Un 15% de les places de jutge i magistrat a Catalunya estan buides. De les 871 places, 132 no estan assignades al marge d'altres circumstàncies com baixes mèdiques o permisos. Per això, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha demanat aquest dimecres al ministeri de Justícia i al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que convoquin urgentment oposicions extraordinàries, més enllà de les 120 places anuals de mitjana que solen oferir-se per a tot l'Estat. Davant dels anuncis polítics per crear més places judicials –91 per a Catalunya aquest any– la presidenta del TSJC, Mercè Caso, ha reclamat que el que cal és que hi hagi més jutges per ocupar aquests llocs: "Si no, tindrem cadires, però no prou jutges per omplir-les".

Durant l'últim any ha arribat als jutjats una nova especialització, centrada en investigar els delictes en què les víctimes són infants o adolescents. Això ha plantejat diversos dubtes sobre els límits de les seves competències, i encara ara és motiu de discrepància entre la judicatura i la Fiscalia. La llei que va dissenyar aquesta especialitat no concretava, per exemple, si les agressions sexuals a nenes han de recaure en aquests nous tribunals o bé en els de violència sobre la dona, als quals la mateixa reforma judicial adjudicava la competència sobre tots els delictes sexuals. La reforma tampoc estipulava qui s'ha de fer càrrec de les agressions sexuals a nenes que es denuncien anys després, quan les víctimes ja són adultes, com planteja ara una magistrada de Barcelona en una interlocutòria a què ha tingut accés l'ARA.

Fa unes setmanes, el ministeri de Justícia va anunciar una ampliació "històrica" de la plantilla de jutges per crear aquest any 500 places noves a tot l'Estat, de les quals 91 a Catalunya. Quedava pendent, però, concretar com es distribuirien aquests llocs nous. La proposta inicial del govern espanyol no va acabar de fer el pes ni al departament de Justícia ni al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ara han presentat esmenes idèntiques. "Augurem que aquestes propostes seran ateses pel ministeri", ha valorat el conseller de Justícia, Ramon Espadaler.

La Fiscalia espera que la majoria de les víctimes de la macroestafa immobilària amb més d'un centenar d'afectats puguin recuperar casa seva. Dilluns, els 17 implicats en l'engany van acceptar condemnes que van fins als quatre anys i set mesos de presó –les més altes, per a un advocat i un notari– i durant la setmana que ve es dirimirà com es resolen les responsabilitats civils del cas. En els casos en què les víctimes no puguin recuperar els immobles, la Fiscalia ha demanat que se'ls indemnitzi amb el valor actual dels pisos.

"El coneixement, sense contactes, es queda a l'aula". D'aquesta manera presenta Francisco Nicolás Gómez Iglesias, àlies el Petit Nicolás, la seva enèsima peripècia: un curs online en què ofereix als seus acòlits formació per convertir-se en ell. Sota el títol de Mr. President, en aquest "programa d'entrenament" Francisco Nicolás promet ensenyar-los a manipular "els fils invisibles" del poder que es mou a la tribuna del Bernabéu, en sopars privats amb les elits i en consells d'administració de grans empreses. I tot pel preu de 600 euros –560 per als que el reservessin abans que comencés, el 19 de gener–. Impostos inclosos.

El jutge del cas Montoro fa un pas més en la investigació. El titular de la plaça número 2 del tribunal d'instància de Tarragona, que instrueix la presumpta trama de favors fiscals a empreses des del ministeri d'Hisenda a canvi de beneficis econòmics, ha reclamat tot un seguit de documentació a l'exministre del PP i a les empreses sota la lupa. En una interlocutòria amb la qual també prorroga la instrucció sis mesos més, el jutge Rubén Rus accedeix a la petició de la Fiscalia Anticorrupció i requereix a la policia judicial tot un seguit d'informació, entre la qual hi ha les escriptures de constitució i dissolució del règim econòmic matrimonial d'una sèrie d'investigats, com el mateix Montoro.

La pacient de l'hospital de Bellvitge amb un trastorn d'anorèxia que va denunciar un zelador per abusar d'ella s'ha ratificat amb els diversos episodis d'agressions sexuals que assegura que va patir. Ho ha fet aquest dilluns, durant la primera i última sessió del judici que s'ha celebrat a l'Audiència de Barcelona. Al seu torn, el zelador, assegut al banc dels acusats, ha negat els fets i ha dit que mai va arribar a tenir contacte físic amb la pacient, ingressada a la unitat de trastorns de conducta alimentària (TCA) de Bellvitge, un centre de l'Institut Català de la Salut (ICS) de la Generalitat de Catalunya. Al final del judici, la Fiscalia ha demanat una condemna de nou anys de presó per al treballador, una petició que l'acusació particular, que representa la denunciant, ha elevat a deu. Al seu torn, la defensa de l'acusat ha demanat la seva absolució. El representant de l'ICS també ha negat la seva culpabilitat.

