Amb el tifó de casos que han aparegut en l’entorn escolar des de la tornada de Nadal, han tornat a sorgir veus que reclamen el tancament dels centres educatius. Els quatre experts consultats no ho preveuen, però sí que critiquen que, amb les mesures correctes, l’explosió actual es podria haver evitat. Assenyalen que el protocol aplicat pel departament de Salut està més basat en criteris socioeconòmics –no pas virològics ni epidemiològics– i que ara només potenciant la vacunació i amb restriccions generals es podria rebaixar l’alta incidència que afecta tant la població general com alumnes i docents.

“Aquesta és la cinquena vegada que ens equivoquem i fracassem en la desescalada. La diferència és que ara teníem tots els elements per preveure i prevenir l'onada”, afirma el cap clínic de malalties infeccioses de l’Hospital de Sant Pau, Joaquin López-Contreras. La situació epidemiològica a Catalunya és crítica en termes de contagis i la pressió assistencial, preocupant. La Unió Europea desaconsella enèrgicament tant entrar al país com sortir-ne per la brutal incidència que registra (1.089 contagis per cada 100.000 habitants) i el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, admet que el Govern hauria d’haver “reaccionat abans”: “Amb aquestes xifres, clarament no hem fet bé les coses”.

Les presentades per la Fiscalia, el govern espanyol i el PSOE contra Vox pel cartell electoral del 4-M són l'últim exemple, però les denúncies per delictes d'odi contra el partit ultra s'acumulen a la taula dels jutges. En algunes la Fiscalia actua d'ofici, com en el cas d'aquesta setmana per haver criminalitzat els menors migrants, però altres denúncies han sigut impulsades per partits, com ara una de Més País contra Javier Ortega Smith o la del PSOE, que també va denunciar Vox per una "reiterada incitació a l'odi" l'any passat. I bona part de les querelles han vingut d'associacions: ho van fer les comunitats islàmiques de Catalunya per la campanya del 14-F o l'associació Tretze Roses Astúries també contra Ortega Smith per haver dit que les joves republicanes "torturaven, violaven i assassinaven vilment”. Les denúncies s'acumulen, però poques vegades acaben en un judici. Les del PSOE, Més País i l'associació Tretze Roses ja han estat arxivades. I això no només passa amb Vox: de les 86 investigacions de delictes d'odi obertes per la Fiscalia el 2020, en només 19 va arribar a presentar-se acusació i només 10 van acabar en judici.

El 5 d’octubre del 2018, només quatre mesos després de la constitució del govern de JxCat i Esquerra, el president, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, van comparèixer conjuntament a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat per exhibir unitat davant la primera crisi de l’executiu. Per a qualsevol iniciat en la política, van gastar l’últim cartutx d’un govern de coalició: la intervenció dels màxims líders per resoldre una divergència. El que no sabien en aquell moment era que l’executiu de Junts i Esquerra estaria en conflicte permanent i que la carta de conjurar-se per la unitat deixaria de fer efecte ben aviat, per reiterativa. Després de les eleccions, i davant la voluntat de reeditar el pacte, Aragonès ja ha dit que vol altres maneres de funcionar i no un altre Govern amb departaments “estancs”. Ara bé, quines són les vies per evitar les crisis? Com es millora la coordinació? Segons els experts de l’Observatori dels Governs de Coalició de la Universitat de Barcelona, la clau passa per establir uns protocols clars en el pacte de governabilitat que impedeixin el conflicte i que, en cas que arribi, marquin la via per resoldre’l.

La vacuna de Pfizer que s’està administrant a les residències de gent gran es va dissenyar per evitar que les persones emmalalteixin en cas de contagiar-se de covid. Però prevenir la malaltia no necessàriament atura la transmissió del virus. Tot fa pensar que les vacunes podran minimitzar el risc de patir un covid greu en un 95% dels casos i, per tant, reduir els ingressos a l’hospital i les defuncions causades pel coronavirus. Ara bé, el seu paper en la protecció de grup encara és una incògnita: ¿Pot una persona vacunada contagiar-se i ser potencialment transmissora per a altres individus?

