Nikki Haley, exgovernadora de Carolina del Sud i aspirant a la presidència dels Estats Units, es ven com la candidata d'aquells que voldrien les polítiques de Donald Trump, però estan cansats del seu esperpent, les distraccions i els comptes pendents amb la justícia de l'expresident. Haley, que està pujant com l'espuma a les enquestes i està a punt de desbancar el governador de Florida, Ron DeSantis, en la segona posició, s'ha convertit aquest dimecres a la nit, en el quart debat republicà de primàries, en la diana preferida dels seus contrincants.

Donald Trump i els seus fills Donald Jr. i Eric, així com alts càrrecs del seu imperi immobiliari, van inflar els seus actius entre el 2011 i el 2021 per aconseguir millors condicions en els crèdits. Ho va dictaminar dimarts passat el jutge Arthur Engoron del tribunal de l'estat de Nova York. El frau, que la Fiscalia estima en 250 milions de dòlars, no està en dubte en el judici civil que comença aquest dilluns a Manhattan i en el qual es dirimiran sis delictes relacionats més, així com les penes i compensacions que hauran de pagar els acusats.

Des que va anunciar que es postularà per a les presidencials del 2024, el xòuman Donald Trump no havia fet cap aparició pública fora de la seva residència de Mar-a-Lago, a Florida. Dos mesos després, aquest dissabte, ha reprès el paper protagonista per actuar en el seu escenari preferit: dos actes de campanya per a les primàries republicanes, als estats de Nou Hampshire i Carolina del Sud, on ha abandonat el silenci i la moderació dels últims discursos, i ha retornat al seu estil més guerrer.

Alberto Fernández, candidat a president de l'Argentina, ha sigut el més votat en les primàries celebrades ahir al país. Amb el 88% de les meses escrutades, Fernández havia obtingut un 47% dels vots, per davant de la candidatura de l'actual cap d'estat, Mauricio Macri, que aconseguia el 32%. El candidat més votat, que porta Cristina Fernández com a postulant a la vicepresidència, ho ha celebrat assegurant que els argentins comencen, així, "a construir una altra història".

Les primàries celebrades pel PP aquest dijous, i que prefiguren un enfrontament entre Soraya Sáenz de Santamaría i Pablo Casado en el congrés del 20 i 21 de juliol, no han ajudat a enfortir el partit, com van dir els diferents candidats, sinó tot el contrari. Per començar, hi ha l'escàndol que suposa la baixa quantitat de militants que hi han participat, prop de 60.000, en un partit que es vantava de tenir-ne 800.000. En segon lloc, la jornada va estar marcada pel creuament d'acusacions constants entre les candidatures i la impugnació de meses. I, finalment, hi ha un resultat incert que aboca el partit a un xoc intern de conseqüències imprevisibles.

La proposta de Jordi Graupera de fer unes primàries independentistes té 35.000 signatures que l'avalen, gairebé 700 voluntaris i, des d'aquesta tarda, el suport explícit de Ferran Mascarell, exconseller de Cultura de la Generalitat i exregidor de l'Ajuntament de Barcelona. Mascarell, que ha format part de governs tant socialistes com convergents, ha anunciat aquesta tarda per Twitter que ha parlat amb Graupera i que li ha expressat la predisposició a participar en aquestes primàries: "Compartim la voluntat de sumar. Estem d'acord a construir un projecte de canvi i en la força d'unes primàries com a factor de renovació de la manera de fer política. Seguirem".

El líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, es presentarà a les eleccions primàries que organitza el seu partit per trobar candidat per a les properes eleccions municipals.

Dos dies de diferència és un període de temps massa curt per tornar a reunir els dos candidats a uns comicis. Aquesta és, potser, la principal conclusió del segon i últim debat entre els candidats a la secretaria general del PSPV, el president del govern valencià, Ximo Puig, i l'alcalde de Burjassot (Horta Nord), Rafa García.

Ximo Puig és un dirigent capaç d'adaptar-se als canvis, inclosos els del seu partit. Aquesta és, potser, una de les seves millors virtuts. Una qualitat que es completa amb la seva predisposició a teixir aliances. Avui, la consellera de Sanitat, Carmen Montón, ha definit aquest atribut com una "escolta proactiva". Així doncs, el que ha sentit Puig és el ressò que tenen entre la militància les crítiques de l'alcalde de Burjassot (Horta Nord), Rafa García, que li discuteix la secretaria general del PSPV. García l'ha acusat de poca transparència, de dirigir el partit “entre quatre” i de tenir una formació “adormida i sense presència al debat polític”.