L'endemà de l'incendi que va causar dos ferits lleus, la Guàrdia Urbana ha desplegat aquest dimecres al matí un dispositiu especial per desallotjar els assentaments de barraques situats sota el pont de Calatrava de Barcelona, al costat de les obres de la Sagrera. L'assentament està ubicat a la cantonada entre els carrers Bac de Roda i Huelva. Fins allà, s'hi han desplaçat diversos agents –que coordinen l'actuació–, i també furgons dels Mossos d'Esquadra, camions dels Bombers de Barcelona, personal del Centre d'Urgències i Emergències Socials (CUESB) i dels serveis de neteja de l'Ajuntament de Barcelona.

Un jutjat de Barcelona ha absolt Paco Peral, el pare de Rosa Peral, en la causa en què estava acusat de mentir per encobrir-la quan se l'estava investigant pel crim de la Guàrdia Urbana. La sentència constata que l'home va mentir als Mossos d'Esquadra que s'encarregaven del cas, però descarta una condemna perquè l'engany no va tenir cap influència a l'hora de determinar la culpabilitat de la seva filla. L'exagent de la Urbana Rosa Peral compleix condemna per l'assassinat el 2017 de qui era la seva parella, el també agent Pedro Rodríguez, comès juntament amb el seu amant i company de patrulla, Albert López.

L'agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que el 2020 va disparar un tret a l'abdomen a un home sense llar que caminava pel passeig de Sant Joan amb un ganivet a la mà ha quedat absolt sense arribar a ser jutjat. Els magistrats de la secció segona de l'Audiència de Barcelona han expulsat de la causa, a l'últim minut, la Fundació Arrels. Això ha fet caure l'única acusació que quedava en peu contra l'agent, ja que la Fiscalia no li atribuïa cap delicte i l'advocada de l'afectat també va ser expulsada de la causa perquè l'home que vivia al carrer, Marjan, està il·localitzable des de fa anys.

El pare de Rosa Peral, una de les condemnades pel crim de la Guàrdia Urbana, s'exposa a un any i quatre mesos de presó per suposadament haver mentit al judici a l'intentar exculpar la seva filla. Un acusat pot mentir per defensar-se davant d'un tribunal, però els testimonis ho tenen prohibit. Paco Peral ha estat jutjat aquesta setmana per un presumpte delicte de fals testimoni pel qual la Fiscalia també reclama que se li imposi una multa de 1.800 euros, segons l'escrit d'acusació a què ha tingut accés l'ARA i que el fiscal ha ratificat en el judici d'aquesta setmana. A més, pare i filla estan pendents d'un altre judici en què se'ls acusa d'ocultar béns per evitar indemnitzar la família de la víctima, i en què la fiscalia demana quatre anys de presó per a ella i tres i mig per a ell.

Barcelona ha estat l'escenari d'una cursa il·legal. Segons un vídeo difós a les xarxes socials per un dels participants, una trentena de ciclistes kamikazes van recórrer l'avinguda Diagonal, de punta a punta, el passat 21 de juny. El recorregut començava al Palau de Congressos i acabava al Fòrum. Els ciclistes van recórrer els més de 10 km que separen aquests dos trams en poc més de 17 minuts. En circumstàncies normals i respectant la normativa de trànsit, es triga uns 40 minuts com a mínim a fer aquesta distància.

L'escena és una bona metàfora del Raval de Barcelona. Una escena fotografiada per dos agents de la Guàrdia Urbana vestits de carrer. Es fan una selfie després de detenir un lladre i requisar-li una arma blanca. Pel darrere, treu el cap un home sense llar fent ganyotes. Els policies ho veuen i somriuen. Es coneixen de tantes hores patrullant, de la mateixa manera que es coneixen un altre agent i un altre sensesostre que conversen un metre més enllà. L'home porta bosses i una roda de bicicleta. El policia li pregunta per la dona. Està bé. Un gir de guió canvia l'escena afable per una d'acció frenètica. Un home comença a córrer. Els agents esprinten darrere seu. Les llums blaves i les sirenes dels cotxes patrulla comencen a inundar els carrers de Ciutat Vella. A l'hotel de quatre estrelles Barceló Raval, el fons de la selfie inicial, les llums són de discoteca i la banda sonora és música electrònica. S'hi celebra una festa.

José Luis Vázquez (Barcelona, 1966) treballa des de fa més de 20 anys al dipòsit Joan Miró, un dels tres espais on has d’anar a buscar el cotxe si se l'emporta la grua. 