En un sol dia el departament de Salut va informar de la detecció de 2.616 nous positius de covid-19 a Catalunya. La xifra total de contagis que s’han confirmat en un laboratori català ja s’eleva fins als 18.773 positius, 586 dels quals a la conca d’Òdena. La corba epidemiològica s’ha disparat en nombre de noves infeccions, però també han augmentat les defuncions. Fins ara han mort 1.672 persones, 262 defuncions més que les notificades diumenge. Un total de 67 persones a causa del brot declarat a Igualada. A més, Salut xifra en 1.652 persones els pacients hospitalitzats amb un estat greu, la majoria intubats i connectats a un respirador. Aproximadament el 16% dels contagiats (3.007) són professionals sanitaris. Des de l’inici de la pandèmia s’han comptabilitzat 4.966 altes, 841 més que en el balanç fet públic diumenge. Restades les morts i les altes, 12.135 persones diagnosticades continuen amb la malaltia.

La Guàrdia Civil ha detingut aquest dimarts com a mínim una membre dels Comitès de Defensa de la República (CDR) com a presumpta coordinadora dels talls de carretera i aixecaments de barreres durant la Setmana Santa. Es tracta d'una operació en el marc de la qual no es descarten més detencions per altres accions dels CDR, i que arrenca d'una denúncia presentada per la fiscalia per delictes de terrorisme i rebel·lió. ¿Hi ha base, però, per acusar els comitès d'aquests delictes? Experts en dret penal consultats per l'ARA ho neguen, asseguren que no hi ha precedents semblants i, la majoria, apunten a una estratègia per criminalitzar el moviment independentista.

Fins a quin punt pot arribar a ser important la nova espècie d'homínid descoberta a tocar de Johannesburg, a Sud-àfrica, i que ja ha estat batejada com a 'Homo naledi'? El debat ja s'ha obert a la comunitat científica: Christian Springrer, un dels antropòlegs més reputats a tot Europa, ha obert foc provocativament i ha assegurat que, com que les restes no estan datades, podrien ser d'una espècie que hagués evolucionat en un indret molt concret i que no tingués més de 200.000 anys, abans-d'ahir en termes evolutius. Els descobridors, en canvi, asseguren que els homínids tenen uns 2,5 milions d'anys i pot ser important per entendre l'evolució humana. L'ARA ha contactat amb tres experts per conèixer l'abast d'aquesta nova troballa.

La Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS) ha ratificat la seva posició de defensa del calendari de vacunació vigent en el que la vacuna de la varicel·la s'administra als nens de 12 anys que no han passat la malaltia, després que el ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes acordessin avançar les dosis a nadons de 12 mesos.

La cinquena extinció massiva es va produir fa 66 milions d'anys i va acabar amb la vida dels dinosaures. Però aquest passat remot està a punt de tornar a convertir-se en una realitat. Els experts no ho dubten: "Ja no hi ha dubtes, estem entrant en una extinció massiva, la sisena, que amenaça l'existència humana". El món perdrà, en l'arc de tres generacions, molts dels beneficis de la biodiversitat, segons assenyala Paul Ehrlich, professor de l'Stanford Woods Institute for the Environment i un dels autors d'un estudi que ha donat la veu d'alarma: "Estem serrant la branca on estem asseguts".

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, vol incorporar l'expert en salut pública Rafael Bengoa, assessor del president Barack Obama, i l'exministre Jordi Sevilla, que va formar part del primer govern de José Luis Rodríguez Zapatero, a l'equip d'assessors que està conformant amb l'objectiu d'elaborar el programa electoral amb el qual es presentarà a les pròximes generals. Segons ha informat el partit en un comunicat, Bengoa serà un dels noms que integraran aquest grup d'experts, de dins i fora del partit, amb els quals Sánchez vol preparar un "programa de govern per als propers 10 anys".

