Els plats trencats d’una crisi sempre els ha de pagar algú. La crisi global del sistema financer de 2008, que va arrasar durant quasi una dècada tot el planeta, va tenir un efecte directe sobre la política, que a bona part d’Europa va prendre cos a través de la figura dels indignats, un concepte forjat a partir del llibre Indigneu-vos!, publicat el 2010 pel diplomàtic francès Stéphane Hessel, en el qual animava els joves a rebel·lar-se contra un món que no va bé, governat pels poders financers.

Aquest dimarts fa deu anys que centenars de persones del moviment dels indignats van bloquejar l'accés al Parlament per protestar contra les retallades amb motiu del debat dels pressupostos. En una situació insòlita que no s'havia viscut mai a la cambra catalana, el president de la Generalitat, Artur Mas, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i una part del Govern i de l'oposició van haver d'accedir-hi en helicòpter per esquivar els manifestants, que van escridassar, empènyer i ruixar amb esprai els diputats que ho van fer a peu. Fins a vuit vegades van aterrar helicòpters al Parc de la Ciutadella.

Ara fa una dècada, com a resposta a la dura sortida de la crisi econòmica fruit del col·lapse financer de Lehman Brothers a causa de la desregulació cega i la posterior crisi del deute sobirà, la indignació popular va quallar amb una protesta ciutadana que va conquerir el carrer. El moviment dels indignats va convertir-se en un clam antisistema al qual es van apuntar sectors de les classes mitjanes: amb les retallades socials al sector públic, el malestar havia calat molt més enllà dels entorns ideològicament conscienciats. Justícia social, desobediència no-violenta, anticapitalisme i la demanda d'una democràcia més participativa van ser els eixos d'una protesta que va desbordar les institucions, els partits polítics –també els de l'esquerra clàssica– i els sindicats. Al costat de vells lluitadors de l'altermundisme dels anys 90 i del "No a la guerra" –la Guerra de l'Iraq del 2003–, molts joves sense futur van apuntar-se a una possibilitat de ruptura amb vocació de transformar mentalitats i d'organitzar el canvi. Les xarxes socials van donar ales a una mobilització ciutadana de nou encuny que va voler canalitzar el malestar i les lluites fins aleshores fragmentades: per l'habitatge, contra la corrupció, contra les retallades en diversos sectors, contra la guerra, contra el canvi climàtic, pel feminisme... De baix a dalt, convertint places –la de Catalunya a Barcelona; la de la Puerta del Sol a Madrid– en acampades assembleàries, per uns mesos es va produir el miratge del naixement d'un nou temps polític, social i ideològic.

S'ha assenyalat aquests dies la coincidència del desè aniversari del 15-M amb l'aclaparadora victòria electoral de Díaz Ayuso a Madrid, que hauria vingut a posar fi a un cicle de canvi i d'esperança o a revelar, com a mínim, la derrota definitiva de les seves espores .

El 27 de maig es compliran nou anys del desallotjament del moviment dels indignats de la plaça Catalunya per part dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana. El contundent operatiu policial, que va causar 120 ferits, només un detingut i imatges que van donar la volta a mig món, va posar en el punt de mira la cúpula política i policial del cos i va provocar que el llavors conseller d'Interior, Felip Puig, hagués de justificar el dispositiu davant de les crítiques dels partits a l'oposició al Parlament. A nivell judicial, la macroinvestigació, que va arribar a implicar el director de la policia i altres comandaments, va acabar arxivant-se i tan sols hi va haver un condemnat: Jordi Arasa, subcap de l'àrea regional de recursos operatius (ARRO), a qui es va imposar una multa per les lesions a l'exdiputat de la CUP David Fernàndez. Precisament, Arasa ha tornat aquest dilluns al banc dels acusats. La Fiscalia li demana dos anys de presó per les lesions que aquell mateix dia haurien patit cinc persones més.

L’Àfrica despenja les fotos de vells dictadors per col·locar-ne la de nous líders -tots homes, no hi ha ni una dona amb poder executiu- que han arribat al poder empesos per una ciutadania cada cop més mobilitzada i organitzada. Els últims que han tastat aquesta nova classe d’ indignats, per dir-ho en un argot conegut, han estat el vell Abdelaziz Bouteflika a Algèria, i Omar al-Baixir al Sudan. Abans, el gambià Yahya Jammeh o el burkinès Blaise Compaoré havien comprovat com els temps estan canviant, també al continent més empobrit i on els líders s’aferren al poder. Avui, Dia de l’Àfrica, que commemora les independències polítiques guanyades fa sis dècades, hi haurà moltes absències en la celebració institucional, i no pas, com solia passar, a causa del temps ni la biologia, que obligaven a renovar els lideratges.