Dimarts a la tarda a Y ahora Sonsoles d’Antena 3, el periodista de successos Carles Quílez presentava la seva entrevista a Rosa Peral des de la presó. La presentadora hi ficava cullerada mentre un psicòleg intentava treure conclusions del perfil de personalitat d’aquesta dona. L’endemà al matí, dimecres, Ricard Ustrell també l’entrevistava a Catalunya Ràdio. “Què vol denunciar?”, li preguntava només començar, com si el programa fos aliè als interessos de Peral i aquesta fos una oient més. Després de preguntar-li per la seva situació i l’impacte mediàtic del crim, Ustrell es justificava: “Hem vist sèries, hem vist documentals, però a vostè no l’havíem sentit”. Una afirmació molt simptomàtica de com els mitjans estan afrontant aquest cas. A Rosa Peral sí que la vam sentir: en el judici.

Una de les sèries més llamineres d’aquests dies és El cuerpo en llamas (Netflix), la ficció basada en el crim de la Guàrdia Urbana. L’impuls per veure-la connecta més amb els instints més primaris que no pas amb la qualitat de la producció: furgar en una història sòrdida i tòxica amb components sexuals i emocionals que la televisió ha alimentat des del sensacionalisme. L’espectador està altament familiaritzat amb els fets i li resulta fàcil endinsar-s’hi. El cuerpo en llamas construeix un relat que s’ajusta a la tesi de la Fiscalia en el judici: la col·laboració entre Rosa Peral i Albert López per planificar l’assassinat de Pedro Rodríguez. En la recreació dels fets, el guió intenta oferir una mirada amb perspectiva de gènere a través de la dona policia que lidera la investigació del cas. Però, així i tot, la sèrie se suma a reforçar la conducta sexual de la protagonista com un reclam comercial. El mateix títol té aquesta doble interpretació entre la combustió d’un cadàver i el desig ardent.

Posada en escena del nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha decidit que un dels seus primer actes havia de ser anar a veure la Guàrdia Urbana per expressar-li la màxima "confiança i orgull" tant per part seva com de tot el govern municipal. Ja fa dies que repeteix que l'objectiu número u del seu govern serà "endreçar" l'espai públic i que darrere d'això hi ha, també, la lluita contra la sensació d'inseguretat que els barcelonins denuncien baròmetre municipal rere baròmetre municipal (des del 2018). I, especialment, a Ciutat Vella. "El districte prioritari", segons l'alcalde.

Un nen d'un any ha mort a l'hospital després que aquest dimecres fos atropellat per una furgoneta al centre de Barcelona. La criatura va resultar greument ferida i el Sistema d'Emergències Mèdiques el va traslladar a un centre sanitari, on ha acabat perdent la vida. Els fets van passar a l'encreuament entre els carrers Allada-Vermell i Carders, al barri del Born de Barcelona. Es tracta d'una zona peatonal on hi poden circular alguns vehicles, com els transportistes. L'accident va ser a les 20:40 hores d'aquest dimecres i el conductor de la furgoneta va donar negatiu a les proves d'alcohol i drogues que li va realitzar la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Un home de 79 anys va morir atropellat ahir al vespre dins un pàrquing de Saba a la plaça Catalunya de Barcelona. La conductora del turisme que el va envestir, que no té carnet, va quedar detinguda per presumpte homicidi imprudent i el passatger també va ser arrestat com a cooperador necessari perquè sabia que la conductora no tenia permís. Tots dos són majors d'edat, segons han detallat a l'ARA fonts municipals.

El 17 de novembre de l'any passat el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van escenificar un acord perquè la Guàrdia Urbana de la capital catalana també pugui tramitar denúncies per violència masclista, una competència que fins ara estava reservada als Mossos d'Esquadra. El conveni es va signar al novembre, però feia més de dos mesos que, segons fonts del departament, estava enllestit. Veus properes al consistori també asseguren que les converses estaven molt avançades. Fins al setembre, quan l'acord ja estava a punt per firmar, era un tema que no aixecava polseguera: les converses eren discretes i avançaven. Abans de la Diada ja s'estava buscant una data per formalitzar la signatura, però el 13 de setembre van operar el conseller Elena d'urgència i tot es va haver de posposar. Va ser a partir de llavors que la recollida de denúncies de la Guàrdia Urbana es va convertir en una disputa política.

Cap a les sis de la matinada d'aquest dilluns, la Guàrdia Urbana de Barcelona ha rebut l'avís d'uns testimonis que asseguraven que a la platja del Somorrostro, a tocar de la Barceloneta, s'acabava de cometre una agressió sexual. Han trobat una dona visiblement ferida. Quan la policia barcelonina ha arribat al lloc dels fets, ha atès la víctima, una dona major d'edat, que ràpidament ha sigut traslladada pel Servei d'Emergències Mèdiques a un centre sanitari. L'home, però, ha fugit, i quan han fet acte de presència els efectius de la Guàrdia Urbana ja no hi era, segons apunten fonts de la policia de la capital catalana.

