En l'acte de posada de llarg de la seva candidatura per les eleccions del 12-M, Salvador Illa es va rodejar, entre d'altres, de socialistes, dirigents de la patronal i sindicats, però també d'exdirigents del món convergent. Es van asseure al Museu Marítim de Barcelona Miquel Sàmper i Santi Vila, i també hi estava convidat David Bonvehí. Pocs mesos després d'aquell acte, dos d'ells, Sàmper i Bonvehí, han entrat a formar part del nou govern socialista. A aquestes altures ja no és cap secret que un dels objectius del líder del PSC és aproximar-se al món convergent per aglutinar aquelles persones que se senten allunyades del Junts que lidera Carles Puigdemont i que veuen en el PSC d'Illa l'aixopluc més pròxim ideològicament. Per les últimes eleccions catalanes, Illa també es va deixar veure passejant al costat de l'exdirigent de CDC Miquel Roca, que ja va ser a la seva presentació de la candidatura del mes d'abril.

L'extresorer de Convergència Daniel Osàcar va morir aquest dilluns als 88 anys, segons ha explicat a RAC1 el seu advocat, Xavier Melero. "Ha mort mentre estava imputat per l'Audiència Nacional des del 2014 pel cas 3% i tenia el patrimoni embargat", ha apuntat el lletrat, que ha afegit que Osàcar patia un càncer. "Era un bon amic meu i espero que descansi en pau", ha sentenciat.

Fa poc més d'un any l'Audiència Nacional enviava a judici quatre exalcaldes de Convergència per la trama de corrupció Efial. Llavors els Ajuntaments de l'Ametlla de Mar, Ascó, Torredembarra i Vandellòs van quedar implicats judicialment al cas de contractació il·lícita que va malversar més de 8,7 milions d'euros a catorze municipis catalans. De tots ells, Tortosa és el tercer Ajuntament més perjudicat amb un milió d'euros estafats, però fins ara no s'ha investigat cap membre del llavors consistori. El diari Ebredigital va publicar aquest dimarts diferents fragments de correus electrònics compromesos entre el president d’Efial, Antonio Martos, i la llavors presidenta de l'empresa municipal de gestió urbanística (GUMTSA) i regidora d’Urbanisme, Meritxell Roigé, que després seria alcaldessa de la ciutat.

La patacada electoral del 23-J ha fet moure el PDECat, que es planteja cessar les activitats com a formació política. El partit convocarà una assemblea extraordinària al setembre per decidir si abaixen del tot la persiana, després de quedar sense representació al Congrés, on van obtenir 31.000 vots (el 0,9% dels suports del Principat) i van quedar per darrere del Pacma, si bé aquesta davallada se suma a la nul·la representació al Parlament i ja només conserva cert pes al món local, on tenen 200 regidors i 13 alcaldes. Tal com ha avançat Europa Press, l'opció de l'adeu definitiu és ara ben real, malgrat que situen l'agost com un mes per pensar perquè no tenen excessiva "pressa", però amb l'objectiu d'analitzar què cal fer políticament. A hores d'ara hi ha diferents parers sobre aquesta qüestió.

La periodista de l’ARA Núria Orriols (Berga, 1992) ha publicat el llibre Convergència: metamorfosi o extinció (Angle Editorial), una exhaustiva crònica periodística sobre la transformació de l’espai convergent. El presenta aquest dijous a la llibreria Documenta de Barcelona.

Més de sis anys i mig després de la seva dissolució, Convergència segueix sent encara avui un actor destacat de la política catalana. El seu record funciona al mateix temps com a ideal i com a llosa, com a elogi però també per a alguns com a ofensa. Convergència com a partit no existeix, d’acord. ¿Però i com a concepte? ¿Representa avui algú aquella idea? ¿Ho fa Junts per Catalunya? Ni tan sols si preguntéssim només dins del partit de Carles Puigdemont obtindríem una resposta unànime. D’aquí que el repte que afronta la periodista de l’ARA Núria Orriols en el llibre Convergència: metamorfosi o extinció (Angle Editorial), que es publica divendres, sigui majúscul. Està Convergència viva o morta? Només al final d’aquest exhaustiu treball periodístic sobre un dels partits més importants del país en els últims 40 anys sabrem si el llibre és una completíssima radiografia o una autòpsia.