La diputada d'ERC i assessora del Govern en matèria de transparència, Gemma Calvet, espera que la seva col·laboració i la dels altres dos experts elegits pels republicans serveixi per "teixir complicitat" i donar "confiança a la ciutadania", malgrat que ha lamentat que Artur Mas no volgués que el partit entrés formalment al Govern. "Treballarem perquè els propers mesos siguin preparatoris per convocar la ciutadania per votar sobre la independència", ha explicat als passadissos del Parlament.

ICV-EUiA ha reclamat aquest dijous la compareixença dels tres experts d'ERC –Gemma Calvet, Marcel Coderch i Josep Ginesta– al Parlament per tal de conèixer quina serà la seva tasca com a fiscalitzadors del Govern en matèria d'estructures d'estat. Els ecosocialistes, segons el diputat Jaume Bosch, també volen que comparegui la vicepresidenta Joana Ortega per aquest motiu.

"No estem per fiscalitzar res, només faltaria. Treballem per contribuir i impulsar accions polítiques en els àmbits de les estructures d'estat o en l'eix sobre transparència amb què nosaltres creiem profundament". D'aquesta manera argumentava la diputada d'ERC i ara assessora del Govern a proposta dels republicans en matèria de transparència, Gemma Calvet, la tasca que assumiran ella i dos experts més d'Esquerra -Marcel Coderch i Josep Ginesta- per impulsar les estructures d'estat, la transició nacional en matèria d'infraestructures estratègiques i l'aplicació de la llei de transparència.

Les negociacions entre el Govern i ERC per buscar fórmules perquè els republicans vetllin pel procés d'implantació de les estructures d'estat han arribat finalment a un acord. D'aquesta manera, després d'aparcar la llista unitària fruit de l'acord per convocar eleccions el 27 de setembre i després que ERC hagi cedit els seus vots per aprovar els pressupostos, es donarà compliment a un altre dels punts del pacte assolit el 14 de gener per Artur Mas, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d'Abadal. Els republicans han reclamat reiteradament entrar a Govern per vetllar per l'avenç en les estructures d'estat, però el president català ha rebutjat aquesta opció davant la proximitat dels comicis. La fórmula acordada perquè ERC pugui acompanyar aquest procés, per tant, ha estat nomenar tres experts proposats pel partit de Junqueras perquè donin suport i facin un seguiment en els respectius àmbits, segons ha pogut saber l'ARA.

Els nou sismes que durant l'última setmana han tingut lloc davant la costa de l'Ametlla de Mar i l'Hospitalet de l'Infant, l'últim dels quals, aquest dimarts al matí, de 2,8 graus a l'escala de Richter, ha aixecat les suspicàcies d'experts i ciutadania després de l'episodi causat pel projecte Castor. A l'espera de disposar de més dades, els científics creuen que podria tractar-se, en aquest cas, d'un fenomen originat per causes naturals. Descarten que l'estudi geofísic que efectua a la zona la central nuclear de Vandellòs -on tampoc s'haurien percebut els terratrèmols- pugui trobar-se en l'origen. Per la seva banda, la companyia Repsol sosté que no ha iniciat encara les prospeccions petrolíferes previstes.

La Unió Europea adoptarà una "actitud pragmàtica" en el cas d'una independència de Catalunya o d'Escòcia, segons els experts reunits aquest divendres en una conferència sobre l'autodeterminació a la Universitat Science Pro de París. A la cita, organitzada amb el suport del Diplocat, els experts han destacat la importància del "reconeixement internacional" per un procés d'adhesió d'una Catalunya independent a la UE. El membre del 'think tank' European Policy Centre (EPC) i director general honorari de la Comissió, Graham Avery, ha dit que la UE "accepta sense problemes la modificació de les fronteres dels estats", però mai ha experimentat una secessió que creï "dos nous estats membres". Les jornades de París d'aquest divendres tenien l'objectiu d'aprofundir en el debat polític sobre la consulta catalana del 9 de novembre i el referèndum escocès del 18 de setembre, i les seves conseqüències per la UE. Els experts han debatut sobre les diferències que hi hauria entre una declaració independentista, una proclamació i, sobretot, el procés de reconeixement, destacant que en segons quins escenaris l'encaix internacional d'un nou hipotètic estat seria més o menys complicat.