Espanya torna a la casella de sortida en la lluita contra el xarampió. Aquest dimarts l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha comunicat al ministeri de Sanitat que s’ha restablert la transmissió endèmica de la malaltia a l'Estat després del preocupant rebrot que hi va haver l'any passat. L'any 2016 es va aconseguir eliminar-lo, però tal com va avançar l'ARA a principis del 2026, l'auge de contagis dels últims anys posava en perill l'estatus de malaltia erradicada. Finalment, el Comitè Regional Europeu de Verificació per a l’Eliminació del Xarampió i la Rubèola (CRV) ha fet marxa enrere i ha retirat l'estatus de país lliure de xarampió una dècada més tard.

"Si continua la tendència actual, aquest any tindrem 200 casos de xarampió", adverteix Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de l'Agència de Salut Pública de la Generalitat. L'auge de casos i de brots és cada cop més gran arreu del món, també a Catalunya: si el 2024 es van diagnosticar una trentena de persones amb la malaltia, l'any passat el balanç va ser d'unes 90. Tot i que es considera que la malaltia està eliminada des de fa deu anys, l'augment progressiu de les infeccions fa que la possibilitat de tenir brots autòctons, i que el xarampió torni a circular lliurement, sigui més gran.

María del Mar Mosquera (Ourense, 1967) és microbiòloga de l'Hospital Clínic i experta en xarampió. De fet, és una de les persones que han participat en l'elaboració del pla per a l'eliminació del xarampió i la rubèola del ministeri de Sanitat i treballa al laboratori que analitza el gran gruix de les mostres sospitoses de contagi a Catalunya. Repassa amb l'ARA la situació actual de la malaltia a Catalunya i a l'Estat després del brot al Garraf.

De totes les malalties que es poden prevenir amb vacunes, el xarampió és la més contagiosa i fa tres anys que el degoteig de casos i brots a Europa és cada cop més gran, també a Catalunya. Fa gairebé una dècada que les autoritats sanitàries consideren que la malaltia està eliminada en el conjunt de l'Estat perquè els casos que es detecten són importats d'altres països on sí que hi ha transmissió comunitària. Però amb l'augment progressiu de les infeccions, la possibilitat de tenir brots autòctons, que la malaltia torni a ser endèmica i circuli lliurement és més gran. Aquesta setmana, per exemple, s'ha detectat un focus de contagi preocupant al Garraf amb 13 casos confirmats i 200 persones sota sospita d'infecció que s'ha originat en el si d'una família antivacunes, tal com va avançar l'ARA. A més, segons ha pogut saber aquest diari, hi ha sis casos que podrien confirmar-se en els pròxims dies, per la qual cosa el brot fregaria la vintena d'infectats.

Almenys vuit casos confirmats i un centenar de persones en estudi per un brot actiu de xarampió al Garraf. Segons ha pogut saber l'ARA, el brot s'ha originat en el si d'una família antivacunes de Sant Pere de Ribes, on es concentren la majoria de casos i contactes. El departament de Salut ha detectat un focus de contagi amb un "elevat nombre d'exposicions" i fins ara ha identificat més de 300 contactes de diferents entorns, com centres sanitaris, espais de lleure i universitats. Com que hi ha múltiples afectats, dels quals la majoria no estaven vacunats, i a més hi ha hagut una "elevada mobilitat i interacció social", les autoritats sanitàries adverteixen que el risc de disseminació a la zona zero del brot és alt, tot i les bones cobertures vacunals que hi ha a Catalunya. Els casos estan en auge arreu d'Europa i a casa nostra aquest any ja s'han detectat 71 infeccions, és a dir, el doble que l'any passat, quan se'n van identificar 34.

