Política 15/05/2020

És el PDECat el successor jurídic de Convergència?

La direcció es desvincula del cas Palau, mentre que CDC presentarà concurs de creditors amb la fi de l’alarma

Núria Orriols
4 min
Imatge de l’antiga seu de CDC, al carrer Còrsega de Barcelona, en un escorcoll pel cas 3% el 2015.

BarcelonaOnze anys després d’iniciar-se la investigació, aquesta setmana l’Audiència Provincial de Barcelona ha dictat la interlocutòria d’execució de la sentència del cas Palau. Després del pronunciament ferm del Tribunal Suprem, Convergència ha sigut condemnada a pagar un decomís de 6,6 milions d’euros per haver-se lucrat il·legalment de comissions a canvi d’obra pública a través del Palau de la Música. Ara bé, la sentència ferma arriba quan el partit ja està gairebé extingit: quatre anys després que els mateixos militants, en una decisió insòlita, decidissin posar fi a la formació que va fundar Jordi Pujol i crear el Partit Demòcrata Europeu Català, que aquesta setmana ha negat qualsevol vinculació amb el cas Palau. “No hem estat ni part investigada ni part acusada”, deia el portaveu del PDECat, Marc Solsona, quan es feia pública la sentència.

¿Com afecta que CDC estigui en liquidació en el moment en què arriba l’execució de la sentència? ¿La justícia pot reclamar responsabilitats al PDECat? ¿Hi pot tenir influència que en la investigació del 3% el jutge instructor sí que situï el Partit Demòcrata com a continuador de Convergència?

Les preguntes no tenen una resposta única i s’obre un procés viu en què no hi ha certeses sobre el final. Per començar, CDC es troba en una fase ja de liquidació i, segons expliquen fonts del partit a l’ARA, té previst presentar el concurs de creditors tan bon punt es reiniciïn els tràmits, aturats per l’estat d’alarma. A finals de desembre del 2019 ja va presentar un preconcurs, assignat al jutjat mercantil número 9 de Barcelona, del qual s’acabava el termini el 31 de març. Tanmateix, el còmput va quedar aturat arran de la crisi sanitària.

El valor de Convergència

CDC té actualment un deute de 4,3 milions d’euros: 2,1 milions a CaixaBank i 1,5 milions al Banc Sabadell, mentre que uns 600.000 euros correspondrien a l’antic Banco Popular. Pel que fa al valor dels actius de què disposa, fonts del partit el situen a l’entorn dels quatre milions d’euros de valor hipotecari. A aquesta situació financera s’hi ha de sumar el decomís de sis milions d’euros. El jutge va embargar de manera preventiva un seguit de seus de CDC i ara l’Audiència Provincial ha demanat executar-lo. ¿N’hi haurà prou per cobrir el decomís? El lletrat de justícia ha de taxar les seus i posar-les a subhasta pública per saber-ho, però durant la investigació el mateix partit les va quantificar en 3,6 milions. En aquell moment la Fiscalia va demanar al jutge ampliar l’embargament per cobrir el total del desviament, però el magistrat es va mantenir en la fiança inicial de tres milions. Si no n’hi hagués prou amb els locals ara embargats, aclareixen fonts jurídiques, Hisenda s’hauria de personar en el concurs de creditors per reclamar-ho.

Ara bé, si després del procés concursal es constata que els recursos de CDC no són suficients, ¿hauria de respondre el PDECat? L’Audiència Provincial ho va rebutjar en la seva sentència. “La possible successió de la formació política de CDC per una altra durant el procediment i la possible condemna a aquesta a pagar l’import del decomís no pot ser objecte de la resolució, ja que la presumpta successora no ha sigut cridada en el procés per poder exposar el que cregués convenient i defensar-se”, va dir en resposta a la petició del fiscal. Malgrat això, va afegir que en cas que s’hagués produït aquesta successió -que nega la defensa de CDC-“es podria plantejar, un cop acreditada, en el procés d’execució de sentència”. Aquesta última frase pot ser una escletxa perquè l’Estat intenti reclamar ara alguna cosa al PDECat. Juristes consultats per l’ARA avisen que és difícil si no s’ha pogut defensar durant el procediment. Des del PDECat s’agafen a això. Aquesta setmana el partit s’ha desvinculat del cas Palau asseverant que no va ser part ni investigada ni acusada durant el judici (la instrucció va començar el 2009 i es va dictar la interlocutòria del judici oral el juliol del 2015, quan el PDECat encara no existia).

La diferència amb el cas 3%

Tot i que es tracta de dos casos diferents i no es pot barrejar un procediment amb l’altre, la situació a l’Audiència Nacional, que investiga el cas 3%, és diferent. El PDECat està personat com a investigat juntament amb CDC: el juliol del 2018 el jutge José de la Mata va emetre una interlocutòria per ampliar la investigació per delictes de tràfic d’influències i blanqueig de capitals a CDC com a persona jurídica i al Partit Demòcrata com a continuador d’aquesta. “Existeix una aparent identitat entre CDC i el PDECat, que permet indiciàriament afirmar, als efectes limitats d’aquesta resolució, que la creació del PDECat […] es correspon a la mera transformació o canvi d’aparença d’una mateixa realitat, amb la finalitat de desconnectar-se de les responsabilitats en què pogués haver incorregut CDC”, afirma De la Mata en la resolució. A què s’agafa? Entre altres coses, el magistrat cita l’encàrrec de treballs relacionats amb el PDECat a personal amb contracte vigent amb CDC; l’assumpció per part del PDECat de vinculacions o acords de col·laboració que CDC tenia subscrits amb altres entitats, com amb la JNC; el manteniment del compte de Twitter de Convergència, canvinat-li el nom per PDECat, o l’ús, per part del Partit Demòcrata, de línies de telèfon titularitat de CDC.

Quan el PDECat va comparèixer davant el jutge, el setembre del 2018, va assegurar que, malgrat el “llegat polític innegable” de CDC, es tracta d’un partit “completament nou” i amb postulats ideològics diferents (va remarcar que s’havia definit com a “independentista”). També va recordar que la investigació del 3% arriba fins al 2015, quan el partit encara no existia.

stats