L'oncòleg Manel Esteller s'incorporarà el pròxim 10 de novembre com a investigador a l'Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), segons ha pogut saber l'ARA. Després de la seva sortida de l'Institut de Recerca Josep Carreras (IJC), on treballava des del 2019 i d'on ha acabat havent de marxar per presumptes irregularitats en els comptes de la institució, mala praxi i denúncies internes, tal com va avançar l'ARA després d'un any i mig d'investigació, ara Esteller serà el cap d'un grup de nova creació sobre epigenètica i càncer i mantindrà l'acreditació Icrea –el programa de captació de talent del Govern— i, per tant, la posició i el sou d'investigador d'excel·lència científica.

Fa temps que la comunitat científica ha aconseguit que les proves de sang es facin un lloc en el diagnòstic i seguiment de l'Alzheimer. Ara, un equip d'investigadors de l'Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han demostrat que el biomarcador p-tau217 –una forma específica de la proteïna tau associada a la neurodegeneració– en plasma, obtingut a través d'una simple anàlisi de sang, permet predir l'evolució d'aquesta malaltia neurodegenerativa, fins i tot en les fases més inicials, quan els símptomes encara no són evidents.

Les dones hem assumit fins a tal punt que un embaràs es pot truncar precoçment que no l’anunciem fins que han passat 12 setmanes, el primer trimestre de la gestació, quan es produeixen la majoria de pèrdues gestacionals. Són tan freqüents –és la complicació obstètrica més comuna– que les hem normalitzat però, de retruc, invisibilitzat i silenciat. A vegades, l'embaràs s'interromp abruptament abans fins i tot d'haver-lo donat a conèixer i és com si mai hagués existit. "Ja en tindràs un altre". "No era pràcticament res". "Passa sovint". "És com una regla". Són frases que totes les dones que hem patit pèrdues gestacionals hem sentit algun cop.

Era el dia del seu aniversari. Impossible oblidar-ho. El bony que s'havia trobat al pit feia uns mesos era un tumor. Càncer de mama. La notícia la va rebre amb molta por. "De seguida em van venir al cap tots els clixés que tenim sobre el càncer", reconeix la Jessica Fernández, professora i mare de l'Edna i el Gael, de 7 i 5 anys. "Les primeres setmanes, fins que posen noms i cognoms a la malaltia –el tipus de tumor que és, quin tractament, si està estès o no...– es viuen amb molta incertesa", diu. "I amb molta angoixa, sobretot fins que no saps la magnitud del càncer", afegeix el seu marit, Adrià Mañosa, assegut al seu costat al porxo del centre Kālida un dissabte assolellat de començaments de tardor. Han vingut per participar en El Dia dels Petits, una iniciativa per acompanyar les famílies que estan passant un procés de càncer i treballar l'impacte que té en les relacions familiars. "És una activitat que neix amb el propòsit de treballar la comunicació intrafamiliar començant amb una activitat lúdica amb els nens, després una intervenció terapèutica per separat i després un taller plegats", explica Sara Garcia, psicòloga i coordinadora del centre Kālida Sant Pau de Barcelona, un espai obert i gratuït per a qualsevol persona que convisqui amb el càncer, siguin pacients, familiars o cuidadors.

La Rosa va patir un greu accident de trànsit fa quatre anys que va destrossar-li la musculatura abdominal. Va salvar la vida, però havia de portar una bossa recol·lectora i anava enfaixada perquè havia perdut els músculs. "Els meus intestins estaven a flor de pell", relata. En casos com el seu, els metges poden fer una reconstrucció estructural de la paret abdominal, i això vol dir col·locar una malla per subjectar els òrgans interns i cobrir la zona amb pell. Però la mobilitat més bàsica, com seure en una cadira o caminar, queda molt limitada pel risc de patir complicacions greus com infeccions o hèrnies. Ara l'Hospital de Sant Pau s'ha convertit en el primer centre del món que ha fet una passa més amb una cirurgia inèdita: amb l'empelt d'un múscul de l'esquena o de la cuixa donat pels mateixos pacients, els cirurgians han reconstruït cinc abdòmens, quatre dels quals han acabat recuperant per complet la capacitat de contraure els músculs de forma natural.

Entre l'arsenal de teràpies oncològiques que s'assagen arreu del món, la immunoteràpia té ara un paper preponderant. Aquesta tècnica biològica en què s'energitza el sistema immune amb un fàrmac personalitzat perquè les defenses naturals del cos despertin, distingeixin les cèl·lules tumorals i les ataquin, està donant uns bons resultats en la lluita contra alguns càncers avançats o de mal pronòstic, com ara leucèmies o melanomes. L'exemple més recent és el de la immunoteràpia basada en l'estimulació dels limfòcits T amb receptors quimèrics d’antígens, una teràpia que es coneix per les sigles CAR-T i que l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau) començarà ja a assajar. El mateix centre ha dissenyat, desenvolupat i produït, sense farmacèutiques al darrere, el CAR-T 19 SP, un medicament que vol esdevenir una teràpia única a l'Estat per a pacients de limfomes –un tipus de càncer hematològic causat pel creixement descontrolat dels glòbuls blancs i la seva acumulació als ganglis limfàtics– que no responen als tractaments convencionals, segons ha informat aquest dimecres el centre.