Des de fa dos anys els casos de xarampió pugen de manera ininterrompuda arreu del món. La pandèmia de covid-19 va demostrar que les amenaces de salut pública no tenen fronteres. Si la incidència d'una malaltia infecciosa es dispara en un país concret, el risc d'importar casos entre els països veïns augmenta. A Espanya els casos de xarampió estan en auge aquest 2025, especialment a Euskadi i a Andalusia, amb 374 casos notificats fins al 27 d'abril al conjunt de l'Estat, segons l'Institut de Salut Carlos III. D'aquests, Catalunya n'ha notificat 28. Així doncs, mentre el nombre d'infeccions creix al nostre voltant, els experts en salut pública celebren que les estratègies de prevenció a casa nostra estan funcionant i, de moment, han aconseguit frenar la malaltia. Ara bé, avisen que sempre hi ha el risc que hi hagi un brot entre els col·lectius que no s'han vacunat, cosa que faria repuntar els casos tot i els esforços fets fins ara.

La mort d'una segona nena, de 8 anys, a causa del xarampió ha tornat a posar de manifest la gravetat del brot que va començar al gener en una comunitat religiosa de Texas que rebutja les vacunes. La mort de la nena se suma a la d'una altra al febrer: són les primeres morts per xarampió als Estats Units des de fa deu anys.

Des del febrer, Robert F. Kennedy Jr. és el secretari de Salut del govern de Donald Trump, el màxim responsable de sanitat pública dels Estats Units. És una pèssima notícia per a tot el planeta. Costa predir quina de les idees que ha implementat Trump des que ha tornat al poder tindrà un impacte negatiu més profund a escala mundial, però posar un antivacunes conspiranoic a tenir cura de la salut de 340 milions de persones té molts números per emportar-se el premi gros. El problema és que aquest premi es pagarà en vides humanes.

En menys de dos mesos a Espanya s'han diagnosticat 110 casos de xarampió, 17 dels quals notificats a Catalunya. L'any passat se'n van identificar 217, segons la Xarxa estatal de Vigilància Epidemiològica. Aquestes dades constaten una clara acceleració dels contagis, però la investigadora del Centre Nacional d'Epidemiologia-Institut de Salut Carlos III (CNE-ISCIII) Noemí López Perea assegura que la majoria d'infeccions són importades i que, per tant, l'Estat no ha perdut l'estatus d'eliminació de la malaltia atorgat per l'OMS.

Europa ha viscut en els darrers anys una escalada de contagis de xarampió. Entre el 2023 i el 2024, els estats membres han detectat uns 20.000 casos d'aquesta malaltia vírica, que és molt contagiosa i afecta el sistema respiratori, però que és fàcilment prevenible amb la vacunació. Tant la pandèmia, que va interrompre la immunització contra aquesta patologia, com l'auge d'alguns moviments negacionistes s'amagarien darrere de l'increment d'infeccions arreu del món, també als països africans. Ara el Marroc viu una epidèmia de xarampió que entre el setembre del 2023 i el gener del 2025 ha provocat 25.000 contagis i 116 morts. Segons el departament de Salut, aquesta situació augmenta el risc d’importar casos a Catalunya, i de fet aquest any, tal com ha comprovat l'ARA, ja s'han confirmat set infeccions de xarampió, quatre de les quals són importades del Marroc.

El departament de Salut està oferint a tots els ciutadans d'entre 44 i 58 anys que acudeixen al CAP l'opció de vacunar-se contra el xarampió, davant l'escalada de casos que viu Europa, i que amenaça amb afectar també Catalunya aquest estiu. La franja d'edat dels que van néixer entre el 1966 i el 1980 conforma un dels col·lectius més vulnerables davant el xarampió, ja que la vacunació sistemàtica contra la malaltia es va començar a implantar el 1981. En canvi, es considera que les persones nascudes el 1965 o abans, molt probablement, ja estan immunitzades per haver passat la malaltia.

L'epidèmia de xarampió que s'estén des de fa setmanes per la Polinèsia ha deixat aquest dijous una imatge pròpia d'un altre segle: a la petita illa de Samoa, on 62 persones han mort per la malaltia, el govern ha ordenat que tots els treballadors es quedin a casa durant dos dies –tant els del sector públic com el del privat– i s'han tancat les principals carreteres per evitar els desplaçaments al país. Els carrers han quedat deserts, i les autoritats també han decretat que les persones que encara no han estat vacunades col·loquin una bandera vermella a la porta de casa perquè els sanitaris puguin anar a immunitzar-los. Tot plegat una estampa que recorda la d'altres epidèmies letals, com la pesta a l'Europa de temps pretèrits.