El divendres 17 de novembre va fer 48 anys de la simbòlica trobada a Montserrat que va donar pas al naixement de Convergència Democràtica de Catalunya, una formació que, en el seu origen, era fonamentalment la conjura d’un grup de personalitats rellevants provinents de partits diferents, i entre les quals hi havia des de democristians fins a socialdemòcrates passant per liberals clàssics. El promotor no era altre que Jordi Pujol, que havia decidit passar del fer país al fer política. Faltava un any per a la mort de Franco.

Avui pot semblar increïble, però hi va haver un temps en què les campanyes de les eleccions catalanes tenien una tensió política que tendia a zero. L’exemple més clar és la del 1988, quan Jordi Pujol apareixia com a gran favorit i l’única incògnita era saber fins on arribaria la seva majoria absoluta. Les enquestes vaticinaven que els 72 diputats obtinguts el 1984 podien créixer fins als 76. En aquest context, el principal adversari de Jordi Pujol era el mateix Jordi Pujol, ja que els pronòstics triomfalistes podien deixar a casa molts dels seus votants. Per aquest motiu el líder de CiU advertia en els mítings que baixar del 46% de vot aconseguit quatre anys enrere seria un “mal assumpte”.

El juez de la Audiencia Nacional José de la Mata ha imputado al ex conseller de Justicia y ex gerente de Convergència Germà Gordó en la pieza separada sobre el presunto blanqueo de capitales en el seno de la formación. El magistrado lo ha citado a declarar el próximo 30 de octubre a las 10 de la mañana. La declaración se hará por videoconferencia desde los juzgados de Barcelona. De la Mata ha hecho caso a la petición que había hecho la Fiscalía Anticorrupción, que había pedido que se lo citara a declarar como investigado después de que el extesorero Daniel Osàcar lo responsabilizara del sistema de blanqueo.

L'Audiència de Barcelona ha descartat de moment embargar els béns del PDECat pel cas Palau. El tribunal ha rebutjat la petició de la Fiscalia fins que s'hagi fet el peritatge a Convergència. El debat que hi ha sobre la taula és si el PDECat és el successor jurídic de CDC i si s'ha de fer responsable de complir la condemna de la sentència que correspon a Convergència. L'Audiència ha recordat que "la hipotètica formació successora, el PDECat, no està condemnada, sense perjudici que en un incident específic d'execució de la sentència s'acrediti la successió". El tribunal ha afegit que, abans de prendre cap decisió en aquest sentit, s'ha d'aclarir si els béns embargats a CDC cobreixen els 6,6 milions d'euros que ha de retornar segons la sentència del cas Palau, que confirma el primer cas de finançament irregular del partit.

La notícia d'una possible repetició de l'esperit del 27 d'octubre de 2017 en forma de nou partit polític ha generat un visible alleugeriment en el govern de Pedro Sánchez. Ara ja respiren tranquils: no hi ha cap perill real a l'horitzó. Amb les restes de CiU dividides –de fet, desarticulades– l'únic núvol fosc potencial per als interessos de l'Estat seria una victòria clara d'ERC, és a dir, de l'independentisme amb possibilitats de fer política més enllà de la rutinària roda de hàmster de les performances mediàtiques, mobilitzacions, etc. L'enèsima versió del laportisme, o carreterisme, o lopeztenisme, o com en vulguem dir, refà de nou el mateix discurs abrandat i alhora completament inofensiu. Són poc més de 100.000 persones (102.921 són els vots que va obtenir l’expresident del Barça en els comicis al Parlament de Catalunya de 2010). El fet que una part considerable estigui formada avui –i ho dic amb tot el respecte– per jubilats hiperactius tant a les xarxes com als comentaris dels diaris digitals crea una imatge il·lusòria del seu volum numèric real.

