Per primer cop en un segle, els parisencs poden tornar-se a banyar al Sena. La capital francesa va aprofitar els Jocs Olímpics de l'any passat per canviar la relació dels veïns amb el seu riu. La postindustrialització, sumada a un control més gran dels abocaments amb la instal·lació de depuradores amb millor tecnologia i al redescobriment del medi natural més proper d'ençà de la pandèmia han donat una nova vida als rius europeus. Només cal veure que a Berna el riu és una autopista de persones on deixar-se anar i sortir a la gran zona de piscines de la capital suïssa. També passa, en un grau més baix, a la zona urbana de Girona, on d'ençà del Gloria i el coronavirus la relació amb el Ter ha canviat per complet.

Que el nivell dels embassaments, de mitjana, estigui per sobre del 50% és una bona notícia. Molt bona. D'entrada, garanteix un estiu sense patir tant com l'anterior a la majoria del país. Feia gairebé tres anys, des del juliol de 2022, que no hi havia una quantitat semblant d'aigua als embassaments. Les pluges del març s'han fet notar. Però a més sabem que hi ha un bon gruix de neu acumulada al Pirineu, que garantirà més aigua quan arribi el desgel, i que les previsions indiquen que aquesta primavera serà plujosa. Sí, podem respirar una mica, però el que no podem fer és adormir-nos, pensar-nos que el problema ja està solucionat i n'hem sortit airosos.

La DANA del País Valencià ha conscienciat dels perills de les riuades i l’increment de pluges torrencials a causa del canvi climàtic. Alguns municipis gironins han posat fil a l’agulla per minimitzar riscos i en d’altres sorgeixen veus que reclamen canvis en la política urbanística.

L'enginyer industrial Josep Lluís Armenter serà el nou director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), segons ha avançat l'ACN. Nascut l'any 1962 i de perfil tècnic, Armenter té una llarga experiència en el sector hídric. De fet, fins ara ha estat el responsable de projectes i el coordinador de les actuacions del pla de sequera d'Aigües de Barcelona (Agbar). Segons ha pogut saber l'ARA, l'ACA encara ha d'aprovar el seu nomenament en un consell d'administració encara pendent de convocar.

El Govern i la Fiscalia del Medi Ambient de Barcelona investigaran l'abocament químic que va rebre el riu Besòs després de l'incendi en una empresa de Polinyà (Vallès Occidental). Aquest dilluns l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha anunciat que ha obert un expedient informatiu a l'empresa química afectada per l'incendi, Barnastock, especialitzada en la gestió de residus industrials. D'altra banda, des de l'ACA també han explicat que en els pròxims dies disposarà dels resultats dels controls efectuats a la zona –quatre mostrejos en tres dies– i aplicarà un programa de seguiment específic per analitzar l'evolució de la qualitat de l'aigua després del vessament. Paral·lelament a aquestes dues accions del Govern, la Fiscalia mediambiental barcelonina també ha obert diligències per investigar d'ofici l'abocament químic al riu Besòs, que ha provocat la mort de més d'un miler de peixos, segons ha avançat El Periódico.

El 18 d'abril, quan Catalunya agonitzava per la manca històrica de pluges, el Govern va anunciar que instal·laria una gran dessalinitzadora flotant al port de Barcelona per fer-hi front. Però les precipitacions d'aquesta primavera, que van ser un bàlsam per als embassaments de les conques internes, han comportat que aquest projecte faci un gir de guió: el Govern no adquirirà la instal·lació, sinó que pagarà per l'aigua produïda a l'empresa constructora. Ara es preveu que la dessalinitzadora entri en funcionament a tot estirar l'abril del 2025 –en comptes de l'octubre, com estava previst inicialment–. A més, la infraestructura podria no ser flotant, sinó ancorada al fons marí.

El preu a pagar de més d'una dècada sense inversions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és que cap de les infraestructures que han de fer Catalunya més autosuficient i resilient pel que fa a l'aigua –sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona– estarà enllestida a l'estiu, quan es tem que s'agreugi la sequera. Malgrat que tota l'atenció se centra en el cel i la possibilitat que les pluges dels pròxims dos mesos nodreixin els embassaments, la realitat és tossuda. Plogui o no, les grans obres i projectes que podien haver assegurat més disponibilitat hídrica continuen a les beceroles o ni tan sols han començat. A curt termini hauria d'estar enllestida l'ampliació de la potabilitzadora al tram baix del riu Besòs, però les obres no s'acabaran almenys fins al 2025. Per a l'estrena de la segona dessalinitzadora de la Tordera i la creació de la dessaladora al Foix caldrà esperar fins al 2028 i el 2029, respectivament.

