La despesa de l'habitatge és ja un forat per a la immensa majoria de la població catalana. Més d'un 80% han de dedicar més del 30% dels seus ingressos per fer front al pagament del lloguer i fins a un 36% han de reservar la meitat del sou. Aquest sobreesforç és sensiblement inferior entre els que són propietaris amb hipoteca pendent, amb percentatges que representen el 62% i 20%, respectivament. Són dades de l'informe L'habitatge, ciment de desigualtats, que ha publicat Oxfam Intermón, en què s'incideix en el fet que el pagament d'un sostre per viure s'ha incrementat en un 56% des del 2014 sense que això vagi acompanyat d'una pujada salarial.

El conflicte bèl·lic a l'Orient Mitjà també té una derivada financera. L'Euríbor, la referència de les hipoteques d'interès variable, ha registrat aquest dimarts la pujada diària més gran en gairebé 20 anys. Aquest indicador a un any ha escalat fins al 2,552%, 0,185 punts. Habitualment, aquesta referència es mou diàriament només unes mil·lèsimes, però aquesta vegada ha experimentat una alça del 7,8% en un sol dia.

Els interessos de l'extrema dreta i del gran capital acostumen a anar de bracet. Abaixar els impostos, apujar els beneficis empresarials, privatitzar les pensions i, en definitiva, aprimar l'Estat formen part del seu ADN. Però hi ha vegades que aquests interessos xoquen, especialment quan hi ha mesures proteccionistes pel mig. És en aquest marc on s'ha d'entendre l'última gran estratègia de l'extrema dreta en l'àmbit internacional: fer assequible l'accés a l'habitatge, un dels principals problemes de la població. El president dels Estats Units, Donald Trump, obre camí amb mesures intervencionistes que declaren la guerra als grans inversors. La més cridanera: la prohibició anunciada de la compra d'habitatges unifamiliars a les grans corporacions com a mètode per aconseguir la rebaixa dels preus de llloguer. A l'estat espanyol, Vox n'és un alumne avantatjat, tot i que fins ara, ha estat la connivència amb grups que s'encarreguen de desocupar habitatges el que més ha caracteritzat l'extrema dreta espanyola. Ara, en una nova via per captar vot obrer, a Catalunya i arreu de l'Estat, Vox se suma a aquest corrent internacional, que també segueixen altres formacions integrades dins dels Patriotes per Europa, que compten a les seves files amb figures destacades de l'extrema dreta com la francesa Marine Le Pen, l'hongarès Viktor Orbán i l'italià Matteo Salvini.

Un jutjat de Barcelona tindrà l'última paraula sobre el desnonament d'un llogater del barri de Gràcia de Barcelona. El fons d'inversió propietari del pis ha portat el cas a la justícia per forçar el desallotjament amb l'objectiu de convertir l'habitatge en un coliving. Es tracta del número 14 del carrer Sant Agustí, on ja hi ha quatre pisos que són colivings. Diversos expedients i multes fa temps que van constatar que les obres per trossejar els pisos s'havien fet de manera il·legal.

L'habitatge és una de les poques carpetes que ha aconseguit aglutinar sota un mateix paraigua totes les forces d'esquerres al Parlament. Malgrat les distàncies que marquen amb els socialistes en clau nacional i econòmica, fins i tot els cupaires s'han sumat a ERC i a Comuns per pactar amb el PSC mesures com la regulació del lloguer de temporada o el blindatge de l'habitatge de protecció oficial. L'aposta dels socialistes per la intervenció en aquest mercat els ha allunyat encara més de Junts i del sector immobiliari, que posa el crit al cel davant "l'activitat legislativa malaltissa" del Govern del PSC, en paraules de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya i del Col·legi d'Agents de la Propietat Industrial. D'entrada, Junts s'ha unit al PP i ha anunciat que també durà la regulació del lloguer de temporada al Consell de Garanties Estatutàries, fet que n'ajorna la votació com a mínim per un mes.

Aquesta setmana Zohran Mamdani ha donat la volta el món quan ha guanyat a la ciutat de Nova York en temps de Donald Trump. Aquest nord-americà, declarat socialista, de 34 anys, d’origen musulmà, ha aconseguit connectar amb el vot jove i donar un bri d’esperança al Partit Demòcrata, tot i que seria un error pensar que es poden extrapolar els resultats a tots els Estats Units. A través de recursos que també utilitza l’extrema dreta –xarxes socials, missatges simples i promeses difícils de complir– s’ha emportat la victòria, però la clau del seu discurs ha estat tornar a posar al centre les condicions materials de la població, sobretot de l'habitatge. Una qüestió que en els darrers anys no ha ocupat el discurs central del Partit Demòcrata, perquè si no no s’explica per què Trump va guanyar les eleccions com ho va fer. Mamdani ofereix una fórmula per lluitar contra l’extrema dreta, que és parlar d’assequibilitat.

