Estic desanimada. I em sap greu estar-ho perquè no hi ha res que em faci més feliç que ensenyar història de l’art a segon de batxillerat. Si vau triar aquesta optativa ja sabeu de què us parlo. És una matèria que et canvia per sempre la mirada i fins i tot la manera de viatjar. A mi fins i tot em va canviar la vida perquè, tot i que tenia claríssim que volia ser professora a secundària, no tenia clar de què. Vaig descartar la meva idea inicial (filologia anglesa) per estudiar història de l’art i ara ja fa vint anys que explico l’assignatura. Vint. Però el nou model d’examen de la selectivitat m’ha desinflat. Sé que molts professors esteu igual i suposo que a la resta de matèries també hi ha canvis contundents, però jo us explico la meva.

El president Joan Laporta té poc més de tres mesos per demostrar-nos que el seu projecte salvarà el Barça. Quan al juliol el club faci balanç d’aquesta temporada, veurem si l’entitat ha deixat d’estar a l’UCI o segueix pel camí d'una irremeiable transformació, en la qual el soci ja no serà el propietari. La marxa d’executius i directius de primer nivell, l’última la del vicepresident Eduard Romeu, genera molts més dubtes sobre el futur del club. I més quan tota la remor de fons dibuixa un panorama desolador i posa en dubte que les decisions econòmiques preses fins ara hagin servit per tornar a situar el Barça en una situació de relativa calma. A sobre, la classificació per al pròxim Mundial de Clubs, que aportaria una copiosa milionada, s’ha complicat moltíssim. Tanmateix, enmig de la temporada, amb un equip que sembla revifar per moments, s’ha de concedir aquests mesos de treva perquè es tanquin els comptes i es faci un exercici de transparència modèlic. Aquesta temporada ja no valen operacions de maquillatge ni enginyeria financera ni més palanques. Després de tres anys i mig dirigint el Barça, Laporta ha de demostrar que amb la seva activitat ordinària el club va millor del que transmet portes enfora, on sembla que l’entitat vagi ensopegant amb totes les pedres que es troba pel camí.

"Si fos mare estaria preocupada per si el meu fill acabarà sent una persona amb pocs coneixements i poca capacitat crítica". "Els alumnes estan controlats, monitoritzats i hiperprotegits". "S'ha caigut en la mediocritat sobreprotegint els alumnes, decidint que ja no suspenen, sinó que els direm que no avancen". "Les desigualtats socioeconòmiques tenen un efecte directe en els alumnes catalans que treuen males notes". "La formació inicial dels professors és molt deficient". És només un petit recull del que han dit experts sobre els resultats de les proves PISA, l'avaluació internacional que l'OCDE fa als estudiants de 15 anys d'una vuitantena de països. Però què en pensen, els protagonistes? Hi estan d'acord? El Criatures ha parlat amb una desena d'estudiants de 4t d'ESO –curs on es van fer les proves la primavera passada– i de primer de batxillerat, que és el que estudien els alumnes que van fer aquests exàmens, d'escoles públiques i concertades de diferents punts de Catalunya, i amb alumnat provinent de famílies d'origens i estrats socials diversos.

El curs escolar s’acaba i el neguit arriba a moltes famílies davant les males notes que porten els fills a casa. Ni el menor se sent orgullós dels suspesos ni tampoc als progenitors els agrada haver de reconduir la situació, sovint, amb conseqüències. Un professor de reforç o menys hores de mòbil són algunes de les represàlies que s’apliquen a infants i adolescents per uns resultats que poden respondre a motius diversos: mals hàbits, problemes a la família, a l’escola, desmotivació o, fins i tot, un trastorn. Esbrinar què s’amaga darrere d’aquests deficients ha de ser, segons els experts, una prioritat per a la família; i parlar-ne amb escolta i l'acompanyament, també un requisit indispensable.

Avui toca examen oral individual, em diu el professor de llengua catalana per a l’ensenyament de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona Jordi Clopés. Les alumnes (només hi ha un noi a l’assignatura, però avui no hi és) estan estudiant el doble grau d’educació infantil i primària, i són al primer curs. Després, cap altre curs més del doble grau té assignatures sobre llengua tal com l’estudien en aquesta assignatura. “En tenim d’altres, però com la que fem aquest semestre, que ens avalua la pronúncia, la dicció, l'entonació, i la fluïdesa, no”, expliquen.