Un presumpte maltractament d'un agent de la Guàrdia Urbana de Badalona a un detingut. Una càrrega d'un policia d'ordre públic (unitat Omega) quan tenia l'ordre expressa de no fer-ho. Un agent del mateix cos, E.R., falsificant un document públic, a qui ja investiga un jutjat. Són tres de les 17 presumptes males praxis policials greus o molt greus que la Guàrdia Urbana de Badalona ha detectat des del 2020. Algunes d'elles, a parer dels instructors de la informació reservada que va obrir el cos, són susceptibles de ser un delicte i acabar a la taula d'un jutge. Cap, però, hi ha acabat. Quan la Guàrdia Urbana enviava les informacions reservades a la regidoria de Recursos Humans, sempre quedaven paralitzades. Ningú les incoava. És a dir, cap funcionari obria un expedient sancionador ni traslladava la qüestió a un jutge. Ara, després de diversos avisos, el Sindicat de Comandaments de les Policies Locals de Catalunya (SICPOL) s'ha querellat contra el responsable d'aquest departament, el regidor d'ERC Manel Sorribas.

Un home ha atacat amb un ganivet una noia al carrer Vic, al barri de Gràcia de Barcelona. Els fets han passat cap a les tres del migdia d'aquest diumenge i la víctima ha hagut de ser traslladada a l'hospital. Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació sobre els fets i busquen el responsable de l'apunyalament.

El govern d'Ada Colau ha arribat a la recta final del mandat amb mitja ciutat en obres (des de la Rambla fins a la superilla de l'Eixample) i aprovant alguns dels planejaments pendents, com el del futur de la Model o el del recinte de la Mercedes, al Bon Pastor. Però arrossega encara una pedra a la sabata: no hi ha acord per desencallar el futur de les Tres Xemeneies del Paral·lel, sense cap ús des de fa una dècada, i en una plaça on fa temps que els veïns denuncien problemes de seguretat i civisme. Els actuals propietaris de l'espai, Conren Tramway, van adquirir els edificis el 2017 i des de llavors que hi projecten un gran pol d'oficines aprofitant les instal·lacions que va deixar buides Fecsa Endesa. El projecte, per tirar endavant, requeriria una requalificació urbanística que l'Ajuntament no està disposat a fer a qualsevol preu.

Nou pols entre l’equip de govern de Figueres i la Guàrdia Urbana. Fa dos mesos que el cos policial no fa hores extres perquè considera que s’estan incomplint els acords signats, i ara l’Ajuntament ha emès un decret per obligar-los a treballar fora del seu horari amb motiu del festival Acústica. La nova ordre es basa en un informe de l’inspector en cap en el qual adverteix que es tracta d’un esdeveniment que aplega en quatre dies unes 90.000 persones, amb pics de més de 19.000 assistents simultanis. Després de l’anunci, el sindicat SIP-Fepol ha deixat clar que portaran el decret al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè “vulnera els drets fonamentals”. 

Els veïns del conegut com a Triangle Golfo del Poblenou, a l'entorn del carrer Pere IV, ja tenen la constatació numèrica que són uns dels més damnificats pels problemes de soroll i incivisme nocturn de Barcelona. Així ho han demostrat els sonòmetres que hi ha instal·lat l'Ajuntament durant el mes de juny per decidir quines mesures aplicar i que han situat aquest àmbit entre els que registren més nits en vermell (deu decibels per sobre del límit). Aquí el problema no va lligat a l'acumulació de terrasses de bars, sinó a botellons i concentracions de gent a l'entrada de locals d'oci fins molt entrada la matinada. I s'hi repeteixen ensurts per al veïnat com el foc que dijous a la matinada va calcinar un contenidor i va passar a les persianes d'un edifici amb veïns.

Per al tinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, el fet que el 80% dels agents de la Guàrdia Urbana puguin fer vacances entre els mesos de juliol i agost, que són els de més feina a la ciutat, "és quasi una llegenda urbana". Tot i que com va destapar l'ARA el conveni del cos policial permet que fins a un 40% dels agents lliurin en aquests dos mesos d'estiu, a la pràctica no és així i aquest any, per exemple, faran vacances el 21,2% al juliol i el 34% a l'agost. I hi haurà, assegura, una mitjana de mil agents cada dia, un dispositiu que veu "suficient i dimensionat".