Per si encara quedava algun dubte que el debat sobre la immigració és un dels grans camps on els partits de dreta i extrema dreta volen jugar les properes batalles electorals, la trobada de la plana major del PP aquest diumenge a Múrcia i el seu resultat ho deixen encara més clar. Alberto Núñez Feijóo ha aprofitat la fotografia d'unitat de tots els seus barons per deixar clar que el partit busca atraure el votant de Vox i frenar la formació a les enquestes assimilant bona part del seu perillós discurs. Així, en la intervenció del líder popular no hi han faltat els termes relacionats amb la "mà dura" ni les promeses populistes que tot simpatitzant de l'extrema dreta vol sentir: l'expulsió directa dels estrangers que delinqueixin i dels qui hagin vingut a viure "de les ajudes públiques".
No és el primer cop que Feijóo llança aquests missatges. Els darrers mesos ja hi ha hagut un degoteig de declaracions que evidencien que el PP està disposat a jugar al joc de Vox per esgarrapar vots atiant la por a l'estranger i situant el fenomen migratori com la font dels problemes socials que s'arrosseguen. El líder del PP també ha volgut avançar-se a la formació ultra aportant el que, a parer seu, podria ser part de la solució al pretès descontrol al qual consideren que podran "posar odre". Així, Feijóo es treu de la màniga una vella idea i l'actualitza: el visat per punts per a l'estranger, una mena de pla per tenir una immigració a la carta en la qual Espanya seleccioni els que tenen més dret a venir i arrelar a l'Estat.
El funcionament que proposa, com per exemple que sumi punts la proximitat cultural del nouvingut, obre la perillosa deriva d'establir estrangers bons i dolents o de repartir suposats carnets de ben integrats amb criteris racistes. Són derives a les quals s'ha d'estar preparat per plantar cara. La resposta a totes aquestes suposades solucions no pot ser el silenci o posar-s'hi de perfil. No és fàcil rebatre el populisme, que recorre a arguments simplistes o que atien la por o que prometen impossibles, però no s'hi pot renunciar. Sobretot veient cap on sembla que apunten les enquestes, que situaven aquesta setmana un de cada quatre votants catalans predisposats a triar partits amb discursos xenòfobs.
El debat sobre com afrontar i gestionar el fenomen migratori impacta en els partits i segurament precipitarà debats que han de ser molt més profunds del que alguns pretenen per guanyar uns quants vots. El creixement demogràfic ha de ser un motiu per debatre sobre el model econòmic, l'augment de les desigualtats i l'urgent reforç dels serveis públics, durant anys i anys tensionats, i del transport públic insuficient. El fenomen migratori, per molt que ens prometin alguns, no s'acabarà ni desapareixerà: llegiu, si no, l'article en aquest mateix diari on Ricard G. Samaranch explica com la frenada dràstica de sortides de pasteres de Tunísia ha desviat la ruta migratòria cap a Algèria. El que hem d'afrontar entre tots és com hi donem resposta: ho volem fer des de la xenofòbia i l'enfrontament? Des de la por que alguns pretenen inocular? ¿O des de la certesa que calen polítiques que de debò remin a favor de la integració i garanteixin una igualtat de drets i d'obligacions de tots els nous ciutadans que se sumin a la societat catalana?
