Roger Saborit trenca amb Aliança Catalana. El primer regidor que va tenir la formació islamòfoba a Manlleu ha decidit partir peres amb el partit de Sílvia Orriols. Saborit ja va renunciar a l'acta de regidor el mes de maig de l'any passat i va cedir el seu lloc a un conegut espanyolista del municipi, Jordi Rierola. Llavors va al·legar motius laborals (treballa de transportista) per deixar l'Ajuntament, però darrere la seva sortida hi ha més motius. Ho explica el mateix Saborit, que s'ha posat en contacte amb l'ARA per explicar què l'ha empès a marxar del partit. "Deixo Aliança per la falta d'implicació i comunicació i el boicot intern", resumeix l'exedil de la ciutat osonenca.

La negociació exprés que havia projectat Junts amb ERC no va donar cap fruit, i aquest dilluns l'executiva de Junts s'ha reunit per tirar endavant la consulta que farà que els seus militants decideixin el 6 i 7 d'octubre el futur del Govern. "Vols que JxCat continuï formant part del Govern de Catalunya?", és la pregunta pactada per la direcció. Hi ha també un preàmbul que explica que la consulta és un "mandat" sorgit de la ponència política del congrés del juliol i que subratlla que en la darrera negociació amb Esquerra, els republicans no han assumit cap dels tres punts d'acord que Junts havia posat sobre la taula: crear una direcció estratègica del Procés que es reunís abans del 15 d'octubre; que a la taula de diàleg hi puguin participar diputats de Parlament a més de consellers i fixar les bases de la coordinació entre els grups de Junts i ERC a Madrid.

Quan el seu cap li encarregava una tasca, Bartleby, l’escrivent de la novel·la breu de Herman Melville, es limitava a contestar: “Preferiria no fer-ho”. Emprava un to molt educat, però portada a l’extrem la seva actitud acabava distorsionant i deixant sense utilitat les regles del joc. En l’arena política, aquesta conducta podria assimilar-se a la de l’abstencionista, que davant l’opció de participar en el procés de presa de decisions s’estima més quedar-se a casa. Un comportament que, curiosament, també existeix entre els militants dels partits, que segons els experts cada vegada són menys arreu d’Europa i, a més, els que hi són sovint eviten participar en els processos interns.

La qüestió que previsiblement generarà més debat al congrés del PSC dels dies 13, 14 i 15 de desembre és el posicionament del partit en matèria lingüística. Els tres articles sobre el tema en la proposta de full de ruta que es debatrà han generat una quarantena d'esmenes de les agrupacions al territori. D'aquestes, n'hi ha cinc que rebutgen "flexibilitzar" l'actual model lingüístic a les aules, tal com defensa l'esborrany que va redactar la portaveu parlamentària dels socialistes, Eva Granados, i en la línia del que defensa aquest dijous l'expresident de la Generalitat José Montilla en un article a l'ARA. Del total d'aportacions, a més, hi ha una desena d'esmenes que reclamen que el text final inclogui específicament la defensa de la immersió lingüística o del català com a llengua vehicular a l'escola. A partir d'aquí, diversos ponents faran una nova proposta de text a debatre al congrés, que segons explica Granados es farà amb voluntat "extensiva" i "inclusiva".

Nova baixa a les files d'Iniciativa per Catalunya Verds. L'exregidor de Medi Ambient a l'Ajuntament de Girona entre el 2003 i el 2011, Enric Pardo, ha deixat la militància del partit per la seva posició respecte al referèndum. Segons explica en un escrit al seu mur de Facebook, l'exregidor creu que en un moment que el país "clama per replantejar aspectes tan importants com la república o el procés constituent" és un "error quedar-se en una posició equidistant".

Què pensen els militants de Convergència? Les enquestes que s'estan fent aquestes setmanes arreu del territori en el marc del procés anomenat 'Torn Obert' serveixen per esclarir-ho. El partit ha fet públics els resultats dels primers 505 qüestionaris que s'han respost arreu del territori, i serveixen per fer una radiografia dels afiliats al partit que lidera Artur Mas en aspectes com la ideologia, les bases organitzatives o bé qüestions més pràctiques com la legalització de les drogues, la dació en pagament, la necessitat de tenir un exèrcit en el cas d'estat independent i la millor manera de sortir de la crisi.

Després del fracàs del 27-S, Unió pateix la fuga de nombrosos càrrecs electes al món local: dues regidores a Sant Cugat (Esther Salat i Cristina Paraira); l'alcalde de Ribes de Freser, Marc Prat; la vicepresidenta de la Diputació de Girona, Eva Palau; o l'alcalde de Platja d'Aro i home fort d'UDC a Girona, Joan Giraut, entre altres. El traspàs és fluïd cap a les files sobiranistes, de fet des de la consulta interna que va propiciar l'escissió del partit, Unió ha perdut la meitat dels seus alcaldes –segons dades de Demòcrates de Catalunya. A més, la formació sorgida dels crítics democristians, ja acumula més de 131 càrrecs locals dels dos centenars que tenia el partit de Josep A. Duran i Lleida després de les municipals.