El ministeri de Justícia ha anunciat aquest dilluns que crearà aquest any 500 places noves de jutge a l'Estat, de les quals 91 seran a Catalunya. Així, l'increment de places a tot Espanya serà d'un 8,5% de mitjana, i a Catalunya del 10,5%: de 870 jutges i magistrats es passarà a 960. El ministeri ha explicat que es tracta de "l'ampliació de la planta judicial més gran de la història". Pel que fa a l'impacte a Catalunya, el conseller de Justícia de la Generalitat, Ramon Espadaler, ha celebrat que la mesura "posa fi al dèficit històric de mancança de places" i anivella la xifra catalana a la mitjana estatal de jutges per habitant. Per il·lustrar el que suposa aquest anunci, Espadaler ha recordat que en els últims 10 anys s'havien creat 65 places judicials a Catalunya.

El cap d'oncologia de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Josep Tabernero, s'ha desvinculat aquest dijous de la creació de les societats que l'empresari químic i mecenes Pere Mir va teixir a Panamà abans de morir, l'any 2017. L'especialista ha declarat com a investigat al jutjat que instrueix la causa per administració deslleial i apropiació indeguda, i ha assegurat que es va quedar amb la casa que l'empresari tenia a Baqueira per donar compliment a "l'última voluntat de Mir". També ha remarcat que el mecenes va expressar verbalment aquesta decisió i que els diners que va percebre corresponen als impostos que va haver de pagar per fer efectiva aquesta donació.

Membres de la plana major de Junts per Catalunya han desfilat aquest dimecres per la Ciutat de la Justícia. La citació estava relacionada directament amb un cas que va sacsejar el partit ara fa cinc anys: la formació va suspendre de militància el seu diputat Eduard Pujol per dos suposats casos d'assetjament sexual que van aflorar. Cap de les dues dones va acabar interposant una denúncia formal i Pujol va respondre denunciant-les a elles. Amb el pas dels mesos, el partit el va restituir i ara Pujol és senador dels juntaires. En paral·lel, una de les seves acusadores, regidora de la formació, li va demanar perdó i la causa judicial no va anar a més. El cas de la segona denunciant sí que ha arribat a judici, i ha començat a la Ciutat de la Justícia. La dona està acusada d'injúries i assetjament i aquest dimecres ha declarat, juntament amb el mateix Pujol i alguns membres destacats de Junts com Albert Batet o Jordi Sànchez.

Daniel Escribano (Palma, 1978) és doctor en sociologia i traductor. Ha publicat Judicis polítics sota la democràcia militant espanyola (Documenta Balear), en què analitza quatre processos judicials: la condemna al senador de Batasuna Miguel Castells per assenyalar el govern per la guerra bruta contra ETA, el cas del setge al Parlament el 2011, la causa contra Valtònyc i la repressió judicial al Procés.

Era un dimarts de febrer del 2007 i uns clients van entrar a la sabateria Acín de Sabadell. Van veure que tot estava regirat. A terra, hi havia estesa la dependenta ensangonada. Era morta. Divuit anys després, els Mossos d'Esquadra estan més a prop de resoldre el crim. La Unitat Central d'Homicidis, encarregada dels assassinats més difícils de resoldre, no ha deixat mai d'investigar el cas i ha acabat trobant proves contra un lampista de 78 anys. Aquest dimecres l'home ha comparegut davant del jutjat d'instrucció número 5 de Sabadell, i ha quedat en llibertat amb càrrecs –l'edat ha sigut important a l'hora de prendre la decisió–, però se li ha retirat el passaport i s'haurà de presentar cada setmana al jutjat. Se l'investiga per un delicte d'assassinat amb traïdoria.

Bibiana Palomar fa anys que es mou entre papers. Abans entre capses i arxivadors, ara més sovint davant de pantalles. Lidera un equip que s’encarrega d’una feina imprescindible, però poc coneguda, de l’àmbit judicial: endreçar la multitud de documents que genera l’administració de justícia, no només papers, sinó també els efectes judicials que s’utilitzen com a prova en un judici. 

