Societat 17/03/2021

"És molt habitual que ens insultin, a les persones amb malaltia mental"

Entitats i professionals denuncien l'estigmatització constant a un col·lectiu a qui s'associa sovint amb delictes

3 min
Íñigo Errejon en la seva intervenció des de l'escó del Congrés dels Diputats

BarcelonaEl "ves al metge" que ha hagut de sentir el diputat Íñigo Errejón al Congrés quan demanava un pla de salut mental és el nostre pa de cada dia de les persones que pateixen un trastorn mental. "Els insults són molt habituals", lamenta Dani Ferrer, que fa anys que recull les expressions "estigmatitzants" publicades als mitjans de comunicació en què sovint es relaciona la maldat d'una persona o un comportament estrany amb la bogeria o altres malalties mentals, així que l'enrenou creat a la cambra espanyola no l'ha sorprès gens. "El ministre Borrell ja va parlar d'esquizofrènia identitària, Ábalos es va referir al trastorn mental de Casado i el ministre Margallo va enviar a un parlamentari al psiquiatre", recorda aquest activista i membre d'ActivaMent, una associació que lluita contra l'estigma en primera persona.

Com s'ha demostrat un cop més, la salut mental continua sent una arma per insultar i menystenir el rival. Per fer-li mal, subratlla Núria Martínez, secretària de la junta directiva d'Ammfeina, que treballa per la integració social i laboral del col·lectiu, i assenyala que en gran part això és a conseqüència d'anys de clixés i de personatges cinematogràfics que han construït un imaginari col·lectiu de "dolents psicòpates", tot i que no hi ha relació entre maldat i malaltia.

Per a Ferrer, escenes com les del Congrés provoquen que "cali en la societat" el pòsit contra la malaltia mental i, en aquest sentit, admet que les situacions es produeixen en qualsevol classe social i context i són tan dolentes que creen "autoestigmatització" entre les persones amb una patologia diagnosticada. "Ens fan persones dolentes, irresponsables, impredictibles", es queixa l'activista, que també lamenta que les denúncies per discriminació no arribin enlloc i els atacs es quedin impunes. L'activista argumenta que la lluita pel reconeixement de la malaltia mental és molt recent, així que encara no s'ha produït la sensibilització social cap al col·lectiu afectat i les "lleis no són prou dures per castigar les conductes estigmatitzants".

Els experts adverteixen que a la crisi sanitària pel covid que ha posat a prova el sistema hospitalari la seguirà una "epidèmia de salut mental" a causa de les retallades de mobilitat i socialització, els alts nivells d'atur, les morts i el patiment i per les expectatives ensorrades. En aquest context, Errejón reclamava un pla de salut mental, amb més recursos de personal i inversions per poder atendre l'increment de casos. Núria Martínez té clar que la salut mental ha de tractar-se més enllà de l'estricte àmbit de la salut i aposta per abordar-la des de "l'educació, la justícia o el treball" i reclama que és essencial que les empreses incloguin en els seus plans de riscos laborals la salut mental, en el mateix nivell que la física per evitar caigudes o lesions. El benestar mental i emocional és bàsic, diu, per tenir una vida normalitzada.

Tot i estar d'acord que cal reajustar els programes que hi ha i fer créixer el nombre de professionals en aquest àmbit, Ferrer també demana que hi hagi una reflexió col·lectiva per corregir la vulneració de drets del col·lectiu. "En aquest país encara és legal la contenció mecànica, que et lliguin al llit durant un o dos dies per protegir-te o protegir els altres", denuncia, i insisteix en la laxitud de les normes que permeten la "incapacitació legal a tort i a dret" i el fet que fins fa poc no es va eliminar de l'ordenament jurídic la possibilitat de l'esterilització forçosa, sobretot en el cas de les dones amb trastorns mentals.

stats