"No puc plorar, no puc expressar els sentiments". És el testimoni d'un dels quinze homes, la majoria de més de 70 anys, parlant a càmera directament sobre els abusos sexuals que van patir dins l'Església quan eren nens. Uns abusos que van convertir aquells menors en persones fredes i, aparentment, sense emocions. També una dona narra les agressions que va patir d'una monja en un centre religiós de Navarra. Todos lo sabían és el documental d'Iratxe Pérez sobre la violència sexual dins de l'Església catòlica. Al poble de la directora, Estella-Lizarra, hi viuen poc més de 14.000 habitants i, segons l'autora del documental, hi ha una "estimació de més de mil víctimes" d'abusos sexuals.

Mesos per rebre una prestació social, anys d'espera per a una plaça de residència pública o el descontentament per un mal servei. La lentitud a l'hora de donar resposta a la ciutadania es deu al fet que l'administració catalana és "lenta, complicada, excessivament burocràtica i obsoleta en alguns casos". Són paraules de la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, que ha lliurat l'informe anual de la institució al president del Parlament, Josep Rull, en què adverteix que les queixes creixen a un ritme molt ràpid. En gran part, el responsable d'aquesta tendència és el caos diari de Rodalies: si l'any passat van arribar 160 queixes pel mal funcionament dels trens, en els dos mesos i mig del 2025 ja sumen 397, més del doble. 

Un informe del Síndic de Greuges critica "certa laxitud" en la supervisió del pres que va assassinar la cuinera de la presó de Mas Enric, al Catllar (Tarragonès), i que després es va suïcidar. El document que ha avançat Catalunya Ràdio conclou l'actuació d'ofici del Síndic arran de la mort de la Núria el 13 de març, i retreu que el pres recuperés el lloc de treball a la cuina tot i el seu perfil. L'home complia una condemna de 12 anys per assassinar una prostituta, i havia estat sancionat dins la presó per agredir un altre intern. Tot i així, quan va matar la cuinera no havia arribat a complir els onze dies d'aïllament ni va fer cap tractament. El Síndic creu que no es podia preveure l'assassinat, però que cal valorar millor l'accés dels presos als llocs de treball.

Un brot de covid, amb almenys 51 casos positius entre els interns, ha obligat a aïllar els mòduls 7 i 8 del Centre Penitenciari de Ponent, a Lleida. Això implica que als mòduls aïllats els presos s'han d'estar tancats a les cel·les mentre duren les proves i s'obtenen els resultats per evitar que augmentin els contagis. Segons el departament de Justícia, la majoria de positius detectats fins ara són asimptomàtics i per això es troben als mòduls, i hi ha dos interns que estan sent tractats a la infermeria del mateix centre. A mitjans de novembre també es va produir un brot de covid a la presó de Brians 2, amb 243 interns positius, que va obligar a confinar quatre mòduls del centre i a aïllar-ne vuit més.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha sigut molt contundent a l'hora de valorar els assetjaments sexuals i abusos de poder a l'Institut del Teatre (IT) que va destapar l'ARA al febrer: "És evident que s’han produït situacions d’abús de poder, assetjament sexual i fins i tot abús sexual”. De fet, ha explicat que l'Institut del Teatre ha de "promoure una investigació exhaustiva" perquè els fets són "més amplis del que s’ha presentat fins ara" i ha recomanat que el centre investigui els casos dels exalumnes que van presentar denúncies i que el protocol actual no permet investigar. "Caldria donar-hi un abast més ampli, incloure-hi l'alumnat anterior i les responsabilitats atribuïbles als professionals", ha conclòs Ribó, que considera que hi ha hagut "mancances" del centre a l'hora de "protegir" els alumnes.

Dues setmanes després que la jutge absolgués els cinc síndics de l'1-O, la Fiscalia ha anunciat que recorrerà aquesta decisió, tal com ha confirmat el ministeri públic. Tot i que no ha fet públic l'escrit del recurs d'apel·lació, fonts de la Fiscalia han explicat que consideren que hi ha un "error en l'apreciació" de les proves aportades, sobretot en les documentals, i també consideren que hi ha una "contradicció" entre els fets provats i l'absolució dictada per la jutge.

El Síndic d'Aran, Francés Boya, ha confirmat que el Consell de Ministres l'ha nomenat Secretari General per al Repte Demogràfic, depenent de la vicepresidència quarta de l'executiu, que ocupa la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Es tracta d'un nomenament que resulta incompatible amb les funcions de Síndic, tal com estableix la Llei d'Aran. És per això que està previst que presenti la seva renúncia dijous que ve, 29 d'octubre, en un ple extraordinari en el qual l'actual vicesíndica primera, Maria Vergés, passarà a assumir la sindicatura.

La mesa del Parlament ha rebutjat aquest dimarts que el síndic de greuges, Rafael Ribó, comparegui en un ple extraordinari a la cambra catalana, tal com va sol·licitar Ciutadans. Segons fonts parlamentàries, la petició del partit taronja no s'ha admès a tràmit perquè "no està prevista al reglament". La mesa, però, sí que ha avalat la compareixença de Ribó a la comissió d'afers institucionals que ell mateix va sol·licitar per donar explicacions sobre la seva suposada vinculació amb el cas del 3%.

