Salut
Societat  /  Salut 12/07/2022

L'examen d'empatia per a futurs metges finalment no serà un requisit per entrar a la carrera

El Govern atura la PAP i farà una prova voluntària i anònima als alumnes de primer curs al setembre

5 min
Una estudiant fent la selectivitat, aquest 2021

BarcelonaLes facultats de Medicina no faran servir els exàmens de competències personals i emocionals com a cribatges per entrar a la carrera. Tot i que en un primer moment els departaments d'Universitats i Salut van plantejar una mena de prova d'aptitud personal (PAP) específica per a estudiants de segon de batxillerat que triessin medicina com a primera opció (similar a la que han de passar els futurs mestres) per identificar i discriminar de forma primerenca aquells alumnes que no tenen habilitats com l'empatia o el treball en equip, finalment la idea no ha acabat de quallar en el si de l'administració. Segons ha pogut saber l’ARA, l’examen per als futurs metges es farà aquest setembre, com estava previst, però com a prova pilot: serà anònima, voluntària i no es farà abans de la selectivitat. Per tant, el resultat no vetarà (ni condicionarà) la matrícula de cap alumne a la carrera ni quedarà registrat en l'expedient acadèmic.

La mesura mai s’havia plantejat com una prova per substituir o invalidar el resultat de les proves d'accés a la universitat (PAU), però sí com un complement que ajudés a fer una millor tria dels aspirants a metges. El fet que hagi quedat diluïda a una prova voluntària i anònima rebaixa les expectatives que hi havia posades en aquesta mesura. Cada any uns 4.000 joves aspiren a omplir una de les poques places de medicina que s'ofereixen, al voltant de 1.200. Només una quarta part aconsegueix entrar al grau i la selecció es fa per nota, de manera que acostumen a entrar estudiants amb un expedient acadèmic molt bo, sovint brillant. El sector sanitari fa anys que assegura que aquests alumnes no sempre tenen el perfil més adequat per ser metges i que caldria incloure avaluacions addicionals per saber si tenen aptituds de cara al pacient (bona comunicació, empatia i responsabilitat en la presa de decisions difícils), els companys (lideratge i treball en equip) i la professió (rendició de comptes, compromís i responsabilitat social). Tot plegat, diuen, permetria desplegar un model assistencial més proper i humanitzat.

Com que la selectivitat no es pot modificar perquè és competència estatal i, per tant, no s'hi pot incloure una prova d'aptitud perquè faci mitjana amb l'expedient acadèmic i el resultat de les PAU, a diferència d'altres països europeus que sí que les combinen, inicialment l'administració i les universitats van acordar fer un examen previ amb què es pogués fer el triatge dels alumnes abans d'entrar a la facultat. Però amb el canvi de color de la conselleria (que va passar de les mans d'ERC a les de Junts), el Govern va decidir "de cop" ajornar les PAP binàries, és a dir, les que havien de dir si algú era o no apte per estudiar medicina. En canvi, l'executiu les transforma ara en una prova amb una finalitat de diagnosi de les habilitats no científiques dels estudiants, segons fonts coneixedores de les negociacions.

Canvis en el pla d'estudis

Una de les principals dificultats d'aquesta mesura és el grau de discriminació de les proves. Alguns dels actors que han participat en la definició de la PAP creuen que només exclouria els casos més extrems i que la majoria d'estudiants puntuarien a la meitat de l'escala, cosa que la faria poc útil. Altres pensen que els alumnes habitualment tenen poc més de 18 anys i els resultats no poden ser definitius, sinó que només poden proporcionar una informació extra sobre com reaccionen davant situacions reals.

I segurament la més problemàtica és que a diferència de les proves de magisteri, que valoren si els joves tenen coneixements tècnics i intel·lectuals com ortografia o matemàtiques, amb unes PAP de medicina no hi ha una nota òptima i objectivable i s'assumeix el risc que es pugui tirar enrere la formació d'algú que, amb un pla d'estudis que potenciï les habilitats socials, pot ser un bon metge. "Valorem positivament que la PAP es faci una vegada l'estudiant ha accedit al grau i no com a requisit previ, ja que permet a les universitats fer una acció tutorial adaptada a les necessitats dels estudiants", defensen fonts del departament d'Universitats i Recerca.

Els degans de les universitats catalanes estan alineats en la necessitat de garantir que el metge del futur acabi la carrera amb les habilitats i competències personals que requereix el sistema sanitari. “Ara mateix el format d’accés al grau només considera les capacitats intel·lectuals, els coneixements en una sèrie de matèries i l’expedient del batxillerat. És molt teòric i només garanteix que la persona treu bones notes, però entre això i saber exercir una professió sanitària hi ha un abisme”, asseguren fonts coneixedores del procés de negociació. La prova que es passarà al setembre ja està dissenyada i s'emmiralla en les d'altres països, però no servirà per discriminar qui entra i qui no a curt termini, sinó que serà experimental i només orientarà sobre les aptituds dels alumnes que ja han accedit a la universitat i que voluntàriament hi vulguin participar.

Segons el departament d'Universitats, l'examen es farà de manera coordinada a totes les universitats i s'oferirà de forma totalment voluntària. Cap alumne estarà obligat a fer-lo, però la informació que generi permetrà a les facultats fer un diagnòstic de quina és "la matèria primera" dels estudiants de medicina i, si s'escau, modificar el pla d'estudi per potenciar aquells valors i pràctiques que cal encarrilar. Per exemple, la causa més freqüent de l'error mèdic és la falta de comunicació, i aquesta es pot treballar a les aules abans que arribin i treballin en un centre assistencial.

La possibilitat de fer una PAP als futurs facultatius es cou des de l'any 2018, però va agafar embranzida en el Fòrum de Diàleg Professional, organitzat el 2019 pel departament de Salut, i a proposta del Grup de Treball per a la Millora dels Estudis de Medicina, creat en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), que té com a objectiu millorar la formació inicial dels metges. El Govern va assegurar que tiraria endavant la iniciativa si tenia garantit el consens de totes les universitats públiques i a principis del 2020 la conselleria d'Universitats va anunciar que els nous exàmens estarien enllestits per al curs 2022-2023.

En un primer moment el Govern va decidir que abans de fer la selectivitat els alumnes fessin dues proves diferents, una de raonament crític basada en escenaris de l'àmbit social i les humanitats, i una altra per avaluar les habilitats interpersonals i els valors professionals a partir de situacions específiques que recreïn l'àmbit de treball. Es tracta d'un model que reprodueix parcialment el sistema anglosaxó, on fa anys que es fa servir com a eina de selecció de residents i personal. Fins i tot a les universitats estan molt consolidades les entrevistes personals amb qüestionaris i preguntes estructurades per conèixer l'alumne abans que entri a la carrera.

stats