A Donald Trump cada vegada més aliats li giren l'esquena per salvar el seu coll. Ja són quatre els seus col·laboradors que s'han declarat culpables pel cas que investiga els intents d'alterar les eleccions presidencials del 2020 a Geòrgia. L'última ha estat Jenna Ellis, que va ser advocada de la campanya de l'expresident per als comicis de fa tres anys. Com ja van fer la setmana passada els advocats Kenneth Chesebro i Sydney Powell, i el mes passat Scott Graham Hall, Ellis ha acceptat un pacte amb la Fiscalia pel qual es declara culpable i accepta una pena menor.

La carrera per a la presidència dels Estats Units es jugarà, en gran part, als tribunals. Després de les quatre imputacions que ja recauen sobre l'exmandatari Donald Trump, aquest dijous li ha arribat el torn a Hunter Biden, fill de l'actual president, que està acorralat per dues investigacions independents, per delictes fiscals i per possessió il·legal d'armes. Aquest dijous han transcendit documents judicials d'un tribunal de districte de Delaware que constaten que un gran jurat ha votat a favor d'imputar-lo per tres delictes relacionats amb la segona investigació, per possessió il·lícita d'armes.

Cada vegada que a Donald Trump li surt un enemic rellevant, s'afanya a posar-li un malnom. És el peculiar reconeixement que l'expresident atorga a totes les figures que es volen interposar en el seu camí. Per això Joe Biden, el principal antagonista del llargmetratge del magnat, és reconegut com a "sleepy Joe" o "slow Joe" (Joe "adormit" o "lent", un malnom posat fruit d'una entrevista viral on el mandatari tancava els ulls i semblava que s'adormia); Hillary Clinton, com a "crazy" o "crooked" ("boja" o "deshonesta"); Ron DeSantis, com a "Ron DeSanctus" o "DeSanctimonious" (amb una traducció complicada, que s'aproximaria a "rosegaaltars", segons l'escriptor Màrius Serra, i que vindria a dir-li hipòcrita).

A Donald Trump, l'únic expresident imputat en la història dels Estats Units, li han llegit aquesta tarda els càrrecs més greus de tots els que pesen sobre ell: quatre delictes de conspiració i obstrucció pel seu paper protagonista en un dels capítols més foscos de la democràcia estatunidenca, l'assalt al Capitoli, que podrien portar-lo a passar la resta de la seva vida a la presó.

Els quatre càrrecs de conspiració i obstrucció que enfronta l'expresident dels Estats Units Donald Trump tenen conseqüències que van més enllà de la seva persona i de la seva candidatura per a les eleccions presidencials de l'any vinent: escriuen una nova pàgina en el sistema democràtic del país nord-americà i posen a prova la fortalesa de les seves institucions.

Per tercera vegada en la història dels Estats Units, un expresident compareixerà aquest dijous davant de la justícia perquè li llegeixin una imputació penal. En les tres ocasions, l'encausat té el mateix nom i cognom: l'inconfusible Donald Trump. En un clima de tensió i enmig de la campanya electoral, la jutgessa Tanya Chutkan, del tribunal federal de districte de Washington, presidirà l'acte formal d'imputació de l'exmandatari.

L'expresident i candidat a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, conviurà amb una tercera imputació durant la campanya electoral perquè el fiscal especial, Jack Smith, l'ha acusat de tres delictes per la seva implicació en l'assalt al Capitoli. Smith, que ja va imputar Trump amb 37 delictes pel cas dels documents classificats, té proves per encausar-lo amb tres càrrecs nous: obstrucció d'un procediment oficial, conspiració per defraudar els EUA i amenaça i manipulació d'un testimoni, segons han assegurat fonts pròximes a la investigació a uns quants mitjans.

"Un president té tot el dret a emportar-se els documents que ell decideixi. Així és la llei", ha assegurat aquesta nit Donald Trump en un acte davant els seus seguidors a Bedminster (Nova Jersey), després d'escriure a mitja tarda a Miami una nova pàgina negra en els llibres d'història dels Estats Units: per primera vegada, un president en el càrrec o retirat s'ha entregat a un tribunal federal per a la lectura de càrrecs del seu processament. La realitat, però, és que la llei no permet al president dels Estats Units endur-se documents classificats.

Donald Trump ha rebut la seva segona imputació històrica en tan sols dos mesos. El fiscal especial Jack Smith, nomenat pel departament de Justícia, ha acusat formalment l'expresident de 37 delictes relacionats amb la retenció dels documents classificats que va trobar l'FBI a la seva mansió de Mar-a-Lago, a Palm Beach (Florida). Per tant, haurà de comparèixer davant el Tribunal Federal de Miami dimarts a les tres de la tarda (a les nou del vespre hora catalana). Així ho havia comunicat el mateix Trump a través de la seva xarxa social, Truth Social, i ho ha confirmat el fiscal especial aquest divendres en una declaració de dos minuts davant la premsa: "Tenim una sèrie de lleis en aquest país, que s'apliquen a tothom. Els fets determinen el resultat d'una investigació. Ni més, ni menys".

