La Fiscalia ha demanat al Tribunal de Comptes que obri una investigació sobre l'escàndol de l'extinta direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). L'objectiu, segons ha avançat El Nacional i confirmen fonts del ministeri públic a l'ARA, és aclarir si l'organisme dependent del departament de Drets Socials va incórrer en una "possible responsabilitat comptable" per les irregularitats en el pagament de prestacions econòmiques i d'habitatge a joves extutelats. Tot plegat, després que la Sindicatura de Comptes detectés més de 167 milions pagats indegudament en el conjunt de prestacions entre el 2016 i el 2022. D'aquests, 4,7 milions corresponien als indeguts a joves extutelats, que el Govern ha aprovat condonar aquest dimarts, una decisió pactada entre el PSC, ERC i Comuns.

El departament de Drets Socials va pagar 167,56 milions d'euros indegudament a través de prestacions econòmiques durant el període 2016-2024. Així ho constata un informe de la Sindicatura de Comptes fet públic aquest dimecres en el qual s'apunta que aquests pagaments indeguts "no responen només a errors administratius", sinó a problemes "estructurals de transparència i governança". Part d'aquests pagaments, no reclamats i prescrits per la inacció de l'administració a l'hora de fer-ne un seguiment i control, han produït un "menyscabament efectiu a la hisenda" pública i, per tant, podrien donar lloc "a fets perseguibles administrativament i judicialment". En aquest cas, que afecta sobretot la renda garantida de ciutadania i les prestacions de dependència, la via judicial es podria obrir contra els responsables que van autoritzar indegudament aquests pagaments. D'altra banda, Drets Socials manté que 156 dels 167 milions ja han estat reclamats als beneficiaris d'aquestes ajudes.

El responsable de la investigació interna d'ERC va trigar només dotze dies a presentar les conclusions sobre el cas dels cartells contra els germans Maragall: va concloure que havien sortit de dins del partit i va proposar expedientar quatre persones. En teoria, durant aquest temps va sentir les versions dels responsables, va haver de recopilar proves i va reconstruir els fets per poder plantejar les sancions adequades. Aquesta feina que hauria d'haver quedat puntualment recollida en el sistema intern del partit, però, segons ha pogut confirmar l'ARA, no hi és.

El serial del Consell de la República continua. Un contundent comunicat de la junta gestora de l'entitat desautoritza el fins ara vicepresident de l'organització, Toni Comín, i denuncia "pressions" de l'exconseller perquè s'esmenés el document que l'acusava d'haver-se beneficiat de despeses no justificades. "La junta considera que té l'obligació de comunicar, per una banda, que ha tingut coneixement de les pressions i requeriments verbals i escrits a què ha estat sotmès l'auditor, Sr. Miquel Verdaguer, amb l'objectiu que modifiqués, a demanda, el contingut relatiu a les despeses de l’exvicepresident", remarca el comunicat. A més, la junta gestora assegura que l'auditor es referma en les conclusions inicials i rebutja que hagi rectificat, tal com aquest dijous Comín assegurava en declaracions als mitjans des del Parlament Europeu.

Creixen les sospites sobre els comptes de Vox. Després de saber-se que el Parlament demana més informació al líder de la formació d'extrema dreta a Catalunya, Ignacio Garriga, per suposadament haver carregat despeses personals a càrrec de la cambra catalana, ara és el Tribunal de Comptes qui posa en qüestió les finances del partit a escala estatal. L'informe anual de fiscalització dels comptes dels partits polítics del 2020 fet públic avui assenyala, concretament, 103.048,30 euros que s'haurien ingressat irregularment.

El departament d'Educació ha obert un expedient disciplinari al director de l'IES Ebre i un altre a l'administradora del centre pel cas de les pràctiques formatives irregulars, segons ha explicat la secretària general del departament a les Terres de l'Ebre, Patrícia Gomà, en roda de premsa. Els expedients han de determinar si aquests dos membres de l'equip directiu van cometre "irregularitats greus", el que podria comportar la suspensió de funcions durant tot un any. Els dos expedients s'han de resoldre en un màxim de sis mesos, però ni el director ni l'administradora ja no seguiran al càrrec perquè aquest mateix dijous han comunicat al claustre que renuncien a la direcció.

El futbolista argentí Leo Messi ha comprat una finca sense legalitzar al municipi eivissenc de Sant Josep per 11 milions d'euros. Segons ha avançat El Periódico de Ibiza i ha pogut confirmar l'Ara Balears amb fonts del consistori eivissenc, l'immoble està en sòl rústic, té una superfície de 568 metres quadrats i no disposa de llicència de final d'obra ni de cèdula d'habitabilitat.

El dipòsit de runa de Can Canyadell a Rubí, un dels tres abocadors que té la ciutat vallesana i que està gestionat per l'empresa Puigfel SA, funciona amb "greus irregularitats" i sense que l'Ajuntament hagi renovat les llicències ambientals necessàries per a aquesta activitat, segons han explicat aquest dilluns el grup municipal d'ERC i la plataforma Rubí Sense Abocadors. Davant aquesta situació, que afecta la gestió i el control municipal de la instal·lació, demanen "el tancament cautelar de l'abocador i la suspensió de la llicència ambiental a l'empresa", un pas que a la pràctica suposaria el tancament de l'abocador, segons ha assenyalat el president d'ERC a Rubí, Joan Puntí.

L'actual director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha negat qualsevol tipus d'irregularitats durant la seva gestió com a gerent al Consorci de Serveis Socials de Barcelona, un organisme format per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Lamiel ha defensat la seva feina en una compareixença al Parlament de Catalunya aquest dimecres, malgrat que hi ha dos informes de la Sindicatura de Comptes i de la Intervenció de la Generalitat que indicarien el contrari. El PSC i Cs havien demanat la compareixença de Lamiel i d'un altre dels exgerents del consorci, Josep Pera. La falta d'explicacions i les inconcrecions d'aquest segon excàrrec han indignat tots els partits de l'oposició. Cs i la CUP ja han anunciat que estudiaran demanar la creació d'una comissió d'investigació sobre el cas.

