Entre la confusió generada per l'erràtica política comunicativa de la Casa Blanca –que cada dia dona un motiu diferent per haver llançat una guerra contra l'Iran–, hi ha senyals que indiquen que el president Donald Trump volia repetir el model de Veneçuela, és a dir, forçar un canvi en la direcció del país confiant que els nous dirigents es plegarien a les exigències de Washington. Atesa la reacció desafiant del règim dels aiatol·làs, i els rumors de l'elecció imminent d'un falcó com Mojtaba Khamenei –fill del guia suprem assassinat– com a nou líder del país, Trump pot tenir la temptació de passar al pla B: pressionar el règim iranià incitant una rebel·lió armada dins el país que podria desencadenar una guerra civil.

El 29 de gener, el govern sirià va anunciar un acord integral amb les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) que suposa un cop dur a l'autonomia que els kurds havien mantingut a l'est del país amb suport dels EUA, escudant-se en la guerra contra l’Estat Islàmic. Rohilat Afrin, comandant de les Unitats de Protecció de la Dona (YPJ) i membre del comandament general de les Forces Democràtiques Sirianes, descriu un procés de negociació marcat per la tensió, la desconfiança i la pressió sobre el terreny.

Durant una dècada, el riu Eufrates va funcionar com una frontera invisible dins de Síria. A l’est, una regió sota control de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), dominades per milícies kurdes, havia construït una autonomia de facto amb suport nord-americà i sota la justificació central de la guerra contra l’Estat Islàmic (Daesh). A l’oest, Damasc esperava la seva oportunitat de tornar. A començaments d’aquest any, la línia s'ha trencat. Les forces governamentals van travessar el riu i el mapa territorial del nord-est va començar a desfer-se.

La Lliga de l'esperança. No sempre els projectes són batejats amb un nom que reflecteix bé la idea que persegueix, però en aquest cas el nom està ben trobat. La Hope League és un projecte que fa servir el futbol per unir els veïns del nord de Síria i l'Iraq, on anys de guerra i fanatisme religiós han fet tant de mal. "A ciutats com Raqqa s'ha aconseguit que membres de famílies que tenien militants a Estat islàmic participessin en el projecte plegats amb comunitats perseguides per l'ISIS", explica l'exjugador del Barça Oleguer Presas. Perseguint una pilota, nens i nenes d'una zona on l'odi entre comunitats i religions ha deixat milers de morts, creaven esperança. Però les últimes setmanes, l'odi ha passat per sobre dels seus somnis. L'escalada militar del govern sirià contra la zona autònoma kurda ho ha alterat tot.

El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha anunciat aquest dissabte un alto el foc complet i el futur desarmament. L'anunci arriba dos dies després que el fundador i líder empresonat de la milícia kurda, Abdullah Öcalan, fes una crida a abandonar la lluita armada i a avançar cap a la dissolució de l'organització. "Per obrir el camí a la crida del líder Apo (sobrenom d'Öcalan) per la pau i la societat democràtica, proclamem un alto el foc, vigent a partir d'avui", afirma un comunicat del PKK. "Cap de les nostres forces durà a terme accions armades tret que ens ataquin", afegeix el text, difós per l'agència de notícies vinculada a l'organització ANF.

El fundador i líder empresonat del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan, ha fet una crida a abandonar la lluita armada i avançar cap a la dissolució de l'organització. Aquest moviment marca una fita en el llarg i conflictiu enfrontament entre la milícia kurda i l'estat turc. Després de més de quatre dècades de lluita, aquest missatge, retransmès aquest dimarts, podria canviar dràsticament el curs de la relació entre el PKK i Turquia, així com la dinàmica a la regió kurda i en les relacions internacionals de Turquia.

En una base militar fortificada als afores de la ciutat de Hasaka, l’ARA es troba amb Mazloum Abdi (Kobani, 1967), comandant general de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS). L’amenaça d’una imminent operació militar turca sobre el Kurdistan sirià i el futur polític de Síria centren la conversa.

Mentre les regions de l’oest de Síria gaudeixen de certa estabilitat després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad, el nord-est del país on els kurds són majoria es prepara per a una imminent ofensiva militar terrestre a gran escala liderada per Turquia. Segons ha informat aquest dimarts The Wall Street Journal citant fonts d’alts funcionaris dels Estats Units, l’exèrcit turc i els rebels de l’Exèrcit Nacional Sirià (ENS) finançats per Ankara, estan acumulant un gran nombre d’efectius militars i unitats d’artilleria prop de Kobani, ciutat siriana de majoria kurda a tocar de la frontera amb Turquia.