Fa més de sis mesos que deu camions cisterna arriben diàriament a Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) per tal de garantir l’abastament d’aigua potable a tota la població. Del juliol al desembre del 2023 se’n van necessitar un total de 625, que van portar 17.511 m³ d’aigua. El municipi no està connectat a la xarxa d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), sinó que depèn totalment de l’aigua que li proporcionen les seves pròpies captacions. Fins a aquest estiu havien estat suficients per assegurar el consum d’aigua dels veïns, però la manca històrica de precipitacions ha portat el poble a una situació límit, ja que aquests recursos s’han esgotat. “Cada vegada podem treure menys aigua dels pous. No aconseguim cobrir la demanda”, explica l’alcalde del municipi, Pol Cabutí. És per això que la solució “d’emergència” que han trobat és recórrer als camions cisterna, els quals tenen un cost d’entre 3.500 i 4.000 euros diaris. Aquest és un escenari que es repeteix, en menor o major mesura, arreu del territori, ja que a les conques internes de Catalunya hi ha 281 municipis més que s’autoabasteixen amb captacions pròpies, com ara pous o mines subterrànies.

No per molt esperada ha estat menys dolorosa. L'entrada en fase d'emergència per sequera a més de 200 municipis catalans i les restriccions d'aigua que comporta ja han provocat les primeres preocupacions i crítiques per part de molts sectors de la societat catalana.

A la zona del Baix Empordà que està en fase d'excepcionalitat per la sequera hi ha un viver que només ha hagut de reduir un 17% el seu consum d'aigua, malgrat que segons fixa el pla especial de sequera (PES), aquesta disminució hauria de ser de fins al 40%. Aquest viver fa servir una eina disponible des del febrer del 2023, però encara força desconeguda, que rep el nom de pla d'estalvi d'aigua i que el que fa és acreditar que l'empresa, amb anterioritat, ja ha pres mesures rellevants per reduir el consum d'aigua. Gràcies a aquesta mena de certificat d'eficiència hídrica, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha pogut flexibilitzar-li les restriccions que s'apliquen.

Protecció Civil investiga un vessament de 20.000 litres de gasoil al riu Anoia, a Vilanova del Camí (Anoia), que hauria començat aquest cap de setmana. Els Mossos d'Esquadra també estan investigant els fets, ja que a hores d'ara la causa més probable del vessament és el robatori d'una canonada de coure en una zona de polígon industrial, al carrer de la Metal·lúrgia, 2.

Una tardor extremadament seca i uns pantans sota mínims obliguen l'àrea de Barcelona a avançar les restriccions "els pròxims dies" abans que les reserves arribin a nivells crítics, per sota del 16% de la seva capacitat. El director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes, ha apujat el to de la gravetat de la situació i ha advertit que s'han complert les pitjors previsions i que gairebé amb tota seguretat la setmana vinent s'aprovarà un estat de preemergència a l'àrea del Ter Llobregat, un "pas de transició" al d'emergència, que es decretarà al llarg del 2023, possiblement a mitjans de desembre per guanyar temps. "Ens queda aigua per a vuit o deu mesos", ha alertat en una compareixença al Palau de la Generalitat. A la reunió de la setmana vinent de la Comissió de Sequera es decidiran el calendari i les afectacions. "L'emergència està trucant a la porta", ha emfatitzat.

Un de cada tres municipis que depenen de les conques internes de Catalunya estan fent un consum d'aigua més alt del permès en l'actual situació de sequera. És la primera radiografia que fa pública el Govern sobre el grau de compliment de les restriccions en vigor, un detall en què també destaca el fet que un 8% dels municipis encara no han aportat les dades del que estan gastant a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). La majoria de poblacions (un 56%), però, on viu el 90% de la població del país perquè inclouen l'àrea metropolitana de Barcelona, estarien respectant els límits de consum autoritzats, segons les primeres estimacions del mes de maig.

Ha plogut uns dies i tots hem respirat alleujats. Els xàfecs i pluges d'aquestes primeres setmanes de maig naturalment han estat molt benvinguts. Però de moment no ens treuen de pobres: la sequera continua sent una amenaça evident, perfectament real i preocupant. Veníem de molt avall i el nivell dels pantans continua sent de mínims. Si no hi torna a haver aviat un episodi llarg i consistent de pluges, a finals de maig tornarem a estar en una situació crítica i l'estiu es presenta complicat. Això és el que remarquen tant els experts com els responsables tècnics i polítics de l'abastiment. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha advertit aquest dijous que la sequera persistirà irremeiablement i que la situació de les seves reserves d’aigua empitjoraran en les pròximes setmanes. A més, alerta que hi haurà més restriccions als usos hidroelèctrics i industrials.

La falta de pluges i la pressió per garantir que no falti aigua a les llars o a l'agricultura fa gairebé un any que posen contra les cordes totes les instal·lacions encarregades del subministrament a Catalunya. Les dessalinitzadores funcionen al 100% des de l'estiu passat, ha crescut la regeneració i l'aprofitament d'aigües depurades i, malgrat això, ni les últimes pluges fan possible descartar un escenari d'agreujament de la situació, passada la temporada estival, amb noves restriccions.

En un context d’escassetat d’aigua, els plans i les estratègies de les administracions insisteixen que l’ús de cada litre compta. El consum cada cop més eficient passa ja fa anys per un millor aprofitament, per exemple, de l’aigua de depuradora perquè no acabi abocada al mar directament. Aquesta aigua, que es coneix com a aigua regenerada, ha estat un bon recurs per deixar de destinar aigua de boca (la de l’aixeta que consumim tots) per a usos com el reg, ja sigui agrícola o d’espais recreatius com parcs, jardins i també camps de golf. De fet, aquests últims equipaments, els golfs, tenen la instrucció de la Generalitat des de fa més d’una dècada de regar, almenys en part, les seves extensions de verd amb aigua regenerada. Però la llei ara com ara no sempre es compleix. El Golf de Sant Cugat, per exemple, continua regant-se amb aigua de pous mentre el projecte que ha de fer-hi arribar aigua de depuradora no arriba.

La situació de sequera que viu Catalunya des de fa mesos es complica a les portes de l'agost, un mes que es preveu sec i que pot portar els nivells dels embassaments, actualment al 44% a les conques internes, encara una mica més avall. De fet, si no plou, la major part del país inclòs l'àmbit Ter-Llobregat, que és el que abasteix Barcelona i la seva àrea metropolitana, podria entrar en situació d'alerta per sequera a finals de setembre, un estat preocupant en què ja es troben des d'aquesta setmana 135 municipis de la part alta del Ter, el Llobregat mitjà i l'Anoia-Gaià. L'escenari i les previsions han fet que el Govern hagi llançat aquest dijous el primer toc d'alerta a la ciutadania: "Cal un ús racional de l'aigua i més estalvi per evitar agreujar els efectes de la sequera", ha demanat el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Sis anys i mig després, l'Audiència de Barcelona ha condemnat l'excúpula de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per diverses adjudicacions a dit a una empresa entre els anys 2007 i 2008. El tribunal considera que els sis exresponsables de l'ens processats, entre els quals l'exdirector, Manel Hernàndez, i l'exgerent, Josep Lluís Quer –que també va dirigir l'organisme d'Infraestructures de la Generalitat–, es van posar d'acord per filtrar informació confidencial a aquesta empresa –que estava controlada per Quer– perquè aconseguís els contractes, valorats en més de set milions d'euros. Malgrat tot, els magistrats absolen els acusats del delicte de malversació perquè consideren que no ha quedat provat que les adjudicacions perjudiquessin les arques de l'ACA, perquè els treballs es van acabar fent.

Un de cada cinc autònoms treballa tots els dies de la setmana, segons un estudi de l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA). D'acord amb l'informe, el 78% dels treballadors per compte propi treballen nou o més hores al dia, mentre que un 28% tenen una jornada laboral d'11 o més hores.

El consell executiu ha aprovat en la reunió d'avui el nou ens a través del qual la Generalitat assumirà la gestió d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), després que el Tribunal Suprem anul·lés la privatització aprovada el 2012 per prop de 1.000 milions d'euros. El nou organisme rep el nom d'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat i Damià Calvet, conseller de Territori –departament al qual quedarà adscrit–, ha assenyalat que preveu que la nova companyia estigui operativa abans de l'1 de gener del 2019.