La creació d'una subdirecció específica per defensar els Mossos d'Esquadra dins de la direcció general de Policia ha obert la caixa dels trons a la Generalitat. La decisió es va fer efectiva a través d'un decret de reestructuració interna i obeeix a la voluntat del director de la Policia, el major Josep Lluís Trapero, de tornar a situar la representació, defensa i assessorament jurídic dels Mossos al paraigua d'Interior. Es tracta d'un conflicte que porta cua: l'any 2021 es va enviar al departament de Presidència la representació jurídica de la policia perquè el Govern de Pere Aragonès va considerar que algunes acusacions a manifestants independentistes eren massa elevades. Ara, els advocats tornaran a Interior, però la mesura ha topat amb l'oposició de l'associació Fòrum d'Advocacia de la Generalitat, que l'ha impugnat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i en demana la paralització immediata, segons va avançar El Món.

Dues turistes japoneses entren en un vagó de la L1 del metro de Barcelona. Arribant a l'estació d'Arc de Triomf, noten que algú els remena la bossa. És un jove amb una samarreta del Manchester United que, a l'adonar-se que l'han enxampat, avorta el robatori i fuig. Dos vigilants de seguretat intenten barrar-li el pas, però n'agredeix un i s'escapa per les vies del tren. Comença a córrer fins a la següent estació, Marina, on torna a pujar a l'andana, brut de pols negra, per fugir. Es tracta d'un "marró dos", que en l'argot policial significa que té dos antecedents, i dos agents de paisà dels Mossos d'Esquadra l'acaben detenint, posant contra la paret i col·locant-li les manilles, mentre un tercer vigilant explica tremolant que ha hagut de fer servir el gas pebre per reduir-lo.

Es podrà anar menys de pressa i hi haurà més radars per comprovar que els conductors, especialment de camions, compleixen realment el límit de velocitat. Aquestes són dues de les principals mesures que aquest dijous ha anunciat el departament d'Interior per fer front a l'augment d'accidents mortals a l'AP-7, l'autopista catalana amb més trànsit de vehicles. Les dades d'aquesta artèria de la circulació del país no són bones: aquest any fins a 15 persones hi han perdut la vida, més del doble que l'any passat. "L'objectiu és millorar la seguretat viària per reduir víctimes mortals i ferits greus", ha afirmat la consellera d'Interior, Núria Parlon, en una roda de premsa aquest dijous al matí, en la qual també ha anunciat un reforç de la formació per als camioners extracomunitaris.

Era el 28 d'abril, un dilluns de primavera assolellat que es preveia tranquil. Va ser el dia escollit per Protecció Civil de la Generalitat per gravar un anunci sobre el kit d'emergència: és una motxilla que tothom hauria de tenir a l'entrada de casa amb els objectes imprescindibles per poder afrontar una crisi durant 72 hores. L'anunci explicava què s'havia de ficar dins la motxilla i per què era important tenir-la. El que va passar aquell dia evidencia encara més la necessitat d'aquests kits: de cop, els ploms de totes les cases van baixar, els trens es van aturar i la cobertura va començar a fallar en una apagada general a la península Ibèrica. La gravació de l'anunci es va posposar i la campanya s'ha acabat presentant aquest dilluns.

El 12 de maig de l'any passat, durant el debat electoral, el candidat del PSC, Salvador Illa, tenia un as a la màniga: va anunciar que, si era investit president, la consellera d'Interior seria Núria Parlon, llavors alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, i que el director de la policia seria el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. Els pronòstics es van acabar complint i Parlon va ser nomenada titular del departament i Trapero va assumir la direcció política dels Mossos. Aquest moviment, que en el seu moment va generar sorpresa, no ha sigut l'únic: amb l'arribada de Parlon a Interior també hi han arribat cinc alts càrrecs que, abans d'aterrar en el nou càrrec, eren policies.

Les últimes eleccions municipals a Catalunya van deixar un panorama desolador per a Ciutadans: tan sols deu regidors en nou municipis. Santa Coloma de Gramenet va ser l'única ciutat on van aconseguir-ne dos. Van ser els seus millors resultats el 2023, i tanmateix van ser agredolços: la candidatura d'ERC, liderada per Gabriel Rufián, els va passar per davant i els taronges van deixar de ser el primer partit de l'oposició. La sorpresa va saltar després dels comicis: l'aleshores alcaldessa i ara consellera d'Interior, Núria Parlon, els va oferir entrar al govern malgrat que tenia majoria absoluta —17 edils de 25—. Quasi dos anys més tard, i ja amb la nova alcaldessa, Mireia González, el pacte va sobre rodes i totes dues formacions en treuen pit. Sota la batuta socialista, el líder de Cs a la ciutat, Dimas Gragera, és tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, mentre que el regidor de Cs Salvador Tovar té responsabilitats en matèria de seguretat.

