El fracàs del traspàs de competències d'immigració a Catalunya acordat entre el PSOE i Junts, així com l'enduriment del PP aquest cap de setmana amb una bateria de mesures en matèria migratòria, han posat damunt la taula una altra política migratòria que, tot i que fa més d'un any que va obrir-se pas al Congrés dels Diputats, continua encallada. Es tracta de la iniciativa legislativa popular (ILP) que reclama la regularització extraordinària de mig milió de persones immigrants que resideixen a l'Estat (uns 100.000 a Catalunya). Des de la seva presa en consideració l'abril del 2024, els avenços en la tramitació han estat de mínims i no hi ha un horitzó perquè es reprengui.

L’acceptació a tràmit de la iniciativa legislativa popular per a la regularització extraordinària de més de mig milió de persones que viuen a l’Estat, més de 100.000 a Catalunya, ha creat una certa “esperança” entre el col·lectiu migrant. També dubtes sobre si la votació ja suposa un sí directe als papers o no. Per primer cop veuen que hi ha una possibilitat real que la seva situació administrativa canviï. Des del 1991, el govern espanyol ha fet nou regularitzacions extraordinàries, l'última de les quals va ser el 2005, quan es va donar la residència a 575.000 persones. D'aquests processos, cinc han estat impulsats pel PP i quatre pel PSOE.

La plataforma que va impulsar la iniciativa legislativa popular (ILP) per la renda garantida de ciutadania ha cridat a la mobilització dels ciutadans perquè es concentrin a les portes del Parlament el dimecres 25 de setembre a les 18 hores, coincidint amb la primera jornada del debat de política general. En un comunicat, la plataforma convoca per "reivindicar el compliment de la llei de la renda garantida de ciutadania davant les denegacions injustificades per l'administració del govern de la Generalitat de la gran majoria de sol·licituds".

Els partits de l'oposició al Govern, excepte el PP, han presentat aquest dijous al matí una proposta per canviar l'article 7 de la llei de la renda garantida de ciutadania (RGC), que determina que els sol·licitants de la prestació han d'estar sis mesos sense ingressos per poder accedir a l'ajuda. L'objectiu, tal com han explicat els grups parlamentaris, és que "els lots de menjar o les ajudes de familiars i amics" que reben durant aquests mesos no computin com a ingressos.

Els estudiants, organitzats en assemblees, sindicats, entitats socials i joventuts de partits i units en la ILP Universitats (iniciativa legislativa popular), han convocat aquest dimecres vaga universitària i d'instituts per al 9 de maig i han cridat a "buidar les aules" per demanar la rebaixa de les taxes universitàries i reclamar el debat parlamentari.

El Congrés de Diputats ha aprovat prendre en consideració la iniciativa promoguda per l'associació de policies Jusapol per a l'equiparació salarial entre funcionaris dels diferents cossos policials de l'Estat i que demana, per tant, apujar les retribucions a policies i guàrdies civils i igualar-les a la resta de cossos autonòmics (Mossos, Policia Foral de Navarra i Ertzaintza).

El desplegament de la renda garantida de ciutadania (RGC) aixeca crítiques i comporta un ball de xifres sobre les sol·licituds en curs. La comissió promotora de la ILP que va permetre l’aprovació de la renda garantida va retreure ahir a la Generalitat que no faci públiques les dades de les sol·licituds que s’han presentat per rebre la prestació però que s’han denegat. Segons el portaveu de la comissió, Diosdado Toledano, fins al febrer d’aquest any s’han presentat unes 75.000 sol·licituds, 40.000 de les quals ja s’haurien hagut de resoldre. Va expressar dubtes sobre les 40.000 peticions, ja que va insinuar -sense concretar-ho amb xifres- que moltes de les sol·licituds no han obtingut la resposta del departament de Treball, Afers Socials i Família, i, per tant, s’haurien d’acceptar per “silenci positiu”, com preveu la llei. Però això no ha passat, va subratllar Toledano. En canvi, el departament va assegurar que hi ha 12.337 peticions pendents de resoldre i que estan “dins el termini establert per la llei”.

La renda garantida de ciutadania (RGC) supera el seu últim tràmit parlamentari i a partir del setembre ja serà una realitat. Les persones que actualment cobren la renda mínima d'inserció (RMI) i les que voluntàriament sol·licitin la RGC i compleixin els requisits cobraran 550 euros mensuals. Es tracta d'un import que augmentarà progressivament i que l'1 d'abril del 2020 arribarà als 664 euros. Una de les novetats que van desencallar les negociacions entre l'entitat promotora i el Govern va ser la compatibilitat de la renda amb un sou baix inferior a aquest llindar només en el cas de les llars monoparentals.