Un dia després de la sortida de presó de Santos Cerdán, el PSOE eixampla les distàncies amb qui va el seu número tres amb l'objectiu de blindar-se davant la presumpta trama de corrupció. Així ho ha evidenciat aquest dijous el ministre Félix Bolaños, que ha afirmat que l'últim informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil aporta "indicis sòlids" contra l'exsecretari d'organització socialista. "Hi ha moltes qüestions que són clares –ha afegit el també ministre Ángel Víctor Torres–. Si [Cerdán] afirma que hi ha proves que són mentida, ho haurà de demostrar", ha afegit a Catalunya Ràdio. L'exnúmero tres socialista tindrà una oportunitat d'explicar-se al desembre a la comissió d'investigació del cas al Senat. El PP ha aprofitat la seva sortida de la presó per anunciar que el citarà. "Com ara està en llibertat i té temps", ha ironitzat la portaveu popular a la cambra alta, Alícia García.

Un jutjat de Barcelona ha absolt Paco Peral, el pare de Rosa Peral, en la causa en què estava acusat de mentir per encobrir-la quan se l'estava investigant pel crim de la Guàrdia Urbana. La sentència constata que l'home va mentir als Mossos d'Esquadra que s'encarregaven del cas, però descarta una condemna perquè l'engany no va tenir cap influència a l'hora de determinar la culpabilitat de la seva filla. L'exagent de la Urbana Rosa Peral compleix condemna per l'assassinat el 2017 de qui era la seva parella, el també agent Pedro Rodríguez, comès juntament amb el seu amant i company de patrulla, Albert López.

¿Leire Díez oferia beneficis judicials a canvi de draps bruts sobre els investigadors de la Guàrdia Civil? I si és així, actuava en nom del PSOE? A les ordres de qui actuava? Tot i que tant ella com els socialistes neguen que la periodista i exmilitant treballés per al partit, un nou àudio apunta en direcció contrària. Segons la gravació d'una conversa que va mantenir amb el fiscal Ignacio Stampa, i que en les últimes hores han avançat mitjans com El País i El Mundo, Díez es presentava com "la persona que ha posat el PSOE" i, més concretament, com la "mà dreta" de Santos Cerdán, ex número tres del partit i ara investigat –i en presó preventiva– en el marc del cas Koldo.

L'ADN d'Ana Echaguibel, l'última investigada per l'assassinat d'Helena Jubany l'any 2001 a Sabadell, no apareix en el jersei que va portar la víctima el dia de la seva mort, segons ha informat la família Jubany en un comunicat. Echaguibel ja va ser investigada per aquest crim l'any 2003, però la causa es va acabar arxivant per a ella.

Oriol Pujol, fill de l'expresident de la Generalitat, ha trencat el silenci després d'onze anys i poques setmanes abans del judici a la família per organització criminal, que arrenca el 24 de novembre a l'Audiència Nacional. "El meu pare vol anar al judici", ha assegurat en una entrevista a a El Matí de Catalunya Ràdio. Ha admès que qui va ser cap del Govern durant 23 anys té problemes cognitius, tal com va publicar El Periódico, que té algun "problema de parla" i que "li costa recordar noms dels fills o dels nets". Però ha deixat clar que "no és un home inservible o que calgui inhabilitar", i ha aclarit que el seu objectiu és poder participar en el judici telemàticament, sense necessitat de desplaçar-se a Madrid.

"És difícil mantenir-se al marge dels senyors de la droga, segueixen tenint molta influència. Hi ha gent que s'hi uneix per por. Són intocables. Volien que treballés per a ells, i jo m'hi vaig negar". L'estibador del Port de Barcelona Carlos L. ha declarat aquest dimarts en un judici que ell viu com a víctima: quatre homes, dos d'ells agents dels Mossos d'Esquadra, s'asseuen al banc dels acusats per haver posat droga i armes al seu cotxe l'any 2016 i intentar-lo involucrar en un delicte. Els fets es jutgen en una sala petita de l'Audiència de Barcelona i Carlos L. ha parlat a menys d'un metre dels quatre acusats. "No, jo no els coneixia", ha afirmat mentre repassava, un a un, els quatre homes. Un d'ells ha respost també negant amb el cap.

L'Audiència de Barcelona ha anul·lat la intervenció judicial de les fundacions científiques Cellex i Mir Puig que a l'abril va ordenar el jutjat que investiga presumptes irregularitats en la gestió del patrimoni del químic Pere Mir, creador de les dues entitats, i que a la seva mort el 2017 va deixar en el seu testament tres responsables de gestionar el seu llegat en benefici de les fundacions. Es tracta de l'oncòleg Josep Tabernero, el que era president dels patronats les dues fundacions, Jordi Segarra, i l'advocat Juan Francisco Capellas.