Fa uns dies, aquest diari es feia ressò d’una iniciativa que finalment no ha transcendit i que consistia en fer una prova d’empatia o test d’actitud a les persones que es presentaven a la Selectivitat amb la intenció d’estudiar medicina. En vistes de la gran quantitat de persones interessades en aquesta carrera –que no té prou places per a totes–, la prova pretenia fer un filtratge alternatiu i alhora complementari a les notes estrictament acadèmiques, numèriques, tot oferint informació transversal sobre les candidatures a les universitats sol·licitades pels diferents aspirants. Al final, però, la proposta ha quedat en no res, per bé que els futurs estudiants de medicina podran fer un test opcional i no vinculant quan ja hagin realitzat les proves d’accés a la universitat, és a dir, quan els resultats de l'esmentada prova voluntària no puguin afectar la posició de l’alumnat en les llistes d’accés a la carrera. 

Les facultats de Medicina no faran servir els exàmens de competències personals i emocionals com a cribatges per entrar a la carrera. Tot i que en un primer moment els departaments d'Universitats i Salut van plantejar una mena de prova d'aptitud personal (PAP) específica per a estudiants de segon de batxillerat que triessin medicina com a primera opció (similar a la que han de passar els futurs mestres) per identificar i discriminar de forma primerenca aquells alumnes que no tenen habilitats com l'empatia o el treball en equip, finalment la idea no ha acabat de quallar en el si de l'administració. Segons ha pogut saber l’ARA, l’examen per als futurs metges es farà aquest setembre, com estava previst, però com a prova pilot: serà anònima, voluntària i no es farà abans de la selectivitat. Per tant, el resultat no vetarà (ni condicionarà) la matrícula de cap alumne a la carrera ni quedarà registrat en l'expedient acadèmic.

Segurament alguna vegada t'has enfrontat a un examen i has pensat que la teva nota no només depenia de les teves respostes, sinó també de la nota dels altres avaluats. I probablement no t'equivocaves. Fins ara, diversos estudis ja han corroborat que l'ordre a l'hora d'avaluar afecta la probabilitat d'aprovar, i s'havien donat dues explicacions a aquest fenomen: l'efecte contrast –si corregeixes un examen és gairebé inevitable comparar-lo amb l'examen anterior– i l'efecte expectativa –de manera conscient o no, l'avaluador té en ment quants haurien d'aprovar i quants no–. Ara bé, aquestes dues explicacions no tenen en compte tot el que representa per a un candidat el simple fet d'aprovar amb un 5 pelat, i això és el que han volgut analitzar un grup d'investigadors catalans de la Universitat de Barcelona, de Zuric i de Brown.

A l’últim examen de cultura general que van passar els aspirants a formar part de la Guàrdia Urbana, examen prescriptiu i eliminatori, les preguntes van ser, en termes generals, un veritable disbarat. Una pregunta deia: ¿Qui és l’escriptor de l’obra It? Com en la resta de les preguntes, hi havia quatre respostes possibles. En aquest cas, la correcta era: Stephen King. Però ens preguntem: ¿quina importància té, per ser guàrdia urbà, saber una cosa així? Ni tan sols preguntar qui és l’autor de l’obra El marxant de Venècia - que forma part del temari cultural per als mossos d’esquadra, que és més correcte- té cap importància per ser agent de l’ordre públic.

La vaga del col·lectiu d'examinadors de la DGT, iniciada fa tres setmanes, està desencadenant "el caos" a les autoescoles catalanes. La protesta ja ha anul·lat quasi 4.000 exàmens només a la demarcació de Barcelona, assegura la portaveu de la plataforma "Vull saber la data d'examen", Teresa Coll.

L'examen d'anglès dels Premis Extraordinaris de Batxillerat, convocats per la Junta d'Extremadura, realitzats a l'IES Santa Eulalia de Mèrida el 17 de juny, proposava com un exercici convèncer un amic perquè no votés Podem, segons ha denunciat el sindicat STE a Extremadura.

Els agents antidisturbis passaran periòdicament un examen físic, psicotècnic i psicològic per garantir que tots es troben en plenes facultats. Ho ha anunciat l'inspector en cap de l'Àrea de la Brigada Mòbil, Marc Caparrós. La periodicitat serà d'un o dos anys, en funció de la disponibilitat econòmica. El primer control podria ser cap a finals d'any.

L'advocada de Juan Manuel Morales, el jove de 21 anys que es troba en presó provisional per planificar una massacre a la Universitat de les Illes Balears emulant la matança de l'institut Columbine (Estats Units), ha demanat aquest dimarts un examen psiquiàtric i psicològic "exhaustiu" del seu client. L'advocada d'ofici Agustina Alonso ha confirmat que ja ha registrat la petició al jutjat d'instrucció 9 de Palma, encarregat de la investigació. Un dia després que el seu client ingressés a presó, imputat entre d'altres per delicte de tinença d'explosius, Alonso ja va afirmar que el jove va respondre a les preguntes formulades "sense alterar-se en cap moment".