Per què ha tornat el xarampió, la malaltia gairebé eliminada?

BarcelonaEn menys de dos mesos a Espanya s'han diagnosticat 110 casos de xarampió, 17 dels quals notificats a Catalunya. L'any passat se'n van identificar 217, segons la Xarxa estatal de Vigilància Epidemiològica. Aquestes dades constaten una clara acceleració dels contagis, però la investigadora del Centre Nacional d'Epidemiologia-Institut de Salut Carlos III (CNE-ISCIII) Noemí López Perea assegura que la majoria d'infeccions són importades i que, per tant, l'Estat no ha perdut l'estatus d'eliminació de la malaltia atorgat per l'OMS.

L'ascens de casos ininterromput registrat arreu del món des del 2023 i el fet que s'estiguin investigant una desena de brots a Espanya –el més gran al País Basc, amb prop de cinquanta afectats i un hospital involucrat en la propagació– ocupa els experts, que assenyalen dos elements com a prioritaris: reforçar la detecció de les infeccions i intensificar la vacunació en grups susceptibles d'emmalaltir.

Però, què hi ha darrere d'aquest auge de casos? Des del 2014 ni Espanya ni Catalunya tenen una transmissió continuada del xarampió i la majoria d'infeccions es contrauen en un altre país. Un cop aquí, les afectacions es donen en grups familiars. "Acostumen a ser brots de menys de deu casos, que és l'esperable en una situació d'eliminació de la malaltia. No hem de preocupar la població perquè el virus no està circulant", apunta López Perea. Amb tot, el portaveu i vocal sènior de l'Associació Espanyola de Vacunologia (AEV) Fernando Moraga-Llop, recorda que l'any 2017 es va produir una "reemergència" d'aquesta malaltia vírica molt contagiosa al món.

L'expansió del xarampió es conté temporalment a causa de la pandèmia del coronavirus –que eclipsa la circulació de qualsevol altre patogen–, però alhora la cobertura vacunal d'una part important de la població mundial s'interromp. "Tot plegat fa que arribem al 2023 amb una xifra de casos de xarampió trenta vegades superior a la del 2022", afegeix el pediatre, que cita dades oficials de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), en una sessió informativa organitzada per l'SMC Espanya.

Focus a països propers

Tot i que traçar l'origen d'un virus és molt complex, actualment hi ha dos focus actius molt importants al nostre entorn: un al Marroc, on des del setembre del 2023 hi ha hagut 25.000 contagis i més d'un centenar de morts, i un altre a Romania, amb més de 2.000 casos i una vintena de defuncions. Davant d'aquest repunt, a Espanya totes les comunitats autònomes han anat reforçant les recomanacions de vacunació contra el xarampió, sobretot en adults no vacunats o que no hagin passat la malaltia, però no s'ha iniciat cap campanya específica.

A Catalunya, des del maig passat s'ofereix a totes les persones d'entre 44 i 58 anys que acudeixen al seu centre sanitari l'opció de vacunar-se contra el xarampió. El Govern va prendre aquesta decisió adduint que la franja d'edat dels que van néixer entre el 1966 i el 1980 conforma un dels col·lectius més vulnerables, ja que la vacunació sistemàtica contra la malaltia es va començar a implantar el 1981. Pels nascuts el 1965 o abans es considera que, molt probablement, ja havien passat la malaltia i estaven immunitzats.

"Però les dades de l'estudi de seroprevalença [anticossos del virus en sang, sigui per vacunació o per infecció] han demostrat que els nascuts entre 1968 i 1977 tindrien una protecció de més del 98%. Així, són a partir dels nascuts entre el 1978 i el 1987 els que tenen unes cobertures una mica més baixes i, per tant, el grup susceptible", puntualitza la investigadora del CNE-ISCIII. Els infants, en canvi, tenen unes cobertures vacunals gairebé òptimes a tot l'Estat.

El problema de la segona dosi

La vacuna contra el xarampió forma part de la triple vírica (inclou la immunització davant d'aquesta malaltia, la rubèola i la parotiditis) i s'administra en dues dosis dins del calendari comú de vacunació infantil; una als dotze mesos i l’altra als tres anys. Els experts coincideixen que les cobertures a Espanya són "excel·lents" en comparació amb les de països europeus propers i que Catalunya i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla són les que tenen els calendaris més complets de l'Estat.

Ara bé, el principal problema és la segona dosi: mentre que pràcticament tots els nascuts a Catalunya o Espanya es posen la primera injecció (97,8%), el percentatge de gent amb la pauta completa recula fins al 91% o el 93%, en funció de la zona. "La segona dosi sempre ha estat una mica per sota [del recomanat per l'OMS, que és del 95%]; el freguem, però mai no s'ha assolit l'objectiu", apunta Fernando Moraga-Llop.

El pediatre subratlla que en grans ciutats hi pot haver zones amb menor protecció, d'entorn del 50%, i que són en aquests espais on cal intensificar les accions de prevenció i recomanar les vacunes. "Crec que a Espanya no hem d'estar en una situació d'alarma, però sí d'alerta", remarca Llop. López Perea hi coincideix: "No són grans borses de susceptibles i la responsabilitat, que recau en els governs autonòmics i els seus serveis d'epidemiologia i salut pública, es fa molt bé a escala local".

Reticències

Sobre el fet que els últims anys s'hagin enfortit alguns discursos reticents o propis dels moviments antivacunes fora de països on històricament havien tingut molt de pes, com França o els Estats Units, i estiguin proliferant grans focus a països on les vacunes es veuen amb desconfiança per raons polítiques o un menor accés al sistema sanitari –com Romania, on menys del 70% dels infants estan vacunats per complet–, l'experta descarta que el rebuig a les injeccions s'hagi instal·lat a Espanya. Per als experts és important remarcar que l'actual mobilitat, tant de migrants com de turistes, augmenta el risc que entrin al país persones reticents a vacunar-se.

"La feina del sistema sanitari és identificar aquestes poblacions i fer tasques educatives", assenyala l'epidemiòloga. I de quina manera es pot fer aquesta aproximació social? Hi ha mètodes clàssics com ara preguntar a persones susceptibles (per edat o origen) en una visita rutinària o programada a l'atenció primària si recorden haver rebut la vacuna i oferir-los-la en cas que no, o captar viatgers als serveis de medicina internacional sobretot si van (o venen) a països on el xarampió circula més acceleradament.

Però actualment l'estratègia més important –i la que més fruits pot donar, segons els experts– és la tasca comunitària de sensibilització. És una bona estratègia per trencar barreres lingüístiques (amb traductors) i ideològiques (amb informació). Una bona acció a fer és apropar-se a col·lectius reticents o que tenen desconeixement de la vacuna mitjançant referents dels seus propis grups. "No hem d'assenyalar les persones com a responsables d'una infecció, sinó com a persones susceptibles d'emmalaltir", conclou López Perea.