El xarampió és una malaltia viral molt contagiosa que provoca un quadre semblant a un refredat, seguit de la típica erupció vermellosa. Malgrat que sembla força lleu, en alguns casos té complicacions importants, des d’encefalitis a pneumònia, que poden fins i tot ser letals: més de cent mil nens arreu del món moren cada any de xarampió, la principal causa de mortalitat infantil per una malaltia que té una vacuna efectiva. Uns treballs publicats recentment demostren que, a més, el virus del xarampió té un efecte immunosupressor que, un cop superada la malaltia, deixa les persones desprotegides davant d’infeccions d’altres microbis.

L'Agència de Salut Pública de Catalunya ha confirmat que entre l'1 de gener i el 12 de juliol ha detectat 101 casos de xarampió, sis dels quals s'han donat en menors d'un any, i tots importats o relacionats amb un cas importat. Aquesta xifra representa que només a la primera meitat de l'any els casos de xarampió ja són el triple dels que es van registrar durant tot l'any passat. El 2018 Salut va confirmar tan sols 31 casos en tot l'any.

Les autoritats de la República Democràtica del Congo (RDC) han confirmat la mort de més d'un centenar de nens menors de deu anys durant els últims dos mesos en un campament de desplaçats al nord-est del país, principalment a causa d'un brot de xarampió.

El paradís convertit en un petit infern. Les autoritats de l'illa caribenya de Saint Lucia han imposat la quarantena en un creuer ple de turistes, als quals se'ls impedeix baixar a port, ja que un dels passatgers va ser diagnosticat de xarampió. Segons la Guàrdia Costanera del país, al vaixell viatgen unes 300 persones i està operat per l'església de la Cienciologia, coneguda pels famosos de Hollywood que en són membres.

La vacuna de la triple vírica és l’única arma capaç d’acorralar el xarampió i frenar-ne l’expansió. Per això, una baixada en la vacunació es tradueix, automàticament, en un increment dels contagis. Aquest és l’escenari que constaten les últimes dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Els experts en salut pública ho tenen clar: el xarampió es pot prevenir en el 99% dels casos si s’administren les dues dosis del vaccí. Malgrat que un 85% de la població al món segueix aquest consell mèdic, l’OMS alerta que la xifra d’afectats pel virus del xarampió -considerat un dels més contagiosos del món- s’ha quadruplicat en els primers tres mesos del 2019. Hi ha hagut 112.000 casos fins al març, mentre que en el mateix període de l’any passat la xifra de contagis va ser d’unes 28.000 persones arreu del món.

El Manual per a una vacunació segura sembla innocu. És una revista per als pares que volen criar nens sans. Però a les seves 40 pàgines hi ha falsos avisos que les vacunes causen autisme i contenen cèl·lules de fetus humans avortats. “La nostra opinió és que no hi ha més amenaça per a la salut pública que les vacunes”, conclou la publicació, en contradicció amb el consens científic general a favor de les vacunes. El manual, creat per un grup anomenat Pares que Eduquen i Defensen la Salut Infantil (PEACH, per les sigles en anglès), està dirigit als jueus ultraortodoxos, les comunitats dels quals són avui a l’epicentre d’un dels brots de xarampió més importants de les últimes dècades als EUA.

Ara que augmenten els brots de xarampió entre infants no vacunats s’acaba de publicar un nou i exhaustiu estudi que no troba cap relació entre la vacuna contra el xarampió i l’autisme, motiu que solen al·legar els pares per rebutjar-la.

Una epidèmia de xarampió ha deixat ja 189 morts a les Filipines. El brot ha afectat 11.450 ciutadans des de principis d'any, segons informa el ministeri de Salut del país. La situació s'ha tornat especialment delicada a l'àrea metropolitana de Manila, una zona amb una gran densitat de població i 13 milions d'habitants. Només allà s'hi han detectat 2.936 casos i 52 morts.