Com funcionarà la dessalinitzadora flotant de Barcelona?

El Govern instal·larà la plataforma d'entre 100 i 150 metres al port de la capital catalana

3 min
Dessalinitzadora del Prat de Llobregat.

BarcelonaPer afrontar l'emergència per sequera que viu Catalunya, aquest dijous el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha anunciat que l'executiu descarta l'opció de portar aigua amb vaixells i aposta per un mètode totalment diferent: desplegar una desena de dessalinitzadores arreu del territori. Concretament, instal·larà dotze dessalinitzadores mòbils a l'Alt Empordà (un dels territoris que més estan patint l'efecte de la falta de pluja) i una gran dessalinitzadora flotant al port de Barcelona. La infraestructura que s'instal·larà a la capital catalana és la primera d'aquest tipus que es farà servir a l'Estat, i s'emmiralla amb models de ciutats que ja fa temps que l'utilitzen, com ara Adelaide, a Austràlia, un país que compta amb més de 200 dessalinitzadores. O les plantes dessalinitzadores flotants que hi ha en diversos punts de l'Aràbia Saudita.

Com funciona una planta dessalinitzadora flotant
Tot el procés te lloc en una plataforma davant de la costa

DESSALINITZADORA

L’aigua ja potabilitzada es transfereix la xarxa urbana

Filtre de

sorra

Òsmosi

inversa

Filtre de

carbó

Remineralització

Es capta l’aigua del mar

Filtre de sorra

Es capta

l’aigua

del mar

Filtre de carbó

Òsmosi inversa

Remineralització

L’aigua ja potabilitzada es transfereix la xarxa urbana

Filtre de sorra

Es capta

l’aigua

del mar

Filtre de carbó

Òsmosi inversa

Remineralització

L’aigua ja potabilitzada

es transfereix la xarxa

urbana

Tot i que encara s'ha de dissenyar i construir, la dessalinitzadora flotant que Aigües Ter-Llobregat ha encarregat a l'empresa Abengoa i que tindrà un cost de 100 milions d'euros ha de servir per proporcionar uns 40.000 m³ d'aigua al dia. El dispositiu requerirà 6 MW d'energia elèctrica que proporcionarà el mateix port barceloní. El funcionament d'aquesta dessalinitzadora és similar al de les plantes dessalinitzadores que Catalunya ja té a Blanes (dessalinitzadora de la Tordera) o la del Prat de Llobregat, amb la diferència que en aquest cas no cal transportar l'aigua del mar fins a la dessalinitzadora. D'aquesta manera, la futura dessalinitzadora del port de Barcelona funcionarà en quatre fases.

Captació

La planta situada al Moll de l'Energia del port de Barcelona serà una barcassa d'entre 100 i 150 metres i, a diferència d'altres dessalinitzadores flotants com la que hi ha a Las Palmas de Gran Canària, no farà servir la força de les onades per funcionar. Anirà endollada al mateix port per rebre energia elèctrica mitjançant la qual absorbirà aigua del mar a través d'un gran tub que sortirà de la part inferior de l'estructura. Per entendre com serà la infraestructura que encara s'ha de dissenyar, ens hem d'imaginar una plataforma flotant amb mòduls a sobre, però no un gran vaixell, ja que el punt del port on se situarà la dessalinitzadora no té prou profunditat per assumir el calat d'una embarcació d'aquest tipus.

Pretractament

Abans de poder començar el tractament per convertir-la en aigua dolça i potable, l'aigua de mar haurà de passar per grans piscines que serviran per filtrar-la. Per tal de separar l'aigua de tots els elements sòlids i matèria orgànica que l'acompanyen com pedretes, microplàstics o deixalles, el líquid primer passarà un filtre de sorra fina. Després, tota l'aigua que s'hagi colat entre els granets de sorra passarà un segon filtre d'antracita, un tipus de carbó vegetal que s'utilitza freqüentment per potabilitzar aigua per a usos industrials. Un cop superats aquests dos filtres, l'aigua ja estarà completament neta, però encara serà salada.

Osmosi inversa

El mètode que es farà servir a la dessalinitzadora de Barcelona per separar la sal de l'aigua és un procés d'osmosi inversa que també es fa servir a les plantes de Blanes i del Prat de Llobregat. L'aigua es farà passar a pressió per una sèrie de membranes d'un teixit molt fi que s'enrotllen en espiral i queda en forma de tub. Aquest és el tractament que comporta una despesa energètica més gran de tot el procés, ja que per fer passar l'aigua per aquestes membranes amb orificis tan petits es necessiten grans bombes a pressió que empenyin l'aigua per tal que travessi el teixit.

D'aquesta manera, a un costat de la membrana passen únicament les molècules d'aigua i a l'altre costat del teixit queden retingudes totes les sals que feien que l'aigua no fos dolça. Ara bé, no tota l'aigua aconsegueix travessar la membrana. La salmorra, que és el líquid que no passa el filtre, acaba sent aigua molt salada perquè acumula la sal que ja portava l'aigua en qüestió i tota la sal que ha quedat de l'aigua que sí que ha travessat la membrana. La salmorra es recull i es torna a abocar al mar a una distància considerable de la dessalinitzadora per tal que no es torni a xuclar per tractar.

Remineralització

Després que l'aigua hagi patit els efectes de tots aquests tractaments i filtres, per complir amb els estàndards per ser considerada potable encara necessita passar per un procés de remineralització, per tal de recuperar les sals minerals que ha perdut durant el procés d'osmosi. Per recuperar els minerals es fa passar l'aigua per llits de calcita, que és una mena de sorra fina a través de la qual l'aigua recupera de manera natural els minerals.

Un cop finalitzat el procés, l'aigua ja potabilitzada s'expulsarà de la dessalinitzadora a través d'un tub que connectarà la part superior de la plataforma amb un dipòsit que s'instal·larà al port i que comptarà amb una gran canonada per transferir l'aigua dessalinitzada a la xarxa hidràulica.

stats