La mobilització dels aspirants a bombers ha donat, finalment, els seus fruits. La conselleria d'Interior ha anunciat que el Govern està ultimant un decret llei de mesures fiscals urgents per garantir que els futurs bombers, però també mossos i agents rurals, no cobrin un salari inferior al mínim interprofessional (SMI) durant el període que passin a l'acadèmia. Tal com va explicar l'ARA, feia setmanes que els aspirants a bombers estaven mobilitzats i s'havien arribat a manifestar davant de la seu del cos d'emergències català.

L'última reunió de la Junta de Seguretat entre l'Estat i la Generalitat a Catalunya va acabar amb una galleda d'aigua freda per al cos dels Mossos d'Esquadra: es va posposar el traspàs de les competències de ports i aeroports perquè, segons el Govern, la policia catalana no tenia prou efectius per garantir la seguretat d’aquestes infraestructures. L'oposició es va llançar a la jugular de l'executiu català i, poc després, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va rectificar. Ara ja hi ha nova data per a aquest traspàs. La consellera d'Interior, Núria Parlon, ha anunciat que la previsió és que la policia catalana comenci a controlar la seguretat de ports i aeroports a partir del setembre, quan s'incorporin les noves promocions d'agents. "Els Mossos podran assumir aquesta càrrega, però necessitem una mica de temps per preparar l'estructura", ha dit en una entrevista a RTVE aquest dilluns.

Entre les persones amb trastorns mentals, les paraules de la consellera Núria Parlon relacionant els últims crims a Catalunya amb “una derivada vinculada a la salut mental” i a “un patró d'inestabilitat emocional” han caigut com una galleda d'aigua freda. Després de molts anys de picar pedra contra l'etiqueta de bojos o violents, alimentada per l'imaginari popular i també pel cinema i la literatura, entitats com Obertament o Veus han aconseguit canviar la mirada, així que critiquen que la vinculació amb la violència de la titular d'Interior suposa “tornar enrere” i perpetuar l'estigma que arrosseguen.

Quinze dies després d'un dels tirotejos amb més bales disparades (més de 150 que, per sort, no van deixar cap ferit de gravetat) que es recorda a Catalunya, el Govern dona per "pacificat" el barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs. Ho ha dit la consellera d'Interior, Núria Parlon, després de la Junta de Seguretat extraordinària que va convocar el president, Salvador Illa, després del tiroteig. Parlon ha afirmat que el reforç policial, amb presència 24 hores de dues unitats d'ordre públic al barri, ha evitat "noves rèpliques" del conflicte, un enfrontament entre dues bandes que s'emmarca en el control del territori i del narcotràfic de la zona, si bé va començar per una discussió entre dos menors d'edat, tal com va avançar l'ARA.

Es recorden pocs tirotejos com el d'aquest dimarts a la nit al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs. No pels costos humans —per sort, només una veïna va rebre l'impacte d'una bala que va rebotar a casa seva i li va causar un hematoma—, sinó per la quantitat de bales que es van arribar a disparar: unes 150. Fonts dels Mossos que fa molts anys que treballen en l'àmbit de la investigació criminal els costa recordar un intercanvi de trets amb aquest nombre de detonacions. Les 150 bales han reobert el debat sobre la inseguretat a la Mina, que els veïns recorden que ni és nou ni s'ha solucionat, i també sobre les penes que s'apliquen als que porten armes de foc.

Ahir els explicàvem que hi havia hagut un tiroteig entre famílies per una qüestió de tràfic de drogues al barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, on s’havien disparat més de 150 trets de bala. Doncs bé, al president Illa li va faltar temps per anar a la Mina, a trepitjar el carrer, i s’hi va emportar la consellera d’Interior, Parlon; el director general dels Mossos, Trapero; el comissari en cap del cos, Esquius, i l'alcaldessa de Sant Adrià, Cañete. Missatge: a Catalunya no hi ha territoris fora de la llei. Autoritat. Illa intueix allò que la gent espera d’un Govern. I per si no havia quedat clar, la declaració:

Malgrat que a aquestes alçades ja sabem que la política és com el futbol, és a dir, un joc d’errors, hi ha errors que no deixen de desconcertar-nos.

L'alerta meteorològica per la DANA ha generat incertesa i ordres contradictòries als centres educatius de Catalunya aquest dilluns. L'avís de pluges torrencials al Baix Llobregat, el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme ha dut algunes escoles i instituts a demanar als pares que anessin a recollir els fills per por que les inundacions dificultessin després la mobilitat. Però aquestes indicacions topen amb les recomanacions de Protecció Civil, que ha cridat a evitar desplaçaments durant els aiguats i ha instat a deixar els infants i adolescents a l'escola o l'institut. Aquest és precisament el missatge que ha volgut llançar el Govern de cara al tram final de l'episodi de la DANA a Catalunya. "Si els nens ja són a l'escola no s'han d'anar a buscar", ha reiterat la consellera d'Interior, Núria Parlon, en roda de premsa després del comitè de seguiment del Govern sobre la situació meteorològica.