Els cinc membres que formen el ple de la Sindicatura de Comptes van engegar l’abril passat un procediment per demanar al Parlament que cessi la també síndica Maria Àngels Servat per incompliment de funcions. En concret, per absentisme laboral i per no complir amb els informes que havia de fer. La decisió, aprovada pel ple de la Sindicatura el 26 de juny, estava pendent dels tràmits parlamentaris perquè aquest òrgan depèn del Parlament. Però abans que la cambra s’hi pronunciés, Servat ha optat per presentar la renúncia. Ho va fer divendres passat amb una carta al president del Parlament, Roger Torrent, i dimarts la mesa la va acceptar. D’aquesta manera, Servat es va avançar a la decisió del Parlament, que previsiblement hauria acceptat la petició dels seus ja excompanys.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha evitat valorar la nova pancarta que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha penjat a la façana de la Generalitat argumentant que no l'ha pogut veure i no té prou elements per valorar-la. Preguntat per si el Síndic farà d'ofici un nou informe sobre la nova pancarta que canvia el llaç groc per un de blanc i manté la petició de llibertat per als "presos polítics i exiliats", Ribó ha explicat que primer cal veure si n'hi ha prou amb l'informe que van fer públic aquest dimecres "o si cal anar més enllà amb una nova anàlisi". La Junta Electoral Central (JEC) es reuneix aquesta tarda per analitzar la nova situació i ja ha demanat a la Delegació del govern espanyol a Catalunya que li trameti informació sobre les noves pancartes.

El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha viatjat fins a Estrasburg per reunir-se amb diverses autoritats del Consell d'Europa. Acompanyat del president de l'Institut Internacional de l'Ombudsman (IOI), Ribó ha mantingut una trobada amb el secretari general del Consell d'Europa, Thorbjorn Jagland; la comissària europea de Drets Humans, Dunja Mijatovic; el responsable del departament d'Afers Jurídics i Drets Humans del Secretariat de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, Günter Schirmer, i el secretari general del Congrés de Poders Locals i Regionals.

El Síndic de Greuges ha enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per demanar-li que l'estat espanyol ratifiqui el protocol 16 de la Convenció Europea de Drets Humans. El protocol permet als tribunals de justícia estatals demanar opinions consultives abans d'emetre una sentència que pugui donar peu a "interpretacions conflictives" del Conveni Europeu de Drets Humans. Segons ha explicat l'adjunt general del Síndic, Jaume Saura, d'aquesta manera s'evitarien casos com ara les sentències condemnatòries que s'han donat en els últims anys contra l'estat espanyol, com és el cas de la doctrina Parot o la crema de fotos del rei.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha denunciat aquest dimecres que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena s'ha extralimitat en les seves funcions suspenent els diputats empresonats i l'expresident Carles Puigdemont. "Està envaint potestats legislatives amb una clara intromissió, a més, en les majories parlamentàries", ha destacat.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha avisat aquest dilluns que alguns dels casos que el ministeri d'Educació investiga per adoctrinament a les aules catalanes són denúncies "falsejades, inconsistents i extemporànies". La setmana passada el ministeri va fer públics els tres requeriments amb un llistat de casos que el Síndic de Greuges xifra en 54 incidències concretes referides a 48 centres educatius. A més, el Síndic ha rebut nou queixes, 21 consultes i ha obert dues actuacions d'ofici en relació a aquestes problemàtiques, encara que només en sis de tots aquests casos s'han incorporat referències concretes per poder verificar els casos. En total, es registren 87 incidències que afecten 53 centres educatius. Ribó ha dit que en només un cas el professor ha admès que va fer comentaris despectius i que va demanar perdó als alumnes.

El síndic, Rafael Ribó, ha presentat el seu informe referent a l'1 d'octubre davant del ple del Parlament. Ribó ha criticat la "judicialització" del conflicte català. "Enfocar un tema com aquest amb mesures penals és no fer cas del que s'havia legislat i desbordar les previsions de proporcionalitat i prudència", ha afirmat. El síndic s'ha mostrat indignat per l'actuació policial dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional durant el dia del referèndum: "Per què es va intervenir en unes poblacions i no en unes altres? Per què hi va haver agressions a gent absolutament pacífica amb una papereta a la mà?" Una actuació policial que Ribó ha assegurat que l'Estat es va comprometre davant de la Unió Europa a investigar, però que encara no ho ha fet, ha lamentat.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha obert una actuació d'ofici sobre el tractament que es fa en els centres educatius de la situació política actual i els fets de l'1 d'octubre, després de rebre diverses queixes "en tots els sentits".

Els nens barcelonins amb discapacitat només tenen accés total a 10 àrees de joc infantils públiques a tota la ciutat. És a dir, a un 1,16% de les 859 zones lúdiques de Barcelona. Així ho indiquen les dades presentades avui pel Síndic de Greuges a l'Ajuntament de Barcelona.

Un jutge de Barcelona ha condemnat a tres anys i mig d'inhabilitació l'exdiputada d'Iniciativa (ICV) Núria Buenaventura per haver autoritzat 3.374 llicències per caçar ocells protegits amb una tècnica prohibida el 2009, mentre era directora general de Medi Ambient de la Generalitat. El magistrat entén que Buenaventura va prevaricar.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha advertit aquest dilluns a la tarda al Parlament que la tragèdia d'Agramunt, en la qual van morir quatre avis d'una residència que es va inundar després del desbordament del riu Sió, podria repetir-se perquè gairebé un any després no s'han pres totes les mesures que va reclamar en la primera fase de la investigació. Per això, ha reclamat que es creï una comissió de seguiment per depurar responsabilitats i que es faci un catàleg per controlar els equipaments construïts en zones inundables.