Corrupció
Política 19/01/2023

L'Audiència Nacional envia a judici quatre exalcaldes de CDC per corrupció

Es tracta d'Andreu Martí (Ametlla de Mar), Daniel Massagué (Torredembarra), Josep Castellnou (Vandellós) i Rafael Vidal (Ascó), tots de CiU

3 min
La Guardia Civil escorcolla la seu d'Efial

MadridL'Audiència Nacional proposa jutjar quatre exalcaldes de Convergència i quinze persones més pel cas Efial, una trama de corrupció en ajuntaments catalans amb especial focus a la demarcació de Tarragona durant la primera dècada de segle. Els principals implicats són Andreu Martí, exbatlle de l'Ametlla de Mar; Daniel Massagué, de Torredembarra; Josep Jaume Castellnou, de Vandellós; i Rafael Vidal, d'Ascó. A grans trets, el jutge considera que es va teixir una relació de 14 consistoris amb la consultora Efial, que resultava beneficiària de múltiples adjudicacions públiques gràcies a una conxorxa per esquivar el control de l'administració i les regles de contractació pública. La quantitat malversada ascendiria a 8,7 milions d'euros A canvi, assumien despeses personals dels càrrecs municipals que participaven de la conxorxa.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La investigació d'aquest cas va arrencar el 2013 arran d'una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció al Vendrell per fets relacionats amb el consistori de Torredembarra. En un inici, el jutge de la capital del Baix Penedès Ramon Bosch indagava ja sobre el cas 3%, també relacionat amb CDC, i va obrir una peça separada sobre els contractes de desenes de consistoris amb Efial. Després, es va anar estenent a altres municipis d'arreu de l'Estat i va passar a l'Audiència Nacional. El març de 2022, el jutge José Luis Calama ja va concloure la instrucció que afectava a set ajuntaments de la Comunitat de Madrid.

Quan es van produir les primeres detencions, alguns dels investigats van arribar a estar en presó preventiva, com Andreu Martí l'any 2016. En la interlocutòria, el magistrat explica que Efial va pagar el lloguer del pis on estaven empadronats Martí i la seva família durant els exercicis de 2009, 2010 i 2011. A més, a l'alcalde de l'Ametlla de Mar entre 2003 i 2015 se li va localitzar un capital de 2,3 milions d'euros en comptes andorrans, una part a conseqüència del rendiment d'una cartera de valors i una altra de la qual es desconeix la procedència dels fons. Dues societats panamenyes apareixien com a titulars d'aquests productes bancaris i amb poders a favor de l'investigat.

Sobre la consultora Efial, explica: "La seva integració en el funcionament de l'ajuntament (en alguns casos se'ls ha arribat a qualificar de ser un ajuntament paral·lel) suposa una fugida progressiva i creixent del dret administratiu utilitzant determinades eines de cara a evitar qualsevol control administratiu, així com de cara a burlar les diferents normatives que regulen el funcionament de les administracions públiques". Segons el magistrat, Efial fins i tot participava en la creació d'Entitats Públiques Empresarials (EPE), que ja per la seva naturalesa gaudeixen d'un control menys estricte de contractació pública. La intenció era "afavorir en gran manera les possibilitats de dirigir l'adjudicació i, per tant, d'eliminar la lliure competència".

Davant denúncies o queixes de possibles il·legalitats, avalades per informes oficials de secretaris municipals i interventors, es contractaven "col·laboradors" que també estaven vinculats a Efial perquè emetessin informes ad hoc que donessin una suposada cobertura legal a les operacions. "Resulta sorprenent el fet que alcaldes de diferents ajuntaments, davant els dubtes suscitats amb relació a la legalitat de l'activitat desenvolupada per Efial, recorrin als informes dels mateixos professionals externs i que aquests siguin, malgrat no figurar de manera oficial, persones estretament vinculades a Efial", destaca Calama.

14 ajuntaments implicats

Els ajuntaments que surten esquitxats són 14. El de Barcelona, Llinars del Vallès, Masquefa, Tortosa, Cambrils, Calonge, Girona i la Seu d'Urgell, a banda dels anteriorment esmentats. De la capital catalana està sota sospita un contracte de gairebé 85.000 euros durant el mandat de Xavier Trias, que va ser alcalde entre 2011 i 2015 i que ara aspira a governar de nou sota la candidatura de Junts. Pel que fa a Girona, s'haurien desviat 112.000 euros en l'època que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont era alcalde. També s'han investigat contractes del de Vilassar de Dalt i Tàrrega, si bé Calama no veu indicis de delicte i arxiva la causa per a dues persones que estaven implicades en contractes amb aquests dos ajuntaments.

El jutge del 3% investiga contractes de l'època de Xavier Trias

En paral·lel, aquest dijous 'El Periódico' ha publicat que el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz investiga diversos contractes de l'empresa Triacom amb l'Ajuntament de Barcelona durant el mandat de Xavier Trias. El magistrat ha requerit la col·laboració de l'Oficina Antifrau i l'entrega de set contractes sota sospita entre 2012 i 2015, les xifres dels quals ascendirien a 218.000 euros, segons els informes conjunts dels Mossos i la Guàrdia Civil. La lupa estaria posada especialment en projectes publicitaris dels telèfons d'atenció ciutadana 010 i 012, per tant, del consistori barceloní i de la Generalitat. Consten factures de tres empreses dirigides a Triacom que els investigadors creuen que no eren més que una aparença de treballs no realitzats i, en realitat, una manera de desviar diners cobrats per Triacom.

stats