El 80% de les denúncies que reben els Mossos d'Esquadra i les policies locals per ocupacions d'habitatges corresponen a pisos buits que són propietat de grans tenidors o fons d'inversió. Segons les dades que publica aquest dissabte l'ACN, les ocupacions han caigut al voltant d'un 18% durant els primers 10 mesos d'aquest any en comparació al mateix període de l'anterior, si bé s'han registrat més intents frustrats.

El Govern i els Comuns han segellat aquest dilluns un acord per desbloquejar dos compromisos pendents des de la negociació dels suplements de crèdit, a la primavera. Són, d'una banda, la unitat antidesnonaments, que tindrà un pressupost de quasi 40 milions d'euros entre 2026 i 2030. Aquesta unitat acompanyarà les persones en risc de ser expulsades de casa seva per no poder pagar el lloguer o la hipoteca, i el Govern l'aprovarà aquest mateix dimarts al consell executiu. L'altra mesura és el registre de grans tenidors, on s'hi hauran d'inscriure totes les persones jurídiques o físiques amb més de cinc habitatges: els que no ho facin s'exposaran a multes d'entre 9.000 i 90.000 euros, emparades en la regulació de la llei d'habitatge. Tal com va explicar l'ARA, la previsió és que el registre s'aprovi al novembre i entri en funcionament al desembre.

El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, ha assegurat aquest dimecres que les polítiques d'habitatge, en especial les que afecten el lloguer, han creat "colls d'ampolla" al mercat que expliquen en part l'encariment de preus al sector. Guindos ha elogiat el fet que l'economia espanyola creixi, en gran manera, gràcies a l'arribada d'immigració estrangera, però ho ha contraposat amb el fet que "l'oferta d'habitatge és molt limitada".

Tots dos van sortir del mateix lloc, el Marroc. L'Abdunur, de 23 anys, va pujar a bord d'una pastera i va recórrer l'estret de Gibraltar. Un trajecte que no vol recordar ni descriure. El Marwan, de 29 anys, va comprar un bitllet d'avió per anar fins a Turquia. I des d'allà va començar a caminar. Una ruta a peu que va durar mesos fins a arribar a Barcelona, una ciutat on albiraven un futur millor, on esperaven "trobar feina", però que els ha portat a ser veïns de tendes de campanya al Parc Joan Miró. Aquest dimarts al matí, quan el sol encara no havia sortit, els llums policials els han despertat. Els agents han demanat que recollissin totes les seves pertinences i marxessin. "On aniré? Al banc del davant, o a un altre parc", diu l'Abdunur, que explica que encara li queden vuit mesos d'espera per poder accedir a un llit d'un alberg.

Al seu primer debat de política general, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va voler lligar el suport dels seus dos socis parlamentaris amb un anunci que, de fet, ja venia dels acords d'investidura: habilitar 50.000 pisos protegits en cinc anys per intentar posar fil a l'agulla al problema de l'habitatge. Amb 7.000 d'aquests pisos ja en producció, ara el Govern vol accelerar al màxim el procés per transformar el sòl en solars per edificar-hi habitatge de la mà del sector privat. D'aquí que Illa volgués repetir la jugada anunciant, al seu segon debat de política general, un pla per impulsar 214.000 pisos públics i privats. Va tenir menys èxit que l'any passat: el Parlament va tombar la proposta que el grup socialista va dur al ple, amb l'abstenció d'ERC i Comuns. Però ¿per què els socis parlamentaris del govern del PSC es van desmarcar d'aquesta proposta?

Les cases prefabricades fa temps que van irrompre al mercat immobiliari i ja han assolit un espai important en l’activitat constructora catalana. La metodologia que té patentada des de fa dues dècades l’empresa lleidatana Grup PMP (que respon als termes Projectes Modulars Prefabricats) aspira a ser aviat líder de l’estat espanyol en aquesta modalitat. I és que la seva manera de construir cases és com la d’un Lego: preparen totes les peces a la seva fàbrica, des de parets, portes i finestres, fins als detalls més petits dels interiors, i després ho munten in situ en molt pocs mesos. Tota una revolució que no ha fet més que emergir, fins i tot en èpoques de crisi.

"Només tenim tres nits d'hostal, després què?". Aquesta pregunta persegueix la Maria Isabel i el Jose Manuel des que el dilluns els van desallotjar de casa seva juntament amb les més de 160 persones que vivien al càmping il·legal de les Cinc Sénies de Mataró. La de demà dimecres és l'última nit allotjats, després s'hauran de buscar la vida. Tots dos estan malalts, ella té insuficiència renal crònica, fa diàlisi tres cops per setmana i és a l'espera del trasplantament d'un ronyó. Ell amb prou feines pot caminar, té artrosi i està pendent que un tribunal mèdic decideixi si mereix una prestació social o no. Fins ara han subsistit amb els 500 euros de la pensió de discapacitat de la Maria Isabel, però tenen clar que no podran llogar res abans que s'acabi l'escassa solució que els ha ofert l'Ajuntament de la capital maresmenca. "Ja estic buscant coses, però necessito més temps, no tinc alternatives. O em quedo al carrer o ocupo", explica resignada.