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d'empara dels vuit condemnats pel setge al Parlament, la manifestació davant de la cambra del 15 de juny de 2011. Els manifestants van ser absolts inicialment per l'Audiència Nacional, però la Fiscalia ho va recórrer i el Tribunal Suprem els va imposar tres anys de condemna i va ordenar el seu ingrés a presó.

“Avui no tenim dret a ser aquí, així que us recordo que els CRS [les forces de seguretat franceses] ens poden fer fora a la força”, avisava una noia, altaveu en mà, abans de donar per oberta l’assemblea d’ahir, cap a dos quarts de set del vespre. “Ja podeu seure a terra”, va continuar la noia, que era al centre d’una rotllana improvisada de joves i no tan joves, passants i curiosos. Ja fa quatre nits que la dinàmica es repeteix a la plaça de la República de París.

El subinspector dels Mossos d'Esquadra Jordi Arasa, responsable del polèmic desallotjament dels indignats del 15-M de la plaça de Catalunya de Barcelona el 27 de maig de 2011, haurà de declarar com a investigat pels cops que van rebre cinc manifestants. La titular del jutjat d'instrucció número 4 de Barcelona ha reactivat el cas arran d'un informe fet per la Divisió de Policia Científica dels Mossos que l'implica i l'ha citat el 3 de març.

Ismael Peña-López viu i teoritza alhora sobre els moviments d’indignació al planeta. Explica que uns governants cada cop menys poderosos són a l’origen d’una revolta que no té marxa enrere.

¿Què en queda del 15-M, el moviment d’indignació popular que va esclatar a mitjans de maig del 2011 a Madrid i es va estendre per tot l’Estat en vigílies de les eleccions municipals d’aquell any? “Ara s’expressa de moltes maneres”, subratlla Arnau Monterde, investigador de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. “Ha permès noves iniciatives electorals, programes d’economia col·laborativa i sobretot maneres de fer diferents”, continua. En els seus primers quatre anys de vida, el que dura una legislatura municipal, el moviment heterogeni i transversal es va anar armant -ja sense una agenda tan marcada per l’ocupació de carrers i places- i, malgrat reticències inicials, li han crescut forts lideratges. Per a la periodista independent Patricia Horrillo, el 15-M ha aconseguit “un canvi interior” en una societat que s’ha adonat que les crisis que l’amenacen requereixen “un esforç més gran que el d’anar a votar cada quatre anys”. Horrillo, que es presenta com una “ quincemayista fins al moll de l’os” i, de fet, va participar activament en les concentracions de la Puerta del Sol, subratlla que el moviment va tenir un component “transformador” tant des del punt de vista social com de les persones que coincidien a les protestes “i es reconeixen mútuament i s’acompanyaven” en el que volien que es transformés en una nova etapa.

El magistrat de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska ha cridat a l'ordre els processats pel setge al Parlament en saber que en els descansos de la vista hi ha persones que han fumat "fins i tot substàncies estupefaents" en els lavabos de la seu, tot i que, com tothom sap, la llei prohibeix fumar en espais públics. El president del tribunal ha fet una crida a l'ordre públic després d'haver rebut queixes sobre el consum de drogues en els lavabos de l'edifici que l'Audiència Nacional té ubicat al municipi madrileny de San Fernando d' Henares.

La presidenta brasilera, Dilma Rousseff, ha allargat la mà aquest dissabte als "indignats" del país i s'ha obert a rebre'ls. Després d'una jornada en què les protestes han perdut força després de congregar aquest dijous 1,2 milions de persones.

La policia turca ha protagonitzat aquest divendres una dura càrrega amb canons d’aigua i gasos lacrimògens contra desenes de milers de manifestants concentrats en un parc cèntric d’Istanbul. Hi ha desenes de ferits, entre ells nens i turistes, en la repressió més dura al país des que van començar les protestes contra el govern de Tayyip Erdogan, fa setmanes. Els 'indignats' turcs porten acampats al parc Gezi des del dilluns, després que el govern n'arranqués els arbres per construir-hi el 95è centre comercial de la ciutat. La requalificació del parc ha sigut la gota que ha fet vessar el vas a uns joves que denuncien els canvis polítics que està emprenent el partit al poder, Justícia i Desenvolupament, d’arrels islàmiques, en un estat tradicionalment laic.

La secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, ha reivindicat la tasca del seu partit com a referent de la societat enfront als moviments socials que, segona ha dit, "si volen representar la societat, haurien d'entrar en el joc de la representació", ja que el sistema polític espanyol permet a les opcions minoritàries tenir representació a les institucions.

El titular del jutjat d'instrucció número 4 de Barcelona ha enviat a un judici de faltes per lesions el mosso d'esquadra que presumptament va pegar David Fernández, ara diputat de la CUP al Parlament, en el desallotjament de l'acampada d''indignats' de Barcelona el 27 de maig del 2011.