"No es pot portar una arma blanca a sobre sense justificació". Aquesta frase de la consellera d'Interior, Núria Parlon, resumeix l'esperit del nou pla dels Mossos d'Esquadra per lluitar contra les navalles: les armes blanques de més d'11 centímetres estan prohibides, però tothom que en porti una, sigui de la mida que sigui, a l'espai públic i no ho pugui justificar serà multat. Les sancions parteixen dels 600 euros, però poden arribar a milers. Els Mossos també compraran més detectors de metalls (ja els han demanat) i intensificaran els controls als carrers, sobretot en punts crítics com són el transport públic, els entorns escolars i les grans aglomeracions. El director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, ha demanat paciència a la gent perquè ara serà més freqüent topar amb un d'aquests controls. Però ho veu un peatge necessari. Ha admès que les armes blanques estan "alarmant la societat" i això també "alarma les autoritats".

Des de l’octubre del 2017, hi ha hagut set relleus al capdavant dels Mossos d’Esquadra. La tornada de Miquel Esquius (Súria, 1963) al càrrec de comissari en cap del cos, diu Interior, ha de deixar pas a una etapa d’estabilitat en la direcció de la policia catalana. Diplomat en ciències religioses, d’aquí li ve el sobrenom de mossèn, que gent que l’ha conegut assegura que és en sentit positiu: "Té un tarannà reflexiu, humanista". El seu caràcter tranquil és el que tothom li valora, i també que és molt difícil veure’l enfadat. Amb tot, no es passa el dia tancat en un despatx, malgrat que fa anys que ha assumit càrrecs de gestió.

Torna Trapero. El consell executiu de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, nomena avui Josep Lluís Trapero com a nou director general dels Mossos. És un càrrec polític que farà que, paradoxalment, el policia més famós de Catalunya hagi d’anar, a partir d’ara, vestit de paisà i sense placa ni pistola.

El desembarcament d’un nou partit al Govern implica canvis a la cúpula de l’administració de la Generalitat. Més enllà dels nous consellers, aquest dimarts el Govern ha nomenat la majoria dels càrrecs que, lluny dels focus, són claus en el lideratge polític dels departaments: els secretaris generals de les conselleries, que fan de pont entre els consellers i els secretaris i directors generals. A la pràctica són els números 2 dels consellers, nomenaments de confiança que han de fer moure l’engranatge d’alts càrrecs i funcionaris. Com amb els consellers, no tots els secretaris generals venen del partit, sinó que els titulars dels departaments també han incorporat perfils de gestió de fora del partit. De fet, només set dels catorze que es coneixen són militants del PSC. Al consell executiu, només la meitat dels consellers tenen carnet socialista.

Els Mossos d'Esquadra porten molts anys, potser massa, a l'ull de l'huracà polític. I no sembla que de moment hagin de deixar d'estar-hi, sobretot perquè és impossible no fer lectures polítiques de les decisions que va explicar ahir la nova consellera d'Interior, Núria Parlon. El nomenament del major Josep Lluís Trapero com a director general de la Policia era esperable perquè el mateix president, Salvador Illa, ho havia anunciat ja en campanya electoral. Ara el major, segurament el policia més famós i polèmic del país, assumeix un càrrec polític de confiança que li farà tenir un paper molt diferent del que ha tingut fins ara. Si quan era el principal responsable dels Mossos reclamava, precisament, l'autonomia i independència del cos policial respecte al vaivé de les polítiques de partit, ara haurà de demostrar que creu realment en aquesta separació de rols. Tindrà a les seves mans les grans línies estratègiques dels esforços dels Mossos i serà el responsable de dotar-los dels mitjans perquè les puguin complir, però la responsabilitat operativa estarà en mans de la prefectura del cos.

La regidora socialista Mireia González substituirà Núria Parlon com a alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. El relleu es farà oficial en un ple extraordinari el 27 d'agost, després que la fins ara alcaldessa hagi pres possessió aquest dilluns com a consellera d'Interior i Seguretat Pública del govern de Salvador Illa, segons ha informat l'Ajuntament. González també és la líder de la federació del PSC del Barcelonès Nord i sonava com a possible substituta de l'alcaldessa al capdavant d'un consistori que Parlon ha consolidat com a feu socialista al llarg dels seus quatre mandats —els tres últims, amb majoria absoluta.