L'Euríbor a un any, la referència de les hipoteques d'interès variable, ha tancat el maig en una mitjana del 2,081%, davant del 2,143% de l'abril. D'aquesta manera cau al nivell de l'agost del 2022, pocs mesos després de sortir del terreny negatiu al qual va estar durant sis anys. L'abaratiment d'aquest índex, que podria continuar fins a situar-se per sota del 2% cap a finals d'any, segons les estimacions dels experts, té el vessant positiu de rebaixar les quotes d'aquells que hi estan vinculats i també l'interès al qual s'ofereixen els nous préstecs que s'han de concedir. L'efecte més immediat és que una hipoteca tipus de 156.698 euros a vint-i-cinc anys (la recollida per l'Institut Nacional d'Estadística per al març) amb un diferencial de l'Euríbor més un punt, passarà de tenir una quota mensual de 887,07 euros a una altra de 749,70, amb una rebaixa de 137,37 euros mensuals i un estalvi anual de 1.648,44 euros.

CaixaBank s'ha llançat a captar clients de més de 60 anys, un segment creixent de la població. L'entitat, que té més de quatre milions de clients a tot l'Estat de més de 65 anys i gestiona un 34% de les pensions de jubilació, ha decidit llançar al mercat una gamma de productes i serveis destinats a aquesta població, seguint les directrius marcades al pla estratègic 2025-2027. La proposta inclou alternatives per a la planificació financera, però també opcions d'oci, formació i cures assistencials.

Als veïns del bloc Venus del barri de la Mina els irrita saber que s'han millorat les condicions econòmiques per expropiar-los els habitatges. Fa 20 anys que l'edifici té una sentència d'enderrocament que ara per ara no se sap quan s'executarà ni tampoc saben on aniran a parar les 243 famílies que resisteixen a la deixadesa, la brutícia, les esquerdes de la façana, els talls de subministrament i el tràfic de drogues en alguns dels pisos. "Són massa anys de malviure perquè quan l'administració abandona un lloc tot es fa més difícil", explica Paqui Jiménez, una dona menuda que posa veu a les demandes i queixes dels veïns i una de les que han liderat les mobilitzacions populars i la lluita judicial per un millor acord. Ara diu que "no pot haver-hi satisfacció total" i avança que una vintena de residents mantindran el contenciós administratiu perquè se'ls reconegui els anys d'abandó.  

L’ensorrament de l’edifici del carrer Canigó de Badalona, que va causar la mort de tres veïns, ha obligat a evacuar una setantena de persones de les seves llars, tant de l’immoble malmès com de les finques adjacents. Les esquerdes que s’han anat trobant en les últimes setmanes han fet que molts dels veïns visquin a casa de familiars, però una vintena encara necessita un lloc on dormir. Alguns dels afectats han aprofitat la compareixença conjunta d’aquest dilluns de la consellera de Territori, Ester Capella, i l'alcalde, Xavier Garcia Albiol, des de Badalona per retreure’ls-hi lentitud a l’hora de trobar solucions residencials als desallotjats.

Els jutjats hauran d’informar els serveis socials de l’obertura dels expedients de desnonament abans que s’executin per buscar-hi alternatives i evitar que la família es quedi sense sostre. Aquest és el nou protocol que va arrencar fa un any en proves a Terrassa, Manresa, el Bages i el Moianès i que els departaments de Drets Socials i Justícia han estès ja a totes les àrees bàsiques de serveis socials (ABSS) que hi ha a Catalunya.

El govern espanyol estudia canvis legals per ajudar les autonomies i els ajuntaments a limitar el nombre de pisos turístics. Així ho ha explicat aquest dimecres la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, després de reunir-se a Barcelona amb l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni. En una compareixença conjunta, Rodríguez ha reconegut que les competències sobre els pisos turístics són "fonamentalment autonòmiques i locals", però ha revelat que el govern espanyol ha posat en marxa un grup de treball per explorar què es pot fer des de l'àmbit estatal per acompanyar aquestes administracions.

En els últims vint anys, l'esforç que representa llogar un habitatge a Catalunya s'ha disparat fins a màxims històrics. Mai havia costat tant a una família dedicar bona part dels seus ingressos a aconseguir un lloc per viure, en cas de no ser ja propietària. Ho ha evidenciat amb dades aquest dimarts un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona encarregat pel departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat. Si el 2001 una llar mitjana havia de destinar el 14,6% de la renda disponible bruta al lloguer, dues dècades després la proporció s'ha disparat fins al 22,5%, fet que implica una pujada de gairebé vuit punts percentuals. Es tracta de màxims històrics des que es recullen aquestes estadístiques.