Els trets de celebració a Damasc contrasten amb les ràfegues d’autodefensa a les trinxeres del Kurdistan sirià. També contrasten les columnes de refugiats sirians que tornen d’un llarg exili amb els milers de desplaçats kurdosirians expulsats de casa seva avui mateix. Tot i la caiguda del règim de Bashar al-Assad, els kurds de Síria són els més conscients que la guerra encara no s’ha acabat. Aquest dimecres, l'aliança liderada pels kurds anunciava que havia acordat un alto el foc a la ciutat de Manbech, al nord de Síria, gràcies a la mediació dels Estats Units. Però els combats continuaven en altres localitats.

Almenys quatre persones han mort i sis més han quedat ferides després d'un atac amb míssils balístics de la Guàrdia Revolucionària iraniana sobre diferents punts d'Irbil, la capital del Kurdistan iraquià, segons les autoritats de la zona. Els llançaments van produir-se pocs minuts abans de la mitjanit de dilluns a dimarts i, segons l'Iran, van dirigir-se a "una de les principals seus d'espionatge del Mossad" al Kurdistan iraquià. Però els analistes contradiuen la versió oficial i expliquen que l'edifici atacat era l'habitatge d'un empresari kurd acusat d'exportar petroli a Israel.

La família de Fadime Polat (1994) va ser condemnada a mort pel règim iranià i va haver de fugir a Turquia. No és fàcil mantenir la identitat kurda en un país com Turquia, però des de fa anys Polat lluita per defensar la seva cultura a través de la música. És fundadora i directora general de l'Aryen Art Centre de Van, al Kurdistan turc, on ensenya música als infants. Polat també va crear la seva pròpia empresa per poder produir instruments de música com el daf, un gran tambor que s'utilitza tant en la música clàssica com popular. Amb el músic Baran Sari (1995), aquesta setmana són a Barcelona per impartir tallers de música tradicional kurda a diferents escoles i conservatoris, dins la iniciativa Som Constructores, de l'Associació Catalana per la Pau, que té diferents projectes amb Palestina i el Kurdistan. Els dos músics donen classes a estudiants i professors de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), el Taller de Músics, l'Escola de Música de Sant Feliu de Llobregat i el Conservatori de Música de Manresa.

El moviment inspirat en Abdullah Öcalan a Rojava (nord-est de Síria) protagonitza una experiència única al Pròxim Orient que defensa un model confederal d'autonomies kurdes per damunt dels estats, els drets de la dona, l'ecologisme i una economia de base cooperativa. I ho fa contra dos estats poderosos –Turquia i Síria– i també contra els fanàtics de l'Estat Islàmic, als quals ha combatut amb el suport dels Estats Units. En parlem amb Sozdar Derik (Rojava, 1979), membre de la comandància general de la guerrilla de la Unitat Kurda de Protecció de les Dones (YPJ) i la Unitat Kurda de Protecció Popular (YPG), que ha visitat Barcelona convidada per la Fira Literal.

Quan Peyman Golabi va sortir de casa amb l’instrumental de veterinari a la bossa no podia imaginar que la seva vida es trencaria hores més tard. Feia dues setmanes que havien esclatat les protestes per la mort de la jove Jina Mahsa Amini a mans de la policia de la moral i els carrers de tot l'Iran s’omplien de manifestants de manera imparable. Aquell matí, mentre caminava per una avinguda de Mahabad, al Kurdistan iranià, cridant consignes a favor de la llibertat de les dones i en contra del règim dels aiatol·làs, va creuar-se amb un jove ferit de bala. Va aturar-se i, quan es disposava a treure els utensilis de la bossa per curar-lo, un agent de les forces de seguretat va acostar-se-li i va disparar-li 200 perdigons a boca de canó. El Peyman va desplomar-se i, un cop a terra, diversos policies van començar a colpejar-lo amb la culata de l’escopeta.  