El desembre del 2020 l’ARA va explicar que l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) va pagar sobrepreus superiors als 2 milions d’euros a la societat mercantil pública Geocat entre el 2007 i el 2013. L’Oficina Antifrau de Catalunya va investigar les actuacions de l’IGC i va constatar aquests sobrepreus, així com el fraccionament de factures o el pagament de treballs no realitzats. Com que les irregularitats havien prescrit i no es considerava delicte, el cas no es preveia dur a Fiscalia. Tot i això, Antifrau argumentava que l’Institut hauria de fer un "examen més aprofundit i independent" del que va passar durant aquell període de temps. Una petició a la qual el Comitè d’Empresa es va agafar per demanar una auditoria. "Són diners públics, si hi ha hagut malversació o mal ús, cal saber-ho. Cal una auditoria", assenyalen des del sindicat CGT.

La Cooperativa Agrícola de Tivissa, a la comarca de la Ribera d’Ebre, ha bloquejat temporalment els comptes d’estalvis de la setantena de socis impositors. La junta rectora de l’entitat va prendre aquesta decisió de manera preventiva i mentre audita possibles irregularitats financeres en els comptes dels exercicis 2017 i 2018, per un possible forat econòmic que posaria en perill el futur de l’entitat.

El Servei Català de Meteorologia (Meteocat), que dirigeix Oriol Puig, hauria comès irregularitats en les adjudicacions de projectes durant els últims anys. Aquest organisme, que pertany al departament de Territori i Sostenibilitat, ha tirat endavant processos en què només apareix la firma del director, contravenint el procediment intern que regula aquest ens públic. Es tracta d’informes, plecs de prescripcions i justificacions de despesa en què no hi ha les firmes dels tècnics perquè consideren que els preus pagats pel Meteocat estaven inflats o es fixaven condicions per afavorir determinades empreses. El llistat d’exemples al qual ha tingut accés l’ARA és llarg: certificacions de campanyes publicitàries, auditories de radars, desenvolupament de funcionalitats d’una aplicació i informes de justificació de despesa del radar de Vallirana.

La Guàrdia Civil conclou que l'empresa mixta Aigües de Blanes va fer, l'any 2011, 18 adjudicacions per un valor total d'1.014.899,47 euros de forma directa i sense convocar concurs públic. Segons recull l'atestat policial incorporat a la causa oberta al jutjat d'instrucció 6 de Blanes per les irregularitats detectades en la gestió de l'aigua, l'empresa no va complir la llei de contractes del sector públic en 17 dels 18 casos analitzats perquè la quantitat de l'import o el fet que es renovés el contracte any a any obligava a fer una licitació pública.

La CUP - Crida per Girona ha fet públic un informe de l’Agència Tributària que vincula Agissa -la societat publicoprivada que gestiona les aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter- amb empreses investigades pel cas sobre el presumpte finançament il·legal de CDC. Concretament, el nexe d’unió són unes factures entre la companyia d’aigües i ARM Publicitat i Concerts Studio, que també apareixen al sumari del 3%. Però això no és tot. El document que ha fet públic la CUP revela que la part privada d’Agissa, Girona SA, ha estat expropiant diners públics des del 1975 gràcies a una “veritable enginyeria comptable” segons l’advocada dels cupaires, Montserrat Vinyets.

Maria Rovira, de CUP Capgirem Barcelona, i Josep Riera, de CGT Catalunya, han denunciat les irregularitats laborals pel que fa al tracte dispensat als extreballadors de l'espai cultural de gestió cívica Casa de la Barceloneta. Ivan Patrici Navarro, exgestor cultural de l'espai, ha assegurat que va ser acomiadat improcedentment i sense "previ avís" poc després de posar en coneixement d'un tècnic municipal l'opacitat dels comptes d'aquest centre veïnal.

L'Ajuntament de Badalona denuncia que l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) hauria defraudat 12,8 milions d'euros entre 2010 i 2015 en diferents conceptes associats al contracte de recollida de la brossa i neteja de carrers. El consistori ha fet públic el resultat d'una auditoria externa encarregada fa un any, que portarà a la Fiscalia.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha enviat a l'Oficina Antifrau de Catalunya una investigació interna sobre les presumptes irregularitats que el consistori ha detectat en la gestió de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI). El document revela que durant els anys 2014 i 2015 aquest organisme s'hauria gastat 1,4 milions d'euros en treballs, sense justificació documental.

Un jutge de Tarragona ha citat a declarar com a investigat el dimarts 26 de gener l'alcalde de la localitat, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), per presumptes irregularitats en la contractació per part del Consistori de l'empresa Inipro per potenciar l'associacionisme entre immigrants.

Fugida endavant de Francisco García Prieto, expresident de l'entitat promotora de la Fira d'Abril de Catalunya, la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC). En la declaració davant el jutge com a imputat, García Prieto s'ha rentat les mans de les suposades irregularitats i desviació de més de dos milions d'eurosdesviaciódos milions d'euros també de subvencions públiques i ho ha atribuït als seus assessors del bufet d'advocats Socias Humbert, a altres dirigents de la seva junta i fins i tot a administratives de l'entitat.

El Tribunal de Comptes de l'Estat i la Sindicatura de Comptes de Catalunya han signat un acord de col·laboració que té com a objectiu millorar la fiscalització de les corporacions locals i reforçar la transparència en la gestió de les finances municipals.