Els Mossos d'Esquadra han posat en marxa un nou pla per fer front al fenomen de la multireincidència. S'anomena pla Kanpai i substitueix el que hi havia fins ara, el pla Tremall, després d'una extensa anàlisi de la nova prefectura de la policia catalana, tal com va explicar aquest diumenge l'ARA en un dossier sobre la multireincidència. El pla Kanpai s'iniciarà en els dies vinents i sortirà de Barcelona ciutat, ja que s'implementarà en zones metropolitanes. Segons fonts dels Mossos, una de les novetats és que les unitats d'ordre públic, l'Arro i la Brigada Mòbil, s'incorporaran en les tasques de seguretat ciutadana. És a dir, "saturaran" més les zones crítiques per "eliminar la sensació d'impunitat", i també identificaran potencials sospitosos. És un pla de llarga durada, que fonts dels Mossos ja avisen que no servirà per rebaixar les dades de forma immediata. Tot i això, les xifres de delictes contra el patrimoni estan caient, i el 2024 es va registrar la dada de furts a Barcelona més baixa de la dècada.

La mobilització dels aspirants a bombers ha donat, finalment, els seus fruits. La conselleria d'Interior ha anunciat que el Govern està ultimant un decret llei de mesures fiscals urgents per garantir que els futurs bombers, però també mossos i agents rurals, no cobrin un salari inferior al mínim interprofessional (SMI) durant el període que passin a l'acadèmia. Tal com va explicar l'ARA, feia setmanes que els aspirants a bombers estaven mobilitzats i s'havien arribat a manifestar davant de la seu del cos d'emergències català.

"Han passat onze anys de l'accident i sé que d'aquí vint anys continuaré necessitant que m'acompanyin", diu Marina Bosch. Té 31 anys i el Nadal del 2012 va marcar un abans i un després en la seva vida. "La meva mare em va dir que em quedés a casa", recorda. Però era el 24 de desembre a Arbúcies, havia quedat amb els amics i no li va fer cas. Van agafar el cotxe (ella no conduïa) i es van dirigir cap a Blanes per una carretera de revolts. Al cap de pocs quilòmetres, el cotxe va relliscar. "Vam començar a donar voltes de campana. Jo vaig sortir disparada per la finestra, tot i que anava lligada", descriu. Finalment, va impactar contra un arbre. Les seqüeles, amb diversos problemes de mobilitat, són de per vida. Això no vol dir que no hagi pogut tirar endavant. Somriu quan explica que ha tingut una filla i que està casada, però admet que necessitarà que l'acompanyin i l'ajudin gairebé tota la vida.

El decret de reestructuració dels Mossos d'Esquadra, una de les normes més importants que ha aprovat el Govern en els últims temps sobre la policia catalana, serà modificat pel mateix executiu per reescriure alguns punts que el dia de la seva aprovació, el març d'aquest any, van generar polèmica entre els sindicats i els grups parlamentaris. El departament d'Interior i els Mossos feia un any que treballaven en aquest decret, que crea un nou organigrama que ha de guiar el cos català la dècada que ve. La polèmica, sobretot, es va centrar en un punt: passar la competència de les escoltes telefòniques ordenades per un jutge durant una investigació criminal a una nova comissaria general de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Dit d'una altra manera, les escoltes passen a no dependre dels mateixos investigadors, sinó d'una altra unitat del cos. "Això és ficar el nas a les investigacions criminals", denunciava llavors el diputat del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar Ramon Espadaler.

Són les dues del migdia d'un dia laborable i l'estació de Sants està plena a vessar. Per l'accés sud, entren dos homes corrent amb dues armes llargues. Se senten els primers trets. Immediatament, se senten els crits de les primeres víctimes. Algunes tenen ferides superficials, però no totes han tingut la mateixa sort: hi ha persones amb orificis de bala a l'estómac, als braços i fins i tot al cor. Els Mossos d'Esquadra activen totes les alertes: Catalunya està sent víctima d'un atemptat terrorista.

La Campanya Forestal d’enguany, que es va donar per acabada el 30 de setembre, no ha estat una empresa fàcil. Els Bombers de la Generalitat van treballar en un sol gran incendi forestal, a Portbou a primers d’agost, però al llarg de la resta de la temporada van haver de fer front a incendis de gran potencial. A més, la sequera estructural i el canvi climàtic consolidat, que escampa l’amenaça de focs més enllà dels mesos d’estiu, feien preveure el pitjor.