Són hores de ruta en un 4X4 abans de pujar a peu a través del bosc. Allí, protegits de la vista dels drons per una fageda, és la guerrilla del PJAK (Partit per a una Vida Lliure al Kurdistan) la que ens troba a nosaltres. Som en algun lloc de les muntanyes que travessen la frontera entre l'Iran i l'Iraq. No podem donar les seves coordenades, ni tampoc fotografiar les milicianes o les referències espacials que aportin pistes sobre la seva localització. Aquest és el tracte.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha anunciat aquest dimarts que llançarà una operació terrestre, "amb tancs i soldats", contra les milícies kurdes "tan aviat com sigui possible". D'aquesta manera, Turquia pretén intensificar els atacs aeris dels últims dies al nord de Síria i de l'Iraq, oficialment com a represàlia per l'atemptat del 13 de novembre a Istanbul, que Ankara assegura que va ser obra del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), tot i que l'organització ho nega.

"Que et bombin!", li han cridat un grup d'estudiants al president iranià, Ebrahim Raisi, quan aquest dissabte ha visitat la Universitat Alzahra de Teheran, on feia un discurs. Les protestes desencadenades per la mort de la jove Mahsa Amini sota custòdia policial han revifat en diverses ciutats del país, on la repressió policial ja ha causat 185 morts, segons l'ONG Iran Human Rights.

La Kosar, estudiant de belles arts, tornava dilluns a casa seva, a Teheran, després d'haver participat en les protestes contra la mort divendres de la jove Mahsa Amini, quan estava detinguda per no portar el vel islàmic ben posat. “Ens maten només per ser dones. El fet que la policia ens arresti i no en sortim vives és una barbàrie”, lamenta, i assegura: “Demà tornaré als carrers. La lluita és contra el règim. El vel n’ha estat el detonant”, explica en una conversa telefònica amb l'ARA. Portava el vel embolicat al coll i un home gran li va dir: "Posa-te'l o et mataré". Però ja no està disposada a callar.

L'Eman Eido tenia nou anys el 2014, quan l'Estat Islàmic la va segrestar i la va vendre a un home de 70 anys per 100 dòlars. Sotmesa a la voluntat d'aquest home, l'Eman va patir un infern d'abusos i maltractaments. Ara aquesta jove kurda té 17 anys, ha deixat enrere tota aquella brutalitat i a més s'ha convertit en la coprotagonista d'una pel·lícula, Sinjar, que s'estrena aquest divendres. El film porta el nom del lloc on viu, una zona del Kurdistan iraquià habitada per iazidites que van ser víctimes d'un genocidi comès pels jihadistes ara fa vuit anys. La cineasta Anna Bofarull va seguir-ho intensament a través dels mitjans de comunicació i el 2016 va decidir viatjar fins a Sinjar per conèixer aquella realitat en primera persona. "Em va tocar molt saber que estaven segrestant les dones de la minoria iazidita i les estaven convertint en esclaves sexuals. Com pot viure una dona com a esclava sexual al segle XXI?", diu Bofarull.

Enmig de la picabaralla pel veto turc a l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, tensa encara més les relacions a l'interior de l'aliança transatlàntica amb una nova ofensiva militar a Síria. Erdogan ha anunciat aquest dimecres la seva intenció de llançar una nova operació sobre el nord de Síria, a la zona limítrof amb el seu país, amb l'objectiu, ha dit, d'eliminar els terroristes de Tell Rifaat i Manbij. Durant un discurs davant dels legisladors del seu partit, AK, Erdogan ha confirmat així el que ja va apuntar la setmana passada, quan va parlar per primer cop de tornar a Síria per enfrontar-se de nou a la milícia kurdo-siriana YPG, que Ankara considera una branca local del proscrit Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), declarat organització terrorista.

Tot i que hi predominen converses força trivials sobre futbol o els últims models de telèfon mòbil, a les teteries del centre d’Erbil, la capital del Kurdistan iraquià, també es parla de l’arriscat viatge que han emprès els compatriotes que estan intentant arribar a la Unió Europea a través de Bielorússia. Segons l’autogovern kurd de l’Iraq, prop de 8.000 ciutadans de la regió autònoma es troben atrapats a la frontera entre el país dirigit per Aleksandr Lukaixenko i Polònia. “Durant dècades, els kurds vam lluitar contra el règim de Saddam Hussein per acabar amb la dictadura i aconseguir democràcia, drets humans i una vida digna. Abans del 1991, teníem una única família dèspota que ho controlava tot, ara al Kurdistan en tenim dues”, lamenta a l’ARA l’analista polític Kamal Chomani. Fa referència als Barzani i els Talabani, que, al capdavant de les formacions milícia del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) i Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), respectivament, governen la regió des de la primera guerra del Golf.