Acabava de sortir de quimioteràpia, però el Gil només pensava a anar a les coves del Toll a recollir amb un cubell la neu que hi havia caigut. "L'hi vam portar, però li dèiem que no ho expliqués als metges", recorden el Sergi Vall i l'Anna Lluís, els seus pares, amb un somriure nostàlgic. Encara no s'expliquen d'on treia l'energia per jugar i estar animat a tota hora. "Per a ell, dormir era perdre el temps. Els tractaments del càncer són molt durs, vèiem com altres nens quedaven molt aixafats, però el nostre fill jugava al Catan o muntava Legos. I aquella vitalitat ens impulsava i donava força", recorda el Sergi. "Hem après molt del nostre fill. Perquè era ell qui estava malalt, qui patia i qui, malgrat tot, volia continuar jugant. Fins a l'últim instant", explica l'Anna. La vida del Gil es va acabar massa aviat, als vuit anys, a causa d'un osteosarcoma metastàtic. Va marxar a casa, amb els seus pares i la seva germana, la Núria, al seu costat. A la família li queda el consol que va viure amb plenitud. I feliç. Deu dies abans de morir, va menjar un bon plat de paella i va posar el seu nom als llapis de colors que volia portar a l'escola, convençut que hi tornaria aviat. Malgrat el càncer, el Gil mai va deixar de ser un nen. "Cada dia de la vida del meu fill va valdre la pena", afirma el Sergi.

Un metge brillant, sempre a l'avantguarda, un referent dins i fora de l'hospital que traspuava coneixement –era un àvid lector– i a qui els seus companys i amics defineixen com a generós, gran conseller i molt trempat. La medicina intensiva està de dol per la pèrdua del metge Jordi Mancebo, cap de la unitat de cures intensives (UCI) de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, que ha mort aquest dissabte als 64 anys. L'intensivista, respectat a casa i arreu del món per la seva intensa producció científica, va ser diagnosticat el març passat d'un càncer de pulmó en estat avançat, una malaltia que no ha pogut superar. "Avui és un dia molt trist a Sant Pau", explicava l'hospital en una piulada.

La institució matrimonial tal com encara és concebuda a l’Occident d’influència cristiana fa aigües pertot. I en fa pel fet que ja ningú dona cap crèdit a la lliçó continguda a la Primera carta als Corintis de Pau de Tars, cap. 7, en què llegim: “Per evitar comportaments libidinosos, val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona el propi marit; que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit”.

Adrià Comella (Vilanova de Segrià, 1972) va gestionar la pandèmia del coronavirus des de primera línia com a director durant tres anys del Servei Català de la Salut. Des del passat estiu és director gerent de l'Hospital de Sant Pau. Ha passat, doncs, de subministrar recursos als centres hospitalaris a demanar-ne. Aquesta setmana ha presentat Més Sant Pau, el pla estratègic per als propers vuit anys amb què l'hospital, degà de la medicina catalana, vol encetar una nova etapa que passa per la digitalització, el creixement en infraestructures, l'impuls de les àrees en què és capdavanter i l'empatia. I amb què Comella també confia en girar full del covid.

L'Hospital de Sant Pau atén una població més envellida –i que genera més demanda sanitària– que altres hospitals del mateix nivell. Un de cada quatre pacients que atén té més de 65 anys i el 2050 un terç de la població tindrà més de 65 anys, i el 15%, més de 80. Davant d'aquesta realitat, Sant Pau projecta posar en marxa abans del 2025 un centre específic per atendre les urgències i les necessitats de persones grans fràgils, ja siguin de tipus mèdic, quirúrgic o farmacològic. El Qcare o clínica d'urgències d'alta resolució per a l'envelliment, com es diu de manera provisional, ocuparà un espai d'uns 5.000 m² i es construirà en un edifici nou dins del recinte del mateix hospital, molt a prop d'ona ara hi ha el centre Kàlida. Aquest és un dels projectes més destacats de Més Sant Pau, el nou pla estratègic per als pròxims vuit anys amb què l'hospital, degà de la medicina catalana, vol encetar una nova etapa.

Aquestes festes el Recinte Modernista de Sant Pau es convertirà en l'escenari d'una experiència sensorial per a tots els públics. Després de tenir un destacat èxit internacional, el projecte Christmas Garden, un espectacle de llum i colors, aterra a Barcelona, on es podrà veure des del 22 de novembre fins al 9 de gener, cada dia de 18 h a 23 h, i en grups de visites cada 30 minuts.

Fins a 23 concerts se succeiran aquest estiu als jardins del recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau en una proposta que, per segon any, aglutinarà diferents cicles musicals. Un dels més especials serà el Candlelight, amb què la plataforma d’esdeveniments Fever Up, organitzadora del cicle, impressionarà el públic amb l’organització de 17 recitals que tindran lloc sota la llum de les espelmes en diferents punts de la ciutat. A Sant Pau, les grans obres de Ludovico Einaudi tocades al piano, els èxits del conjunt francès Daft Punk interpretades en piano i violí elèctric, les bandes sonores de diferents estudis d’animació com ara Disney i Ghibli a càrrec de Fantasia Quintet, i composicions mítiques com El Trencanous interpretades per un quintet de corda acompanyat d’una ballarina professional seran els protagonistes indiscutibles.

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i el de Sant Joan de Reus estan per sota dels estàndards d'eficiència general, mentre que l'Hospital Clínic i el Dr. Josep Trueta de Girona els superen. Així es desprèn dels informes de la central de resultats 2013 presentats aquest dijous pel departament de Salut i que inclouen per primera vegada una classificació dels hospitals catalans en funció del temps d'ingrés dels pacients, el nombre de cesàries practicades, les hospitalitzacions potencialment evitables i la gestió d'urgències. Segons aquest rànquing, hospitals com el de la Vall d'Hebron, el Germans Trias i Pujol de Badalona o el de Granollers estarien dins els estàndards i, per tant, dins la mitjana establerta pels resultats dels 64 centres del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT).