Europa
Internacional  /  Pròxim Orient 14/11/2022

Turquia atribueix l'atemptat d'Istanbul al PKK i el partit kurd ho nega

El ministeri de l'Interior diu que ha detingut la presumpta autora, una dona kurda de Síria

4 min
La policia científica després de l'explosió al carrer Istiklal a Istanbul, Turquia

BarcelonaEl ministre de l'Interior turc, Suleiman Soylu, ha responsabilitzat el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) de l'atemptat de diumenge al centre d'Istanbul, que va deixar sis morts i 81 ferits. La policia ha detingut 46 persones, inclosa la que segons Ankara hauria posat la bomba a la concorreguda avinguda comercial d'Istiklal. El l'organització armada kurda d'Abdul·là Ocalan, però, que des dels anys 80 reclama el reconeixement del poble kurd, ha negat estar al darrere de l'atac i cap altre grup l'ha reivindicat fins ara. En una declaració a la seva pàgina web el PKK ha dit que "en cap cas nosaltres ataquem civils, de cap manera".

El ministre de Justícia, Bekir Bozdağ, ha dit que "una dona que havia estat asseguda 45 minuts en un banc" va ser qui va posar la bomba i després va fugir del lloc i l'ha identificada com Ahlam Albashir, una ciutadana kurda de Síria, que hauria confessat haver estat entrenada pel PKK. La policia ha difós imatges de la detenció de la sospitosa, on se li veu la cara plena de blaus. Soylu ha assegurat que la suposada autora hauria rebut l'ordre de Kobane, la ciutat kurdosiriana que les forces turques van sotmetre a una campanya de bombardejos. Després hauria passat per Afrin, la regió del nord-oest de Síria on queden els últims reductes de l'oposició contra Baixar al-Assad. I encara ha assegurat que la dona planejava fugir a Grècia després de perpetrar l'atac. Les autoritats també han infromat que la majoria dels 81 ferits en l'atemptat han estat donats d'alta: 31 continuen ingressats, dos dels quals en estat crític.

L'HDP lamenta l'atac

En un comunicat el Partit Democràtic dels Pobles (HDP), la principal organització pro-kurda que té presència al parlament, tot i que el govern d'Erdogan amenaça d'il·legalitzar-la, ha expressat la seva tristesa per l'atemptat i la pèrdua de vides, sense atribuir cap autoria a l'atac. El seu co-president i principal dirigent, Selahattin Demirtas, que compleix condemna en una presó, ha anat més enllà i ha condemnat l'atemptat en un missatge a Twitter, denunciant que "sigui quin sigui l'objectiu o la justificació, qualsevol atac contra civils és terrorisme. I és inacceptable".

Eduard Soler, professor de Relacions Internacionals de la UAB i investigador del CIDOB, recorda que l'atemptat ha sacsejat el país a pocs mesos de les eleccions presidencials del juny de l'any que ve, on Erdogan no té ni de bon tros garantida la reelecció. "No ha estat una sorpresa, perquè en altres contextos de preparació d’eleccions, quan puja la intensitat política, també hem vist atemptats: i com en una societat políticament tan tensionada com la turca, els dirigents tendeixen a apujar el to de la retòrica nacionalista. No seria sorprenent que s'entri en una lògica d'enduriment en defensa del president". Soler afegeix que "molts sectors de l'oposició temen que es repeteixi el que va passar el 2015, quan el govern va desplegar la bandera nacionalista per treure rèdits de l'increment de l'activitat terrorista".

En joc hi ha moltes coses: l'ofensiva militar sobre el nord de Síria que Erdogan va anunciar el juliol passat i que fins ara no s'ha materialitzat més enllà dels ja habituals atacs amb drons i operacions contra líders del PKK i el PYD (la principal organització dels kurds sirians) al nord de Síria i l'Iraq. També la precària situació dels cinc milions de refugiats sirians que viuen a Turquia i que estan sent víctimes d'una onada de racisme atiada per govern i també l'oposició. El pla d'Ankara és retornar aquests refugiats, si cal de manera forçada a Síria, i per això ha començat una nova política de contemporització amb el govern de Baixar al-Assad.

Soler recorda també que "el vot kurd conservador serà decisiu en aquestes eleccions, en funció de si es decanta per Erdogan o per l'oposició: l'AKP [el partit islamista conservador d'Erdogan] ha de mesurar molt bé el que fa".

Crítiques als Estats Units pel suport als kurds

El govern del president Recep Tayip Erdogan, que és a Bali per participar a la Cimera del G-20, ha reaccionat criticat els Estats Units, pel seu suport armat als kurds del nord de Síria, aliats de Washington en la lluita contra el Daeix. El seu portaveu ha dit que "aquests atemptats són el resultat directe i indirecte del suport que alguns països donen a organitzacions terroristes. Soylu ha estat més contundent i ha comparat les condolències dels Estats Units per l'atemptat a "l'arribada d'un assassí a l'escena del crim".

Turquia, els Estats Units i la Unió Europea consideren el PKK una organització terrorista, però el PYD, el seu partit germà a Síria, és el principal component de les Forces Democràtiques de Síria, la milícia que té el suport de Washington en la lluita contra l'Estat Islàmic al nord del país. Justament aquestes últimes setmanes s'ha incrementat la tensió al nord de Síria, amb atacs turcs contra posicions kurdes, en el marc de l'ofensiva anunciada per Erdogan.

Una imatge de la policia d'Istanbul mostra detenció d'una dona acusada de l'atemptat. l
Una fotografia publicada per la policia turca mostra la sospitosa de l'explosió a Istanbul

El PKK, a més, està al centre de la polèmica entre Suècia i Turquia. Estocolm ha demanat incorporar-se a l'OTAN arran de la guerra d'Ucraïna, però Turquia, que és membre de l'Aliança Atlàntica, n'està vetant l'accés. El motiu és Ankara vol pressionar així el país escandinau perquè posi fi a la seva tradicional política d'acollida d'activistes kurds, que el règim d'Erdogan considera per defecte "terroristes".

stats