Hi havia una època en què els Bombers anaven a apagar incendis en carruatges empesos per cavalls. Als parcs, on ara hi ha camions, mànegues i totterrenys, abans hi havia abeuradors, menjadores i excrements per terra. El 21 d'abril del 1878 els bombers de la companyia Engine Company 21 estaven de guàrdia al parc de Chicago. La distribució de l'edifici no era gaire diferent de l'actual: a baix hi havia els cavalls, a la primera planta les habitacions i a dalt de tot un magatzem de bales de palla per als animals. En aquell moment, estaven carregant bales des de la planta baixa cap al magatzem amb una fusta que subjectava el mecanisme. En el punt més alt de l'edifici hi havia el bomber George Reid. De cop, va sonar l'alarma. Reid havia de baixar dues plantes per una escala de caragol, i va prendre una decisió que acabaria revolucionant el seu ofici: va saltar i va baixar lliscant pel pal de fusta. El capità, David Kenyon, sorprès pels minuts que havia guanyat el seu bomber, va decidir fer un forat a dins del parc i posar-hi una barra per baixar sempre així.

S'acosten dies que preocupen molt la Generalitat i els Bombers. A la sequera acumulada s'hi està afegint un episodi de calor intensa, fet que fa que sigui una setmana "crítica", tal com apunten des de la conselleria d'Interior. La situació és preocupant a tot el país (pràcticament totes les comarques estan en un nivell 2 sobre 3 de perill d'incendi), però ho és especialment a les Terres de l'Ebre, a la costa del Garraf, al Priorat i a la Noguera. Són algunes de les comarques que estan en el nivell màxim, segons el mapa dels Agents Rurals. La situació crítica ha portat el Govern a aprovar mesures restrictives que afecten bona part de Catalunya. Aquestes restriccions començaran aquest dilluns a la mitjanit i acabaran el 25 d'agost. Concretament, afectaran 70 municipis de 13 comarques diferents. Són les localitats que tenen activat el nivell 3 de risc d'incendi. A més, hi haurà accés restringit als espais naturals del Garraf, el Montsant, el Montmell-Marmellar, els Ports, el Montsec d’Ares, el Montsec de Rubies i la Baronia de Rialb. 

L'inspector Jordi Hosta, cap de l'àrea d'avaluació dels Mossos d'Esquadra, serà restituït al seu lloc de treball després de set mesos d'estar-ne apartat. El 22 de desembre del 2022, van trobar un mòbil gravant amagat en una calaixera d'una sala de la quarta planta de la comissaria de les Corts. En aquesta sala s'hi havia de desenvolupar una reunió del tribunal que escollia les preguntes de l'examen per ascendir a inspector i a intendent de la policia. Al cap d'uns minuts, la qüestió ja estava en mans de la divisió d'afers interns (DAI), que va obrir una investigació. La primera decisió va ser deixar el mòbil al mateix lloc, com si no hagués passat res, a l'espera que algú l'anés a buscar. Però no va aparèixer ningú. Un mes després, la DAI va començar a investigar l'inspector Hosta com a presumpte responsable del mòbil espia. Van arribar a portar-lo als tribunals atribuint-li un delicte de revelació de secrets, però la magistrada del jutjat d'instrucció número 8 de Barcelona va arxivar la causa per falta de proves.

Són 92 camions d'última generació que havien d'aconseguir jubilar la flota, ja envellida, dels Bombers. Alguns parcs tenen vehicles amb més de 20 anys, i la que es va signar el 2020 era una inversió que feia temps que s'esperava: 39,8 milions d’euros per comprar camions de motor Scania amb la carrosseria d'Iturri. La realitat, però, ha sigut ben diferent. Els nous vehicles tenen avaries habituals en diversos parcs. Més d'una desena de parcs, consultats per l'ARA, les descrivien. Alguns bombers preferien agafar els camions vells abans que els nous per la seva falta de fiabilitat. També criticaven que eren massa pesants i amples, i que costava moure'ls tant per ciutat com per muntanya. Sobretot, els problemes es concentren a la carrosseria d'Iturri, i en particular a la bomba d'aigua hidràulica, un element fonamental per a l'extinció d'un incendi.

Dimecres a les 6.57 h va arribar al parc de bombers de Rubí l’avís de l'incendi en un bloc de la ciutat en què van morir tres persones. Els cinc bombers que treballaven estaven amb dos camions d’aigua en un accident a Castellbisbal. Al parc, però, n’hi havia cinc més que entraven a treballar a les 7 h i que ja estaven preparats. No van poder anar a l’incendi perquè el camió d’aigua que quedava estava avariat i hi van acudir uns efectius de Cerdanyola del Vallès. El vehicle, segons fonts del cos, feia dos mesos que estava fora de servei per problemes amb la bomba d'aigua. Tot i això, és pràcticament nou i forma part de la flota de 92 camions que el 2021 es van començar a repartir pels diferents parcs. De moment, però, aquests nous camions no estan aconseguint jubilar els més antics, sinó que en diversos punts de Catalunya, no només a Rubí, estan donant més problemes que els que tenen 20 anys. Com pot ser, això?

Sacsejada interna als Mossos d'Esquadra. Des d'aquest dimarts la policia tindrà una nova estructura que el Govern, reunit en consell executiu, ha validat. S'hi treballava des de feia un any i representa un canvi de paradigma organitzatiu per al cos: es creen noves comissaries superiors, es potencien diverses àrees, es canvien de lloc algunes competències i es deixen enrere termes als quals tothom ja estava acostumat. Com la Divisió d'Afers Interns (DAI), que ara es dirà Comissaria General d'Investigació i Afers Disciplinaris i guanyarà pes i agents. El decret és un canvi de fons que ha sigut presentat amb eufòria pel Govern, rebut amb escepticisme per una part del cos i amb indignació, més per les formes que pel fons, pels sindicats policials.

A App Store per als usuaris d'iPhone, i a Google Play per als d'Android, ja hi ha disponible la nova aplicació dels Mossos d'Esquadra. Fa uns quants dies que es pot descarregar, però no ha sigut fins a aquest dilluns que la policia catalana l'ha presentat. És la primera vegada que els Mossos treuen al mercat una aplicació d'aquest tipus i representa un punt de partida del procés de digitalització que viu el cos. Es tracta d'una primera versió amb serveis limitats que amb el temps n'anirà incorporant de nous. "És una capsa per posar-hi cada vegada més serveis. Ha d'esdevenir una comissaria virtual", ha afirmat el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena. Encara no es poden presentar denúncies on line (s'hi està treballant) però es poden recuperar objectes perduts, rebre avisos i consells de seguretat, demanar hora, tenir vies de comunicació directes amb la policia i conèixer les darreres novetats de les oposicions per entrar al cos.

"No ens hem d’enganyar, hi ha un increment de l’ús [d'armes blanques] a la nostra societat". Aquestes paraules del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, s'expliquen per les dades preocupants que acumulen els Mossos d'Esquadra: han augmentat un 44% els delictes amb presència d'una arma blanca i se n'han requisat un 80% més. Part d'aquest augment, ha explicat Elena, respon a una presència policial més gran, però també admet que hi ha un "repunt" en el seu ús. Per fer-hi front, els Mossos i el departament d'Interior han creat el pla Daga, un operatiu que s'estendrà per tot Catalunya i que busca "reduir la presència d'armes blanques", en paraules de la portaveu de la policia, la inspectora Montserrat Escudé.

Dels 2.492 bombers que estan en plantilla a la Generalitat, només el 2,4% són dones. Això, a la pràctica, vol dir que només hi ha 60 bomberes. El greuge comparatiu es trasllada en el dia a dia: una cinquantena de parcs de bombers no tenen vestidors masculins, o els seus uniformes només tenen tallatge per a homes. Aquest dilluns el departament d'Interior ha presentat el primer paquet de mesures per començar a revertir aquesta situació. L'objectiu del departament és la paritat, però Interior és conscient que encara queda molt camí per recórrer per arribar-hi, ni més ni menys que multiplicar per 20 el nombre de dones que formen part del cos.