El que va ser alcalde de Girona del PSC, candidat socialista a la Generalitat i exconseller del Govern, Joaquim Nadal, s'ha donat de baixa del Partit Socialista, que lidera ara Miquel Iceta, segons ha avançat Catalunya Ràdio. Nadal va fer efectiva la renúncia a la militància socialista via carta a Iceta el 26 de setembre, el dia abans del 27-S, per no interferir en les eleccions.

Joan Giraut, alcalde de Platja d'Aro i expresident de la Diputació de Girona, ha estripat el carnet d'Unió. Es tracta del batlle més important que tenia el partit que lidera Josep A. Duran i Lleida al territori, on ja ha patit baixes rellevants com la de Marc Prat, alcalde de Ribes de Freser, que la setmana passada també va decidir abandonar la militància. La carta de baixa de Giraut ja ha estat enviada a la direcció gironina d'Unió, segons fonts democristianes. No es descarta, segons les mateixes fonts, que es pugui incorporar a Demòcrates de Catalunya, per bé que encara no hi ha res decidit. De moment serà independent i tampoc es descarta que acabi formant part de Convergència.

Baixa molt important a Unió. Joan Rigol, expresident del Parlament, estripa el carnet. Ho ha anunciat en el marc del consell nacional que els democristians estan celebrant a L'Hospitalet de Llobregat després del trencament de CiU i la sortida dels consellers d'Unió del Govern. Rigol plega per les desavinences amb el rumb triat per la direcció i després de ser un dels abanderats del no a la consulta interna del partit, que es va resoldre per un centenar de vots.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha enviat aquest dijous una carta a la militància on demana els avals per concórrer a les primàries obertes a la ciutadania que organitza el partit per elegir el pròxim candidat socialista a la presidència de la Generalitat, que s'escollirà a les plebiscitàries del 27-S.

El president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha fet una valoració positiva dels resultats de la consulta interna d'Unió perquè han "ajudat a clarificar" el perfil de les bases sobre el procés. "La meitat de la militància està clarament posicionada a favor del full de ruta, i de l'altra meitat estic convençut que una part molt important també, això ajudarà de forma immediata el full de ruta signat", ha dit Sànchez, sense voler entrar en més detalls.

El PSC ha suspès de militància l'ex primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Lleida Marta Camps. Així l'hi van comunicar ahir dijous al vespre a través d'una carta de la comissió de garanties, on es fa èmfasi que el partit considera "d'especial gravetat" les denúncies que va presentar contra Àngel Ros i 24 persones més del partit per suposades irregularitats.

L'eurodiputat del PSOE i exministre de Justícia Juan Fernando López Aguilar demanarà la suspensió de militància del partit després de ser imputat per violència de gènere. López Aguilar ha declarat que és innocent i que l'acusació de la seva exdona és "radicalment falsa".

El comitè de direcció de Convergència ja està preparant una àmplia enquesta a tota la militància que servirà per definir el rumb de la refundació del partit. Així ho explica el coordinador general de la formació, Josep Rull, en una carta enviada a la militància a la qual ha tingut accés l'ARA. "Durant els mesos d'abril i maig farem un procés de debat i reflexió intern i transparent, basat en una enquesta individual a cada militant, que des del comitè de direcció prepararem i enviarem a tots els convergents", assenyala Rull, que reclama als afiliats que la responguin amb "reflexió i atenció". Els resultats seran tramesos a la militància a primers de juny, tot just després de les eleccions municipals del 24-M en què CiU aspira a repetir la victòria –en regidors i en vots– que va obtenir per primera vegada en uns comicis d'aquest tipus l'any 2011.

El secretari d'Universitats del govern català i membre de l'executiva d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Antoni Castellà, ha considerat avui que la militància del seu partit ha de decidir sobre el sí o no a la independència. En declaracions a RAC1, Antoni Castellà opina que la consulta hauria de tenir tres opcions: reforma constitucional per arribar a la confederació de Catalunya amb Espanya, ser un estat independent per arribar a la confederació o estat independent.

El líder d'Unió, Josep A. Duran i Lleida, carrega novament contra el jutge Santi Vidal en la seva carta web dirigida a la militància. "En un país seriós, una Constitució només té uns redactors possibles, i són els parlamentaris electes com a constituents. La resta és de república bananera. I si Catalunya ha de ser una nova república catalana, com diu ERC, convé que faci les coses bé, molt bé, i amb rigor! Aquest és el meu principal missatge en la crítica a l'esmentada activitat del jutge Vidal. Ni ell ni un grup d'amics han de fer la Constitució si volem que la comunitat internacional ens prengui seriosament", assenyala sobre el magistrat, que ha estat suspès pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Josep A. Duran i Lleida, líder d'Unió, carrega contra Convergència per la seva abstenció en la votació sobre l'admissió a tràmit del pacte d'estat antijihadista al Congrés dels Diputats. "No entenc el perquè d'aquesta innecessària irresponsabilitat", assenyala Duran en la seva carta web setmanal a la militància. "Ho entendria si fos sobre el fons del pacte, però no sobre l’acceptació a tràmit per parlar-ne. No sé què es persegueix", assegura el cap de files de CiU a Madrid, que es va sentir "desautoritzat" pel fet que CDC s'abstingués mentre els diputats d'Unió votaven a favor.