Junts per Catalunya dona aire al govern espanyol i salvarà el decret que conté mesures fiscals per pal·liar els efectes de la guerra de l'Iran. Entre d'altres, inclou una rebaixa de l'IVA dels carburants, la llum i el gas. Així ho ha anunciat la portaveu dels juntaires al Congrés dels Diputats, Miriam Nogueras, en una entrevista a TV3. Ho ha lligat a un gest del PSOE a favor d'eximir l'IVA dels autònoms que facturin menys de 85.000 euros. Com hauria de ser la picada d'ullet? Amb un vot a favor en un punt d'una proposició no de llei –una iniciativa no legislativa, coneguda com a PNL, que no té caràcter vinculant– que va presentar Junts i que es votarà dijous. "Nosaltres comptem que votaran que sí a poder cuidar els autònoms; aleshores comptaran amb el nostre vot que sí al decret", ha dit Nogueras, tot i que encara que s'aprovi no tindrà efectes immediats si el govern espanyol no pren cap decisió concreta. "Ens consta que volen transposar aquesta directiva i que, efectivament, els petits autònoms tinguin una mica més d’aire", ha subratllat, en aquest sentit, Nogueras.

Després del xoc amb el PSOE al si del consell de ministres divendres, Sumar dirigeix ara tota la pressió a Junts i al PP per ratificar la pròrroga dels contractes de lloguer i la limitació de les pujades de preu. És el segon decret que es va aprovar a banda del de les rebaixes fiscals: està en vigor des de diumenge, però necessita el vistiplau del Congrés –amb el vot decisiu de Junts– per no decaure. A primera hora d'aquest dilluns, en una entrevista a RNE, la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha deixat clar que la votació serà "l'últim dia" per poder allargar al màxim el termini de vigència per convalidar la norma. Així doncs, la Moncloa tindrà trenta dies hàbils per portar aquest decret llei a la cambra baixa, cosa que situa l'examen parlamentari a la primera setmana de maig. "Les tres dretes han d'explicar per què fan mal a la ciutadania del nostre país", ha dit Díaz. Poc després, a TVE, el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha fet una crida a impulsar la "campanya de pressió més gran" per aconseguir que la cambra baixa hi doni llum verda.

L'oposició d'Esquerra Republicana, sumada al rebuig del PP, Vox i UPN, ha fet naufragar la llei que va impulsar el PSOE al Congrés per rebaixar la taxa d'alcohol al volant de 0,5 grams per litre en sang a 0,2 per a conductors professionals i novells. Ha sigut el primer cop aquesta legislatura que els republicans han tombat una llei promoguda pels socialistes –també van votar en contra de la llei contra el proxenetisme, però el seu vot no va ser determinant–. La decisió arriba, precisament, el mateix dia que el PSC i ERC han acordat que el Govern retiri els pressupostos de la Generalitat per evitar que divendres Salvador Illa patís una patacada parlamentària. "Aquesta llei no evitarà els accidents, el que farà és provocar molta frustració", ha argumentat la diputada Inés Granollers durant el debat a la comissió d'Interior de la cambra baixa. La republicana ha lamentat que els socialistes siguin "covards" per no instaurar una taxa al voltant del 0,0 i ha esgrimit que la norma és "molt cínica" i conté una "falsa promesa". En canvi, el PSOE, Sumar, Junts, Bildu i el PNB hi han donat suport. La votació s'ha saldat amb 18 vots a favor i 19 vots en contra. Malgrat el revés parlamentari, els socialistes s'han compromès a presentar la llei "exactament igual" perquè la seva proposta és "innegociable".

Un dels debats més candents aquesta setmana al Congrés dels Diputats ha estat la prohibició del burca promoguda per Vox. Tot i que no va prosperar i només va obtenir els vots del PP, la iniciativa de l'extrema dreta va obrir la veda de la discussió sobre la idoneïtat de prohibir o no l'ús del vel integral. Junts va presentar el mateix dia una proposició de llei per prohibir-lo en els espais públics –un text que el PSOE s'ha obert a estudiar–, el PP va seguir el mateix camí dos dies més tard i Esquerra també vol dir-hi la seva. Segons fonts del partit consultades, els republicans no són partidaris de prohibir el vel integral i preveure conseqüències penals per a les dones que ho incompleixin, però sí que advoquen per "desincentivar-ne" l'ús a través de l'obligatorietat del treball a la comunitat. És la seva "solució efectiva" per "acabar amb el burca" evitant que la mesura acabi perjudicant les dones que el porten, creuen. "Convertir el burca en un delicte les aïllarà més", avisava ja el mateix líder d'ERC, Oriol Junqueras, aquesta setmana.

La principal funció del Congrés dels Diputats –juntament amb el Senat– és elaborar, tramitar i aprovar les lleis. El més habitual és que les que acaben publicant-se al Butlletí Oficial de l'Estat provinguin del govern espanyol, que n'impulsa sovint des del consell de ministres i té el repte posterior de trobar els vots per aconseguir que rebin llum verda. En canvi, és molt poc freqüent que els grups parlamentaris aconsegueixin imprimir el seu propi segell al BOE. La votació d'ahir per aprovar la llei contra la multireincidència de Junts és una rara avis en els darrers anys: no es veia des del 2018 i no havia passat encara aquesta legislatura. Ara bé, això havia arribat a ser comú. Des del 2011, és un fenomen que costava de veure –tres cops amb Mariano Rajoy a la Moncloa, ja sense majoria absoluta, i dues vegades amb Pedro Sánchez–, però prèviament els presidents espanyols havien arribat a acords amb els grups per donar llum verda a les seves propostes legislatives. En total, 72 lleis.

La legislatura espanyola sovint penja d’un fil. L'aritmètica endimoniada que van deixar les eleccions del 23-J obliga Pedro Sánchez a “suar la samarreta” en cada votació. Una de les assignatures en les quals pateix més el govern espanyol és en la convalidació dels decrets llei, normes que aprova el consell de ministres i que necessiten l’aval del Congrés. Aquesta legislatura se n’han derogat cinc, el mateix número que en els 45 anys anteriors. No sorprèn que els dos aliats habituals que més cops han abandonat la Moncloa siguin Junts i Podem. En canvi, Esquerra és l'únic soci que ha votat a favor dels 31 decrets llei que el govern espanyol ha impulsat i que s’han sotmès a votació a la cambra baixa. Els republicans són, al costat del PNB, els únics que tenen una clàusula específica en l’acord d’investidura que van signar amb el PSOE en la qual es comprometen a “donar estabilitat” a la legislatura “en paral·lel al compliment dels compromisos adquirits” a través de la “voluntat d’aprovar”, entre altres coses, els decrets llei.

La negociació col·lectiva és l'espai on els representants dels treballadors i les empreses seuen per negociar tots els aspectes de les condicions laborals; des dels salaris fins a les vacances passant pels horaris. Aquests acords es tanquen a través dels convenis col·lectius, una fórmula que, precisament, va experimentar una caiguda del 16,89% a Catalunya en l'últim any. La patronal Foment del Treball ha apuntat que el 2025 es van registrar al Principat un total de 310 convenis que van afectar 611.698 empleats i 64.153 companyies. Les dades s'inclouen en el seu darrer Informe del mercat laboral i la negociació col·lectiva, que ha publicat aquest dijous.

El Congrés i el Senat tenen una hiperactivitat de comissions d’investigació aquesta legislatura. Es creen específicament per estudiar alguna cosa amb l’objectiu de radiografiar-ho a través de compareixences de responsables i experts per extreure’n aprenentatges, però a l’espera d’obtenir-ne les conclusions els pròxims mesos, per ara també s’estan utilitzant com una arma de confrontació política. Tant el PP com el PSOE han citat dirigents rellevants d’ambdós partits a les portes de campanyes d'eleccions. Són, doncs, una arma electoral? Hi ha una llista de compareixents que han estat convocats en dates clau per a les urnes.

La pressió no ha fet efecte. El PP i Junts han tombat la pujada de les pensions i les mesures antidesnonaments al Congrés. Encara que els dos partits estaven d'acord amb la primera iniciativa d'actualitzar les pensions, el fet que estigués inclosa en un mateix decret amb la segona, a la qual s'oposen, ha provocat que hagin optat per votar en contra de totes dues. Les crítiques que han rebut de l'esquerra en el ple de la cambra baixa d'aquest dimarts i el prec dels col·lectius d'habitatge, que s'han desplaçat fins a les portes de la cambra baixa per reclamar l'aprovació de la norma, no han fet variar les posicions inicials que ja feien pronosticar la primera derrota parlamentària del govern espanyol aquest 2026. Vox també hi ha votat en contra. En canvi, el govern espanyol ha salvat el decret que crea un abonament únic de transports per a tot l'Estat i manté les bonificacions del transport públic en plena crisi ferroviària. Junts hi ha votat a favor i els populars s'han abstingut.

S'ha fet habitual veure el govern espanyol perdre votacions o necessitar acords amb múltiples partits polítics. Però tot just fa deu anys que el PP o el PSOE van començar a tenir aquest maldecap. Les eleccions del 20 de desembre del 2015 van donar pas a una fragmentació inèdita al Congrés dels Diputats, i van acabar amb el bipartidisme històric: va perdre 83 escons, mentre que Podem i Ciutadans –procedent de Catalunya– van irrompre a la cambra baixa amb 69 i 40 diputats, respectivament. Malgrat les discrepàncies polítiques evidents, la nit electoral les dues formacions van fer el mateix diagnòstic: Pablo Iglesias, el líder dels morats, va reivindicar que havia “nascut” una “nova Espanya” i Albert Rivera, el rostre més visible de Cs, va celebrar que començava una “nova era política d’esperança i il·lusió”. Cap dels dos projectes té avui aquella força –Cs fins i tot ha desaparegut–, però el bipartidisme no s’ha recuperat. Ara són Vox i Sumar els que els han agafat el relleu per consolidar un sistema amb quatre partits estatals que conviuen amb el reguitzell de partits autonòmics que també són clau per a la governabilitat.

A ningú se li escapa que la relació entre ERC i Junts, especialment al Congrés dels Diputats, és sovint tempestuosa. Una de les poques imatges d’unitat de la legislatura va ser l’aprovació de l’amnistia, que no va estar exempta de dificultats i de moments de desavinences. Tampoc és cap secret que l’entesa que s’ha fet patent al llarg de la legislatura entre Junts i el PP en matèria econòmica ha aixecat els recels dels republicans. Però quin grau d’entesa tenen els dos partits independentistes en les seves pròpies propostes? L’ARA analitza fil per randa les votacions de les iniciatives o esmenes impulsades per Junts i ERC en els primers dos anys de la legislatura espanyola.

En l'últim consell de ministres de l'any, el govern espanyol ha aprovat la pròrroga d'un conjunt de mesures socials i econòmiques que continuaran en vigor el 2026. Totes es recolliran en dos reials decrets llei que ara fan el salt al Congrés dels Diputats, que els haurà de convalidar. En un reial decret llei hi va la continuïtat de les ajudes al transport públic i el nou abonament únic per viatjar per tot l'Estat, i en el segon text s'hi recollirà l'escut social, així com altres qüestions que calia prorrogar abans del 31 de desembre, moment en què decauen. Aquestes són les mesures més destacades:

Els casos de presumpte assetjament sexual al PSOE i la mala gestió de les denúncies contra l'exdirigent i ex alt càrrec a la Moncloa Paco Salazar s'han convertit en l'arma preferida del PP contra Pedro Sánchez. Aquest dimecres un nou escàndol ha donat encara més munició als populars. Hores després que es fessin públiques denúncies contra el president de la Diputació de Lugo, José Tomé, aquest altre càrrec socialista s'ha vist forçat a dimitir, si bé s'ha proclamat "innocent". Davant d'això, Alberto Núñez Feijóo ha donat per amortitzat el flanc del ja exfiscal general de l'Estat, i l'endemà de la publicació de la polèmica sentència condemnatòria del Tribunal Suprem a Álvaro García Ortiz el líder dels populars ha centrat l'últim cara a cara de l'any amb el president del govern espanyol en un afer que fa molt mal als socialistes: qüestionar la seva legitimitat per fer bandera del feminisme. Cal sumar-hi, a més, el desgast per les declaracions vexatòries amb les dones de l'exsecretari d'organització José Luis Ábalos. Precisament, aquest dimecres el Tribunal Suprem ha confirmat el seu processament en la causa que investiga les presumptes adjudicacions irregulars quan era ministre de Transports i el Congrés l'ha suspès com a diputat. "El problema d'arrel no és cap dels seus. És vostè, i ara ja ho saben les dones del seu partit", ha afirmat Feijóo, que ha anat encara més enllà i ha utilitzat la prostitució per desacreditar el líder socialista.

El mes de juny passat, l’informe de la Guàrdia Civil que implicava Santos Cerdán en una presumpta trama de corrupció va commocionar el PSOE. Quatre dies després que esclatés el cas, Pedro Sánchez va reunir la cúpula del partit i va anunciar una bateria de mesures per respondre-hi: entre altres, la seva compareixença al Congrés, l’expulsió de José Luis Ábalos de la formació i la creació d’una comissió d’investigació a la cambra baixa per “conèixer la veritat” sobre el cas Koldo. La sol·licitud, registrada l’endemà pel grup parlamentari, argumentava que la “gravetat dels fets i conductes” que reflectia l’informe de l’UCO “exigia” promoure una investigació parlamentària perquè era “imprescindible” conèixer els fets en “profunditat”.

De quin bloc forma part Junts al Congrés dels Diputats? El trencament amb el PSOE el col·locaria fora de l'anomenat bloc d'investidura. Però una imatge d'aquest dimecres a la cambra baixa espanyola també el deixaria fora d'un bloc que, deixant de banda la relació amb el govern espanyol, dugui l'etiqueta plurinacional. "Potser no volen formar part de cap bloc", ironitza una font parlamentària.

Junts ha anunciat aquest dijous que vetarà totes les lleis que el govern espanyol porti al Congrés i també les normes que ja estiguin en tràmit a la cambra baixa. Només n'ha salvat cinc: són les que el partit de Carles Puigdemont ja havia acordat prèviament amb el govern espanyol –la llei del cinema, la d'atenció a la clientela, la d'economia social i la de mobilitat sostenible, a més del reial decret sobre els malalts d'ELA–. Quines són les lleis principals que impedirà que prosperin?

"Ànims, Alberto. (Riures.―Aplaudiments)". Així consta al Diari de Sessions del Congrés un dels moments estrella de l'últim cara a cara entre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Mentre passava, en una taula al centre de l'hemicicle, dues dones prenien notes a tota velocitat atentes a qualsevol gest o comentari pronunciat pels diputats. Al bell mig de l'acció, però alhora lluny del focus. "Som els grans desconeguts", constata Ana Rivero (Madrid, 1954), sobre el cos de redactors taquígrafs i estenotipistes de les Corts Generals. Rivero n'ha format part durant 50 anys i ho relata al llibre Luz y taquígrafa (Plaza & Janés).

El fracàs del traspàs de competències d'immigració a Catalunya acordat entre el PSOE i Junts, així com l'enduriment del PP aquest cap de setmana amb una bateria de mesures en matèria migratòria, han posat damunt la taula una altra política migratòria que, tot i que fa més d'un any que va obrir-se pas al Congrés dels Diputats, continua encallada. Es tracta de la iniciativa legislativa popular (ILP) que reclama la regularització extraordinària de mig milió de persones immigrants que resideixen a l'Estat (uns 100.000 a Catalunya). Des de la seva presa en consideració l'abril del 2024, els avenços en la tramitació han estat de mínims i no hi ha un horitzó perquè es reprengui.

Quan la diputada de Junts al Parlament Judith Toronjo va ser mare poc abans de les últimes eleccions catalanes, es va poder acollir al permís que els parlamentaris catalans, com qualsevol treballador, tenen reconegut quan són pares. La campanya la van enxampar entre mandats, amb la maternitat recentment estrenada, una situació similar a la que va viure l'exdiputada d'ERC Carolina Telechea, que va donar a llum poc després de les últimes generals. Ara bé, entre el cas de Toronjo i el de Telechea hi ha una gran diferència: al Congrés, els diputats no disposen d'un permís retribuït de maternitat o paternitat, per la qual cosa la republicana es va trobar sense cap prestació d'aquesta mena quan va ser mare entre legislatures i, en el seu cas, no va revalidar el càrrec.

L'escàndol de la ja exvicesecretària i exdiputada del PP Noelia Núñez, que va dimitir després de falsejar el seu currículum amb un reguitzell de titulacions que no tenia, ha provocat una reacció frenètica del partit, que pretén tallar de soca-rel qualsevol cas semblant. Tot i que la direcció estatal evita confirmar una ordre directa seva o del líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, s'han anat produint revisions de currículums al Congrés, tal com ha avançat El Mundo i l'ARA ha confirmat. Però no només això, aquesta ordre s'ha traslladat a les autonomies, és a dir, a Catalunya també afectarà aquest rigor extrem que s'està imposant. Aquesta estratègia dura no acaba de convèncer diverses veus perquè es pot girar en contra en qualsevol moment: "Un gra massa", comenta una font, mentre que una altra sosté que aquesta reacció extrema pot donar resultats molt incerts.