La imputació de Donald Trump, la primera d'un president o expresident en la història dels Estats Units, no sembla a priori l'escenari ideal per a un candidat a ocupar el Despatx Oval de la Casa Blanca. La seva carta de presentació, aparentment, no és la més preferible: un exmandatari problemàtic, investigat per la justícia, que va cometre almenys dues infidelitats l'any que va tenir un fill amb la seva parella i que encadena resultats decebedors en els tres darrers cicles electorals.

Després d'una visita exprés al jutjat de Manhattan, on ha rebut la primera imputació d'un expresident en la història dels EUA, Donald Trump ha volat de retorn a Mar-a-Lago, la seva residència privada a Palm Beach (Florida), per donar un nou incendiari discurs, emès en prime time per les principals televisions del país. "L'únic delicte que he comès és defensar sense por a la nostra nació dels qui pretenen destruir-la", ha dit sobre l'acusació de 34 càrrecs de falsificació documental que recauen sobre ell, en relació amb un entramat de suborns per silenciar dos escàndols sexuals durant la campanya electoral de 2016.

La policia de Nova York fa dues setmanes que es prepara per a l'arribada als jutjats de l'encausat més famós que mai ha assistit al Tribunal Criminal de Manhattan. Centenars de periodistes fa dies que estan acampats davant la seu judicial i la torre que porta el cognom del primer expresident imputat de la història dels Estats Units, Donald Trump. Però res sembla indicar, malgrat el to incendiari del magnat cridant a les protestes, que es repeteixi una imatge similar a la de l'assalt al Capitoli del dia de Reis del 2021.

L'arribada de Donald Trump al tribunal de Manhattan, amb manilles o sense, la seva fitxa policial amb fotos de front i de perfil, la presa d'empremtes dactilars, i que li hagin de llegir els seus drets i els càrrecs dels quals se l'acusa. Són imatges molt potents, que no tenen precedents en els 247 anys d'història dels Estats Units, i que obren les portes a un escenari desconegut: què passa quan un expresident, que aspira a ser candidat, és imputat enmig d'una precampanya electoral?

Donald Trump s'ha convertit en el primer expresident de la història dels Estats Units a ser encausat amb càrrecs penals. Segons han confirmat diverses fonts al New York Times, el gran jurat de Manhattan que investiga el pagament de 130.000 dòlars que Trump hauria fet l'any 2016, en plena campanya electoral, a l'actriu porno Stormy Daniels per comprar el seu silenci, ha decidit imputar-lo. El procés arriba en plena precampanya per a les pròximes eleccions presidencials, a les quals Trump aspira a ser candidat republicà. La resposta de l'exmandatari no s'ha fet esperar: "És persecució política i interferència electoral al més alt nivell de la història –ha dit en un comunicat minuts després de la imputació–. Crec que aquesta caça de bruixes se li girarà massivament en contra a Joe Biden".

La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives del govern valencià, Mónica Oltra, ha insistit aquest divendres que no dimitirà del seu càrrec tot i la seva imputació pel cas de l'abús a una menor tutelada per part del seu exmarit Luis Eduardo Ramírez. Segons la dirigent de Compromís, tot plegat és una "cacera política de l'extrema dreta". Així ho ha dit en la compareixença posterior al ple del Consell.

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) ha acordat la imputació de la consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives del govern valencià, Mónica Oltra, en el cas que investiga si el departament que dirigeix la líder de Compromís va dificultar l'aclariment de l'abús a una menor tutelada per part del seu exmarit. Segons la sala civil i penal, tot i que no existeixen "proves directes" que vinculen la també vicepresidenta, sí hi ha "una sèrie d'indicis plurals que en conjunt fan sospitar la possible existència d'un concert entre la senyora Oltra i diversos funcionaris a càrrec seu amb la finalitat o bé de protegir la seva aleshores parella […] o bé de protegir la carrera política de l'aforada”. 

La petició d'imputació de la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives del govern valencià, Mónica Oltra, en la causa que investiga si el departament que dirigeix la líder de Compromís va dificultar l'aclariment de l'abús a una menor tutelada pel seu exmarit, Luis Eduardo Ramírez –que ha sigut condemnat a cinc anys de presó pels fets–, ha sacsejat la política del País Valencià i ha obert el debat sobre el futur polític de la dirigent progressista.

El jutjat d'instrucció número 4 de Castelló investiga l'expresident popular de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, i tres persones més en una causa declarada secreta. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJCV), el titular d'aquest jutjat ha acordat una entrada i escorcoll a l'habitatge de Fabra en el marc d'unes diligències prèvies obertes el 2017 per delictes contra l'administració de justícia i contra l'administració pública.

El grup automobilístic Volkswagen estudia reclamar una indemnització multimilionària al seu expresident Martin Winterkorn pels danys que va causar a la marca el denominat Dieselgate, l'escàndol associat al trucatge dels motors dièsel perquè aparentessin una emissió més baixa de contaminants que la que produïen realment. Aquesta informació, publicada pel diari 'Frankfurter Allgemeine', procedeix de l'entorn jurídic del president del consell de vigilància del consorci, Hans Dieter Pötsch.