La mesa del Parlament ha admès a tràmit aquest dimarts la iniciativa legislativa popular (ILP) que reclama la supressió dels correbous a Catalunya. Aquesta iniciativa demana modificar l'article 6 de la llei de protecció dels animals, aprovada pel decret legislatiu 2/2008, que no prohibeix les curses de toros o correbous.

El Congrés ha aprovat aquest dijous començar al tramitació d'una ILP dels sindicats per a una renda mínima de 426 euros destinada als aturats de llarga durada que no rebin cap altra prestació. La iniciativa, convertida en proposició de llei i presentada pel PSOE, ha passat amb el suport de tota la cambra menys del PP i Ciutadans, que alerten del preu de la mesura. Tant CCOO com UGT defensen que es tracta d'una renda mínima, però en el fons és una prestació que està vinculada a la formació o recerca de feina un cop s'han acabat les ajudes per als aturats de llarga durada.

La PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Obervatori DESC han convocat aquest dimecres una acció coordinada a tot Catalunya. Els membres de les diferents associacions han entregat una carta als jutjats de 20 localitats per demanar als jutges degans l'aplicació immediata de la ILP d'habitatge, aprovada al juliol al Parlament. En l'escrit es demana "l'aplicació amb diligència del que diu la llei", ha afirmat el portaveu de la PAH, Carlos Macías.

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha engegat aquest dimarts la campanya 'L'habitatge entra en campanya', que, entre altres mesures, instarà els partits polítics que es presentin a les properes eleccions al Congrés, que se celebraran molt probablement el 20 de novembre, a definir les seves propostes sobre l'accés a l'habitatge. La plataforma diu que demanarà a les formacions propostes i dates de desplegament concretes, i que en un termini màxim d'un mes faran públiques les respostes.

Entre cares de victòria i d'emoció, la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica ha estat aprovada per unanimitat amb 120 vots a favor. Una hora abans que comencés la votació al Parlament, les samarretes verdes de la PAH van omplir el parc de la Ciutadella per celebrar el que van titllar de “dia històric”. Mentre el Parlament discutia la ILP, les portes de la cambra eren una festa: els membres de la PAH l’observaven des d’una pantalla entre crits "Sí se puede".

Els impulsors de la iniciativa legislativa popular (ILP) sobre habitatge i pobresa energètica, que va recollir més de 70.000 firmes de suport, s'han reunit aquest dijous amb els grups parlamentaris per pactar el procediment pel qual es tramitarà la proposta de reforma legal. Dimarts ja van aconseguir que la Mesa del Parlament acordés tramitar-la per un procediment d'urgència extraordinària, que retalla a més de la meitat els terminis, l'única manera perquè el text arribés al ple per a l'aprovació abans d'acabar el període de sessions i, amb ell, la legislatura. Aquest dijous, a més, han concretat els períodes concrets.

Llum verda del Parlament a la tramitació de la iniciativa legislativa popular per a la llei electoral de Catalunya sis anys després que Ciutadans pel Canvi iniciés el procés de mobilització que va desembocar en la firma de 90.000 persones, 40.000 més de les necessàries. El PP s'ha quedat sol defensant el rebuig de la tramitació. Ara el contingut de la ILP, que ha defensat a la tribuna del Parlament el catedràtic de Ciència Política Joan Botella, un dels dos experts de la comissió impulsora i redactor de la proposta de llei, s'incorporarà als treballs de la ponència conjunta dels partits sobre la llei electoral. CiU, ERC i ICV han acordat portar una proposta de text de la llei a debat del Parlament abans del 27-S encara que no hi hagi acord per forçar el PSC a fer renúncies i deixar la calculadora en les negociacions, com defensen que han fet ells, disposats a renunciar als seus plantejaments inicials en benefici de la llei.

"Vam aparèixer per empènyer, no per emprenyar". Així definia l'exdiputat i impulsor de la ILP per la llei electoral, Toni Comín, l'esperit que volen seguir donant a la iniciativa legislativa, que arribarà al Parlament aquest dijous per debatre'n l'admissió a tràmit, sis anys després d'iniciar la mobilització que va desembocar en la signatura de 90.000 ciutadans. Empènyer per buscar un acord que han estat incapaços d'assolir els partits en els reiterats intents fallits dels últims 25 anys, i que ara tornen a intentar. D'entrada, els promotors de la ILP pressionaran des de la ponència ja constituïda als grups polítics perquè busquin l'acord per portar-lo a votació final del Parlament preferentment abans del 27-S. "Tot consens a què arribin els partits comptarà amb el nostre suport. D'entrada anem a facilitar el consens entre partits", ha assegurat Comín.

La mesa del Parlament ha admès a tràmit aquest dimarts una iniciativa legislativa popular (ILP) sobre les mesures urgents per afrontar l'emergència d'habitatge i la pobresa energètica, que inclou, entre d'altres, el lloguer forçós d'habitatges o mesures per afrontar l'impagament de les hipoteques.