L'auge mundial del xarampió posa en risc la seva eliminació a Catalunya
L'any passat es va certificar el rebrot de la malaltia al país amb uns 90 casos, el triple que el 2024
Barcelona"Si continua la tendència actual, aquest any tindrem 200 casos de xarampió", adverteix Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de l'Agència de Salut Pública de la Generalitat. L'auge de casos i de brots és cada cop més gran arreu del món, també a Catalunya: si el 2024 es van diagnosticar una trentena de persones amb la malaltia, l'any passat el balanç va ser d'unes 90. Tot i que es considera que la malaltia està eliminada des de fa deu anys, l'augment progressiu de les infeccions fa que la possibilitat de tenir brots autòctons, i que el xarampió torni a circular lliurement, sigui més gran.
La majoria dels casos detectats a Catalunya l'any passat van ser importats d'altres països, i la previsió de Mendioroz és que aquest 2026 es repeteixi aquest escenari perquè la incidència de la malaltia està creixent arreu del món. Així doncs, per molt que a Catalunya hi hagi bones cobertures vacunals, si arriben més casos importats, el risc de tenir brots autòctons es pot arribar a "multiplicar per dos o per tres", assegura l'expert, ja que el xarampió és extremadament contagiós. De fet, és la malaltia més infecciosa de totes les que es poden prevenir amb vacunes.
L'any passat ja es va poder veure una situació com la que vaticina l'expert a Catalunya; es va detectar un important brot de xarampió amb l'origen en una família antivacunes de Sant Pere de Ribes. Centenars de persones del Garraf van quedar en alerta per culpa dels contagis. Fonts del departament de Salut han confirmat a l'ARA que el focus d'infecció finalment s'ha tancat amb un balanç de 15 casos relacionats, però també remarquen que va comportar un sobreesforç molt gran dels professionals de Salut Pública per contenir-lo. S'estima que per cada cas positiu hi ha 100 contactes als quals se'ls ha de fer seguiment perquè poden emmalaltir si no han rebut la vacuna.
A banda dels professionals de Salut Pública, durant el brot del Garraf els centres d'atenció primària (CAP) també van haver de trucar a les famílies per vacunar els infants menors de cinc anys que no estaven immunitzats contra la malaltia o que no havien rebut les dues dosis necessàries per completar la pauta. Per tot plegat, Mendioroz veu molt difícil que el sistema pugui assumir un gran creixement de la malaltia, ja que no hi ha prou recursos per seguir tots els contactes si els casos es disparen. "L'estratègia no pot ser fer un traçat i contenció de tots els positius i els seus contactes, perquè el servei s'acabarà saturant", defensa. Així doncs, reitera que la vacunació és la manera més efectiva (i també la més econòmica) de prevenir el contagi, tallar les cadenes de transmissió i acostar-se a l'objectiu d'eliminar la malaltia.
Un rebrot mundial
Tot i l'augment de casos actual, l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que el 2016 va dictaminar que Espanya havia aconseguit eliminar la malaltia, encara ho manté. L'impacte de la pandèmia de la covid-19, però, va interrompre la vacunació d'una part important de la població arreu del món, cosa que ha propiciat que els casos es disparin en el nostre entorn. Amb l'objectiu de combatre aquest escenari global d'augment de casos, el ministeri de Sanitat va elaborar el Pla Estratègic per a l'Eliminació del Xarampió i la Rubèola 2021-2025, que buscava millorar les bones cobertures vacunals i reforçar la detecció d'infeccions durant el període postpandèmic.
Així i tot, no ha aconseguit frenar l'auge de casos: l'any 2024 es van detectar 227 contagis i, d'acord amb les xifres provisionals del 2025, el balanç de positius de l'any passat va ser de 397. De tots els casos que es diagnostiquen a l'Estat, un de cada cinc es notifiquen des de Catalunya, si bé és cert que és la segona comunitat autònoma amb més població, i, si ens fixem en les incidències, hi ha altres territoris de l'Estat on el xarampió ha tingut més impacte. Les comunitats autònomes que han detectat més casos aquest any són Andalusia, amb 94; el País Basc, amb 51; les Balears, amb 39; les Canàries, amb 38, i la ciutat autònoma de Melilla, amb 31.
La gran majoria dels casos provenen d'altres països o estan relacionats amb un brot importat i, d'acord amb les dades del ministeri de Sanitat, tres de cada quatre persones que s'han contagiat no havien rebut la vacuna. "Nosaltres continuarem fent cerca activa de casos i recomanant la vacunació, també a persones que viatgin a països on la malaltia és endèmica", diu Mendioroz, que reivindica que l'any passat van fer un esforç molt gran per frenar la propagació dels brots. Cal tenir en compte que aquestes dades s'emmarquen en un rebrot massiu de la malaltia a Europa que va començar el 2024, amb més de 35.000 infeccions, segons l'informe anual del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC).
Dins dels països europeus hi ha un important focus de contagis a Romania, que va concentrar més del 80% dels casos al Vell Continent el 2024 i l'any passat va reportar 8.454 contagis. Però no cal anar tan lluny per veure taxes d'infecció més elevades que les que hi ha a l'Estat, ja que per exemple el Regne Unit va reportar 847 casos i els Països Baixos, més de 500. El focus de transmissió més important de l'any passat a prop de Catalunya, però, va ser el Marroc, on segons els Centres Africans per al Control i la Prevenció de Malalties (Àfrica CDC), es van reportar més de 44.000 casos sospitosos (no tots van acabar sent positius) i 95 morts. De fet, els primers casos importats que es van detectar a Catalunya a principis del 2025 provenien de l'epidèmia que vivia el país del nord d'Àfrica.