Onze anys després d’iniciar-se la investigació, aquesta setmana l’Audiència Provincial de Barcelona ha dictat la interlocutòria d’execució de la sentència del cas Palau. Després del pronunciament ferm del Tribunal Suprem, Convergència ha sigut condemnada a pagar un decomís de 6,6 milions d’euros per haver-se lucrat il·legalment de comissions a canvi d’obra pública a través del Palau de la Música. Ara bé, la sentència ferma arriba quan el partit ja està gairebé extingit: quatre anys després que els mateixos militants, en una decisió insòlita, decidissin posar fi a la formació que va fundar Jordi Pujol i crear el Partit Demòcrata Europeu Català, que aquesta setmana ha negat qualsevol vinculació amb el cas Palau. “No hem estat ni part investigada ni part acusada”, deia el portaveu del PDECat, Marc Solsona, quan es feia pública la sentència.

Gairebé quatre anys després de decidir la seva fi com a partit polític, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) encara el camí fins a la liquidació definitiva. El 30 de desembre -com va avançar La Vanguardia - es va presentar el preconcurs de creditors i ara entra en una fase de negociació amb tots els tenidors de deute que s’allargarà fins al mes d’abril (tres mesos més un de pròrroga). Un període -després presentarà concurs de creditors que acabarà en liquidació- que representa els últims 100 dies de la formació política que més temps ha governat la Generalitat des de la restauració democràtica.

La Guàrdia Civil assegura haver acreditat que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) instrumentalitzava les fundacions CatDem, Fòrum Barcelona i Nous Catalans per beneficiar-se de les seves donacions i que gestionava els moviments amb una "comptabilitat paral·lela" que permetia amagar "possibles operacions fraudulentes". En un informe de l'institut armat al qual ha tingut accés Europa Press –i que amplia el que ja va presentar al jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional sobre les suposades donacions a fundacions de manera indirecta, a través dels seus treballadors o per serveis ficticis–, la Guàrdia Civil assegura que les operacions que s'investiguen estan relacionades amb comissions a canvi d'adjudicacions d'obra pública i que podrien haver-se canalitzat a través d'aquestes entitats.

El 21 de maig del 2016, l’anomenat superdissabte, uns 14.000 militants i simpatitzants de Convergència van decidir enterrar el partit per fundar-ne un de nou, el PDECat. La paraula refundació, verbalitzada dos anys abans per l’aleshores coordinador nacional, Josep Rull, per reaccionar a la confessió de l’expresident Jordi Pujol, es feia efectiva en aquell moment. Des de llavors han passat més de tres anys i CDC, com a figura jurídica, ha desaparegut de la vida pública; tota l’activitat política l’ha assumit el PDECat i, en els últims temps, l’última mutació d’aquest espai, JxCat, on s’hi han incorporat independents. Tanmateix, Convergència continua viva, manté el NIF i fins a l’any passat 2.000 militants encara pagaven la quota.

Després de reunir-se a Waterloo la setmana passada amb Artur Mas i Carles Puigdemont, i en ple debat sobre la reordenació de l’espai de JxCat, el president del PDECat, David Bonvehí, parla amb l’ARA sobre com veu el futur postconvergent.

L'exdiputat de CiU Oriol Pujol ha quedat ingressat aquest divendres al centre penitenciari Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), després que el jutjat de vigilància penitenciària número 2 de Barcelona hagués revocat la seva classificació en tercer grau, segons la secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima.

Societat Civil Catalana (SCC) i l'Associació d'Exdiputats i Exsenadors de les Corts Generals, de la qual formen part un miler d'exparlamentaris de diferents forces polítiques, entre les quals està inclosa l'antiga Convergència, han signat aquest dimarts un acord de col·laboració per combatre el relat que fa l'independentisme de la realitat tant catalana com espanyola. El conveni ha sigut subscrit al Congrés pel president de l'Associació d'Exdiputats i Exsenadors de les Corts Generals, Juan Van-Halen, i el president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch.