El Congrés aprova la llei de Junts contra la multireincidència amb els vots del PSOE i el PP

MadridLa majoria que s'ha articulat aquest dijous al Congrés no és habitual. En un clima de màxima tensió entre els dos grans partits espanyols, PP i PSOE han votat units una proposició de llei de Junts per endurir el Codi Penal i la llei d'enjudiciament criminal contra la multireincidència. Una norma que ha estat aprovada entre crítiques dels socis d'esquerres de Pedro Sánchez, que hi han votat en contra, menys Esquerra, que s'ha abstingut per la pressió del món local.

Aquesta és una iniciativa que els juntaires van presentar l'abril del 2024 i que havia estat encallada a la cambra espanyola fins fa pocs mesos, quan el PSOE la va reactivar per acostar-se als de Miriam Nogueras. La iniciativa ha estat reiteradament reclamada pels alcaldes juntaires, una delegació dels quals ha viatjat aquest dijous a Madrid per fer bandera de la llei. Igual que el PSC: aquest dimecres diversos alcaldes socialistes també eren a Madrid sota el paraigua de l'arc metropolità per celebrar la iniciativa. Van mantenir trobades amb els grups parlamentaris, entre els quals Junts.

En el debat, de fet, hi ha tingut especial protagonisme Catalunya, on els grups han identificat un problema rellevant amb la multireincidència, sobretot a l'àrea metropolitana. "Si hi ha un lloc on el fenomen s'ha percebut com un problema de seguretat ciutadana ha estat Catalunya", ha començat el diputat del PSC, Paco Aranda, i ha donat dades: el 2023 a Madrid es van fixar 2.700 judicis ràpids enfront dels 5.900 de Barcelona, ha dit.

L'exposició de motius de la norma ja és tota una declaració d'intencions: "Des del 2021 nombrosos alcaldes i alcaldesses han denunciat una situació d'alarma social en termes d'inseguretat entre una gran part dels veïns i veïnes. Es refereixen a la circumstància que, en els seus municipis, un reduïdíssim grup de persones són autores d'onades de delictes poc greus que el sistema no és capaç d'evitar". Entre altres coses, la modificació endureix les penes del furt –per un robatori de menys de 400 euros– d'un a tres anys de presó si el delinqüent ha estat condemnat ja a tres delictes encara que siguin de caràcter lleu; també si s'ha produït la subtracció de dispositius mòbils o electrònics. Alhora es modifica la Lecrim per tal que les entitats locals puguin exercir l'acció penal que neix dels delictes de furt i s'especifica com a agreujant el fet de ser reincident.

Xoc a l'esquerra del PSOE

L'encarregada de defensar la iniciativa ha estat la diputada de Junts Marta Madrenas, que ha afirmat que la llei ve de "baix", en al·lusió al món municipal, i "no dels despatxos". "És una llei que arriba massa tard per una tramitació marcada per bloquejos", ha lamentat, acusant el PSOE d'haver encallat la norma al Congrés fins ara. "És una llei ponderada", ha defensat la diputada juntaire davant les acusacions dels socis d'esquerra de Pedro Sánchez d'abonar el "populisme punitiu" –en paraules del diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu–. El debat, de fet, s'ha caracteritzat per un xoc del PSOE amb l'esquerra.

"Això no frenarà Aliança [Catalana]", ha advertit Iñarritu als de Carles Puigdemont. Més dur ha estat Podem, que ha titllat de "racista, classista i punitivista" la nova norma assenyalant que no afecta a tothom per igual. "Els multireincidents de les seves files no els toquen", ha criticat la diputada de la formació lila, Martina Velarde, que ha assenyalat causes que han esquitxat noms del PP i el PSOE però també de Junts, com són el cas Palau o Pujol. "És una proposta amb un relat feixista i d’extrema dreta", ha assegurat Velarde.

La formació lila no és el primer cop que xoca frontalment amb les propostes de Junts –ja va rebutjar la reforma que preveia una delegació parcial de les competències en immigració a Catalunya–, i ha avisat el govern de Pedro Sánchez que recolzar-se en els de Carles Puigdemont no l’ajudarà a guanyar la dreta ni l’extrema dreta. Enrique Santiago, de Sumar, ha fet un discurs similar i ha lamentat que "les forces democràtiques acabin impulsant" els ultres. I s'ha dirigit explícitament als socialistes, a qui ha retret que s'aliïn amb el PP i Junts per endurir el Codi Penal.

De fet, els populars, que també han posat el focus en l'àrea metropolitana, no han dubtat a fer-se seva la norma celebrant que "posa fi" a la impunitat de delinquir molts cops. "S’ha acabat", ha assegurat la diputada del PP, Cuca Gamarra, des de la tribuna del Congrés. El debat, però, també li ha servit per atacar Pedro Sánchez pels casos de presumpta corrupció que acorralen el seu entorn: "Durant molt temps l’única multireincidència ha estat la dels seus números dos, que han passat de Ferraz a Soto del Real", ha dit Gamarra en referència a José Luis Ábalos i Santos Cerdán. Tot i que aquest dijous votaran el mateix, el PP s’ha desmarcat dels socialistes criticant la regularització del mig milió de migrants que viuen a Espanya. "No es pot fer una cosa i l’altra. [...] Estan convertint la regularització en un colador de delinqüents", ha afirmat.

Per contra, el diputat de Vox Juan José Aizcorbe ha dit que, a parer seu, la norma "és necessària però no suficient" i que no és la llei que farien ells. "Mentre no s'apliquin sense complexos les expulsions dels immigrants que delinqueixen, la multireincidència continuarà existint. Espanya no pot ser el paradís del delinqüent habitual", ha dit.

Abstenció d'Esquerra

Esquerra Republicana, que finalment s’abstindrà a la reforma, s’ha vist empesa a fer un equilibri entre les demandes dels seus alcaldes a Catalunya i el rebuig d’un discurs dictat, a parer de la formació, per la dreta i la ultradreta. "Estem al servei de la nostra gent", ha apuntat la diputada republicana, Pilar Vallugera, en referència als alcaldes i regidors republicans, a qui ha reconegut que no volen fer sentir "incòmodes".

Ara bé, Vallugera també ha rebutjat que es pugui canviar la realitat "a cop de Codi Penal". "Vostès creuen que si modifiquem i endurim el Codi Penal, tot s’arreglarà, però això s’arregla amb un sistema de justícia penal i penitenciària que permeti la reinserció, i això vol dir recursos. [...] L’única justícia és la que s’aplica ràpidament en forma, temps i lloc", ha defensat la diputada republicana. De fet, ERC, que quan es va presentar la llei hi va veure "un tuf racista", en boca del seu portaveu, Gabriel Rufián, s’ha decantat per l’abstenció després d’un acord amb el govern espanyol per incrementar el nombre de magistrats a Catalunya –91 places el 2026 via reial decret i 90 places addicionals el 2027–, i per dedicar les taxes judicials a l’administració de justícia de Catalunya i a la retribució dels advocats d’ofici, tal com ha explicat Vallugera.