestant, molts d’ells van ser maltractats quan es va intentar demostrar, amb proves arcaiques (el queixal del seny, la soldadura del canell), que eren majors d'edat per no haver de reconèixer que, per sobre de tot, eren menors i no estrangers, utilitzant nomenclatures despectives. El pitjor va ser quan el canvi de la llei els va deixar a la intempèrie i va començar el seu calvari. Patien el que mai hauríem tolerat per a qualsevol dels “nostres” joves: més de vint anys de maltractament institucional i social.

“Si ens diuen que marxem d’aquí, ocuparem un altre local. N’hi ha molts per aquí”. El Rafael viu en una d’aquestes botigues tancades per la crisi al Guinardó. Fa tres setmanes que va forçar el pany d’un comerç de jardineria buit que tot just havia tancat i s’hi va instal·lar amb sis membres de la família, entre els quals dos nebots menors que van a l'escola del barri i la seva dona embarassada de pocs mesos. Abans d’aquest sostre n’havien ocupat altres per la mateixa zona. Agafen les quatre pertinences que tenen i se’n van quan els comuniquen que seran desallotjats per no tenir problemes. “No tenim massa alternatives i un pis tampoc ens soluciona res perquè treballo en la ferralla”, explica amb la porta mig oberta, mentre a l’interior un dels parents s’afanya a tapar amb paper de colors els vidres de l’aparador “per tenir una mica d’intimitat”. 

La Lorena fa set anys que intenta regularitzar els papers de la seva mare. Ella va arribar fa setze anys de Colòmbia i certifica que, ens els últims temps, tramitar la documentació per obtenir el NIE s’ha convertit gairebé en una quimera. “Sempre hi posen moltes traves i demanen molts documents que no són necessaris. Abans no havies de fer tants procediments, tots tenim dret a tenir una vida tranquil·la”, reivindica la noia, que fa una llista dels greuges que pateixen els membres de la seva família que no tenen papers. “La meva mare no pot obtenir el carnet de conduir, ni estudiar ni treballar ni llogar un pis. La meva germana, que té dos fills menors, ha hagut de renunciar a les excursions escolars perquè no tenen documentació. No hi ha dret que els menors també hagin de patir d’aquesta manera. És lamentable i penós”.

La via de la regularització dels menors que arriben sols a Espanya no ha sigut mai fàcil, però els retards per aconseguir la documentació i l’enduriment de la llei d’estrangeria empenyen encara més a la marginalitat els que fan 18 anys. El Tribunal Suprem va modificar els tres reglaments que fan referència als menors tutelats i els exigeix uns criteris duríssims per renovar el permís de residència. En aquest carreró sense sortida es troben 1.490 menors migrants tutelats per la Generalitat, a través de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), i 4.000 joves més d'entre 18 i 23 anys que continua atenent en centres de protecció o bé oferint-los recursos formatius.

Un dels descobriments més lamentables que ens ha deixat la pandèmia és la poca eficàcia d’alguns serveis de l’administració pública. Repassem? Tramitar i cobrar els ERTO, o les ajudes als autònoms, o inscriure una mort al registre civil, o les ajudes a l’hosteleria... La màquina de l’administració burocràtica no ha respost amb la mateixa eficàcia que la sanitat o l’educació.

Els jutjats d'instrucció de Barcelona investiguen dos casos de tràfic de persones en què les víctimes són menors d'edat immigrants que estaven obligats a cometre delictes. El servei especialitzat en estrangeria de la Fiscalia de Barcelona participa en les dues investigacions, que estan obertes, contra xarxes que havien portat els menors a la capital catalana per fer-los delinquir. En un cas utilitzaven les víctimes per cometre robatoris i en l'altre els feien vendre droga al carrer. No és el primer cop que existeix una investigació de tràfic de menors per explotar-los criminalment a Barcelona, ja que l'any passat es va dictar una sentència condemnatòria contra una banda de Bòsnia, detinguda el 2016, que utilitzava menors per robar al metro.