"Soc Eduard Sallent, director general de Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb l'Oficina Europea de Policia (Interpol), d'acord amb els articles 399-1 i 399-7 del codi d'enjudiciament penal, em poso en contacte amb vostè poc després d'una ciberconfiscació, en particular pel que fa a la pornografia infantil". Si analitzem detalladament aquest primer tram d'un correu electrònic maliciós que estan rebent diverses persones ja es pot detectar que o bé és una estafa poc elaborada o bé una broma de mal gust. Primer, perquè Eduard Sallent és el comissari en cap –no existeix el director general dels Mossos– i Interpol són les sigles d'Organització Internacional de Policia Criminal, res d'europea. El codi d'enjudiciament penal no existeix –si de cas seria el d'enjudiciament criminal– i l'article 399 només són tres línies que parlen del tractament que fa el jutge d'un acusat, res a veure amb delictes de pornografia infantil.

Apartant el major Josep Lluís Trapero del capdavant dels Mossos d'Esquadra, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, va dir que buscava una nova etapa de lideratge coral sense personalismes. Va triar el comissari Josep Maria Estela per liderar el cos, el comissari Eduard Sallent perquè l'acompanyés i la intendent Rosa Bosch per completar una prefectura on també hi havia la inspectora Montserrat Escudé com a portaveu. Però la mala relació personal va fer que el lideratge coral anés a mal borràs. El tàndem entre Estela i Sallent no va quallar, fins al punt que el cap del cos va posar el seu càrrec a disposició del conseller a finals d'estiu perquè tenia la sensació que Sallent se'l saltava. La cúpula d'Interior, que feia mesos que no estava del tot contenta amb Estela, va començar a pensar en un pla B: aguantar fins a Nadal i substituir-lo per una comissària en cap, la primera de la història. Amb la sortida d'Estela ha augmentat el pes femení a la cúpula, però per veure una comissària en cap caldrà esperar.

El 1994 va començar el desplegament dels Mossos d'Esquadra pel territori amb un uniforme que amb els anys ha quedat gravat a la retina de molts ciutadans: camisa de color blau cel i pantalons blau marí amb una fina línia vermella, un disseny d'Antoni Miró. En tres dècades, però, els Mossos no han fet cap canvi d'armari i l'uniforme continua sent el mateix que el dels anys 90. Més que els colors, els sindicats policials sempre han denunciat, sobretot els últims anys, que els teixits –elegants, però poc funcionals si s'ha de passar a l'acció– havien quedat antiquats. Finalment, gairebé 30 anys després, els Mossos estrenaran un canvi d'uniforme i a principis d'any tots els agents en vestiran un nou model, segons ha pogut saber l'ARA.

A finals de setembre es va reunir el tribunal dels Mossos d'Esquadra que havia de decidir els continguts de les proves per ascendir a intendent i a inspector i van trobar en un calaix un mòbil amb la gravadora activada. No tenia ni targeta SIM ni empremtes dactilars. A més, era un model de telèfon que podia pertànyer perfectament a un agent. La Divisió d'Afers Interns (DAI) va obrir una investigació i també es va enviar la qüestió als tribunals. I ja hi ha el primer imputat: l'inspector Jordi H., que treballa a la Divisió d’Avaluació i Serveis, pilotada pel major del cos, Josep Lluís Trapero, va declarar dijous passat davant de la DAI i ara la jutge ha decidit obrir diligències penals en contra seva, segons ha avançat El Món i ha pogut confirmar l'ARA. És el principal investigat perquè la DAI creu que va col·locar el mòbil. Després que se suspenguessin per la troballa del telèfon, aquest dilluns ja es van reprendre les proves per ascendir a intendent i a inspector.

Ara fa 19 dies es va reunir el tribunal dels Mossos d'Esquadra que havia de decidir els continguts de les proves per ascendir a intendent i a inspector. Tot anava bé fins que en un moment de la reunió van trobar un mòbil que no era de ningú. Tot apunta que estava en un calaix. Tenia la gravadora activada, i no tenia ni empremtes dactilars ni targeta SIM. Això va aixecar sospites, i es van obrir dues vies d'investigació, una d'interna i una que piloten els tribunals. Les dues segueixen el seu curs. En paral·lel, dilluns passat el departament d'Interior va decidir suspendre la convocatòria d'aquestes dues oposicions –les de comissari segueixen el seu curs, no sense obstacles– per un màxim de 15 dies. Aquest termini es compleix d'aquí poc temps. En aquest impàs, des de la conselleria liderada per Joan Ignasi Elena s'ha decidit impulsar un seguit d'estrictes mesures de seguretat que s'implementaran a partir d'ara mateix en tots els processos d'oposicions al cos de policia. L'objectiu? Que no es repeteixi un episodi com aquest.